[2017] Vistes dinovesques

1872. La muralla de mar, BCN.
 «Wonderings in Spain», Augustus J. C. Hare, London (Archive). 
La silueta del castell de Montjuïc amb la torre de senyals vista des del passeig de la vella muralla de mar barcelonina, molt freqüentat i amb vista al port. Al fons, el far del Llobregat, a les platges de l'Hospitalet, llavors verges i no ocupades encara pel port. 

1872. La  Catedral de Tarragona.
 «Wonderings in Spain», Augustus J. C. Hare, London (Archive). 
La monumental catedral tarragonina de Santa Tecla també meresqué un gravat de part d'aquest viatger anglès del segle XIX. És poc usual, però, que la vista fos presa des del lateral i no pas des de l'escala i portalada frontals. Per aquest motiu, constitueix una esplèndida vista del monument.

1872. Alacant.
 «Wonderings in Spain», Augustus J. C. Hare, London (Archive). 
El llibre no fou gaire detallista amb les vistes valencianes. Aquesta ens mostra l'skyline tradicional de la ciutat alacantina, ran de mar, amb la mola del tossal al darrere, ocupada militarment des del castell de Sant Ferran al cim. 

1872. Elx.
 «Wonderings in Spain», Augustus J. C. Hare, London (Archive). 
Una vista d'una casa tradicional de llauraors amb el palmerar al darrere, prop de la Torre fortificada dita dels Vaillo, que sembla que feia potser funcions de capella. 

1872. Lleida.
 «Wonderings in Spain», Augustus J. C. Hare, London (Archive). 
L'arquetípica vista tradicional de la ciutat des de l'areny, amb el pont medieval mig derruït i la Seu Vella custodint la plana lleidatana.

1872. «Wonderings in Spain», Augustus J. C. Hare, London (Archive). 
Com era general en aquell temps, tot el país sencer érem barrejats, dissolts i adulterats dins d'Spain. Alguna cosa hem avançat, si més no.

[2016] La Lleida dinovesca als ulls d'un viatger anglès

[1801] BCN des del port, segle XIX

1850 ca. Port de BCN.
Un meravellós gravat acolorit de la línia de mar de la ciutat des de la punta de l'escollera.
(N'estic buscant la referència), i que reflecteix la ciutat de final del segle XVIII.

1850 ca. Port de BCN.
La ciutat té al darrere el decorat de les muntanyes de Montjuïc i del Tibidabo, imponents. Els pals dels velers del port es barregen amb els campanars que dominaven l'horitzó de la ciutat. 

1850 ca. Port de BCN.
La pujada fins a Montjuïc des de les casernes de l'antic baluard de Migdia i les hortes de Sant Bertran. 

1800 ca. Port de BCN.
El sistema de senyals de Montjuïc apareix dibuixat al costat de la torre i no al damunt, com era vist tradicionalment. A mig aire de la muntanya, encara alguna antiga fortificació militar. La ciutat a penes si acaba de sortir dels seus límits murats medievals. Les veles desplegades dels velers dominaven l'entrada al port.

1800 ca. Port de BCN.
Un senyal vertical de pedra damunt d'algun escull marcava les aigües baixes i l'entrada al port. Els quarters militars tancaven el final de la Rambla, i alguna fumera de màquina de vapor ja s'elevava en aquesta banda de fora muralla de la ciutat.

1800 ca. Port de BCN.
La muralla de mar tancava la ciutat amb tot de grans edificis al seu darrere, que deixaven només veure els grans campanars que coformaven l'sky line de la ciutat, des de l'església del Pi fins a les torres de la Catedral del Mar. 

1800 ca. Port de BCN.
Els vaixells deixen entreveure la silueta de les pales de vapor. La ciutat exhibeix als quatre vents el campanar de la Mercè, i al darrere el cimbori de la catedral sense l'agulla neogòtica i la torre del Palau Major.

1800 ca. Port de BCN.
Les torres de Santa Maria del Mar presidint el port. 

