Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris l'Urgell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris l'Urgell. Mostrar tots els missatges

20250604

[2669] Cançons lleidatanes de collir aulives

 

1955. «Punteta de sol», Cançons lleidatanes de collir aulives.
«Ilerda» núm. 19 (FPIEI).
Una cançó d'aubada, amb clara interpretació amorosa. La xicota no fa cas de la mare i caldrà una mentideta:
Una desencusa pegaré,
que m'ha atrapat la ruada,
la ruada del matí
que és fresqueta i regalada.

Adeu, punteta de sol,
estrella de l'auba clara,
espineta del meu cor
que en travesses les entranyes.

1955. «Fadrins que en festegeu», Cançons lleidatanes de collir aulives.
«Ilerda» núm. 19 (FPIEI).
Cançó triomfant de l'amor correspost:
—On aneu, bon amor,
on aneu a aquesta hora?
—Vaig a regar el jardí,
jardí de tota cosa.

Ja s'agafen les mans
i s'asseuen a l'ombra,
sota d'un roseret
tot carregat de roses.

1955. «Fadrins que en festegeu», Cançons lleidatanes de collir aulives.
«Ilerda» núm. 19 (FPIEI).
És curiosa aquesta popularitat d'una cançó marinera a l'interior: al capdavall, és un avís celat a les mosses per tal de no escoltar cants de sirena... i que se les emportin lluny de casa amb grans promeses. O vist des de l'altra perspectiva: lo desig del jovent de fugir per amor.
—De tres germanes que som,
só la més bella.
La una és muller d'un rei,
l'altra és princesa
i jo pobreta de mi,
marinereta.

—No'n sou marinera, no,
que'n sereu reina:
la reina de Portugal,
de mar i terra.

1955. «La pastora galana», Cançons lleidatanes de collir aulives.
«Ilerda» núm. 19 (FPIEI).
Una confessió que resulta falsa: la pastoreta ha descobert al seu enamorat totes les faltes comeses contra als nou manaments divins, el qual s'ha fet passar pel mossèn. La lletra mostra totes les transgressions que l'amor comporta: una altra admonició indirecta al fer volar coloms de les fadrines:
(...)
En el quart no he honrat
pare i mare com devia,
só estat desobedienta 
tots los dies de ma vida.
(...)
En el sisé manament, 
pare meu, jo no hi sé re.
Com que és cosa de l'Altíssim,
jo no sé què cosa é.

1955. «Són de Sant Martí», Cançons lleidatanes de collir aulives.
«Ilerda» núm. 19 (FPIEI).
Una cançó de malcasada. Atenció: cal preferir l'estalvi i lo treball per sobre lo dot i la bellesa...
Caseu-vos, minyons,
amb una pagesa,
no us enganyi el dot,
ni la boniquesa;
feu que sigui bona 
per a treballar,
que la boniquesa 
no us donarà pa.


1955. «L'escrivà», Cançons lleidatanes de collir aulives.
«Ilerda» núm. 19 (FPIEI).
Cançó de rescat amorós de la joveneta casada i sola. Al retorn, lo marit l'haurà de guanyar, car lo rei moro se l'ha empotat.
Petiteta la casaren,
la filla del mallorquí,
de tan petiteta que era,
no'n sap calçar ni vestir.

Son marit se'n va a la guerra,
set anys va tardar a venir;
acabada la septena,
son marit ja va torní.

1955. «Los vuit dolors», Cançons lleidatanes de collir aulives.
«Ilerda» núm. 19 (FPIEI).
No es podia recollir enlloc més sinó a Bellpuig, tonada encara viva a mitjan segle XX. La religió, en el nostre cas catòlica, ha sigut la nostra veritable dictadura moral des de la caiguda de l'Imperi romà, i mira que ha plogut d'ençà de llavors. A veure si ara, de debò, en som a la fi! (d'aquesta i totes religions, que no vegeu lo que ara fan los jueus a Gaza, i los musulmans a l'Afganistan o al Sudan...)

1955. «La presó de Lleida», Cançons lleidatanes de collir aulives.
«Ilerda» núm. 19 (FPIEI).
La gran tonada clàssica entre les tradicionals lleidatanes: lo desamor forçat de la filla del baró per causa del pare mateix, que ha d'ajusticiar lo reu cantaire. Me n'agrada la visió nacional catalanoaragonesa que traspua (encara que actualment vegem com los manaires de l'Aragó s'han trastocat):

—Ai, pare, lo meu pare,
jo us en demano un do.
No us demano València,
ni tampoc l'Aragó,
ni tampoc Barcelona,
ciutat de gran valor.

