Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BCN. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BCN. Mostrar tots els missatges

20250321

[2649] La Plaça de Catalunya, 1888

 

1888. La Plaça de Catalunya, BCN.
«Ibèrica», Tortosa, de 25 de setembre, 1915 (BdC).
Lo cor de Catalunya, o sia, la barcelonina plaça de, en unes esplèndides imatges de fa més de cent cinquanta anys, i que en retrataven la urbanització sorgida per a l'exposició universal. A la cantonada amb Passeig de Gràcia, s'hi ubicà La Pajarera, com en deien popularment d'aquell «cafè voltat de cristalls». Per la dreta, la desembocadura de la Rambla, a on hi hagué l'entrada del Circ Eqüestre de N'Alegria, del qual en veiem l'embalum rere el monumental arc d'entrada.

1888. La Plaça de Catalunya, BCN.
«Ibèrica», Tortosa, de 25 de setembre, 1915 (BdC).
Les cases Estruc i Gibert. Amagades entre els arbres, les paradetes diverses, o barraques de fira.


1915. La Plaça de Catalunya, BCN.
«Ibèrica», Tortosa, de 25 de setembre, 1915 (BdC).
Detall de la font i de l'entrada al circ barcelonès, que ocupava ben bé lo bell mig de la plaça. Al fons, a l'inici del Passeig de Gràcia, la casa Pasqual Pons, aixecada al 1890 per l'arquitecte Enric Sagnier.
 

1888. La Plaça de Catalunya, BCN.
«Ibèrica», Tortosa, de 25 de setembre, 1915 (BdC).
Lo carrer de Fontanella fins al 1902.

1888. La Plaça de Catalunya, BCN.
«Ibèrica», Tortosa, de 25 de setembre, 1915 (BdC).
Lo circ fou enderrocat al 1895. Des de llavors, l'espai començarà a agafar la fesomia que avui coneixem. En primer terme, la parada dels tramvies de cavalls de la primera línia que entrà en servei a la ciutat, al 1872, entre Drassanes i Gràcia.  


1888. La Plaça de Catalunya, BCN.
«Ibèrica», Tortosa, de 25 de setembre, 1915 (BdC).
Detall del carrer Fontanella, amb los tendals de les botigues. A la dreta, lo «xamflà» cap a Rivadeneira. Més amut, lo del Portal de l'Àngel. 

1888. La Plaça de Catalunya, BCN.
«Ibèrica», Tortosa, de 25 de setembre, 1915 (BdC).
Casa i armeria museu de Josep Estruc, a l'angle entre la Ronda i la Rambla Catalunya. L'edifici fou enderrocat al 1901.

1888. La Plaça de Catalunya, BCN.
«Ibèrica», Tortosa, de 25 de setembre, 1915 (BdC).
Un dels monumentals projectes que es presentà al concurs municipal i que... per sort... se'n descartà la construcció. 

1888. La Plaça de Catalunya, BCN.
«Ibèrica», Tortosa, de 25 de setembre, 1915 (BdC).
Proposta urbanística de l'arquitecte Pere Falqués.

1888. La Plaça de Catalunya, BCN.
«Ibèrica», Tortosa, de 25 de setembre, 1915 (BdC).
Portada de la magnífica revista ebrenca, malgrat que sempre fou en castellà.


[355] BCN 1913



Posted by
Labels: ,

20241202

[2628] Claustres catalans, 1926

 

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Claustre romànic de Sant Benet de Bages. 
Llavors propietat del pintor Ramon Casas.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Avui és dia celebrat: faig la primera entrada del blog amb IA, ço és, la dita intel·ligència artificial, que està de moda i —diuen— s'ho ha de menjar tot. La veritat és que el resultat ha sigut satisfactori i la resposta proporciona informació prou precisa i ordenada. A banda, és clar, del comú error, que sembla que aquesta ditxosa IA perpetuarà, de confondre'ns amb los nostres estimats veïns del ponent peninsular. Vet aquí lo text:

«'Forgotten Shrines of Spain' és una obra publicada per primera vegada el 1926 per J.B. Lippincott Company. El llibre ofereix una exploració detallada dels monestirs i santuaris menys coneguts d'Espanya, proporcionant als lectors una visió única d'aquests llocs sagrats llavors oblidats. L'obra consta de 311 pàgines i està il·lustrada amb 67 fotografies preses per Arthur Byne, el marit de l'autor. Aquestes imatges juguen un paper crucial en la documentació visual dels llocs descrits, oferint als lectors una rica perspectiva visual que complementa el text. El llibre no només descriu aquests santuaris oblidats, sinó que també proporciona indicacions sobre com arribar-hi, fet que el converteix en una guia pràctica per a aquells interessats en explorar aquests indrets.
Mildred Stapley Byne, l'autora, era una experta en art i arquitectura, i aquest coneixement es reflecteix en la profunditat i detall de les seves descripcions. El llibre també inclou un mapa, que ajuda els lectors a situar geogràficament els llocs descrits».

