Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pont Vell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pont Vell. Mostrar tots els missatges

20250325

[2651] L'obertura de la primera banqueta, 1799

 

1799. La banqueta del Segre, Lleida.
«Planos y Perfiles, correspondientes á la Carretera o Andén alto 
q. se construie en la Plaza de Lérida (1799 jul. 23)» (BVD). 

1799. La banqueta del Segre, Lleida.
«Planos y Perfiles, correspondientes á la Carretera o Andén alto 
q. se construie en la Plaza de Lérida (1799 jul. 23)» (BVD).
Lo plànol de la construcció de la banqueta lleidatana. Fins aleshores lo riu baixava a tocar dels fonaments de les cases del carrer Major. Lo pont vell (l'únic del moment) tenia un ull més, fins ben bé al portal d'entrada a la ciutat, que fou tapat. L'amplada d'aquest ull definí l'amplada de la banqueta, riu avall, d'uns quatre metres, si fa no fa l'amplada de l'actual vorera de la Paeria.

La intenció de l'impulsor de l'obra, lo mariscal il·lustrat (espanyol) Luís de Blondel, fou de traure lo trànsit de carros i bestiar de dins la ciutat, alhora que la protegia de les recurrents riuades que patia. Lo Gobernador es retirà del càrrec al 1794 i morí a Mallorca dos o tres anys després. És probable que no veiés acabada l'obra que va iniciar. 

Lo dibuix mostra com se reomplí tot l'espai de la primera arcada fins al pilar. Posteriors ampliacions fins a la darrera de la postguerra del segle XX, l'han anat eixamplant. L'excessiu trànsit de vehicles que sempre ha tingut, n'han malmès les intencions de fer-ne un veritable passeig fluvial d'esbargiment i esgambi.

1799. La banqueta del Segre, Lleida.
«Planos y Perfiles, correspondientes á la Carretera o Andén alto 
q. se construie en la Plaza de Lérida (1799 jul. 23)» (BVD).
 Lo nom de banqueta, en el sentit de terraplè que aguanta una secla, era ben anterior. Si més no, del segle XV, quan al 1494 s'hi colgà la secla que venint de Pardinyes o del Noguerola arribava al terme d'Alcarràs. Aquesta secla d'Alcarràs és documentada des del 1191 i ben bé podria haver sigut obra de l'època sarraïna. Baixava entre el peu de les cases del carrer Major i lo riu. La varen inutilitzar i colgar per evitar fer una banqueta o mur de contenció de les rovinades. 

1799. La banqueta del Segre, Lleida.
«Planos y Perfiles, correspondientes á la Carretera o Andén alto 
q. se construie en la Plaza de Lérida (1799 jul. 23)» (BVD).
 La carretera que passaria per la banqueta s'allargava fins a la torre de l'Escorxador, a on «confinan con el tambor y estacada de la puerta de San Antonio, cuyo paso es muy estrecho». Més avall s'hi especifica que «el primer arco del puente se ha cerrado con dos muros». Feta la banqueta, restava alinear-hi les cases, cosa que va anar fent-se amb lo temps. 

1799. La banqueta del Segre, Lleida.
«Planos y Perfiles, correspondientes á la Carretera o Andén alto 
q. se construie en la Plaza de Lérida (1799 jul. 23)» (BVD).
L'antic alineament del carrer Major que mirava al riu (M) i el nou (k), des de l'arc del pont fins a la plaça de la Llibertat (Sant Francesc). 

1799. La banqueta del Segre, Lleida.
«Planos y Perfiles, correspondientes á la Carretera o Andén alto 
q. se construie en la Plaza de Lérida (1799 jul. 23)» (BVD).
Del pont per amunt, «a donde solo hay construido un mal muro des del puente hasta D». Hi veiem com encara lo Noguerola desguassava ben a prop del pont. 

1799. La banqueta del Segre, Lleida.
«Planos y Perfiles, correspondientes á la Carretera o Andén alto 
q. se construie en la Plaza de Lérida (1799 jul. 23)» (BVD).
Detalls tècnics dels treballs. 

[743] Detalls de la Lleida setcentista

 

Posted by
Labels: , , , , , ,

20240106

[2549] Lo vell Pont romà de Lleida

 


1954. El Pont Vell romà de Lleida.
Josep Lladonosa, «La más antigua descripción del puente de Lérida», 
«Labor», de 27 de gener (FPIEI).
Dibuix del pont romà medieval, recreat per l'artista L. Montull.

