Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Mitjana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Mitjana. Mostrar tots els missatges

20181124

[1908] Gent de Lleida, gent de terròs

1960. «La gent de Lleida», Josep Lladonosa.
«Serra d'Or», núm. 3-4 (CV). 

El turó de la Seu Vella en els anys 50. Al Camp de Mart, encara no s'havia obert el carrer, i ben just darrer l'estació, a Pardinyes. La comporta de la Mitjana apareix ben solitària enmig de l'horta de Granyena. L'antiga carretera de Barcelona encara existia (per l'actual Av. Tarradelles), més enllà del cementiri els Mangraners tot just començaven a caminar, i més ençà la novella fàbrica de cervesa Sant Miquel (tant costaria donar-li nom bilingüe, d'acord amb el nom que li hem donat sempre los lleidatans?).
1960. «La gent de Lleida», Josep Lladonosa.
«Serra d'Or», núm. 3-4 (CV). 

Retrat subjectiu de la gent de la plana lleidatana de part del gran historiador i cronista oficial de la ciutat, quan encara als lleidatans no ens feia vergonya, ans ens agradava «fer ostentació del nostre tarannà». La pèrdua del contacte directe amb el món pagès, ens ha portat a l'avergonyiment (mai no es pot generalitzar del tot) de la nostra manera de viure, de parlar, cosa que no ha ocorregut (encara) ni al Pirineu ni a les terres ebrenques. Perquè «Lleida... sempre ha viscut vinculada al camp: els seus nobles, els seus ciutadans, i fins als mercaders i els menestrals, foren tostemps de nissaga pagesa». La raó: «Un percentatge crescudíssim de l'activitat política i social de Lleida fou motivada pels regs... Un tal afany per l'hegemonia en el domini de les aigües... ha contribuït més que no sembla a la plasmació del caràcter de la nostra gent. L'home de Lleida, doncs, és un producte de la terra, viu vinculat a la feina, al 'terròs'».

Com a valors positives destacava en Lladonosa, aptitud per al treball, esforç i sacrifici, franc i senzill, d'humor agut. Com a valors negatives, «una manca d'esperit de superació ciutadana. És prou coneguda i massa freqüent la frase: Per a Lleida ja està bé». 
1960. «La gent de Lleida», Josep Lladonosa.
«Serra d'Or», núm. 3-4 (CV). 

«El predomini dels defectes col·lectius sobre les antigues virtuts, encara no del tot esvanides, ens ha portat al provincianisme». Es va millorant en economia, en empenta mercantil i industrial, avanços que «avui per avui no comporten compensacions en el camp espiritual». Ni tan sols la transformació de l'antic Estudi General en la nova Universitat lleidatana ha servit (ei, potser m'erro) per despertar la renovació de l'esperit lleidatà sense avergonyir-nos-en.

Conclou el nostre savi, sagaç i lúcid cronista advertint-nos del perill que ens sotjava i que, malauradament s'ha fet realitat entre tants nou-rics, tants cotxes de gamma alta i tants apartaments a Cambrils: «La riquesa amb massa afanys mesquins pot obstaculitzar moltes possibilitats de reacció profitosa». Si els diners guanyen a la cultura, «no ens podrem gloriejar d'una fidelitat a la terra que ens va veure nàixer». Així anem encara: fins que Lleida no tornarà a mirar al terròs (dit tarròs en popular lleidatà), la nostra essència continuarà esbravada.
1960. «La gent de Lleida», Josep Lladonosa.
«Serra d'Or», núm. 3-4 (CV). 

El Seminari de la Rambla d'Aragó es veu ben bé aquí sota a l'escaire, davant per davant del Palau del Bisbe, encara sense construccions ni per l'un costat ni per l'altre. Sembla que tampoc sense l'edifici de l'antiga presó que la tancava per Boters.



20160526

[1421] Lleida, 1871

1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.

Una esplèndida imatge de la plana lleidatana des de dalt de la Seu Vella, envers l'est de la ciutat, amb els descampats que hi havia des de l'actual carrer Democràcia fins a la primera estació de ferrocarril, i el Segre entre la Mitjana al fons. 
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Les velles teulades rogenques dels carrers de Magdalena i del Carme al peu del turó de la Seu Vella. A la dreta, l'antic campanaret de l'església del Carme, just on s'acabava la ciutat poc després que els murs medievals fossin enderrocats. Encara és visible una part del baluard, molt deteriorat. A l'horta, torres i horts envoltats de tanques de tàpia impedeixen encara la futura obertura de la Rambla de Ferran fins a l'estació. 
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detalls dels trossos i horts (de fruiters i panís) que ocupaven els afores de la ciutat, rere les antigues muralles i fins a l'estació de tren. 
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