1800 ca. Port de BCN.
La llanterna que esdevindrà la Torre del Rellotge (1772) apareix ja aixecada al moll d'occident, mentre el gran fanal de la punta del moll es mostra sense el pis de dalt, substituït per un fanal col·locat damunt un alt pal de fusta, al qual s'accedeix per unes simples escales que s'hi repengen. Els vaixells de vela llatina, plegada, són els dels pescadors. 

1800 ca. Port de BCN.
Detall de la nova llanterna darrera l'antic i ferm fanal d'estil neoclàssic. S'hi observa bé el far de fusta aixecat des del segon pis, a on s'hi accedia per unes altes escaletes. Al 1904 s'inauguraria el far a Montjuïc.

1800 ca. Port de BCN.
L'artista desconegut dibuixa una escullera plena de vida, amb nombrosos pescadors amb la canya i alguns passejants. 

1800 ca. Port de BCN.
Un veler de l'època entrant al port. 

[660] Barcelona romàntica

[1767] «Les Rebelles de Catalogne», 1714

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Commemoració de la victòria borbònica a França per mitjà de l'edició d'un calendari. Sobre la figura eqüestre del mariscal Duc de Berwick, que mira directament al lector i no al camp de batalla, s'hi observa la ciutat assetjada i bombardejada. 

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Als peus de l'almanac, una finestra per exalçar el Borbó espanyol: «Reception d'Elisabeth Farnese, fille unique du feu Duc de Parme par Philippe V Roy d'Espagne son Eppoux a Pampalune le Novembre 1714».

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Perspectiva del camp de batalla des de les costes de Collserola probablement. Per això, la vista de Montjuïc apareix per darrere dels baluards més occidentals de la ciutat, els de Sant Antoni. 

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
La ciutat darrere la muralla i els baluards, amb els principals edificis que sobresurten sobre l'horitzó. S'hi dibuixa el setge total, amb l'armada gavatxa bombardejant la part oriental de la ciutat des de fora del port. Una escaramussa amb infanteria i cavalleria ocupa la part central de la vista, amb les línies de trinxeres zigzaguejant cap als bastions fortificats.

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Detall de la trinxera excavada des de l'alçada del monestir de Valldonzella, per on circula la soldadesca en direcció al bastió de Sant Pere. La nostra artilleria respon amb foc des de dalt les muralles. 

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
L'antic monestir femení de Santa Maria de Valldonzella, que solgué allotjat les filles de la monarquia i noblesa barcelonines en temps medievals. Com a prova del seu prestigi en aquells temps, el 1395 hi tindrà residència el rei Joan el Caçador, i el 1410 hi emmalaltí i morí Martí l'Humà, i, pocs anys després, la seva vídua Margarida de Prades s'hi retirà. També va ser utilitzat com a Residència en les seves estades a Barcelona pel rei Ferran el Catòlic, atès que estava situat a la carretera entre Barcelona i Sants, i per tant en direcció a València i Saragossa, convertint-se el Portal de Sant Antoni en la porta d'entrada dels reis a la ciutat.

L'edifici havia quedat molt malmès des del setge de la Guerra dels Segadors, i les monges ja vivien dins la ciutat en època del setge borbònic. El lloc original, al costat d'una masia anomenada Torre de Santa Maria, sembla que, efectivament, disposava d'una alta torre rodona que ressaltava juntament amb el campanar.

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Detall de la banda de llevant de la ciutat, a on s'hi aprecien les bateries d'artilleria terrestre i marítima castigant la ciutat. Finalment, fora per aquesta banda de la muralla, al baluard de Santa Clara, on els enemics aconseguiren d'obrir la bretxa per a l'assalt definitiu.

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Detall de la part oriental de la ciutat, amb les torres de Santa Maria del Mar i l'antiga agulla gòtica de Santa Caterina. Al fons el primitiu moll corbat del port barceloní, amb el gran fanal o llanterna al cap.

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Les torres i cúpula de la Seu barcelonina per sobre de les teulades de les cases de la ciutat. A la dreta, la règia torre l'església del Pi. El nom de Pedres Albes, en canvi, fou el nom del monestir de Pedralbes, fora muralla.