1954. El Pont Vell romà de Lleida.
Josep Lladonosa, «La más antigua descripción del puente de Lérida», 
«Labor», de 27 de gener (FPIEI).
Detall recreat del pont lleidatà medieval, amb el campanar de l'antic Sant Joan al peu de la Seu Vella.

1954. El Pont Vell romà de Lleida.
Josep Lladonosa, «La más antigua descripción del puente de Lérida», 
«Labor», de 27 de gener (FPIEI).
El vell pont de pedra de la ciutat, que fou arrasat per l'avinguda de 1907, ja no era el ver pont de l'època romana. Havia sofert més d'una profunda intervenció, probablement fruit de sengles riuades, i al tombant del segle XIX al XX en conservava només alguns fonaments, que es perdrien en fer el nou pont de ferro desplaçat una miqueta avall al costat del vell de pedra.

Al 1210, el rei Pere I va prohibir-ne l'edificació a sobre (a l'estil del Ponte Vecchio florentí, per entendre'ns) i també instava a no edificar a l'areny i al Cappont, per tal que les avingudes de les aigües no hi trobessin impediments ni obstacles que les fessin pujar de nivell i poguessin inundar la ciutat. En aquells temps, l'areny major era una gran esplanada i autèntica illa, car un braç menor del riu cap als afores, cap al convent de Sant Agustí, hi feu necessari un altre pont pràcticament fins al segle XVII o XVIII. 

En aquell segle XIII, els ferrenys fonaments petris del pont encara eren els originals romans, i segons la lectura del document custodiat a l'Armari de Privilegis de la Paeria a què al·ludeix l'historiador Josep Lladonosa, podria haver sigut una construcció a mig camí entre el Pont del Diable de Martorell i el d'Alcàntara lusità, a parer de l'il·lustre historiador.

1998. El Pont Vell romà de Lleida.
Vidal Vidal, «La ciutat de l'oblit».
«Saxem ingenti quem pons amplectetur arem hiberus passarus aquas».
La citació de Lucà, ara en fa poc més de dinou segles, sobre el riu Segre que «amb ses grans arcades l'abraça escamarlat un pont de pedra que resisteix les pluges hivernenques, segons la versió de Llorenç Riber». El verb escamarlar és un derivat de cama, i vol dir escarranxar-se. O sia, interpretem poèticament que vol dir ben ample de cap a cap, i capaç d'aguantar les riuades, problema sempre principal dels ponts dels nostres rius pirinencs fins al segle XX.
 
1860. Charles Clifford. Lo Pont Vell de Lleida.
La primera fotografia de Lleida del fotògraf reial de la reina (espanyola) Isabel II fou dedicada al nostre auster però magne pont. Que ja no era, després de refet en diferents ocasions al llarg de l'Edat Moderna, de la factura de l'original romà.
1870 ca.—1907. Lo Pont Vell de Lleida.
Al cap de vuit o deu anys d'aquella primera imatge del pont lleidatà, la riuada se n'havia emportat els arcs de la part de ciutat, substituïts per un entramat de fusta (després de ferro, per causa d'una altra avinguda), i tampoc ja no hi romanien ni el gran edifici del cos de guàrdia que hi hagué a l'entrada de Cappont, ni les casetes dels burots que en cobraven l'impost de pas. 
No tinc la referència d'aquestes dues fotos estereoscòpiques, de com era el nostre pont al tombant del segle XIX al vintè.
1870 ca.—1907. Lo Pont Vell de Lleida.
Imatge de l'arxiu de la revista «Ciudad», publicada a l'ocutbre de 1953. S'hi veu el detall del tram de ferro del pont anterior a la riuada de 1907. Al fons, l'esplanada de la plaça Cabrinety (futura Plaça de la Pau del gobierno civil espanyol) encara no era guanyada al riu. En primer terme, una rastellera de canyes i el pescador retratat amb barretina i tot.



[2425] L'illa de Mallorca lleidatana: l'areny de Cappont


Quina la fem? Canal Whatsapp


Posted by
Labels: , , ,

20231222

[2543] Temps era temps, quan a Lleida hi nevava: la nevada de 1954


1954. Nevada a Lleida, lo Pont Vell. 
«Labor», de 10 de febrer (FPIEI).
Al pas que anem, costarà de veure neva altre cop a Lleida. A la postguerra del segle passat, n'hi hagué algunes, però llavors amb la penúria de recursos amb què les famílies vivien sota la dictadura franquista (espanyola), les nevades no eren gaire ben rebudes. Encara que les imatges d'una Lleida blanca (en aquesta ocasió del fotògraf Gómez Vidal) sempre ens fan badar, oi?