Afortunadament, alguns dels indrets que la publicació detalla han passat a mans públiques. Però encara hi ha molta feina a fer amb les propietats religioses. Cal conservar lo nostre passat, malgrat la petjada integrista del catolicisme, però caldria que los poders públics en garantissin un ús cultural i laic. Majorment, n'hem pagat la restauració amb impostos.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Claustre de la catedral de Tarragona.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Claustre de la catedral de Barcelona.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Claustre romànic de Sant Cugat 

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Claustre romànic de la catedral de Girona.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
La magna romànica portalada enciclopèdica de Ripoll.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
La portalada daurada de Poblet, que deu el nom al daurat que recobria de les antigues portes de fusta.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Lo dormitori dels novicis, Poblet.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Lo lavatori o rentador de Poblet, per a la higiene dels monjos hortolans.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Les tombes dels abats a la sala capitular. 

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Lo celler de Poblet, avui molt restaurat i amb un terra lleunt de parquet, just a la base de les columnes, que deixen lo soterrani visitable a sota. 

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Claustre de Poblet. Aviat començarien los treballs de restauració de les tombes reials.
Posted by
Labels: , , , , ,

20241126

[2625] Teatres de BCN a la fi del Vuit-cents

 

1893. Teatres de BCN, lo Nou Retiro o Teatre Gayarre.
«Lo Teatro Regional», de 19 de setembre (ddd-uab).
Es trobava a la cantonada de la Rambla de Catalunya amb la Ronda Universitat, al solar on anteriorment hi havia hagut l'estació primitiva de Martorell, que havia estat en funcionament entre 1854 i 1882. Un fet destacable és la rapidesa amb què es va dur a terme l'obra, ja que només van caldre 20 dies per aixecar l'edifici. 
Lo teatre disposava de les següents característiques: un vestíbul semicircular amb un cafè annex, platea de 20 metres d'amplada i 13 metres d'alçada, 16 llotges als laterals, capacitat per a més de 2.500 espectadors! 
Lo Teatre Nou Retiro es va inaugurar oficialment el 5 d'agost de 1889. La programació se centrava principalment en la representació de sarsueles i òperes. En la seva inauguració, s'hi va presentar la companyia que havia actuat amb èxit al Teatre Eldorado durant la temporada d'hivern anterior. Un fet tràgic va provocar un canvi en la història del teatre. Arran de la mort del famós tenor Julián Gayarre el 2 de gener de 1890, los nous propietaris van decidir canviar el nom del local a Teatre Gayarre. Sota aquesta nova denominació, el teatre va reobrir les portes al 10 de gener del mateix any amb la representació de l'òpera Faust. Finalment, lo teatre va l'any 1907 a causa de la urbanització de la Plaça Catalunya i la Rambla de Catalunya, que requeria la construcció d'edificis més espectaculars. Al seu lloc s'hi va alçar la Casa Agustí Manaut, que encara s'hi veu avui dia. (barcelofilia).
 
1896. Teatres de BCN, Teatre del Tívoli.
«Lo Teatro Regional», de 29 de febrer (ddd-uab).
La nova façana del teatre, inaugurada al 1890. Ignasi Elies esdevingué nou empresari dels Jardins del Tívoli, que existien des de 1849 al Passeig de Gràcia. Sota la seua direcció, es van produir canvis significatius: va aixecar-hi un petit escenari cobert amb una estructura rudimentària de fusta, per iniciar-hi activitats teatrals. Al 1875, va inaugurar lo segon Tívoli en una nova ubicació, a la cantonada del Passeig de Gràcia amb Mallorca. Va transformar la programació del teatre, assegurant-se la col·laboració d'autors populars com Frederic Soler i Nicolau Manent, així com d'escenògrafs reconeguts com Francesc Soler i Rovirosa i Oleguer Junyent. Sota la seua gestió, lo teatre continuava sent una estructura d'estiu a l'aire lliure, construïda en fusta, on s'hi representaven diversos gèneres: comèdies, sainets, sarsueles, òperes i espectacles musicals. Gràcies a la seua visió empresarial, lo Tívoli es va convertir ràpidament en un dels teatres més populars de Barcelona. Amb els beneficis obtinguts, Elies va expandir el seu imperi teatral comprant lo Teatre Novedades i arrendant lo Teatre Circ Barcelonès. 