La primera estació de ferrocarril de la ciutat, del 1860, amb els magatzems que hi havia en primer terme. La pèrgola de l'estació, en segon terme, entre els dos edificis idèntics que tenien pintat el nom LÉRIDA (en espanyol obligat a l'època, és clar) a la façana. 
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detall de les instal·lacions de la primera estació de ferrocarril lleidatana.
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Darrere l'estació, més magatzems i més hortes fins a la Mitjana, on s'aprecien els dos braços del Segre. Just al punt on es retroben, s'hi faria la presa als anys 1920. Rere el Segre, l'horta de la partida de Granyena, el tossal dels Mangraners i la silueta del de Moredilla al fons de tot. A la foto de dalt, s'hi distingeix l'edifici del Molí de Cervià; a la de sota, una enorme masia amb gran galeries. L'estació del Pla de Vilanoveta no es va fer fins al 1924. 
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detall del Molí de Cervià, a tocar de la sèquia de Fontanet, i alguns masos al davant.
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detall del primer pont de ferro de l'aleshores nova via de tren sobre el Segre.
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detall de torres i hortes davant l'estació, on s'hi observa l'edifici semicircular d'estacionament de màquines i canvi de sentit de les locomotores.  
1871. Lleida. El Pont del ferrocarril sobre el Segre.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detall del riu entre el pont de ferro de la via del tren, al fons, i el pont medieval d'accés a la ciutat. La fotografia sembla presa des del terrat d'algun edifici del Cappont.  
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detall del pont del ferrocarril, que fou volat a la guerra d'Espanya del 1936.
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detall del riu i dels grans arenys. Probablement, és una fotografia d'estiu. Alguns animals s'abeuren a l'aigua, i moltes dones, a l'un i l'altre costat, hi fan la bugada. En èpoques més primaverals, el Segre encara rebia a Lleida els rais del Pirineu. 

20140802

[791] L'antiga fàbrica de cervesa «San Miguel» de Lleida

1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Imatge aèria de la fàbrica de cervesa San Miguel. L'any 1946 es constitueix un grup d'accionistes (Enrique Suarez Rezola, Ramón Vidal, Jaime Muñiz i altres) sota el nom de La Segarra per tal de dedicar-se a la fabricació d'extractes de malta. La primera fàbrica era situada als Condals, prop de Cervera.  L'any 1952 aconsegueixen el permís per construir una fàbrica de cervesa a la província de Lleida, que serà l'origen de la fàbrica lleidatana al costat de les 3 carreteres. L'any 1956 varen firmar amb la casa matriu filipina San Miguel l'anomenat Acord de Manila. Naixia així una de les principals cerveseres catalanes, que canviaria el nom pel de San Miguel, fábricas de cerveza y malta SA. i començaria a embotellar les primeres ampolles de la popularment coneguda com a Sant Miquel a partir del 15 de maig de 1957. Una anunci publicitari de davant de l'edifici Pal·las de Lleida, exclamava (en la llengua oficial imposada de l'època):
¡Enhorabuena, conocedores de cerveza! ls anys 1960, la fàbrica lleidatana s'expandiria per la Península amb fàbriques a Màlaga i Burgos. Passades les dècades, la firma cauria en mans de capital aliè, i actualment ja no se li escau en nom en català: rarament fan ús de la llengua pròpia del país per a la promoció comercial.
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Vista de la fàbrica i dels darreres fins a la Mitjana. Rere la fàbrica hi passaria el carrer principal del Polígon industrial El Segre, als anys 1970s. Posteriorment, la fàbrica s'ampliaria cap a l'altra banda del carrer i el mas que s'observa en la fotografia passaria a ésser lloc de rebuda d'escolars i visitants. Al fons, destaca la línia del canal de desguàs del Canal de Balaguer a la Mitjana, prop del qual s'hi veuen encara s'hi aneu de passeig al Parc de la Mitjana els pous de captació d'aigua.
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
L'entrada principal dels primers anys, abans de la construcció del polígon industrial es feia per l'antiga carretera de Balaguer, que donava a la cruïlla de les 3 carreteres. Després, la C-1313 fóra desviada fins a la costa de la CAMPSA, i tota aquesta part de l'antiga carretera es convertiria en part del polígon. 
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Vista del Molí de Cervià, a tocar de la Sèquia de Fontanet. La part d'allà del carrer principal del polígon arriba pel darrere fins al límit de la sèquia. A sota, la línia de tren de la Pobla, el camí de la partida de Granyena, el desguàs del canal de Balaguer i el riu Segre.
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall de les primeres instal·lacions de la fàbrica. Una senyora fàbrica per a la Lleida provinciana i espanyolitzada del franquisme.
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall de l'entrada, davant l'antiga serradora, a les 3 Carreteres.
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall de la serradora, a tocar de la via de tren de Manresa al Pla de Vilanoveta.
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Vista des de l'altre costat, de cara al sud: la fàbrica de cervesa, amb l'estació del Pla de Vilanoveta a l'esquerra i la CROS damunt la carretera N-II, la cruïlla de les 3 carreteres i el cementiri.
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall de la fàbrica d'adobs de la CROS al costat de la vella N-II, que tenia un ramal de via per a la càrrega i descàrrega.
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall del cementiri lleidatà. Llavors, a la cruïlla de les 3 Carreteres hi havia un gran edifici (crec que feia de posada, però no n'estic segur), i no només la petita benzinera actual. Damunt de la fàbrica de cervesa, s'aprecia l'arc de via que anava del Pla de Vilanoveta fins a la línia de la Pobla.
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall de l'estació del Pla de Vilanoveta, just a l'altra banda de la vella carretera que passava per davant l'entrada de la fàbrica de cervesa.
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Vista del conjunt, ara des del sud.
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall de la fàbrica. A la dreta, un gran dipòsit rodó, probablement de fuel per a les màquines de tren, al costat de l'estació del Pla de Vilanoveta.

