Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Golmés. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Golmés. Mostrar tots els missatges

20240322

[2564] Lo nostre Big-Ben

 


1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 d'abril (XAC).
La façana primigènia, amb el llarg tub d'entrada que donava a la primera pista, la circular, després de passar obligadament pel guarda-roba. La sala circular era unida per un túnel amb reservat amb la de patxanguero. Encara no s'hi havia fet la sala de festes ni la nova entrada pel planetari (que arribarien aviat), escales amunt des de la pista redona, flanquejades per seients en forma de grada, el gran reservat que voltava la pista circular, i un altre tram d'escales amb una fonteta, per arribar-hi, al planetari. D'allà, encara més amunt, la cabina del dj i, finalment, la barra de dalt.  Tot això, molt abans de l'ampliació de la macropista amb la famosa megalàmpada.

La primera generació Big-Ben fou la dels joves nascuts entre 1955-60, any amunt any avall, com retratà l'escriptor arbequí Vidal Vidal, lo poeta del Big-Ben (enllaç). Després el babyboomers dels 60 l'ompliríem els anys 80s. La disco s'obrí el mateix any que s'estrenava la Guerra de les Galàxies! (veg. l'articlet de Francesc Canosa, enllaç) o la Febre del Dissabte Nit. Per a aquells joves que vam veure com els nostres pares se'n sortien de la misèria material i moral del franquisme espanyol, la disco mollerussenca representà la nostra alienació, la fugida del món, allà dins closos i suats com al tros. Altres generacions posteriors, en lloc de triar la música i el ball, s'alienarien amb altra mena de substàncies... Per primer cop a la història, els adolescents i joves érem mantinguts dels pares, no ens calia aplanar el llom per viure, i vam voler fer la nostra fugida endavant: prou de sermons, prou de guerra, prou del vell món... ni que fos per unes horetes cada cap de setmana. La febre del Toni Manero. Els diumenges al matí ningú et despertava (ep, excepte en temps d'anar a collir al tros), t'aixecaves mig adormit i plat calent a taula. Així qualsevol, oi?

Després, com a pares i mares, ens hem trobat allò que com a joves vam sembrar. Però aquesta és una altra història... que no volem sentir gaire... i que cal deixar per una altra ocasió. Perquè, de fet, mai no ens n'hem penedit, de deixar-nos-hi la pagueta setmanal, al Big-Ben, i, per tant, no en podem donar pas encara una revisió crítica. I és que la discoteca urgellenca, per a nosaltres, fou «l'etern Big-Ben a on vam ser feliços» (Vidal, enllaç), fou la nostra addicció a la xarxa social més potent de la nostra joventut. 

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 d'abril (XAC).
L'entrada original a la sala de la disco. S'hi feien llargues cues: era la nostra professó (que diem en lleidatà) laica de cada diumenge i festa de guardar. Era el túnel d'entrada a un altre món, al nostre món. Amb quina il·lusió hi deixàrem cada setmana tants bitllets de cinc-centes peles, aquells del mossèn Cinto amb barretina! La major part d'aquests bitllets van sorgir del tros, ja fos del cereal, l'aufals o la fruita. I de la suor dels pares. 

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 d'abril (XAC).
Acabada d'inaugurar, per la festa major de Sant Josep, amb publicitat llavors encara en castellà. L'edifici, a tocar de la vella N-II, era envoltat d'una gran esplanada per tots costats, a on un miler de cotxes s'hi amuntegaven cada sessió afilerats pels senyors aparcadors, pila en mà per fer indicacions. Quan diem cotxes volem dir des d'R4 a R12, o Simques mil, o Seats 127 a 1430, o similars, majorment.

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 28 de desembre (XAC).
 Les mítiques campanades de Cap d'Any al Big-Ben. Recordo com, al planetari, s'hi sentia fimbrejar el terra, de tanta gentada que hi havia, que s'hi tardava una hora de baixar fins a la pista de baix, amb lo cubata arronsat al pit, que no es tombés, i lo cigarret a l'altra mà... o la parenta agafada per no perdre-us, que no hi havia mòbils i costava un ou, com dèiem llavors, tornar-vos a trobar. Per això, cada colla de cada poble tenia un racó assignat. Sense mòbils, calia disposar de punts de trobada de les colles, a on anar-hi a raure en cas de voler-se retrobar. Si algú es perdia de la colla, doncs ja sabia a on havia de fer cap a esperar-los. També servia, als més joves, per anar-hi a pidolar una plaça al cotxe d'algú del poble per poder tornar a casa. Ah, i sense mòbils, calia preguntar als coneguts, quan te'ls creuaves anant amunt o avall, què havia fet lo Barça d'en Venables.

