[2746] Gegants de Catalunya, 1902

 

1902. Los gegants de Lleida.

«Catalunya Artística», fotografia: Pere Reig. (ARCA).

Los gegants romans de Lleida són de la mitja dotzena dels més antics de Catalunya, existents almenys des del 1840. La Paeria volgué substituir los vell i los feu refer a l'escultor segarrenc de la Manresana, Ramon Corcelles, llavors anomenat pels retaules que havia fet per diverses esglésies de les comarques nostres. Ep, que llavors no eren encara romans, sinó turcs, que se volia atemorir la gent i recordar-los los perills per la fe cristiana. Perduda aquesta finalitat, los convertiren en reis, cristians i catalans, cap al final del segle, i en començar lo vinté, los disfressaren de faraons egipcis, que es la fotografia del cartipàs, aquesta. Potser cap allà als anys vint los trobaren la darrera disfressa, l’actual, la de patricis romans. Que ara deu fer uns quaranta anys o així, los repintaren i restauraren, que un dels pintors en fou lo Pepín d’Alcoletge, lo cunyat del Miquel de la Tonya, lo mestre de ball i amic nostre. 

1902. Los gegants de Lleida.

«Catalunya Artística», nùm. 121, de 9 d'octubre,

fotografia: Pere Reig. (ARCA).

 «L'origen de la presència de gegants xinesos a la ciutat de Lleida es remunta a les acaballes del segle XIX. La institució de la Santa Infància, la qual dirigia les missions humanitàries i evangelitzadores a la Xina, encarregà la confecció d'una parella de gegantons xinets perquè encapçalessin la processó de la Santa Infància o "dels pendonets". Les figures foren modelades per l'escultor lleidatà Ramon Borràs i Perelló entre els anys 1887 (gegantó) i 1893 (gegantona). La parella tingué una rebuda ben càlida que els consolidà com un dels elements festius i protocolaris més estimats per la ciutadania. Malauradament, els gegantons es perderes quan l'any 1936 fou incenciada la Parròquia de Sant Andreu, on la institució de la Santa Infància hi tenia la seu i s'hi custodiaven les figures» (Gegant.cat).

1902. Los gegants de Catalunya.

«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,

fotografia: Pere Reig. (ARCA).

L'Àguila de Sant Furriol, Olot (la Garrotxa).

Concurs de Gegants, Nans i Monstres Típics celebrat a Barcelona el 25 de setembre de 1902, durant la festa major de la Mercè. Aquest esdeveniment va reunir figures emblemàtiques d'arreu del territori nacional en una gran desfilada.

1902. Los gegants de Catalunya.

«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,

fotografia: Pere Reig. (ARCA).

Gegants de l'Arboç (lo Baix Pendedès).

1902. Los gegants de Catalunya.

«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,

fotografia: Pere Reig. (ARCA).

Los gegants dels Reis Catòlics d'Andreu Casas.

Vinculats a la seva empresa de lloguer de gegants i efectes per a festes anomenada La Perfección, ubicada a la Rambla de les Flors de Barcelona, van ser una de les imatges més destacades del món geganter català a principis del segle XX.

1902. Los gegants de Catalunya.

«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,

fotografia: Pere Reig. (ARCA).

Los gegants de la Casa de la Caritat de BCN.

1902. Los gegants de Catalunya.

«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,

fotografia: Pere Reig. (ARCA).

Carrossa de la cavalcada artística, amb diferents disfresses del món de la faràndula.

1902. Los gegants de Catalunya.

«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,

fotografia: Pere Reig. (ARCA).

La decoració del carrer de Ferran barceloní.

1902. Los gegants de Catalunya.

«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,

fotografia: Pere Reig. (ARCA).

Guarniment nadalenc de carrer de Ferran.

1902. Los gegants de Catalunya.

«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,

fotografia: Pere Reig. (ARCA).

La decoració del carrer Nou barceloní.

1902. Los gegants de Catalunya.

«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,

fotografia: Pere Reig. (ARCA).

Carrossa publicitària de xampany. 

1902. Los gegants de Catalunya.

«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,

fotografia: Pere Reig. (ARCA).

Carrosses de la cavalcada artística. 

1902. Los gegants de Catalunya.

«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,

fotografia: Pere Reig. (ARCA).

Carrer de l'Hospital barceloní, decoració.

1902. Los gegants de Catalunya.

«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,

fotografia: Pere Reig. (ARCA).

Carrosses de la cavalcada artística.

1902. Los gegants de Catalunya.

«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,

fotografia: Pere Reig. (ARCA).

Cavalcada artística.

1902. Los gegants de Catalunya.

«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,

fotografia: Pere Reig. (ARCA).

Cavalcada artística.

1902. Los gegants de Catalunya.

«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,

fotografia: Pere Reig. (ARCA).

Comparsa de Santa Florentina.

1902. Los gegants de Catalunya.

«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,

fotografia: Pere Reig. (ARCA).

Gegants de Santa Maria del Mar.

1902. Los gegants de Catalunya.

«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,

fotografia: Pere Reig. (ARCA).

Gegants de la Bisbal.

1902. Los gegants de Catalunya.

«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,

fotografia: Pere Reig. (ARCA).

Comparsa de gegants i capgrossos de Manresa (lo Bages).

1902. Los gegants de Catalunya.

«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,

fotografia: Pere Reig. (ARCA).

Gegantessa de la Bonanova.

1902. Los gegants de Catalunya.

«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,

fotografia: Pere Reig. (ARCA).

Gegants i Robafaves de Valls.

