Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cavanilles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cavanilles. Mostrar tots els missatges

20151223

[1257] Les maldats de l'arròs a la Ribera valenciana

1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
La vila d'Alzira emplaçada en una illa sobre el Xúquer, a finals del Set-cents.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
A Vilanova de Castelló i Senyera «la pasión al arroz llega aquí al exceso: quisiéranle tener dentro de sus casas, y lo harían si el sol y el agua pudiesen penetrar». Segons Cavanilles, la notòria disminució dels habitants durant el segle XVIII es deu a les malalties associades al conreu de l'arròs: «cuando eran menos los arroces y estaban lejos de la población, se podía dormir en la calle sin riesgo de enfermar; hoy padecen tercianas [febres] sin exponerse a este riesgo, y casi todos anuncian en su rostro el veneno interior».
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Continua el savi valencià la seua ruta per la Ribera Alta (La Pobla Llarga i Manuel) i la seua croada implacable contra l'arròs: «Allí, trastornando el orden de las cosas, se ven campos quatro pies más altos que el camino real convertidos en lagunas artificiales, que llegan hasta las mismas habitaciones [edificis]; la tierra de suyo firme, transformada en pantanos; perdida y despreciada la salud de todos los habitantes para engrosar a quatro ricos y dezmeros [que cobraven el delme o impost sobre les collites], desatendida la razón y la experiencia, la muerte en fin y las enfermedades que acaban con los naturales y los advenedizos, miradas sin horror y con indiferencia».
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Els tossals de ges (guix) i les salines de Manuel. Descripció interessant del procés de producció de la sal.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
El Tossal del Puig, a Xàtiva, i sa incomparable vista als encontorns. 
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
La prohibició de l'arròs als voltants de San Felipe, o sia, de Xàtiva, «permitiéndole solo en las cercanías del Puig... La experiencia hizo ver que los campos de arroz podían dar otras cosechas; las huertas que desde San Felipe se extienden hasta el río [Albaida] sirvieron antes para arroces que corrompían la atmósfera; hoy se ven plantadas de moreras y cubiertas de trigos, maíces, lino y hortalizas». Fins a la frontera dels arrossars: «en la Torre de Lloris, triste cementerio de nuestra especie,... proscripto el arroz sería este recinto un jardín útil, los hombres... libres del enemigo de la salud y de la vida». 
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Els tarongers, mangraners i altres fruiters de Carcaixent, per indústria dels seus esforçats llauradors. «Las riquezas del pueblo, la variedad y abundancia de sus frutos excitan la codicia de varios holgazanes que talan los campos, y obligan a sus dueños, o a guardarlos o a recoger con anticipación los frutos», i apunta que hi hauria d'haver guàrdies amb moderada paga i que acabassin de cobrar de les multes als malfactors.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Alzira «se halla colocada dentro del río Xúcar en la isla que vemos a seis leguas al mediodía de la capital. Baxa el río por el sudueste y junto a la villa se abre en dos brazos, de los quales el izquierdo sigue en línea recta, mientras que el derecho corre hacia el sueste, describe luego una curba, recibe el barranco de Barxeta, y vuelve a reunirse con el brazo izquierdo a unas quarenta varas de distancia del punto en donde se apartó»
Aquest fet és la causa de greus inundacions, en què l'aigua arriba fins a 12 peus d'alçada, tot i que els veïns «acostumbrados ya a estos desórdenes, ni escarmientan ni temen». Se'n descriu la riquesa de l'horta.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
El barranc de la Murta.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
A la plana pantanosa entre els tossals de Cullera i Corbera, sovint inundada pel Xúquer, l'il·lustrat científic, en canvi, hi defensa el cultiu de l'arròs, ja que sense aquest conreu «sería mayor sin duda la infección, porque dormirían las aguas, se corromperían con más facilidad, y sería también mayor el número de plantas y de insector. Así pues, lejos de prohibirse el cultivo del arroz en aquellos marjales, se debiera extender a los que quedan incultos y anegados». Segueix la ruta amb referències a Polinyà, Riola i Fortaleny, Llaurí, Favareta. 
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Arribant a l'Estany de Gandia, Xeraco i Xeresa.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Cavanilles ha repassat les riberes del Xúquer, alta i baixa, i les costes del mar fins a l'horta de Gandia. Hi defensa la prohibició del conreu artificial de l'arròs, i la substitució per conreus de fruiters o moreres. Només accepta que hi hagi arròs en els llocs pantanosos per natural, allà on l'aigua s'entolla, i on els treballs agrícoles, per tant, ajudarien a sanar-los.




