Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espinàs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espinàs. Mostrar tots els missatges

20230331

[2455] La música (i les lletres) de l'Espinàs



1962. La música (i les lletres) de l'Espinàs, 
«Espinàs canta Brassens», Edigsa (enllaç Youtube).
El vent
L'oca d'en Roca
El paraigua
Marineta
Pregària 

Recordo haver llegit en algun lloc aquests dies posteriors al decés de l'Espinàs que, als darrers anys, la falta de domini com a persona gran que era de les noves tecnologies li impedia d'escoltar les cançons del seu admirat Brassens, des que el descobrí al 1954. Setanta anys després, la tecnologia li impedia gaudir-ne, quan suposadament ens hi hauria d'ajudar. Tot arribarà, sí, però de moment els qui anem posant any rere any, cada cop ho tenim més complicat: programar la tele és un calvari, anar al banc —encara que els portis diners— un impossible, les rodetes interiors al costat del llum que permetien regular la força de fred de les neveres s'han canviat per botons improgramables, i sempre reso, i sovint li dic a la meua dona, que no inventin wàters electrònics, que llavors sí que l'haurem cagat, mai tan ben dit. M'imagino perfectament el suplici de la gent més gran, i m'oloro el que patirem els qui hi arribem d'ací uns anys...

Dit això, el llegat de l'Espinàs no només són llibres i articles periodístics, sinó també i ben primerencament la tasca musical, com a cantautor i iniciador dels Setze Jutges, aquell mític 1962. M'he passat un parell de tardes escoltant-lo, amb aquella veu clara, de refilets raimonians i de ressons avellutats, que així és com a mi m'apar. Si voleu xalar com un servidor, aquí us en deixo el recull. 

1962. La música (i les lletres) de l'Espinàs.
El jove Espinàs a la guitarra, sota la mirada d'en Pi de la Serra.

1959. La música (i les lletres) de l'Espinàs.
La relació de l'Espinàs amb l'edició de discos havia començat en acabant la dècada dels 50, amb poc més de trenta anyets, amb la publicació d'aquesta narració històrica, en català, portada de tebeo i so de NODO (enllaç), de la qual en fou coguionista amb el director musical Josep Casas i Augé.

1962. La música (i les lletres) de l'Espinàs, 
«Cançons tradicionals catalanes» (enllaç Youtube).
La presó de Lleida.
La cançó del lladre.
La calma del mar.
Corrandes.

1962. La música (i les lletres) de l'Espinàs, 
«Cançons tradicionals catalanes» (enllaç Youtube).
L'any 1962 fou l'any de la primera actuació oficial dels Setze Jutges a Premià de Mar, amb Miquel Porter, Remei Margarit i Josep M. Espinàs, amb la intenció de fer cançó d'autor en defensa de la llengua i cultura catalanes sota la repressió del règim franquista (espanyol). «La tria del nom, segons explica el mateix Espinàs, obeeix a tres motius: la catalanitat el joc fonètic relacionat amb l'embarbussament, el desig de "jutjar", és a dir, ser crítics amb la societat, i, en tercer lloc, perquè el número setze deixava la porta oberta a noves incorporacions» (viqui).

1962. La música (i les lletres) de l'Espinàs, 
«Espinàs canta les seves cançons» (enllaç Youtube).
Les primeres cançons pròpies de l'escriptor, guanyador ja del Premi Joanot Martorell al 1953, i del premi que el succeiria, el Sant Jordi, al 1961. Les músiques ja hi són un pelet orquestrades.
Germà
L'estudiant i el matí d'hivern
L'agenda
A la vora de la nit

1963. La música (i les lletres) de l'Espinàs, 
«Nadal a casa», Espinàs i Maria Cinta (enllaç Youtube).
Cançons nadalenques tradicionals, disc de retrobament cultural en una època que tot eren peixos que «beben en el río».

1963. La música (i les lletres) de l'Espinàs, 
«Tu no estàs sol» (enllaç Youtube).
Segona remesa de Les meves cançons espinasianes. 
Podeu trobar-ne les lletres a Viasona (enllaç).
Tu no estàs sol
La noia del gelat
Jo fumo amb pipa
La vida és una guitarra

1964. La música (i les lletres) de l'Espinàs, 
«Josep M. Espinàs i orquestra» (enllaç Youtube).
Tercera onada de lletres pròpies, i música, és clar, de l'Espinàs. Totes les portades, sempre amb imatges del nostre carrer de cada dia
L'esperança
Les contradiccions
Tot depèn
Cançó dels adjectius possessius

1965. La música (i les lletres) de l'Espinàs, 
«J.M. Espinàs» (enllaç Youtube).
Quart vinil de cançons seues:
El planificador
Les noies que passen
La murga del que tenim
Quimet del Bar Pastís

1966. La música (i les lletres) de l'Espinàs, 
«Espinàs dels Setze Jutges» (enllaç Youtube).
Cinquè disc de l'escriptor i cantautor:
Els noctàmbuls
Un dia qualsevol
El teu ofici 
Recepta de cuina 