—Filla, la meua filla, 
quin do te daré jo.

—Ai, pare, lo meu pare:
les claus de la presó.

1955. «L'Amèlia», Cançons lleidatanes de collir aulives.
«Ilerda» núm. 19 (FPIEI).
Una altra clàssica del repertori català. Aquesta versió lleidatana, però, amaga castament la causa dramàtica de la mort de la princesa a mans de les metzines de sa mare: la voluptuositat d'aquesta mateixa mare, amant del seu gendre. La recollida de les aulives era una tasca col·lectiva i familiar, i aquesta part de la cançó devia incomodar. 

1955. «Adeu, violes i flors», Cançons lleidatanes de collir aulives.
«Ilerda» núm. 19 (FPIEI).
Corrandes de comiat d'una noucasada que ha d'abandonar família, les amistats i la terra pròpia... En temps pretèrits (de no fa tants anys), quan les comunicacions eren escasses, aquest era un drama més que s'afegia a la vida de les dones.
Deixem ja el poble natal,
i marxem a terra estranya.
Adeu, violes i flors,
pau hermosa i perfumada.
(...)
A l'entrar a Tarragona
un pom de flors li donaven,
 i quan rebia les flors
mal de cor li agafava.

1955. «Mossèn Joan de Vic», Cançons lleidatanes de collir aulives.
«Ilerda» núm. 19 (FPIEI).
Cançó de gresca i de participació col·lectiva: la darrera de la jornada, jornada de sol a sol. La resposta final marcava la fi de la tasca: los collidors baixaven dels bancs (o escales), s'omplia lo darrer sac, se recollien les borrasses, cabassos i sarpes, i cap al mas a sopar. Sovint, com me deia lo pare, feien vida al tros, sense tornar a casa durant dies. Així guanyaven temps perquè los desplaçaments eren amb somera o mula, i, doncs, molt lents, sobretot als trossos més allunyats del poble.
S'hi troba vocabulari propi urgellenc, com lo verb pelear, encara viu, o abuixar (buixir). Hi són preciosos los subjuntius dialectals lleidatans. Lo mot mossèn hi va usat amb lo sentit de cavaller, soldat.
Als qui roben los pengen,
Mossén Joan de Vic,
als qui roben los pengen,
tan trist i afligit.
—Que els pènjon!

1955. «Lo matí de Sant Joan», Cançons lleidatanes de collir aulives.
«Ilerda» núm. 19 (FPIEI).
Cançó d'aflicció i desconsol davant la malaurança que punia los fadrins en aquells temps (i fins a dates ben recents, que servidor també va servir): l'allistament forçós. En els temps de la picor, per set o vuit anys, servidor només un, i en condicions de pau.  Això sí, todo por la tàpia! Lo drama era real i cruel:
—Em poso a botzinar
en contra el meu pare,
i també de ma mare,
que al món me van portar.
Hagués perdut la vida
en sortint de batejar!

1955. Cançons lleidatanes de collir aulives: 
«Les cançons de collir olives», Jesús Capdevila.
«Ilerda» núm. 19 (FPIEI).
Les llargues hores al tros, a collir aulives, bé que s'han d'omplir d'una manera o altra. Lo meu pare no cantava pas, però fou un conversador incansable. Llavors, potser a mitja tarda, se feia una llarga estona de silenci: només se sentia lo raspar continuat de les sarpes (les "maquinetes" de collir) que pentinaven totes i cadascuna de les branques de l'arbre. En aquell silenci los pensaments anaven endins, a retrobar-se amb tu mateix, fins que, acabat aquest recés, tornàvem a la conversa. Ara, però, amb la mecanització de la recollida de les aulives, s'han acabat les cançons, o millor dit, los poemes de les cançons, i només en queda la música: lo rum-rum-rum del tractor que mou la vibració que les arranca de la branca.

En canvi, més antigament, les hores s'omplien de cançons. 

1955.  Cançons lleidatanes de collir aulives: 
«Les cançons de collir olives», Jesús Capdevila.
«Ilerda» núm. 19 (FPIEI).
Breus comentaris de l'autor sobre les característiques d'aquestes cançons.