20151222

[1256] Amunt per la Ribera Alta

1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Amunt per la Ribera Alta, o avall, segons com ens ho vulguem mirar. El plànol de la Sèquia Reial de Cavanilles és gairebé un mapa invertit: la zona dalt, on trobem el curs del Xúquer en direcció oest, hauria d'anar girada aprox. així:
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Podem fixar-nos en la rosa dels vents per buscar el nord geogràfic. El riu Xúquer té aquesta direcció nord-est i al capdamunt hi hauria l'Albufera, prop de la qual desemboca, una mica més avall del seu límit meridional, al costat de Cullera.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Escriu l'il·lustrat Cavanilles sobre Algemesí: «usan mucho en estar tierra del agua de nieve, poderoso preservativo contra las enfermedades que mas o menos reynan en verano y otoño».
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
A Algemesí, a més de l'arròs, «a estas [riquezas] se añaden otras que produce la huerta... Se cultivan también las zanahorias, que sirven de alimento a los caballos, pesando algunas hasta diez libras». Déu-n'hi-doret!

Ara bé, les avingudes i rovinades hi feien maleses de les seues: «El Xúcar, engrosado con los ríos de Escalona, Sellent y Albaida, como tambien el río Juanes, conocido con el nombre de Rambla de Algemesí, disminuyen no pocas veces los frutos de estas tierras  por las furiosas avenidas que inundan campos y habitaciones», com la de 29 i 30 de setembre de 1791, «llegando el agua entre Algemesí i Alcira casi hasta cubrir las moreras».  

«El canal subterráneo o cano de Algemesí está antes de entrar la Rambla en el Xúcar. Viene la acequia del Rey con dirección de sur a norte, y antes de llegar a dicha Rambla, baxan las aguas y se esconden por espacio de 150 varas, que es lo ancho de la Rambla, para subir luego a igual altura, continuar a descubierto su carrera, y fertilizar las huertas de Algemesí».
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Descripció de Guadassuar, i del cultiu de la seda: «Si la cosecha de seda, muy considerable en Guadasuar, no se corresponde a la cantidad de la hoja de las moreras, ni al número de gusanos que alimentan, es por las humedades que producen los arroces, y porque emplean pocos brazos en beneficiarla».

L'Alcúdia, terme d'«inmenso secano», no cultiva l'arròs. Ara bé, «pero muchos de sus habitantes, dominados por la pasión común, salen a satisfacerla en los términos comarcanos». Cavanilles i sa croada antiarròs.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
L'antiga Alzira, una illa entre el gran meandre del Xúquer, i els dos ponts a costat i costat per saltar-lo. Més avall, un altre antic meandre, ja endreçat. S'observa també l'aleshores dit Río de los Ojos, dit ara Riu Verd. La immensa teranyina de ramals i de ponts, que marcaven la mobilitat per entremig d'aquest laberint d'aigües.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
En el seu recorregut cap a Alberic, al sud, l'autor continua cap a Montortal, Massalavés i Benimuslem, pobles arrossers. Cita la dita popular valenciana: «Si vols viure poc i fer-te ric, vés-te'n a Alberic; si en vols més, a Massalavés». A prop d'aquesta, hi ha «el río de los Ojos, el qual se forma de las aguas que bocas ocultas se escapan de la acequia del Rey».
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Alberic, antiga capital de la baronia durant l'Antic Règim, d'on l'autor en destaca l'excessiu entollament del sòl per causa de les irrigacions de l'arròs.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
En alguns camps, els propietaris volen fer-hi dos collites l'any: «En Alberic se ve aquella repentina mudanza de trigos en arroces. Un particular de la población, en el corto espacio de 24 horas plantó arroces de un pie de altura... donde el dia anterior flotaban las espigas de trigo».

L'antic poble d'Alcocer, que tenia església i tot feia tot just 14 anys en el moment de la redacció de l'obra. Però «estaba siempre expuesto a inundaciones: padecían los vecinos repetidas pérdidas sin escarmentar, caían edificios, quedaban cosechas sin desamparar sus hogares. Llegó en fin el término fatal, acabando con el pueblo las aguas de Sellent, Albaida y Xúquer, y hoy día son campos cultivados lo que poco ha fueron edificios». I s'expliquen com dos avingudes del riu Albaida al Pla de Paixarella van canviar l'una el paisatge, i com l'altra el restituí.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
La sèquia reial, que surt per l'esquerra del Xúquer a Antella. Per la dreta, el Sellent, amb l'aqüeducte amb què el travessa la sèquia de Castelló, mentre que en paral·lel la de Carcaixent el supera per sota, amb un sifó.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
De camí cap a Antella, se'ns deixa anotat que Gavarda és «un lugar infeliz de 22 vecinos». Un cop a Antella, «muy cerca del pueblo se ve la presa y principio de la Acequia del Rey, que como dixe le bebe al Xucar sus caudales», el riu més cabalós del País Valencià. 

