Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ripollès. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ripollès. Mostrar tots els missatges

20241202

[2628] Claustres catalans, 1926

 

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Claustre romànic de Sant Benet de Bages. 
Llavors propietat del pintor Ramon Casas.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Avui és dia celebrat: faig la primera entrada del blog amb IA, ço és, la dita intel·ligència artificial, que està de moda i —diuen— s'ho ha de menjar tot. La veritat és que el resultat ha sigut satisfactori i la resposta proporciona informació prou precisa i ordenada. A banda, és clar, del comú error, que sembla que aquesta ditxosa IA perpetuarà, de confondre'ns amb los nostres estimats veïns del ponent peninsular. Vet aquí lo text:

«'Forgotten Shrines of Spain' és una obra publicada per primera vegada el 1926 per J.B. Lippincott Company. El llibre ofereix una exploració detallada dels monestirs i santuaris menys coneguts d'Espanya, proporcionant als lectors una visió única d'aquests llocs sagrats llavors oblidats. L'obra consta de 311 pàgines i està il·lustrada amb 67 fotografies preses per Arthur Byne, el marit de l'autor. Aquestes imatges juguen un paper crucial en la documentació visual dels llocs descrits, oferint als lectors una rica perspectiva visual que complementa el text. El llibre no només descriu aquests santuaris oblidats, sinó que també proporciona indicacions sobre com arribar-hi, fet que el converteix en una guia pràctica per a aquells interessats en explorar aquests indrets.
Mildred Stapley Byne, l'autora, era una experta en art i arquitectura, i aquest coneixement es reflecteix en la profunditat i detall de les seves descripcions. El llibre també inclou un mapa, que ajuda els lectors a situar geogràficament els llocs descrits».

Afortunadament, alguns dels indrets que la publicació detalla han passat a mans públiques. Però encara hi ha molta feina a fer amb les propietats religioses. Cal conservar lo nostre passat, malgrat la petjada integrista del catolicisme, però caldria que los poders públics en garantissin un ús cultural i laic. Majorment, n'hem pagat la restauració amb impostos.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Claustre de la catedral de Tarragona.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Claustre de la catedral de Barcelona.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Claustre romànic de Sant Cugat 

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Claustre romànic de la catedral de Girona.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
La magna romànica portalada enciclopèdica de Ripoll.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
La portalada daurada de Poblet, que deu el nom al daurat que recobria de les antigues portes de fusta.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Lo dormitori dels novicis, Poblet.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Lo lavatori o rentador de Poblet, per a la higiene dels monjos hortolans.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Les tombes dels abats a la sala capitular. 

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Lo celler de Poblet, avui molt restaurat i amb un terra lleunt de parquet, just a la base de les columnes, que deixen lo soterrani visitable a sota. 

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Claustre de Poblet. Aviat començarien los treballs de restauració de les tombes reials.





20151218

[1252] Restauració del Monestir de Ripoll

1885. Monestir de Ripoll.
«La Hormiga de Oro», 15 de gener (BDH).

La majestuosa portalada romànica en els anys de la restauració. A causa del decret l'exclaustració de 1835 els monjos hagueren d'abandonar el cenobi, incendiat i saquejat, i amb el pas dels anys encara anà a major decadència, i les pedres foren venudes als habitants dels encontorns. El bisbe de Vic, Josep Morgades n'impulsà la recuperació sota el consell d'importants prohoms de la Renaixenxa, com Eudald Raguer o Elies Rogent, autor del projecte. Les obres començare al 1863 i trenta anys després la basílica fou reconsagrada.
1885. Monestir de Ripoll.
«La Hormiga de Oro», 1 de febrer (BDH).

Detall d'un racó del claustre romànic. 
1889. Monestir de Ripoll.
«La Hormiga de Oro», 27 de febrer (BDH).

La Mare de Déu del monestir, amb el Jesuset a la falda.
1889. Monestir de Ripoll.
«La Hormiga de Oro», 16 de novembre (BDH).

Missal ripollenc.
1892. Monestir de Ripoll.
«La Hormiga de Oro», 30 d'abril (BDH).

