Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guerra del Francès. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guerra del Francès. Mostrar tots els missatges

20250119

[2639] Lleida des de la Creu de Gardeny i la Font del Governador a la Mariola, 1806

 

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
Gravat del taller d'Alexandre de Laborde de començament de segle XIX, que retrata la Lleida d'aquell tombant de segle, quan la falda del 'castell' ja havia sigut enderrocada pel primer Borbó (espanyol) i destacava, com avui encara, la silueta de la Suda i la Seu damunt del turó pelat. Als peus, la ciutat vella, amb lo campanar de Sant Llorenç marcant l'skyline des de la vista de ponent. La Porta dels Apòstols de la Seu Vella podia albirar-se des de la llunyania.

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
Vista ponentina de la ciutat lleidatana des del camí de Fraga, als peus de la roca de Gardeny. Avui (i ja en fa uns decennis), a sota del turó gardenyenc lo camí s'ha convertit en l'entrada de l'N-II a Lleida, i amb lo camp escolar dels tres instituts fins al riu Segre. 

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
La Lleida napoleònica retratada al més mínim detall. Abans de la invenció de la fotografia, aquesta era sempre la intenció del dibuixant. La Porta de Sant Antoni donava accés a la ciutat en arribant per Ponent, després de saltar lo torrent que s'escolava des de la Mariola. Les torres de la Catedral Nova divuitesca s'aixecaven per sobre la muralla i les teulades.

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
Detall de la Porta de Sant Antoni, amb lo convent a tocar.  

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
Tot al voltant de la ciutat, l'hora exuberant queda ben dibuixada. També a l'altre costat del riu. Hi veiem una barqueta. Potser la d'en Tòfol, per passar la gent d'una riba a l'altra...

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
Detall de la giragonsa del camí de Fraga a l'entrada de Lleida, amb una creu de terme acabada amb creu de ferro.

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
Detall de la muralla de Boters presa des de la perspectiva de l'actual Plaça de Catalunya. Hi destaca lo campanar de Sant Llorenç per damunt de les teulades. Ja hi havia tota una filera de xops, preludi del passeig que hi haurà en temps posteriors. Una vista gairebé idíl·lica de la ciutat, que aviat sentiria retronar los canons de la destrucció altre cop.

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
Una segona vista presa des de l'altra banda de Gardeny, a tocar de la font del Governador, feta construir al 1789 i pagada pel governador (espanyol) de la ciutat, lo marquès Lluís de Blondel. Va aprofitar una deu d'aigua que brollava d'aquest vessant del turó gardenyenc, dalt de tot de la Mariola. Gairebé dos-cents anys després fou portada a la Baixada de la Trinitat, a on la trobem avui. Probablement, aquesta és la primera imatge que en tenim, una quinzena d'anys després que fou aixecada. S'hi feu també una petita creu de terme: fins allà hi anaven, en carruatge, els adinerats de la ciutat en els passejos d'esbarjo que feien a mig matí o mitja tarda. Sobretot a la primavera i a la tarda, quan la temperatura acompanya, era un lloc natural amb vista privilegiada sobre la ciutat.


 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
Los pagesos retornen a la ciutat al capvespre...

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
...i reposen a la peanya de la Creu de Gardeny, mentre aprofiten per abeurar les someres. La barretina i la faixa eren llavors d'ús habitual.

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
La Porta de Sant Antoni, l'entrada a la ciutat per la banda de ponent. Són ben visibles les torres de la catedral nova, que tot just encara no tenia mig segle. Al seu davant, un edifici ferreny i quadrat és l'antic Hospital de Santa Maria, que llavors no era antic, sinó que es trobava en plena activitat assistencial.





Posted by
Labels: , , , , ,

20241214

[2632] Per la història (dibuixada) de Catalunya (iv)


1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Ferran I, lo primer rei castellà de la Corona d'Aragó.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Lo setge de Balaguer contra lo Dissortat comte Jaume d'Urgell. Lo dibuixant podria haver consultat alguna imatge de la ciutat, oi?