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 de juliol (XAC).
Reconeixement del «personal especializado» que ordenava el pàrquing. Especialitzat en EGB, per als qui sapigueu que era. Aquest petit homenatge per amb ells, que diem en lleidatà.

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 d'abril (XAC).
Vista de la pista redona de baix, des de la fonteta del planetari. S'hi intueixen una mica les grades laterals, i rere la pista la barra amb els tamborets, sempre tan buscats. 

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 d'abril (XAC).
Entrevista al soci bellputxenc, senyor Fontanals, de la disco mollerussenca, socis definits com a «equipo de promotores jóvenes que han impulsado la realización del complejo recreativo». Desconec si encara són vius, potser sí. Fora interessant de tornar-los a entrevistar per completar-ne la història.
A l'altra foto, la saleta de reservat a on hi havia un minicinema, amb pantalla al fons. Amb tanta llum, costa de reconèixer... Sempre plena, costava de trobar-hi un forat, més ben dit, dos. Perquè ben pocs miraven la pantalla. Sovint se'n sortia amb xupetons, com se'n deia, al coll. Els xuclets o xuclades eren una mena de blau o morat que es provocava tot xuclant, com el nom indica, la pell del coll a la parenta o parent... Per cert, que llavors tota la visibilització LGTBI actual no existia encara.

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 d'abril (XAC).
Uns altres socis n'eren un parell de germans d'Ivars d'Urgell, els Corredera, d'origen andalús.

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 d'abril (XAC).
Vista de la barra de la pista redona de baix, la primera i més clàssica de totes. Llavors, a mi personalment, no m'havia arribat el gust dels G&T, i la cosa més habitual era beure Bacardí amb CCola o vodka amb taronjada. Els més grandets, whiskys o cointreaus.

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 d'abril (XAC).
En Joan Miquel, soci mollerussenc, informa dels 2.500 m quadrats d'espai interior i 10.000 d'aparcament.

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 d'abril (XAC).
La sala ambient va acabar sent la sala de patxanguero. Si els més joves no sabeu què era aquesta música, doncs feu un esforç i pregunteu-ho a algun boomer. Un dels reis en fou l'alcoletgenc Miquel de la Tonya, que en aquells anys 80 hi feu cursets de ball i tot. Se'ns emportava a alguns altres de més jovenets al curset perquè poguéssim fer de parelles de ball de les apuntades. Els cursets de ball de saló també foren habituals a les setmanes culturals de tots els instituts dels voltants...

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 d'abril (XAC).
No, aquest feixistot espanyol no fou habitual de la disco, però sí de la tele, de l'única que encara existia, sense català, quan lo Big-Ben s'inaugurà, quatre mesos després de mort el dictador. D'alguna manera, doncs, la disco esdevingué de manera natural símbol del canvi dels temps i dels costums per al jovent ponentí. Vàrem abuidar les festes majors i omplir la disco, les discos.

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 17 de març (XAC).
La propaganda de la preinauguració. L'entrada de la disco en els circuits musicals en directe del moment en fou, des de l'obertura de la sala de festes, un dels grans encerts i èxits. 

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 19 de març (XAC).
Publicitat del dia inaugural. Servidor no hi va ser pas. Fora molt interessant que algú ens expliqués què s'hi feu a les 12... del matí, a migdia! 
Ei, escriviu-m'ho, que ho puga publicar...

1977. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«Hoja del Lunes»,  Lleida, de 14 de febrer (XAC).
Als inicis, potser la disco no fou ben bé la prioritat dels promotors, però l'èxit espaterrant en canvià de seguida el relat. Una menció fixa se la mereix també la frankfurteria del Més-Gold, just al davant, a l'altre costat de la carretera. Perquè bé calia fer el ressopó de matinada... ni que fos amb entrepans.

1992. Lo Més-Gold, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«El Pati»,  Valls, de 24 d'abril (XAC).
Lo Més-Gold fou també punt de venda d'entrades anticipades.

1987. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
Els magnes premis dels carnestoltes de la disco.

1977. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 13 de novembre (XAC).
Època de bodes: per les parelles que s'hi van forjar, i per les que, literalment, s'hi van casar. Vull dir, que hi van fer el banquet de noces. Un cop oberta la sala de festes, allà s'hi feien els àpats. Qui no hi ha anat, a la boda d'un parent o amic, a dinar al Big-ben, oi?

1977. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 6 de febrer (XAC).
La segona refundació de MollerU$$A l'empenyeren discos, pubs, cinemes i restaurants, entre el final dels 70s i la fi de segle. La primera, al tombant del XIX al XX, lo Canal d'Urgell. 