1896. Teatres de BCN, Teatre Romea.
«Lo Teatro Regional», de 6 de juny (ddd-uab).
Lo Teatre Romea, situat al Raval de Barcelona, va ser inaugurat al carrer Hospital núm. 49 al 18 de novembre de 1863 amb el nom de Teatre Català. Tenia un aforament de 1.600 espectadors! Posteriorment, va adoptar el nom Romea en homenatge a l'actor espanyol Julián Romea Yanguas. Es va construir al lloc on hi havia hagut lo convent de Sant Agustí, amb l'objectiu d'apropar-se a les classes populars i la petita burgesia.
Durant lo segle XIX, lo Romea es va convertir en un dels locals més importants de teatre en català. Frederic Soler (Serafí Pitarra) en va ser coempresari i director artístic des de 1870 fins a 1895, i hi va estrenar la majoria de les obres que escrigué. Fou escenari de les actuacions de grans actors catalans, com Enric Borràs i Margarida Xirgu. Al 1876, lo rei (espanyol) Alfons XII va assistir-hi a una representació de Lo ferrer de tall. A finals del segle, el 21 de desembre de 1897, lo Romea va ser un dels primers teatres a oferir sessions de cinema, exhibint projeccions de l'heliocinògraf de Baussuet, que projectava una mena de fotos animades. (bereshit).

1896. Teatres de BCN, Teatre del Circo Barcelonés.
«Lo Teatro Regional», de 13 de juny (ddd-uab).
La gran capacitat dels teatres, en aquest cas, cap als 2.300 espectadors!, era mostra de la popularitat del teatre en aquells anys finiseculars. Pensem que actualment lo TNC té cap als 900 seients. Inaugurat al 1853, calgué reconstruir-lo després d'un incendi al 1869. Disposava d'una platea convertible en pista de circ de terra premsada. Era emplaçat al núm. 20 del carrer Montserrat, entre la Rambla i lo Paral·lel.

1896. Teatres de BCN, Teatre de Novetats.
«Lo Teatro Regional», de 20 de juny (ddd-uab).
Al xamfrà de Passeig de Gràcia amb Casp, s'hi aforaven cap a 2.000 assistents. Amb escenari «molt a propòsit per a la representació d'obres de gran aparat». Lo primer Novetats, des del 1869, havia nascut al xamfrà amb Ronda de Sant Pere.

1896. Teatres de BCN, Teatre de la Gran Via.
«Lo Teatro Regional», de 7 de novembre (ddd-uab).
Ubicat al 318 de Corts Catalanes, inaugurat al 1888. De primer, no disposava de primer pis; en pic hi fou construït, l'aforament arribà als 2.000 espectadors. Fou un dels locals més populars de la ciutat, a causa d'una programació basada en sarsueles i, sobretot, «a l'econòmic preu d'un ral l'entrada general».

1896. Teatres de BCN, Teatre Circo Espanyol Modelo.
«Lo Teatro Regional», de 18 de juliol (ddd-uab).
Emplaçat al Paral·lel, llavors carrer Marqués del Duero, a tocar del carrer Nou de la Rambla, «és aquest teatro un lloc d'esbarjo especialment concorregut, al qual li dona especialment vida pròspera la barriada del Poble Sec». Perquè el teatre era una diversió de masses en aquells temps. Fou inaugurat al 1892 com a circ eqüestre, però amb l'afegiment d'escenari i platea quedà transformat en teatre l'any següent. La companyia dramàtica d'Enric Borràs en feu l'estrena, però de seguida la sarsuela, gènere de teatre musical imperant, va apropiar-se'l. Aconseguí lo favor del públic gràcies a la innovació de preus, que anaven baixant per actes.   