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Lo patrici Fivaller, cap de la comissió del Consell de Cent barceloní que exigí al nou rei castellà lo pagament del dret del vectigal (o impost pel transport de mercaderies) que la cort pretenia estalviar-se. Això lo convertí durant la Renaixença en símbol de la resistència davant del poder reial i defensor de les nostres llibertats (llibertats de classe, en aquells temps). 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Assassinat del Dissortat a la presó de Xàtiva. al 1433, aviat en farà sis-cents anys.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Lo Palau de la Generalitat amb Sant Jordi presidint.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
L'entrada del Príncep de Viana a la capital catalana, convertit també en un altre símbol de lluita contra lo poder reial.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
La guerra de la Generalitat contra Joan II.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Claustre romànic de la catedral gironina.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Representació de l'incendi de Granollers durant la revolta dels remences contra la classe nobiliària per l'abolició dels vells i mals usos feudals. 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Rebuda de Colom a Barcelona, després del primer viatge i amb tribut dels indígenes. Arribem a l'Edat Moderna.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Les torres de la catedral barcelonina.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Un conseller de la ciutat.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
La Coronela, o milícia ciutadana amb la bandera de Santa Eulàlia, que agafarien tant de protagonisme en arribant la Guerra de Successió. 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
La Catalunya renaixentista representada pel Mausoleu de Ramon Folc de Cardona al claustre del monestir de Sant Bartomeu de Bellpuig d'Urgell. 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Francesc Tamarit, diputat pel braç militar a la Generalitat i general de l'exèrcit català en aquells anys Guerra dels Segadors. Empresonat a la presó de la Plaça de Blat per ordre del virrei, fou alliberat per la pressió popular.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Pau Claris, primer president de la República Catalana... sota tutela francesa.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Setge castellà de Tortosa al 1642. Mort Pau Claris, la sort era decantada, i lo rei espanyol Felip IV, amb l'ajut de noblesa i alta clerecia, es disposava a la recuperació de les principals ciutats del país, revoltades per la República Catalana. 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
La capella de Sant Jordi al Palau de la Generalitat, ocupat pels jutges espanyols de l'Audiencia borbònica des de 1714. Curiosament, aquesta principal arma repressiva dels Borbons contra Catalunya ha estat més aviat passiva durant la persecució política dels líders del procés independentista actual, havent-hi deixat lo lideratge repressor al Tribunal Suprem espanyol.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Lo Palau de la Generalitat, seu del poder polític nacional des de l'Edat Moderna.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
L'arxiduc austríac és proclamat pels catalans rei successor a la corona hispànica a Vic, 1705. 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Les tropes contenen l'embat de Felip V a Barcelona al 1713, però se n'inicia lo setge que durà a la caiguda de la ciutat i al canvi de règim dinàstic.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Les coroneles a punt per resistir la força del Borbó al 1714.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
L'heroica defensa de la capital, representada al baluard de Sant Pere. No gaire lluny, poc més de tres-cents anys després, a l'octubre del 2019, revisqué durant la resistència d'Urquinaona a la sentència judicial espanyola contra el procés.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Lo domini i persecució borbòniques se simbolitzen en les ciutadelles militars que s'aixecaren, com la de Figueres i Barcelona, o la de Lleida, tot convertint-hi la Seu Vella en aquarterament militar espanyol per al control i atemoriment de la població. 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
La històrica seu del Consolat de Mar a la Llotja barcelonina fou convertida en caserna després del 1714, i, acabada la Ciutadella, passà a seu de l'Acadèmia de Belles Arts, i a inicis del segle XX, a seu de la Borsa barcelonina fins a final del segle. Ara és la seu de la Cambra de Comerç de la ciutat i de l'Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi. 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Lo sometent en la batalla del Bruc contra les tropes franceses.
 
1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Representació de la rendició de Girona al 1809 davant lo tercer setge napoleònic.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Retirada dels exèrcits napoleònics amb la cua entre cames.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
La Ciutadella militar que feia efectiva l'ocupació i repressió de la capital catalana pel règim borbònic. La Torre de Sant Joan hi fou conservada com a símbol visible de l'opressió militar, política, lingüística i social. La Ciutadella i la torre no foren enderrocats fins al 186 per decret del general Prim, amb l'excepció de pocs edificis, entre els quals el que albergarà el Parlament nacional recuperat des de 1932. 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Les bullangues socials a la Barcelona industrialitzada del segle XIX. La revolta de la Jamància (del caló jamar, menjar) fou un dels exponents més importants de les revoltes populars. 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
L'aparició a l'escena política del General Prim ja a la segona mitat del segle XIX.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
La Renaixença cultural i literària, amb Víctor Balaguer com una de les figures més representatives, i que desembocarà en la formació del catalanisme polític.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Al·legoria de la Catalunya rica i plena que s'esperava per al segle XX. 





Quinalafem.blogspot.com

 

Posted by
Labels: , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)