1977. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 17 de desembre (XAC).
Els serveis de restauració.

1978. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 26 de març (XAC).
Al segon aniversari, ampliació a la Sala de Festes. A sota de la qual, també ben aviat s'hi inauguraria la bolera. 

1978. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 6 de gener (XAC).
La diversió lleidatana d'aquells temps que vam viure il·lusionats en l'engany de la transició i la fal·lera del destape i l'Interviu (els més joves, acostumats a l'accés lliure al porno des de joves, no cal ni que sapigueu què eren). Els clubs del moment: Mannigan, Scarlet, Satúrnia, Coupé 76... Els cinemes: el Bahia, el Fèmina, el Catalunya, el Granados, el Vinyes, el Victòria, el Principal... Ni un, no en resta.

1978. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 6 de juliol (XAC).
La col·laboració de la disco amb les activitats culturals mollerussenques i urgellenques fou rellevant. 

1980. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 12 de desembre (XAC).
La disco no era vista com una simple empresa, sinó que gaudia d'un alt reconeixement social com si fos una cosa nostra. Forma part de l'etnografia ponentina de final del segle XX.
Els propietaris saberen retornar part d'aquest afecte. 

1978. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 21 de juliol (XAC).
El club de bowling, amb seu a la bolera de la disco, llavors era novetat com a esport minoritari.
 
1978. La Florida-Fraga (lo Baix Cinca).
«La Mañana», de 21 d'octubre (XAC).
Florida Fraga fou una certa alternativa al Big-Ben, sobretot a partir que es convertí en Florida 135, amb especialització amb música electrònica, tot i que hi hagué pista de música pop. 

1981. La Borgia, les Borges Blanques (les Garrigues).
«La Mañana», de 21 d'octubre (XAC).
La Borgia garriguenca, de nom de ressonàncies històriques; el Musicland, l'eterna alternativa local al Big-Ben; la Kipps agramuntina, la Florida fragatina... Tot Ponent fou una mena de meca de la música disco dels 80s! De cotxes amunt i avall, i de desgràcies d'accidents... A molts pobles se'n van patir, malauradament. 

1978. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 20 de desembre(XAC).
Els peepshows del Big-Ben, amb el jovent assegut a peu d'escenari de la Sala de Festes, i amb l'ambient carregat... de fum (llavors s'hi fumava a dins dels locals) i d'hormones...
Per a l'«educació sexual» que la disco "impartia"... 
veg. VAN SER EL BIG BEN I EL MUSICLAND LA NOSTRA ESCOLA DE SEXUALITAT?, Josep M. Aparicio, enllaç.

1978. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 de desembre (XAC).
Lo Cap d'Any al Big-Ben.

1979. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 28 de juliol (XAC).
A poc a poc, la Sala de Festes s'incorporà al circuit de concerts estatal, amb grans noms,  figures i conjunts de la música del moment.

1980. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 25 d'octubre (XAC).

1980. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 31 d'octubre (XAC).
Llavors encara no existia el Castaween importat. Només fèiem Castanyada.

1981. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 30 de gener (XAC).
«Per Big Ben van passar els més importants cantants i grups de l'últim terç del segle xx, des de Radio Futura, Pet Shop Boys, Boney M. i de Miguel Bosé a Sabrina Salerno, Els Pets, Alaska o Loquillo. Ilegales va enregistrar un doble disc en directe a Big Ben; mentre que La Unión va estrenar-hi la cançó Lobo hombre en París». S'hi diu a la viqui, tot i que l'entrada és una molt fluixeta.

1980. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 31 d'octubre (XAC).

 






20190412

[1966] Golmés del pla de Mascançà

2002. Golmés (el Pla d'Urgell), a vista d'ocell, Diari Segre
Vista del poble abans de la darrera bombolla immobiliària, i després d'una segona meitat de segle XX de constant creixement. 
2002. Golmés (el Pla d'Urgell), a vista d'ocell, Diari Segre
El poble ha restat circumdat per la carretera i la via, a la qual s'afegiria l'autovia. El contrast del roig marronnec de les teulades amb el verd intens dels camps de reg, són una de les estampes típiques del Mascançà contemporani. 
2002. Golmés (el Pla d'Urgell), a vista d'ocell, Diari Segre
Des d'una altra perspectiva aèria, amb l'autovia ja construïda al fons. La vella N-II en primer terme, i el ferrocarril just al darrere del lleu turonet a voltant del qual s'arremolinà tot el poble, sobretot cap a ponent.
2002. Golmés (el Pla d'Urgell), a vista d'ocell, Diari Segre
A llevant, el nucli antic i originari de la vila. Els carrers d'eixample, cap a ponent. I tot al voltant, magatzems i més magatzems, una de les edificacions identificatives de la plana urgellenca, a les quals algú haurà de dedicar algun estudi en el futur.
2002. Golmés (el Pla d'Urgell), a vista d'ocell, Diari Segre
Les dades resumides de la vila, nascuda cap a l'any 1000, i històricament dependent de la Baronia dels Cardona-Anglesola bellputgencs. S'hi recomana el museu d'eines agrícoles de Salvador Fabregat. 