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Detall del bastió de llevant de part de muntanya. A l'esquerra, mig tapada per la fumerada dels canons, l'església gòtica de Santa Caterina. Darrere mateix del bastió, el convent de Sant Pere de les Puel·les i Santa Maria del Mar, al barri de Ribera. Tocant a la muralla de mar, per una escletxa, s'aprecia un dels molins de vent fariners que hi hagué.

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Imatge de les trinxeres d'atac entremig, sembla, del convent de Jesús i la petita vila de Gràcia.

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Detall de la part occidental de la ciutat, amb Montjuïc amb les bateries artilleres a ple rendiment. La perspectiva fa que la muntanya aparegui darrere de la ciutat, i la Torre arrodonida de les Puces, al capdavall de la riera o rambla, es vegi com a desplaçada a la dreta. Al mig, un esvelt campanaret s'aixeca per damunt les teulades, a la Basílica de la Mercè. 

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Un esplèndid detall ple de realisme d'un canó artiller de l'època, amb els parapets que el protegien a banda i banda, i les boles amuntegades al seu costat.

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
El Duc de Berwick, comandant de l'exèrcit enemic com a mariscal de l'exèrcit de les Dues Corones borbòniques, francesa i espanyola, en imatge eqüestre sobre cavall blanc, a qui el dibuixant fa girar l'esguard de cara al lector, en homenatge a la seua persona per a la posteritat. Que esperem que estigui passant a l'infern!

[1150] Les Dues Corones assetgen BCN, més

[1766] Una Borbona a les colònies: Catalunya, 1860

1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).

Arribada de la Borbona Isabel II al port de Barcelona. Al moll, al costat del fanal primitiu, s'hi aixecà un enorme pavelló per a la rebuda, i a l'esplanada i a les escales s'hi congregava gran multitud de gent. La reina desembarca en una barca de remers, tota engalanada, i amb omnipresència de simbologia espanyolista, per testimoniar la possessió efectiva dels territoris colonials.

Molt interessant l'estudi de J.L. Marfany, Nacionalisme espanyol i catalanitat. Cap a una revisió de la Renaixença (Edicions 62, 2017), que defensa la tesi, ja apuntada anteriorment, que «en la invenció d’Espanya els catalans hi participen amb autèntic entusiasme... Els mateixos homes que van protagonitzar la Renaixença catalana van apostar pel nacionalisme espanyol. Autors que es presentaven als Jocs Florals en català només un dia a l’any, i que la resta del temps produïen en castellà i apostaven per la creació de l’estat nació espanyol». 

Cal ajustar, però, aquesta afirmació: no tots els catalans, ans la classe dirigent formada per la burgesia més potent, que creien que podien fer de Barcelona la Milà d'Itàlia, amb el control del poder econòmic de l'estat. Al pas dels decennis, sobretot del darrer terç del segle, aquest entusiasme es convertirà en Memorial de Greuges (1885) alhora que el catalanisme obrer i popular s'obrirà pas en el tauler de joc polític. Res de diferent al que propugnen les actuals elits econòmiques de Catalunya, com els del grup dit del Puente Aéreo: submissió absoluta al règim borbònic, basada en una certa permissivitat cultural i una nul·la reclamació sobre l'espoli fiscal, que ells pateixen en primera persona, però que recuperen, sovint via BOE. 

1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).

Detall del pavelló de rebuda a la reial parella i de la barcassa de desembarcament al port, provinents de Ciutadella. Aquell mateix any, s'havia viscut encara a Catalunya un darrer incident bèl·lic, quan al 1860, Carles Lluís propicià un intent d'alçament des de Sant Carles de la Ràpita, coneguda com l'Ortegada, en record del general Ortega que comandà les tropes que desembarcaren amb el Pretendent.

Carles-Lluís pretenia posar-se al capdavant del moviment insurreccional, però fracassà quan les tropes sospitaren l'engany i es revoltaren a l'alçada de la Creu del Coll, a prop d'Ulldecona. Com a conseqüència, el Pretendent fou fet presoner i condemnat a presó, tot i que es beneficià d'un indult personal de la reina Isabel II d'Espanya. Malgrat tot, l'indult estava condicionat a una renúncia formal als seus drets al tron espanyol, signada el dia 23 d'abril de 1860 a Tortosa.