1896. Teatres de BCN, Teatre del Jardí Espanyol.
«Lo Teatro Regional», de 24 de juliol (ddd-uab).
En actiu des del 1870, també fou devorat per les flames. Es trobava al Passeig de Gràcia, 64. Sembla que en aquell final de segle passava per hores baixes, tot i l'aforament espectacular de vora 4.000 persones! Des del 1895 oferia «sarsuela catalana, tocant-se'n molt bons resultats», però la nova temporada del 96 lo canvi de gènere teatral va generar certes antipaties públiques, segons l'escrit. 
Molts teatres barcelonins havien nascut com a locals d'estiu, envoltats de jardins, a on les famílies podien trobar-hi esgambi en aquella ciutat industrial i sobrepoblada. A més, los empresaris sovint van afanyar-se a adjectivar-los com a «espanyol», per indicar la programació que s'hi feia i atraure lo visitant foraster. La pela era (és) la pela, cordons!
 



Posted by
Labels: ,

20241101

[2614] Per la Catalunya del Vuit-cents: BCN

 

1895. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 7 de desembre (ddd-uab).
Lo venedor de diaris.

1893. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 9 de setembre (ddd-uab). 
 Vista de la Plaça de Catalunya finisecular. Això de les fonts ve d'antic.

1893. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 9 de setembre (ddd-uab). 
Lo monument al primer colonitzador de les Amèriques. Foto: Thomas.

1893. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 28 d'octubre (ddd-uab). 
L'aleshores nova façana catedralícia neogòtica, que va trigar més segles que no pas la Sagrada Família per acabar-se.
 
1893. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 28 d'octubre (ddd-uab).
La part posterior del cor de la Catedral.

1893. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 4 de novembre (ddd-uab).
La nau central des de l'altar.

1893. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 18 de novembre (ddd-uab).
La torre reial de Bellesguard, residència estiuenca del nostre rei Martí I en temps medievals, abans de la intervenció modernista d'en Gaudí.


1893. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 18 de novembre (ddd-uab).
L'antiga torre reial de Bellesguard, detall.

1894. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 3 de novembre (ddd-uab).
Lo cementiri vell barceloní al Poblenou, datat de 1775.

1893. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 7 de desembre (ddd-uab).
La  font del rellotge de l'antic mercat del Born, amb quatre figures femenines que servaven los fanals de gas.

1894. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 22 de desembre (ddd-uab).
La nova seu universitària barcelonina, que substituí la cerverina borbònica.

1894. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 29 de desembre (ddd-uab).
Seu bancària a la Rambla. 
 
1895. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 5 de gener (ddd-uab).
L'antic claustre del monestir de Jonqueres traslladat al convent de la Concepció, al mig de l'Eixample barceloní.

1895. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 26 de gener (ddd-uab).
Lo Portal de l'Àngel, entrada al barri de la Bòria, seu dels menestrals tèxtils de la ciutat.
 
1895. BCN.
«Lo Teatro Regional», d'1 de febrer (ddd-uab).
Làpida commemorativa a la muralla.

 
1895. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 6 d'abril (ddd-uab).
La façana de l'església de Betlem a la Rambla.
1895. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 13 d'abril (ddd-uab).
Portalada de Santa Maria del Mar.

1895. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 25 de maig (ddd-uab).
 Vistes de Vallvidrera.

1895. BCN.
«Lo Teatro Regional», d'1 de juny (ddd-uab).
Les forques de la ciutat, a l'esplanada de la Ciutadella.

1895. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 8 de juny (ddd-uab).
Monument a l'Aribau, pare de la Renaixença literària.
 
1895. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 24 d'agost (ddd-uab).
Les velles muralles i la torre de Sant Joan, als voltants de la Ciutadella.

1895. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 14 de setembre (ddd-uab).
 L'antiga font de la Plaça del Rei.

1896. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 10 d'octubre (ddd-uab).
El far i els vaixells de vapor i velam del port barceloní.

1896. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 7 de novembre (ddd-uab).
Lo moll de descàrrega del carbó, l'antiga font d'energia imprescindible.

1896. BCN.
«Lo Teatro Regional», de 5 de desembre (ddd-uab).
L'antic moll de Miramar.


1896. Sant Martí de Provençals.
«Lo Teatro Regional», de 31 d'octubre (ddd-uab).
Casa del poeta Joan Ribas i Puigvert, poeta menor de la Renaixença.


[2478] La BCN de Palomino, segle XVIII








Posted by
Labels:
Subscriure's a: Missatges (Atom)