Museu Agrícola Salvador Fabregat
«Al museu del Salvador Fabregat hi trobem també un curiós testimoni de la història de Golmés. Es tracta d’un rodet dels que s’utilitzaven per desgranar el blat que al 1896 els joves golmesencs que entraven en quinta aquell any, sabent que ben segur els destinarien a la Guerra de Cuba, d’on probablement molts ja no tornarien, una nit el van arrossegar des d’una era propera a la via del tren fins a col·locar-lo al mig. Al matí el tren el va envestir i el va arrossegar uns 100 metres. L’endemà l’alcalde de Golmés ho va denunciar al Governador, que va ordenar retirar el rodet de la via i que va ser abandonat en uns terrenys annexos a l’estació de Mollerussa i on va romandre durant més de cent anys fins que Golmés el va recuperar com a un dels protagonistes de la seva història. Aquell succés protagonitzat pels quintos de Golmés es convertí en un acte de protesta de la gent humil que no podia pagar les 1.000 pessetes de l’època per deslliurar-se de la guerra i, per tant, es veien condemnats al front, d’on molts d’ells, ja no van tornar més». 
Anys 1960. Golmés (el Pla d'Urgell).
Fotos acolorides de Janot del poble que arrencava definitivament a la modernitat.
Anys 1960-70. Golmés (el Pla d'Urgell). Fototeca.cat
Golmés darrere Mollerussa. Son terme, però, comença just a la fi dels carrers mollerussencs. Allà s'hi aixecaria el Big-Ben, la nostra disco de joventut. Nostra, vull dir de tot el jovent de la plana urgellenca i de més enllà i tot. A tocar de la fàbrica de llet del Castillo, que fa de frontera entre els dos termes. Després, també allà, lluny del poble i a tocar de Mollerussa, s'hi farien els polígons d'habitatges i de sòl industrial que aquests darrers decennis han impulsat el creixement de la vila. 
«El terme municipal de Golmés, que va pertànyer al Segrià fins l’any 1988, es troba a llevant de Mollerussa, al sector de l’esquerra del Riu Corb, que passa a frec del límit septentrional del terme. Les terres del S són regades per la Séquia Tercera del canal d’Urgell. Limita amb els municipis de Vila-sana (NW), Castellnou de Seana (NE), Vilanova de Bellpuig (SE), Miralcamp (SW), Mollerussa i el Palau d’Anglesola (W). 
Els principals nuclis de població són el poble de Golmés, cap municipal, el raval de les Colònies, el disseminat dels Masos de la Figuera, les urbanitzacions de la Ciutat Jardí (a vegades identificada amb el nom de Codís) i Merlet, i el polígon Colomer Quadra. La carretera N-IIa de Barcelona a Lleida travessa el terme de llevant a ponent; la línia de RENFE que fa el mateix recorregut, amb baixador al terme, segueix aquesta via paral·lelament pel N. Hi passa també l’autovia de Lleida a Cervera, al límit d’aquest municipi amb el de Vila-sana i Castellnou de Seana; l’enllaç amb el cap municipal és de 0,5 km. Un camí comunica el poble amb Vilanova de Bellpuig. 
«El topònim apareix per primera vegada al segle XI i sembla d’origen germànic (segons Alcover-Moll prové del nom propi Walahamar, del qual hi ha la variant Walameris).
La població i l'economia 
«Pel que fa a la població ( golmesencs ), vers el 1378 Golmés tenia 24 focs i 32 el 1553. A l’inici del segle XVIII la població era només de 80 h, si bé al llarg del segle augmentà considerablement (251 h el 1787). Les terres de regadiu del canal d’Urgell afavoriren que aquest increment es mantingués durant el segle XIX (415 h el 1830, 908 h el 1857, 972 h el 1860 i 1 053 h el 1887) i que s’arribés al segle XX amb 1 155 h.
«A partir del 1920 (1453 h), i fins el 1981 la tendència general, malgrat alguna vacil·lació, fou regressiva: just abans de la guerra civil de 1936-39 hi havia 1 332 h, 1 377 h el 1940, 1 395 h el 1950, 1 267 h el 1960, 1 251 h el 1970 i 1 238 h el 1975. A partir d’aquest moment les dades de població indicaren una tendència a l’augment: 1 274 h el 1981, 1 280 h el 1991, 1 311 h el 1999 i 1 508 h el 2005, xifra que representa la més alta de tots els temps. 