[2556] Lo Carnestoltes lleidatà d'abans i lo ball del sandó
 




Posted by
Labels: , ,

20240519

[2584] Lo Pati de Tàrrega al segle XVIII

 

1761. Tàrrega, l'Urgell.
«Plano de la entrada de Tarraga», Pedro Mar. Zermeño (BVD).
Preciós plànol de les portes d'entrada orientals a la ciutat targarina. En aquells temps, els mapes encara eren tots militars, per fornir intel (que diuen ara) als comandaments de l'exèrcit (espanyol). L'ocupació i control de la ciutat es fa evident, amb l'emplaçament dels quarters de cavalleria davant mateix de la porta del Carme. Els Borbons sabien què s'hi jugaven, a Catalunya, i calia tindre el país dominat.

1761. Tàrrega, l'Urgell.
«Plano de la entrada de Tarraga», Pedro Mar. Zermeño (BVD).
Aquesta esplanada o pati davant de la muralla, acabarà per conformar-se amb el temps en la plaça més important de la ciutat (o si més no, tant com la Major): la Plaça del Carme o el Pati, tal com se n'ha conservat la denominació tradicional. Diuen que perquè feia les funcions de pati d'armes de l'aquarterament militar (espanyol). El lloc que ocupaven les casernes fou convertit en habitatges.

1761. Tàrrega, l'Urgell. «Plano de la entrada de Tarraga», P. M. Zermeño (BVD).
1761. Tàrrega, l'Urgell.
«Plano de la entrada de Tarraga», Pedro Mar. Zermeño (BVD).
Al davant mateix de la muralla, extramurs, s'hi aixecava el Convent del Carme, amb els esplèndids horts de què disposava. Al costat mateix del Convent, l'antiquíssim Hostal del Carme. No sabria assegurar-ho, però diria que és el precursor de l'Hostal de Carme que des del 1960 es va traslladar a Vilagrassa a tocar de la N-II. 
L'església i el convent encara hi són, crec que ara reconvertit en residència de padrins, i en els horts que donaven a la plaça hi ha l'entrada de l'Ateneu, aixecat uns trenta metres endins. 

Anys 1930. Tàrrega, l'Urgell.
Llavors la plaça fou dedicada al President Macià, un cop finat. La bàscula era situada just davant de l'església del Carme. Al fons, dalt del turó, l'antiga ermita de Sant Eloi. 

Anys 1950. Tàrrega, l'Urgell.
Lo Pati durant la primera postguerra, amb el campanar del Carme ben visible. Potser fora hora de donar a la denominació popular rang oficial: Plaça del Pati, i començar a abandonar la terminologia religiosa. 

1761. Tàrrega, l'Urgell.
«Plano de la entrada de Tarraga», Pedro Mar. Zermeño (BVD).
La Porta del Carme ha sigut una de les més importants de la ciutat, entre altres raons, per tal com trobant-se ben a prop del camí ral, era la primera amb què es topava el viatger que provenia de la nostra capital, un cop passada Cervera. Allà hi hagué una altra fonda, l'Hostal de Grimau.

1761. Tàrrega, l'Urgell. «Plano de la entrada de Tarraga», P. M. Zermeño (BVD).
1761. Tàrrega, l'Urgell.
«Plano de la entrada de Tarraga», Pedro Mar. Zermeño (BVD).
A tocar mateix de la Porta del Carme, i aprofitant el pany de muralla, Tàrrega hi tenia el trinquet del Joc de la Pilota. Si no recordo malament, la paret llarga de les pistes actuals encara es anomenada així, muralla, en referència als emplaçaments originaris. Actualment, aquest joc ja no té la incidència i fama de què disposà segles enrere. Només en les nostres terres del sud, els valencians l'han sabut convertir en esport nacional. Probablement, els soldadets n'eren uns dels més practicants, però potser també alguns estadants dels hostals, i, és clar, els targarins mateixos. 


1761. Tàrrega, l'Urgell.
«Plano de la entrada de Tarraga», Pedro Mar. Zermeño (BVD).
Darrere de l'Hostal del Grimau, hi havia uns grans tancats per a acomodar-hi estables i cavallerisses. Sobretot, també els corrals, amb tossinos i galls, gallines i conills... que bé que calia alimentar els parroquians. La gran era de batre també era allà, per separar gra de palla per fer farina i pa. 

1761. Tàrrega, l'Urgell.
«Plano de la entrada de Tarraga», Pedro Mar. Zermeño (BVD).
L'Hostal termenava amb la sèquia, que fornia l'aigua necessària als usos hostalers. L'aigua circulava en direcció nord, o sia, d'esquerra a dreta en el mapa. Agafava aigua de l'Ondara riu amunt i regava part del terme fins als peus de Sant Eloi. Se'n digué sèquia de Comabruna. Un pontàs al camí ral de Barcelona la travessava, apte per a carruatges i artilleria, i un altre de menor, potser només d'animal, una mica més amunt, a l'inici del camí del Talladell. 