1954. Nevada a Lleida, l'estació del ferrocarril. 
«Labor», de 10 de febrer (FPIEI).

1954. Nevada a Lleida, l'Hospital vell de Santa Maria.
«Labor», de 10 de febrer (FPIEI).

1954. Nevada a Lleida, Blondel.
«Labor», de 10 de febrer (FPIEI).
Des dels jardinets posteriors de l'Hospital de Santa Maria.

1954. Nevada a Lleida, l'entrada als Camps Elisis.
«Labor», de 10 de febrer (FPIEI).

1954. Nevada a Lleida, la Rambla d'Aragó.
«Labor», de 10 de febrer (FPIEI).
A l'altre costat, l'edifici de l'antiga Caixa, ara delegació departamental del Govern, i el gran casalot de la Maternitat, ara biblioteca. 

1954. Nevada a Lleida, la Plaça Sant Joan.
«Labor», de 10 de febrer (FPIEI).
Als peus de la Seu Vella, i amb la paradeta tancada de la castanyera.

1954. Nevada a Lleida, la Plaça de l'Ereta.
«Labor», de 10 de febrer (FPIEI).

1954. Nevada a Lleida, Camp de Futbol
«Labor», de 10 de febrer (FPIEI).
L'antic camp de la Joventut Republicana, llavors requisat en benefici de la UD Lérida, tot cobert de neu.





Posted by
Labels: , ,

20221224

[2430] Plànol de la ciutat de Lleida, 1805 (i)

 


1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
Els plànols de l'època setcentista, aquest editat ja a inicis del XIX, són els més bells de la tradició cartogràfica europea, per a mi, és clar. Els mapes i plànols anteriors tenen la potestat de fer-nos de finestra a temps ben reculats. Però la voluntat de meticulositat, el traç net i clar, els colors apropiats, són definitius en aquestes cartes gràfiques. Sense mitjans aeris, sempre me n'ha admirat la capacitat de composició visual. Tot i que a Lleida, no és ben bé cert, que no hi hagués mitjans aeris en aquell temps: l'artista havia de pujar al capdamunt del campanar de la Seu per dominar la ciutat i l'horta lleidatanes, com Morera i Galícia sonetejaria a l'avenir. 

1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
Les fortificacions del turó de la Seu Vella lleidatana: el baluard del Rei (A), de l'Assumpció (B), de la Reina (C), i de Louvigny (D) per a protecció de la Seu (E) i la Suda (F).

1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
El barri de la Magdalena, amb la primera Porta de l'antiga muralla, i el nou Portal (16). Un serpentejant camí s'enfilava des d'allà fins dalt la Seu. Encara existia als anys 50, segons que m'havia explicat la meua mare, que hi pujaven de modistetes.

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
L'antiga església gòtica de la Magdalena (12), que aviat sucumbiria a la destrossa de les bombes gavatxes al setge de 1810. El Noguerola tenia un braç que s'internava dins la muralla. L'altre la revoltava fins a desguassar a prop del Pont Vell. El gran edifici (11) correspon a l'antic convent del Carme.  

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
La ciutat sota la «lengua de sirpe» (G), la llengua de serp de la fortificació. La vella plaça de Sant Joan abans de ser reurbanitzada a final d'aquell segle XIX, amb l'antiga església gòtica, de la qual avui resten les pedres de l'absis, visibles al pàrquing soterrat. A la plaça Sant Francesc (O), l'antic convent franciscà, i més amunt, a tocar de l'antiga cuirassa, la casa dels jesuïtes. La que n'havia sigut casa, vaja, ja que llavors eren «regulares expulsos» (diu la llegenda), foragitats des del 1767.

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
L'impressor del mapa no va encertar la direcció de l'aigua del Segre. Probablement, l'oblit de l'autor en el seu esbós al natural va comportar que, al moment de traçar i pintar el plànol definitiu al taller, el copista hagués de jugar-s'ho a la sort. O potser un descuit. En aquestes circumstàncies solien consultar altres mapes anteriors o, si el tenien a l'abast, preguntar a l'autor de l'esbós inicial. No era freqüent que hi hagués errors d'aquesta magnitud. Els mapes encara eren, bàsicament, eines d'intel·ligència militar.

1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
El carrer Major, autèntic nervi secular de la ciutat vella. El convent dels Agustins (7) tapava la sortida del carrer Cavallers al riu: en una ciutat emmurallada, això no calia. Més tard, a mitjans d'aquell segle, el convent fora el primer gran teatre modern de la ciutat. Amunt del carrer Cavallers, el convent de Sant Domènec, el Roser (8). Davant de l'antic Hospital de Santa Maria, del qual en veiem el forat quadrat del claustre, la Catedral Nova (Z), l'antic convent mercedari (6), el de Santa Clara (5) i els i les Carmelites descalços (4) i descalces (3).