1966. La música (i les lletres) de l'Espinàs,
A partir d'aquest any, l'Espinàs apareix en totes les recopilacions que es fan dels Setze Jutges, tema ben estudiat per la historiografia i la musicologia. La seua tasca musical, però, continuarà com a lletrista —diguem-ho així— de nombrosos discos, sobretot infantils, o de divulgació musical, com ara Viatge a la Lluna (1969), amb Xavier Monsalvatge i Ros Marbà, i amb dibuix de portada d'en Cesc. Ja n'havia escrit, com els Contes de l'Abecedari musical (1964), 
Com a escriptor i com a cantautor, l'Espinàs lluità com el primer (sovint dels primers) a les trinxeres d'aquells anys per combatre la repressió cultural, lingüística i nacional que sofríem encara als inicis d'aquella segona meitat de franquisme, que semblava no tindre fi. Amb el seu tarannà bonhomiós i afable, que no en feu, de bona feina! 
Em fa l'efecte que aquelles iniciatives culturals, per bé que limitades, foren de gran qualitat, vistes ara amb el pas dels anys, i de gran repercussió, car no hi havia tant de guirigall i batibull com avui, en què hi ha tanta inacabable oferta que tot passa molt de pressa i, de vegades, sense més pena ni glòria. Deixant a banda que hem abandonat (no sé pas per què) aquell puntet de resistència i lluita que ens cal, en el món espanyol i en el global, i que preferim ser cua de lluç al món que no pas Cap i Casal d'un país: només cal veure les programacions dels festivals. I, és clar, si només fem espectacle i entreteniment, i majorment amb gent de fora, la nostra cultura no hi té gran cosa a pelar: el mercat és petit i fragmentat (i les nostres institucions tenen poques o gens de ganes d'unificar-lo). Ergo, no podem competir: vegeu, sinó, la llengua de la Kings League d'en Piqué.

1964. La música (i les lletres) de l'Espinàs, 
«Abecedari musical» (enllaç Youtube).
 
1964. La música (i les lletres) de l'Espinàs, 
«En Pere i el Llop» (enllaç Youtube).
Versió catalana de l'obra del músic soviètic, amb data original de 1936.





20210819

[2311] Amb l'Espinàs per la costa mediterrània, 1959: De Miami Platja a Torrevella (v)

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Miami Platja a Torrevella (v),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 29 d'agost (BdC).
Les imatges mostren les arenenques platges valencianes. El text comença amb un molt breu resum de la costa tarragonina, de Cambrils per avall: Miami Platja, que «está en su primera fase. Hay un centro ya perfilado, con hotel, calles marcadas y algunas cosas». Els clients eren sobretot barcelonins, aragonesos i francesos. 

A l'Hospitalet de l'Infant, s'hi destaquen el càmping de Cala d'Oques, encara existent, i el mestral, és clar. 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Miami Platja a Torrevella (v),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 29 d'agost (BdC).
L'arribada estiuenca dels nous víkings. 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Miami Platja a Torrevella (v),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 29 d'agost (BdC).
El Delta és evitat en la ruta, encara poc turistitzat, igual que les Cases d'Alcanar. Entrant al País Valencià, Vinarós n'és la primera parada. S'hi començaven a barrejar els turistes amb els pescadors. No hi podia faltar 'corrida', de toros, amb els turistes ben cofats de barrets mexicans. Déu meu!

Benicarló i Peníscola eren els dos altres grans pols turístics castellonencs. En aquesta darrera, al braç de terra que hi conformava l'istme «hace ocho años solo había aquí una fonda». Amb el temps, la zona hotelera s'anirà engrossint sense aturador. L'autor ho tenia clar: «es innegable que con los años esto cambiará... estamos asistiendo a una revolución turística... Yo les recomiendo que visiten Peníscola antes de que eso ocurra». Això val per a la majoria dels nostres pobles costaners (fins i tot alguns de pirinencs). Ha pagat la pena, de debò, tanta re-volució?

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Miami Platja a Torrevella (v),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 29 d'agost (BdC).
Muralla de Peníscola.

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Miami Platja a Torrevella (v),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 29 d'agost (BdC).
La ruta valenciana de l'autor continua ràpidament per Alcossebre, Torreblanca i Orpesa. En aquesta, de platja «semicircular, muy atractiva, se estan construyendo hoteles y residencias particulares con cierta intensidad». No podia saber què li esperava, amb el temps! L'article passa de puntetes per Castelló i per les platges valencianes del Cabanyal i la Malva-rosa, fins i tot per la del Saler, que tanca l'Albufera. El turisme es fa més intens a partir de Dénia, Xàbia i Calp, fins a la meta desitjada: Benidorm, plena de «inmuebles de reciente factura, algunos de límpia belleza arquitectónica, dedicados en gran parte al alquiler y venta de apartamentos». Amb la multiplicació del model, la bellesa ha desaparegut al cap dels decennis, fins a arribar al paroxisme turístic actual, un autèntic antimodel de sostenibilitat i desenvolupament. Que no té pinta d'aturar-se, encara. Tot haurà d'arribar, que com deia la padrina 'no hi ha res que duro cent anys'.