1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Una altra perspectiva del desembarcament des de dalt del moll, amb l'arribada de la barca reial des del vaixell que transportava la Borbona des de Menorca i la rebuda multitudinària. El dibuixant no s'està de dibuixar un burgès i un pagès, cadascun amb la família, per fer notar l'adhesió total a sa Majestat. Al fons, la llanterna del port i una vista a la muntanya de Montjuïc. Després de les carlinades, l'eufòria a les elits de l'Estat era total, i el viatge volia demostrar la incorporació de les colònies de l'antiga corona catalanoaragonesa a la indisoluble unitat de la pàtria (espanyola).

1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).
Detall dels figurants i de tota la grandiosa parafarnàlia de la cerimònia.

1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).
L'entrada a la ciutat es produí al 21 de setembre en carrossa descoberta de sis cavalls. 

1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).
Detall de la carrossa i dels ornaments al carrer, sempre revoltats de gran multituds.

1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).
La monarca decideix al 23 de setembre, vigília de la Mercè, d'aparèixer tota coronada al balcó per saludar els súbdits de sa catalana colònia. Com a toc de condescendència ho fa amb la corona comtal, per reafirmar la legitimitat de la possessió del dominis. Adverteix el peu de foto que la litografia és presa de fotografia del reial retratista oficial, Charles Clifford.

1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).
Tot Barcelona als peus de la reina, saludant des del balcó de sa residència als «artesanos» congregats a la Plaça del Pla de Palau de l'antic Portal de Mar. A la dreta, el Palau de la Duana Nova, actual seu de l'ambaixador espanyol o «Delegado del Gobierno».

1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).
Davant la residència reial, l'efímer monument hortícola aixecat en honor a la reina (espanyola) de part dels terratinents locals de l'Institut Agrícola. Senyors amb barret de copalta i grans senyorasses fan efusius visques a la sortida de la reina al balcó de l'antic Palau del Virrei, edifici habilitat com a Palau Reial per a la visita.

1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).
Un altre arc d'honor per a la Borbona als carrers de Ciutat Vella. 

1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).
Les quatre barres nacionals, presents als actes sempre per sota de l'omnipresent rojigualda.

1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).
La reina visita les «iluminaciones» de la ciutat, un espectacle de la modernor de la ciutat.

1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).
Detall de la parella reial (espanyola) i de l'espectacle de miríades de llums de gas. La primera llum elèctrica no s'inauguraria a la ciutat fins al 1873.

1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).

Descripció del recorregut reial en la gran festassa nocturna il·luminada.

1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).
L'obelisc de l'Institut Agrícola a sa Majestat (espanyola), format per fruits de la terra.

1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).
Detall del peu i del pinacle del reial monument fruiter.

1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).

Un infant reial (espanyol), el futur Alfons XII, vestit amb «traje de payés catalán», com a mostra d'afecte als súbdits.

1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).

La llarga comitiva baixa pel camí de la cova a Montserrat, una etapa que no podia faltar en aquest reial periple.

1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).

Vista del monestir des del camí d'arribada, en el moment del comiat de la comitiva.

1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).

El monestir de la muntanya santa, i la carrossa de la parella reial (espanyola) que se n'acomiada.

1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).

Ara toca el torn de la infanta reial, «con el traje de payesa catalana».

1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).

Una altra vista del Plau de Palau, amb el monument al Geni Català, llavors de pocs anys d'antiguitat, amb la representació d'una «cabalgata de Colón» per a ses Majestats (espanyoles).

1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).

La reina inaugurant una ampliació del port des d'una barca.

1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).

L'ostentació dels símbols espanyols, constant per significar el domini sobre la terra. Al fons, Montjuïc i la ciutat encara tancada en ses muralles per la part del baluard de Ponent. 

[1765] Una Borbona a les colònies:

les Illes Balears, 1860