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
El cap oest de la ciutat antiga, amb la Porta de Sant Antoni i el convent adjacent (Y). D'allà i fins a l'església de Sant Llorenç (2) passant pel convent dels Agustins (X), pràcticament tot eren horts i jardins, majorment episcopals. Un petit torrentó acompanyava la muralla des de Boters per avall. 

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
Fora muralla, a la zona de l'actual escorxador, una bassa recollia l'aigua de la Mariola i un molí l'aprofitava per moldre el gra. El vell camí de Rufea seguia riu avall, mentre que el camí de Fraga, futura carretera, passava una mica més amunt, just als peus de Gardeny, com ara. L'església gardenyenca (I) era usada com a quarter. El magatzem de pólvora (J) era fora murs per evitar perills. 

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
Detall del molí i bassa entre el Puig Bordell, ara Balcó de la Mariola, i Gardeny. La major part d'aquests braçals i fasseres d'aigua provenien de les secles derivades del Canal de Pinyana. El marquès de Blondel hi feu fer una font, en aquests paratges frescals, que s'anomenà òbviament del Gobernador, que després viatjà fins a la Baixada de la Trinitat, entre la Plaça de la Sal i la Rambla de Ferran. La font gardenyenca o mariolenca fou indret de passeig de la gente bien establerta a Lleida (oficials militars i funcionaris espanyols) a cavall del segle XVIII i XIX. Els adinerats del país, si hi volien anar, calia que hablasen d'una altra manera... L'obertura dels Camps Elisis canvià els gustos d'esbarjo a la ciutat.

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
La part de la ciutat que mai no s'omplí de cases, a la muralla de Boters.


1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
La gran plaça dels Gramàtics (Q), amb la porta (15) i plaça de Boters (P). Tocant la muralla, l'església romànica de Sant Martí (S), llavors feta servir com a «almacenes de utensilios». També hi hagué els aquarteraments de tropes (T, V) i el magatzem de blat del capítol de la Catedral (R), dit la Panera popularment, que fou destinat també a caserna militar de cavalleria després de la desamortització. 




Posted by
Labels: , , , , , , , , , ,

20221203

[2424] La Lleida siscentista de Richelieu


Segle XVII. Lleida.
«Plan de la ville et ch[âte]au de Leide / Deiseigné par Sainct Cler ing[énieu]r du Roy» (Gallica).
Detall de la Seu Vella, encara amb les primitives fortificacions sense els baluards moderns. Davant de la Porta de les Núvies, la casa del senyor bisbe, fet que ha fet escriure a algú que, precisament, aquella porta no era pas per a l'entrada de les núvies a la catedral, sinó per a la seua sortida... cap a la mansió episcopal, que, d'altra banda, va tindre l'honor de gaudir de les més bones vistes en tota la història de la ciutat. El castell de la Suda mantenia encara certa esplendidesa. 
Vora el Portal dels Infants, podem veure-hi —crec— el monestir dels framenors observants, aixecat a finals del segle XV i que fora enderrocat per necessitats defensives militars al setge de 1644, amb els monjos essent repatriats intramurs de la ciutat.

Segle XVII. Lleida.
«Plan de la ville et ch[âte]au de Leide / Deiseigné par Sainct Cler ing[énieu]r du Roy» (Gallica).
Saint Clair fou el cartògraf reial a la cort de Lluís XIII, durant la primera meitat del segle XVII. Aquest monarca absolutista francès, de la mà del seu primer ministre Richelieu, esdevingué Comte de Barcelona des de 1641 i fins a la seua mort al 1643, fet que provocà un gir que resultà decisiu per al desenvolupament de la Guerra dels Segadors contra la monarquia hispànica. La Primera República de Pau Claris, mort emmetzinat al 1641, quedaria sentenciada.
 Per tant, és plausible pensar que algun d'ells dos haguessin pogut fer una ullada al mapa de la nostra ciutat mentre discutien si hi posaven setge, cosa que esdevingué al 1644, un cop tant l'un com l'altre ja eren difunts. El cardenal precedí en sis mesos el decés del monarca. El plànol només mostra el perímetre de la ciutat fortificada i del turó gardenyenc. En canvi, el riu hi és acolorit, igual que el cappont, molt més ben detallat. 

Segle XVII. Lleida.
«Plan de la ville et ch[âte]au de Leide / Deiseigné par Sainct Cler ing[énieu]r du Roy» (Gallica).