Ja llavors, diu l'autor, «veranear en Benidorm o en Torremolinos es, hoy, el doctorado en sociedad de la gente de Madrid». No fa falta afegir-hi res més.O potser sí, també en alemany: Das Paradies der spanischen Riviera. Altre cop el país equivocat, oi?

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Miami Platja a Torrevella (v),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 29 d'agost (BdC).
Torrevella.

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Miami Platja a Torrevella (v),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 29 d'agost (BdC).
La ressenya de les platges de la Costa Blanca: Alacant, Santa Pola, Guardamar i Torrevella. Tanca l'article una nota etnogràfica: l'autoestop d'una jove parella europea, ell actor i ella cantant, que han fet la ruta des de Suïssa a dit, com es deia fa uns anys. Perquè l'autoestop ha desaparegut pràcticament de la carretera. Als anys 80 encara persistia, però al tombant del segle va desaparèixer dels costums del nostre jovent: perquè tots, o gairebé, ja estan motoritzats a partir dels 18. Obligatòriament: quina vergonya per als pares i la família si no és així! Alguns amb el cotxe vell de casa, però uns quants amb cotxe nou de trinca. 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Miami Platja a Torrevella (v),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 29 d'agost (BdC).
Un carret d'orxater.

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Miami Platja a Torrevella (v),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 29 d'agost (BdC).
La nova arquitectura de Benidorm.

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Miami Platja a Torrevella (v),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 29 d'agost (BdC).
De Perla de la Costa Blanca a exemple de turisme desmesurat.
Després la pandèmia actual, diuen que canviarem de model. Quin govern li posarà, doncs, el cascavell al gat?



20210812

[2310] Amb l'Espinàs per la costa mediterrània, 1959: De Castelldefels a Cambrils (iv)

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Castelldefels a Cambrils (iv),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 22 d'agost (BdC).
La tradicional vista de la Punta sitgetana, de fa seixanta anys, des de la llarga platja de més de dos quilòmetres que hi ha té als peus. 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Castelldefels a Cambrils (iv),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 22 d'agost (BdC).
La turistada a la percaça de l'art de carrer.

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Castelldefels a Cambrils (iv),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 22 d'agost (BdC).
Barcelona no tenia platges en aquells anys, sovint es deia que feia vida d'esquena al mar. Calia saltar fins a la pineda de Gavà i Castelldefels, «que a pesar de su relativo alejamiento puede considerarse como la playa lógica de Barcelona», el temple del sol de la capital. S'havia especialitzat en el turisme, diguem-ne, popular. Llavors s'hi començava a construir en massa: apartaments, hotels i càmpings, amb famosíssim 'La ballena alegre' al capdavant.

Anys 70. Castelldefels, càmping 'La ballena alegre'.

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Castelldefels a Cambrils (iv),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 22 d'agost (BdC).
L'autovia de Castelldefels llavors era un punt negre a la carretera. 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Castelldefels a Cambrils (iv),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 22 d'agost (BdC).
Vell i nou: la vella muralla romana tarragonina amb el darrer model d'automòbil. La capital turística de la Catalunya meridional, amb llarg pedigrí, era Sitges. Les cases d'estiueig al passeig podien costar fins a 60.000 pta per temporada, un bon dineral en aquelles dècades. Amb fort ambient juvenil nocturn. L'ambient turístic, però, presidit pel flamenco de torn. 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Castelldefels a Cambrils (iv),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 22 d'agost (BdC).
Banderilles, toreros i cap de toro: decoració typical Spanish a les nostres latituds, que amb els anys ha anat minvant, però encara no ha desaparegut del tot. 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Castelldefels a Cambrils (iv),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 22 d'agost (BdC).
Càmping a Salou, cartell en alemany. 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Castelldefels a Cambrils (iv),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 22 d'agost (BdC).
Un ruquet amb carro de trabuc, pintat de decoració. 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Castelldefels a Cambrils (iv),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 22 d'agost (BdC).
Passada Vilanova i la Geltrú, s'arriba a la Costa Daurada, que anava creixent a base de barris urbanitzats ran de platja dels pobles, sovint més cap endins, com Vendrell i Calafell. En canvi, a Tarragona, l'ambient era més urbanita: passejada pel Balcó del Mediterrani amb foto inclosa. La turistada passava —i passa encara— ben rabent pel costat del bimil·lenari Arc de Berà.

Aquesta dualitat entre poble i platja tingué el seu punt àlgid a Vila-seca i Salou, llavors un sol municipi. La separació, dècades a vindre, tingué agres ressons de tambors de guerra judicial. Turísticament, la destinació era oblidada dels originaris turistes de Reus i passava a la incipient massificació anglesa i aragonesa. 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Castelldefels a Cambrils (iv),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 22 d'agost (BdC).

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Castelldefels a Cambrils (iv),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 22 d'agost (BdC).
A diferència de Salou, Cambrils «tiene otra característica: la de ser un pueblo autèntico». El turisme creixia al barri mariner, llavors encara mesuradament, sobretot per mor del càmping. Res a veure amb el Cambrils que vindria i que avui tenim, un altre exemple de com no hauria de ser el desenvolupament urbanístic, demogràfic i econòmic del futur pròxim. Crec.