Les obres a l'edifici un any abans de la reconsagració.
1892. Monestir de Ripoll.
«La Hormiga de Oro», 30 d'abril (BDH).

Detall d'un operari dalt la teulada de la basílica. 
1892. Monestir de Ripoll.
«La Hormiga de Oro», 30 d'abril (BDH).

Detall del claustre.
1889. Monestir de Ripoll.
«La Hormiga de Oro», 30 de setembre (BDH).

La portalada en obres.
1893. Monestir de Ripoll.
«La Hormiga de Oro», 22 de juliol (BDH).

Capçalera de la revista carlista i catòlica, contrapunt de les revistes il·lustrades del moment.
1889. Monestir de Ripoll.
«La Hormiga de Oro», 30 de setembre (BDH).

El Bisbe de Vic, Josep Morgades i Gili, en una processó d'ordenats.
1889. Monestir de Ripoll.
«La Hormiga de Oro», 30 de setembre (BDH).

Vista de la basílica.
1893. Monestir de Ripoll.
«La Hormiga de Oro», 31 de juliol (BDH).

Els preciosos capitells treballats del claustre.
1893. Monestir de Ripoll.
«La Hormiga de Oro», 22 de juliol (BDH).

La basílica fou consagrada de nou pel bisbe de Vic l'1 de juliol, un cop acabada la restauració.
1893. Monestir de Ripoll.
«La Hormiga de Oro», 22 de juliol (BDH).

Detalls del monestir restaurat.
1893. Monestir de Ripoll.
«La Hormiga de Oro», 31de juliol (BDH).

Detall del claustre restaurat.
1899. Monestir de Ripoll.
«La Hormiga de Oro», 30 de setembre (BDH).

Detall del claustre restaurat.

20151203

[1231] Excursionisme del Vuit-cents

1882. Santa Coloma de Farners, la Selva.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 40-41.
El vell castell medieval de la capital selvatana, datat del segle XI, amb la muralla que envoltava la primitiva torre de l'homenatge. Actualment ja rehabilitat.
1882. Santa Coloma de Farners, la Selva.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 40-41.
L'espectacular edifici medieval, de dos pisos, d'uns deu metres d'alçada, probablement un casal o torre fortificada. 
1882. Santa Maria de l'Estany, el Moianès.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 42-43.
Capitells del claustre romànic, iniciat al segle XII.
1882. Santa Maria de l'Estany, el Moianès.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 42-43.
Capitells romànics amb motius fitomòrfics i zoomòrfics. 
1882. Pedraforca o Puig de l'Àliga.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 42-43.
Lo Puig de Pedraforca o de l'Àliga des de la Serra del Cadí, sobre fotografia del Baró de St. Saud, un dels pioners del pirineisme.
1882. Fàbrica Batlló, les Corts de Sarrià, BCN
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 44-45.
La fàbrica de Batlló i Batlló, d'una de les nissagues tèxtils més puixants de la Catalunya de la revolució industrial.
1882. Fàbrica Batlló, les Corts de Sarrià, BCN
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 44-45.
Detalls arquitectònics de la gran fàbrica de Sants. Vagues, sindicalisme groc, pistolerisme, fins i tot un gerent assassinat a la mateixa entrada. Una síntesi perfecta de la societat catalana de l'època de la febre d'or i de la crisi que arrossegà, que encara espera qui li faci la pel·lícula que es mereix.
1882. Campdevànol, el Ripollès.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 46.
Creu gòtica de Campdevànol, del segle XIV-XV.
1882. Castell de Montsoriu, la Selva.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 48.
Al peu del Montseny i a tocar de les Guilleries, a més de 600 m d'alçada, entre Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu, hi havia les runes d'un espectacular castell medieval, seu de la casa  vescomtal dels Cabrera, una de les més poderoses de Catalunya a l'època del Cerimoniós.
1882. Aiguafreda, la Selva.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 48.
El menhir de Perafita o de can Garriga, aleshores als afores. Els interessos dels excursionistes del Vuit-cents eren així de variats i complets.