«Para dar riego a muchos pueblos», el rei Jaume I el Conqueridor «determinó hacer la presa que atraviesa obliquamente el cauce del río... Forma ésta un murallón enorme, reforzado hacia la parte oriental con emparrillados rellenos de cantería en cuesta muy suave hacia el cauce del río. Hay en dicha presa cinco portillos con tablones levadizos, por donde sigue el río quando las agua son inútiles en la Ribera. Para este fin se construyó sobre el principio de la acequia un sólido edificio, dentro del qaul hay tres compuertas».
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Les sèquia reial en el tram anterior a Algemesí, just fins al sifó o canyó, construït amb els mitjans escassos del segle XIII.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Descripció del canal i de la ruta que té. Més enllà d'Antella, la ubèrrima Vall Farta, o vall de Càrcer. Allà tingué l'autor un ensurt en sa salut: «Apenas entré en el valle por el mes de Junio, y empecé a respirar aquel aire infecto, sentí un dolor inmenso de cabeza, con otras señales de terciana... y al llegar la noche... me hallé sumamente desazonado. Tomé entonces una fuerte dosis de excelente quina, que destruyó el veneno, y así pude continuar mi expedición».
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Les sèquies de Castelló i Carcaixent. Aquesta té trams soterrats. Aquella per travessar el riu Sellent té un aqüeducte sobre arcs, que pateixen per causa de les avingudes «temibles... del río Sellent, que en 1791 arruinó parte de los arcos».
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Antella, naixement de la sèquia reial.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Detall de la laberíntica, inextricable xarxa de regs i braçals, i ponts, sense els quals el laberint esdevindria presó.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Detalls de la xarxa de canals.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Detalls de la xarxa de canals.

20151130

[1228] L'Albufera de Cavanilles

1795. L'Albufera, el País Valencià. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Detall de la Reial Sèquia d'Alzira, des de son naixement al Xúquer, amunt d'Antella fins al desguàs a l'Albufera. El mapa és orientat d'oest a est, de manera que el nord resta a la dreta de l'observador. El mapa de Cavanilles és d'una gran precisió, que podríem anomenar il·lustrada. Destaquen en el recorregut del canal, el Canó d'Algemesí (4) o pas soterrat sota la Rambla o riu Magre (dit Juanes en el plànol), el primer tram final de la sèquia per la partida o Racó d'Asensi (6), i la continuació empresa pel Duc d'Híjar al segle XVIII (5).

1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
«No sé como hay hombres que se obstinen en sostener el cultivo del arroz, siendo tan perniciosa a la salud pública. Por lo regular, los más zelosos son los que se ponen al abrigo del contagio, saliendo a vivir fuera de los pueblos en los meses peligrosos, que son los de Junio, Julio, Agosto y Setiembre».
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
La diatriba contra l'arròs és perseverant, documentada, taxativa: «Nunca permita el Gobierno, ni quiera Dios que se introduzca de nuevo un enemigo tan temible de la salud y de la Humanidad», referint-se a la prohibició existent a la ribera del Túria, impulsada aleshores per Julià Trezzi. Afegeix l'autor: «Voy a demostrar que su cultivo perjudica al interés general del Reyno... El mayor enemigo de esta economía es el arroz: siempre sediento, admite y malgasta caudales preciosos, que distribuidos de otro modo multiplicarian los productos».
1795. L'Albufera, el País Valencià. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Plànol general i detall de l'Albufera valenciana. S'hi observa la faixa arenosa de dunes de la devesa fins al Palmar, avui ple tothora d'una rècula de turistes àvids de paelles d'arròs. Entre el Túria i València i fins a al Xúquer i Sueca i Cullera, destaca la gran teranyina, xarxa o nus de canals i sèquies (i encara hi manquen els braçals i ramals menors per aconduir l'aigua fins als arrossars).
1795. L'Albufera, el País Valencià. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Els càlculs de l'il·lustrat savi sobre la despesa d'aigua que provocaven els arrossars i que, destinats a d'altres conreus, n'augmentarien la producció: «Si estas reflexiones produxesen el efecto que deseo en los cultivadores del arroz, o si el Gobierno [espanyol] a vista de ellas tomase la providencia de desterrar esta planta de los pueblos indicados, lograría el Reyno un grande aumento en riqueza y población»
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.  
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Detall de Silla, i del tram final de la Sèquia Reial (5) i de la de Picassent i Torre Espioca (8).
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Descripció de Silla, comanda de l'Orde de Montesa. Hi havia parers divergents entre llauradors i pescadors: «a estos conviene conservar en el lago las aguas y los peces, con cuya pesca viven; aquellos quisieran secarlo hasta el fondo». S'explica com el nostre Conqueridor deixà planificat tot el recorregut de la Sèquia, però que l'obra només s'acomplí fins a Algemesí. «En estos últimos años, vencidas las dificultades que presentaba el terreno, se continuó el canal, unas veces subterráneo, otras descubierto hasta los parages convenientes, para que por diversos ramales pudiesen el agua llegar a Almusafes, Sollana, Silla y otros pueblos».
1795. L'Albufera, el País Valencià. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Detall de l'horta (9) entre Sueca i Cullera, i de la desembocadura del Xúquer,, a l'extrem sud de l'Albufera. S'aprecia l'estreta obertura de comunicació entre el llac i el mar a l'extrem de la devesa.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Descripció d'Almusafes, de 250 veïns en aquelles acaballes del XVIII. «La porción más preciosa del término es la llamada dels Plans... Plantada perfectamente de moreras y en partes de olivos, sostiene en sus áreas trigos, maices y hortalizas con tanta lozanía y fruto como en la mejor huerta de la capital». La vista de l'horta era d'una bellesa tan gran, que l'il·lustrat home de ciència s'esplaia i tot: «Desde la torre o campanario de Almusafes se goza una hermosa vista por la multitud de árboles, huertas, aguas y lugares de aquella llanura». 
1795. L'Albufera, el País Valencià. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Detall de l'entrada a la Devesa de l'Albufera, al sud de la capital valenciana, llavors encara emmurallada i allunyada del mar, amb el riu Túria per la seua llera natural i secular.
1795. La Devesa de l'Albufera, el País Valencià. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Descripció de la Devesa, «abandonada como está al estado natural es mucha la maleza que allí crece. Los pinos forman masas considerables sin elevarse mucho». S'hi comenta la riquesa de fauna aquàtica, i com els caçadors des de les barques disparaven a les grans volades que s'enlairaven, «que llegan a cubrir el sol como una espesa nube... caen las piezas y flotan sobre el agua, de donde las recogen los que creyeron haber acertado el tiro».