20140626

[760] La Mitjana a mitjan dels 60s

1968. Lleida, la Mitjana, foto SACE (ICC).
Una fotografia aèria des de gran altura de la Mitjana de la postguerra, on s'hi aprecien a grans trets el pont i la via del ferrocarril a l'esquerra, la presa al mig amb el braç del Canal de Balaguer i l'aigua embassada del Segre, i les dos línies de ferrocarril de la Pobla i de BCN.
1968. Lleida, la Mitjana, foto SACE (ICC).
Al peu, l'altiplà dels Mangraners; a la dreta, l'antiga cruïlla de la C-1313 i pujant per la N-II: la CAMPSA, l'antiga fàbrica Cros i el cementiri, amb la cruïlla de les 3 carreteres.
1968. Lleida, la Mitjana, foto SACE (ICC).
El polígon industrial del Segre començava a esplanar-se a banda i banda de la C-1313. Dalt de la foto, s'hi aprecia el Canal de Balaguer, que s'amaga (a la dreta) sota terra a la presa elèctrica i ressorgeix a la Mitjana per fer cap a les comportes del Canal de Seròs, a tocar del camí de Granyena, que fa com una v baixa. La línia de ferrocarril de la Pobla creua la imatge de cap i cap, i en surt un ample arc que dóna al Pla de Vilanoveta.
1968. Lleida, la Mitjana, foto SACE (ICC).
Baixant per la N-II: la fàbrica Cros i els dipòsits de la CAMPSA, que semblen un petit tros plantat d'arbres des d'aquesta alçada. A l'altre costat, els magatzems semicirculars del ferrocarril al Pla de Vilanoveta i, dalt de tot, la fàbrica de cervesa de la Sant Miquel. L'antiga cruïlla de la C-1313 desembocava en un triangle en pujada a la N-II per sobre de la línia del ferrocarril de BCN.
1968. Lleida, la Mitjana, foto SACE (ICC).
El barri dels Mangraners (a veure quan la Paeria recuperarà el nom tradicional lleidatà amb la -n-), ja ben poblat de cases, a banda i banda del camí dels Mangraners i fins a la carretera de Tarragona. A sota, encara del tot aïllat, l'hangar original de l'antic Camp Civit d'aviació.
1968. Lleida, la Mitjana, foto SACE (ICC).
El cementiri lleidatà al mig de la imatge, actualment ja ampliat, amb el camí cap al carrer Palauet de la Bordeta cap a l'esquerra. Davant seu, com si d'una punta de sageta es tractés, la confluència de tres camins o carreteres, que així van donar nom al lloc. En paral·lel, la N-II i el ferrocarril Lleida-BCN, i part de l'arc ferroviari que donava a la línia de la Pobla.
1968. Lleida, la Mitjana, foto SACE (ICC).
Tota aquesta esplanada fou ocupada pel polígon industrial del Segre, el primer dels que es construí a la ciutat. La línia de més amunt correspon a la llarga recta principal, per on encara hi passem, bé que plena de naus a banda i banda, mentre que llavors la fàbrica de la Sant Miquel n'era l'única estadana. 
1968. Lleida, la Mitjana, foto SACE (ICC).
La presa de la Mitjana amb l'aigua embassada a la dreta, i els arenys del Segre a l'esquerra. El barri de Pardinyes ja començava a estar prou definit, sobretot a les baixes, tot i que fins a l'estació de ferrocarril hi havia encara molts camps i trossos no construïts. A tocar del pont del tren, a l'esquerra, s'hi veu ben clara l'esplanada de la plaça dels pagesos, sens cap cobertura, on anaven els meus pares, i altres petits nous fruticultors, de ben matí a vendre la fruita collida del dia abans: unes quantes caixes de préssecs o peres. El meu pare, sol o amb la mare, s'aixecava a les 4 del matí i amb el motocultor i la carreteta, des d'Alcoletge i pel camí de Granyena, hi feia cap per tal de negociar quatre pessetes, que són les que em van permetre de fer gran. Època dura, grisa i sense el glamour de l'edifici de la lletja, perdó de la Llotja, que ara hi tenim.
1968. Lleida, la Mitjana, foto SACE (ICC).
Detall del camí de Granyena, que acabava sota la via del tren en un estret túnel que encara existeix tot i que ja no s'hi transita. Travessava el Canal de Seròs pel mateix pont d'ara, davant per davant de les comportes del canal, i anava a tocar tocar dels primers metres del canal. Després tirava avall fins al Molí de Cervià. Aquest triangle ara és part de la Mitjana i al costat del camí de Granyena hi ha un mur que tanca el parc. La part final del Canal de Balaguer, llavors molt visible i encara no confós entre la vegetació de la Mitjana, donava a les comportes del Canal de Seròs.
1968. Lleida, la Mitjana, foto SACE (ICC).
El riu Segre a les comportes de la Mitjana, ara amb molta més vegetació que fa cinquanta anys. El Canal de Balaguer, que sorgeix després del túnel on cau des de la central elèctrica i s'allarga fins a les compostes del Canal de Seròs. Les vores se'n veuen ben blanques perquè feia només tres o quatre anys que s'havia construït i la vegetació encara no se n'havia apropiat.