1761. Tàrrega, l'Urgell.
«Plano de la entrada de Tarraga», Pedro Mar. Zermeño (BVD).
La Porta i carrer d'Aiguaders targarí, avui fonèticament convertit en Agoders. 



[654] Tàrrega, segle XVII



[1294] Mestre Josep Güell



Posted by
Labels: , , ,

20240222

[2560] Els orígens familiars segarretes del general Prim

 


1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 220, de juny (FPIEI).
Carrer de les Eres, a Verdú, a on hi ha la casa familiar d'en Prim.
Anys 2020. Cal Prim de Verdú.

1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 220, de juny (FPIEI).

1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 220, de juny (FPIEI).
Els orígens verdunins de la branca paterna dels Prim. Arrels segarretes, doncs, de la Baixa Segarra històrica, avui part meridional de la comarca de l'Urgell.


1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 220, de juny (FPIEI).
La família havia disposat del càrrec de batlle de la vila, dependent de Poblet: «n'és prova de la seva prominència, els abundosos enllaços matrimonials amb metges, notaris, militars i famílies benestants de Verdú i altres poblacions».

1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 220, de juny (FPIEI).
«En l'avior, dita família tenia el privilegi d'ésser sebollida dins l'església parroquial en el vas o carner particular que tenien davant l'altar de sant Flavià, patró de la vila».

1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 220, de juny (FPIEI).
Frontis de la façana interior, Universitat de Cervera.
1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 220, de juny (FPIEI).
Lauda sepulcral de Manuel Prim.

1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de novembre (FPIEI).
La dinastia familiar és datada fins a nou generacions, a principis del segle XVI.  

1976. Els orígens familiars del general Prim.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de novembre (FPIEI).
Església parroquial de Fondarella, lo Pla d'Urgell.

1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de novembre (FPIEI).
Els padrins del general. 

1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de novembre (FPIEI).
La casa pairal dels Prim o cal Prim de Verdú, al carrer de les Eres.

1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de novembre (FPIEI).
La casa pairal dels Prim a Verdú és «un gran casal del carrer de les Eres, les característiques arquitectòniques del qual ens parlen d'una potència econòmica i una categoria social excel·lents», que vol dir, de rics. La casa és documentada del 1549.

(poblesdecatalunya.cat)

1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de novembre (FPIEI).
El casal té pati interior, «a on donaven totes les dependències agrícoles: estables, piadores, carruatges, etc. D'aquest pati interior n'arrencava una folgada escalinata coberta, amb un passamà de pedra picada, que pujava fins a la planta noble». Algunes d'aquestes cases de grans terratinents disposaven d'un casó interior, «on hi vivia una família de guardes de confiança i guardaespatlles dels amos i senyors».
1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de novembre (FPIEI).
La casa pairal dels Prim o cal Prim de Verdú.

1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de novembre (FPIEI).
La casa pairal dels Prim o cal Prim de Verdú.

1977. Lo Mas de l'Estadella i els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de febrer (FPIEI).
Els amos del Mas de l'Estadella, al camí vell de Bellpuig a Verdú (antic mas de Montalbà, prop de Preixana) s'emparentaren amb els Prim des del segle XVII. Segons la tradició oral, el mas fou «refugi i lloc de repòs per al general durant les guerres carlines en els moments més delicats... fins s'hi guardava l'espasa de l'il·lustre guerrer».
1977. Lo Mas de l'Estadella i els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de febrer (FPIEI).
Mas fortificat d'orígens medievals.

1977. Lo Mas de l'Estadella i els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de febrer (FPIEI).
Mas fortificat d'orígens medievals.

1977. Lo Mas de l'Estadella i els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de febrer (FPIEI).
Antic portal d'accés al pati del magne mas fortificat. Estadella és un diminutiu d'estada, estatge (Onomasticon, Coromines), cosa que indica que els orígens foren humils, potser d'una senzilla torre de guaita.

1965. Lo Mas de l'Estadella.
«Folklore segarrenc», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, d'octubre (FPIEI).
Verset popular, amb referència explícita als predadors sexuals, avui tan habitual en el llenguatge feminista: 
«Al Mas de l'Estadella,
fadrina, no hi aneu.
que tot el dia hi volta
el llop i la guineu».

(poblesdecatalunya.cat)

(festacatalunya.cat)



[517] Camins de collir aulives


Quina la fem? Canal Whatsapp



Posted by
Labels: , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)