Se'n torna el científic narrador de l'obra a la descripció de les poblacions, i retorna a Benifaió, a on li criden l'atenció les restes d'un antic canal de reg, «que se cree obra de los Moriscos,,, y se ignora qué aguas entraban y a donde se dirigían».
1795. La Devesa de l'Albufera, el País Valencià. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Detall de la Devesa.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Descripció d'Alginet, amb els problemes derivats de la gestió d'un cabal d'aigua insuficient, que calia compartir amb altres veïns. La solució de Cabanilles, construir «una casita sobre el partidor de las aguas, cuya puerta quedase entregada a un hombre íntegro, encargado de poner y quitar las tablas a su tiempo». Innocent d'ell!

Es parla de les hortes del riu Juanes, la Rambla d'Algemesí, i de la qualitat de la terra. Escriu Cavanilles, referint una dita popular valenciana, que no té altre remei que redactar en la llengua de la terra: Terra roja? Quan te faça goig, ven-la, segons que deien els d'Alberic.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Cavanilles fa un intent d'explicació de les margues rogenques del sòl. Continua després amb la descripció de Sollana, el terme de la qual població «es sin disputa el más hondo del reyno», un poble perillós per causa de les febres derivades de l'aigua entollada, i on a cops amb la pujada de nivell s'hi acaba «formando desde él hasta el mar un lago navegable».
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Detall de Sollana i altres pobles a ponent de l'Albufera.

1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
A Sollana, «los propietarios parten allí sus campos en dos porciones, cultivando una en el año en que la otra descansa». i s'hi van «fabricando hermosas casas de campo en el camino de Silla, contiguas a las heredades de arroces, que eran antes juncales y eriales».

De Sueca s'escriu que «las calles son por lo regular anchas, pero intransitables en invierno o en tiempo de lluvias; los caminos para llegar... quedan tambien inútiles... por ser de marga arcillosa».
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Interessant nota sobre la propietat de la terra a Sueca, a on «siendo los campos propiedad de los que viven en Valencia y varios pueblos, nunca los vecinos tienen bastante para vivir con decencia, quedando ademas de esto buena parte del año en un ocio que favorece poco a las buenas costumbres».

«Desde que se sale de Sueca se ve el monte de Cullera, en cuya raiz occidental y a la orilla del Xucar está la población casi de igual vecindario que Sueca... El monte llega casi a la orilla del rio, y desde allí no por grados sino de repente se levanta a una grande altura, tuerce al oriente, y desaparece en las aguas para salir de nuevo después de algun trecho y formar un islote...»

1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Detall del naixement i primera part del curs de la Sèquia Reial d'Alzira.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
«No hay árbol alguno en todo el monte, pero sí arbustos y yerbas... No lejos de Cullera se ve entrar el Xucar, que viene haciendo curvas desde Alcira, corriendo unas veces por llanuras sin árboles, y otras oculto por entre las freqüentes massas de moreras, cuyo verder amarillento constrasta con el obscuro de los algarrobos que alternan con olivos...»
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Al selge XVIII, Cullera més que triplicà sa població.