Segle XVII. Lleida.
«Plan de la ville et ch[âte]au de Leide / Deiseigné par Sainct Cler ing[énieu]r du Roy» (Gallica).
La muralla des de la Porta de Boters pujava cap a la Suda, des d'on tornava a descendir fins a la Porta dels Infants. Baixava cap a riu fins al Portal de la Magdalena, des d'on enfilava riu avall, fins al Portal del Pont. Des del Palau del Bisbe baixava l'antiga muralla de la Porta Ferrissa, que des dels temps de la conquesta donà pas a tot el raval oriental de la ciutat. 

Segle XVII. Lleida.
«Plan de la ville et ch[âte]au de Leide / Deiseigné par Sainct Cler ing[énieu]r du Roy» (Gallica).
A un tir de ballesta de la Porta de Boters hi hagué el monestir femení de Sant Hilari, fundat des del de Vallbona de les Monges a inicis del segle XIII, al mateix temps que la Seu Vella, per donació de la comtessa urgellenca Elvira de Subirats, esposa d'Ermengol VIII. Llur filla i comtessa Aurembiaix, amistançada del jove rei Jaume I, s'hi feu sebollir. La Guerra dels Segadors hi causà gravíssims desperfectes, que al cap de cinquanta anys, amb els afegits pel setge de la Guerra de Successió, acabaren amb el cenobi i les antigues sepultures comtals urgellenques (monestirs.cat).

Segle XVII. Lleida.
«Plan de la ville et ch[âte]au de Leide / Deiseigné par Sainct Cler ing[énieu]r du Roy» (Gallica).
 Continuava baixant la muralla des de Sant Martí fins al Portal de Sant Antoni, amb el conegut colze en angle recte que encara fa l'actual Rambla d'Aragó amb l'Avinguda Catalunya. Enllà del Balcó de la Mariola, el convent dels caputxins, llavors recentment aixecat: «El 1596 la Paeria de Lleida va sol·licitar la fundació d'un convent de frares caputxins a la ciutat; l'any 1597 en el Capítol celebrat a Montcalvari, l'orde va acceptar aquella iniciativa. Hom va adquirir uns horts situats en el promontori anomenat Puig Bordell, davant del Gardeny, ara ocupat pel Col·legi Episcopal. La primera pedra del convent es va posar el 1598, dedicant la capella a sant Antoni de Pàdua» (monestirs.cat).

Segle XVII. Lleida.
«Plan de la ville et ch[âte]au de Leide / Deiseigné par Sainct Cler ing[énieu]r du Roy» (Gallica).
El castell de Gardeny i el camí que en baixava fins a la Porta de Sant Antoni, tot passant pel que podria ser un molí fariner, aprofitant les aigües que baixaven del torrent de la Mariola. Les ombres del dibuix representen la magnitud de les parets verticals del turó gardenyenc, que fou pràcticament inexpugnable durant segles, fins que l'avanç de l'artilleria el feu prescindible.


Segle XVII. Lleida.
«Plan de la ville et ch[âte]au de Leide / Deiseigné par Sainct Cler ing[énieu]r du Roy» (Gallica).
La muralla occidental de la ciutat, riu avall, que pujava després dreta fins a la Porta de Sant Antoni. Tota aquesta franja de terra entre la muralla i el Segre fou molt més ampla en segles medievals, per tal com el riu passava (o el seu braç principal) més cap enfora, allunyat de les parets emmurallades. Per aquesta llenca de terra hi baixava la sèquia d'Alcarràs, d'orígens romans, que regava tota el marge dret des d'aigües amunt de la ciutat, des de la Mitjana probablement. Fou reomplerta al 1497 perquè amb les avingudes freqüents del riu, sobreeixia tot causant greus problemes. Quan el riu formà el braç principal ameandrat a tocar del Portal del Pont, en desaparegué el traç. Que, riu amunt i riu avall, sembla que el cartògraf va voler-hi dibuixar.  

Segle XVII. Lleida.
«Plan de la ville et ch[âte]au de Leide / Deiseigné par Sainct Cler ing[énieu]r du Roy» (Gallica).
El Pont Vell de la ciutat, i únic, cosa que costa de fer creure a les noves generacions, com si fes tant que Lleida en té tants. Servidor va nàixer quan encara només n'hi havia un, abans que fessin el de l'N-II als instituts. Era un magnànim pont de pedra medieval, de set ulls i uns tallamars prominents, necessaris per a suportar la força dels troncs que les riuades continuades del Segre hi feien batre.




Posted by
Labels: , , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)