[349] Sant Nastasi de balls, castellers, curses, focs i caritat.

[2742] Adagis dibuixats

 

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«Infants i orats

diuen les veritats».

Les postals eren signades per Girona, que no he pogut esbrinar a quin il·lustrador d'aquella època correspon, ni si és cognom o pseudònim. Va firmar altres sèries d'oficis i melodies, també en castellà o bàsicament. La gràcia de les postals la trobem a la innocència i candidesa del dibuix, l'aire costumista i tradicional, la suau caricatura infantil amb què s'il·lustren dites i refranys, amb faixa, barretina i espardenyes.  

 La Catalunya postmoderna d'aquest segle XXI l'ha rebutjada aquesta visió de la Catalunya ancestral i pairal, que de l'AP-7 al mar los hi fem vergonya, que, per posar une exemple quotidià, als nostres mitjans de comunicació de masses és més ràpid saber què passa a Beirut o Teheran que no pas a la Terra Alta o la Cerdanya, tret de si és festivitat o activitat a la qual poden acudir a diumenjar. Me pregunto sempre: costaria gaire fer un canal de tv, que algun n'hi ha d'inútil al 3Cat, per als qui vivim de la línia orbital ençà?

A molts de la generació nostra, això dels refranys i la tradició los hi semblava cosa del franquisme, que calia fugir-ne per ser internacionals i los millors del món en tot, que no calien les arrels per créixer i assentar-se bé, que les podríem oblidar, que ni la cuina nostra no hem sabut guardar, per posar-ne un altre, d'exemple. No saben tots aquests que rebutgen les manifestacions tradicionals i costumistes que són anteriors, ben anteriors al franquisme i a la mare que el va parir, que venen del molt enrere i són l'essència de la nostra manera de ser, de viure i de fer.

Lo cas és, però, que la majoria d'aquestes dites conformen part de la banda sonora de la infantesa meua, que los pares, oncles, ties i padrines les feien anar com aquell qui no vol la cosa, mentre conversaven o explicaven te'n dixaven anar un, apa, de refrany o dita, que en tenien un repertori viu i ampli i per a tota circumstància de la vida. És clar que cal posar-se al dia i evitar mostres esbiaixades de patriarquisme, de religiositat o de menysteniment de la dona en les manifestacions del passat, però bé que mos cal saber d'a on venim per capir cap a on volem anar, per corregir-nos en la justa mesura, enlloc de deixar-nos emportar per la marea urbanita, de disseny, superficial i buida, progre, de postureig i consumista. Que a mi són ells, los qui me fan vergonya, que no mos cal llançar per la borda tot allò que mos fa diferents dels veïns que tenim i mos ha tocat d'aguantar: que tallar les arrels és com tallar-se les venes, carallots!

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«Feu favors a bèsties

i us pagaran a coces».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

 

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«Home casat,

ruc espatllat».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«D'on no n'hi ha,

no en pot rajar».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«D'on menys se pensa,

s'aixeca la llebre».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«Sense trencar ous,

no se fan truites».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«Ves-t'en Ton,

que que es queda ja es compon».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«Cadascú parla de la fira

segons com l'hi va».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«Ja pots xiular,

que si el ruc no vol beure...».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«Qui a molta gent manté,

déu sap lo treball que té».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«No en vull, no en vull:

 dona-me'n un bon tros.».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«Cada ovella

amb sa parella».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«Alaba't ruc,

que a fira et duc».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«Cantant les veritats,

se perden les amistats».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«Tres coses trauen l'home de casa:

lo fum, la gotellera i la dona baladrera».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«Lo diumenge, que no n'és dia,

la Maria tot lo dia filaria».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«Casa amb dos portes

fa de mal guardar».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«Lo badall no pot mentir,

son o gana has de tenir».

«Lo badall no pot mentir:

o vol menjar o dormir,

o droperia mantenir»

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«Aigua passada

no mou molí».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«A sants i minyons,

no els prometis si no els dons».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«Qui oli remena,

los dits se n'unta».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«Vesteix amb bastó

i semblaràs un senyor».

 

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«A la taula i al llit,

al primer crit».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«A l'estiu

tota cuca viu».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«La carn fa carn,

i lo vi fa sang».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«Per l'abril,

cada gota en val mil».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«Aigua freda i pa calent,

fan mal al ventrell».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«Gat escaldat

amb aigua tèbia en té prou».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«A l'església per resar

i a la plaça per tractar».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«Amor amb amor se paga».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«Qui diu mal de la mula,

comprar-la vol».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«De les rialles

en venen les ploralles».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«Al pot xic

hi ha la bona confitura».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«Si vols ser ben casat,

porta la dona a Montserrat».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«Cada oller

alaba ses olles».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«Quan se presenta marit,

no esperis altre partit».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«A quinze anys,

cap dona no és lletja».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«La panxa plena

crida la son».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«Les paretes tenen orelles».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«Qui a l'arbre bo s'arrima,

bona ombre l'abriga».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«De gutos, no hi ha res escrit».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«No hi ha rosa sense espines».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«Bon pa i bon vi

escurcen lo camí».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«Renyines d'enamorats

són fineses de l'amor».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«Gos que lladra no mossega».

«Gos que buix no mossega».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«Hostalera hermosa,

mal per a la bossa».

Anys 1950. Adagis populars dibuixats.

Ed. Artigas/IKON, Ediciones del Arte.

«Lo dia que et cases

o et cures o et baldes».

[2685] Los primers banys de mar amb carros

[1515] «O parir o morir» (adagis valencians divuitescos)