20140528

[737] Energia elèctrica lleidatana, un segle d'espoli

1929. Energia elèctrica lleidatana.
Revista «Vida Lleidatana», núm. 77-78.
La centrals de la Ribagorçana.
1929. Energia elèctrica lleidatana.
Revista «Vida Lleidatana», núm. 77-78.
A dalt, la sala amb els grups hidroelèctrics de la central de Molinos, a la Vall Fosca.
1929. Pantà de Sant Antoni, Tremp.
Revista «Vida Lleidatana», núm. 77-78.
Una perspectiva preciosa de la gran presa de Talarn.
1929. Energia elèctrica lleidatana.
Revista «Vida Lleidatana», núm. 77-78.
Les centrals de la Pallaresa als anys 1920.
1929. Capdella, la Vall Fosca.
Revista «Vida Lleidatana», núm. 77-78.
El salt de Capdella (amb l'ortografia que vol la gent del territori), i el funicular a l'esquerra.
1929. Energia elèctrica lleidatana.
Revista «Vida Lleidatana», núm. 77-78.
Vista de la sala de màquines de la central del Canal de Seròs, i de les instal·lacions de la central de la Pobla de Segur.
1929. Energia elèctrica lleidatana.
Revista «Vida Lleidatana», núm. 77-78.
Les nombroses petites companyies elèctriques d'aquell temps. Res a veure amb els grans oligopolis actuals. Que rima amb espoli dels recursos naturals de la terra, que no hi retornen i que (llavors i ara, esperem que demà no) són dirigits des de la capital del nostre estimat Estat veí.
1929. Comportes del Canal de Seròs, Lleida.
Revista «Vida Lleidatana», núm. 77-78.
Un immens riu Segre a la Mitjana lleidatana, en què s'aprecien magníficament les comportes a l'inici del Canal de Seròs. A l'altra banda de riu, només hortes, atès que el barri de Pardinyes era llavors encara inexistent.
1929. Energia elèctrica lleidatana.
Revista «Vida Lleidatana», núm. 77-78.
Al Canal d'Urgell, per les «diferències de nivell que travessa, fou necessari construir un sens nombre de salts...»
1929. Canal de Seròs, Aitona.
Revista «Vida Lleidatana», núm. 77-78.
Esplèndida vista aèria del desguàs del Canal de Seròs, a Aitona.
1929. Energia elèctrica lleidatana.
Revista «Vida Lleidatana», núm. 77-78.
Ressenya de les poques centrals elèctriques araneses, «d'aquesta llunyana regió».
1930. Pantà de Camarasa.
Revista «Vida Lleidatana», núm. 85.
L'antic pont sobre la Noguera Pallaresa, al pantà de Camarasa, entre la Baronia de Sant Oïsme i Oroners, destruït durant la passada guerra.