«Quant a l’economia, destaca el canal d’Urgell (Séquia Tercera) que rega el terme, i tota la terra dedicada al conreu, que és de regadiu. Predominen els cereals (blat de moro i blat), els farratges (alfals) i els fruiters (pomeres i pereres). Les partides del terme són les del Merlet, la del Codís, les del Vedat i l’Horta, les de Vilaguàrdia, la Figuera i el Pla. La ramaderia complementa l’agricultura. Destaca la cria de l’aviram, el bestiar porcí i el boví. 
«Tot i així, la principal font econòmica del municipi és, però, la indústria. Des del 1989 la situació ha variat força, ja que una bona part de sòl ha estat declarat terreny urbanitzable i industrial; l’anomenat polígon Golpark i el polígon Colomer Quadra en són un exemple. La indústria és força diversificada i sobretot destaquen els sectors de la construcció, de la fusta i de l’alimentació; d’aquest darrer cal esmentar diverses cambres frigorífiques i especialment la Granja Castelló (repartida entre Mollerussa i Golmés), que comercialitza la llet El Castillo. 
«Quant als serveis, sobresurt la presència d’una gran superfície comercial, i dins els establiments d’oci la discoteca Big-Ben, on fa cap molt de jovent del Pla d’Urgell i de les comarques veïnes.
El poble de Golmés 
«El poble de Golmés és a 275 m d’altitud, al sector centre del terme, entre la línia del ferrocarril al N i la carretera N-IIa al S. 
«El nucli antic és centrat per l’església parroquial de Sant Salvador, notable edifici bastit a l’indret de l’antiga fortificació àrab, de façana neoclàssica, campanar de torre quadrada amb cos superior vuitavat, interior de tres naus amb columnes amb capitells jònics, espaiós cimbori i ben decorat. Tenia una bonica creu de terme del segle XVII, que fou enderrocada i substituïda per una de moderna, i també un grandiós retaule barroc, que fou destruït el 1936 i que ha estat substituït per un de modern (obra de Jaume Perelló). Dins el nucli destaca també la casa Cal Felip, que és la més antiga del municipi.
Hi ha notícia d’una altra església medieval dedicada a Sant Miquel fora del nucli de la població, cap al N, vora Vila-sana. 
«A llevant del nucli antic hi hagué un primer eixample de carrers paral·lels, l’anomenat raval de les Colònies, completat modernament a mig-dia pel que va a la carretera. Hi ha una urbanització a la partida del Pla que prolonga el nucli urbà. 
«Aquesta població té dues festes majors, la petita, de Sant Salvador votat (per la Segona Pasqua), i la de Sant Salvador (6 d’agost). El darrer diumenge d’abril se celebra la festa de la Cassola que s’inicià el 1986 i actualment gaudeix d’una gran participació.
Altres indrets del terme  
«La urbanització de la Ciutat Jardí, formada per uns vint xalets, data de la dècada del 1970 i és situada a 1 km del nucli urbà, a la partida del Codís (a l’W del terme). Al final de la dècada del 1980, una intervenció municipal permeté que es tripliqués l’extensió de terreny urbanitzable al seu voltant. Situada al N del terme, en la partida que li dóna nom, hi ha la urbanització de Merlet que es troba a 1 km del cap municipal. Totes dues són habitades per gent de Golmés. Al SW del terme hi ha els Masos de la Figuera, un disseminat format per unes tres masies i per una sèrie d’habitatges escampats que es van anar edificant de manera descontrolada durant les dues darreres dècades del segle XX. L’esmentat polígon Golpark és al costat de la Ciutat Jardí, i el Colomer Quadra, al N del nucli urbà de Golmés, entre aquest i la via del ferrocarril. 
La història 
«Les restes més antigues d’aquest municipi són uns sepulcres que es van trobar al principi de la dècada de 1980, a l’indret de la carretera que va a Vilanova de Bellpuig. El 1010 Golmés era una fortalesa sarraïna que obstaculitzava les campanyes de Ramon Borrell I contra Lleida. El castell fou conquerit el 1076, juntament amb els de Cervera, Tàrrega i Anglesola. En l’instrument de donació d’aquest darrer pels comtes germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II a favor de Berenguer Gombau i la seva muller (juny del 1079), es pot llegir “ et similiter donamus vobis ipsos Golmers ” i, efectivament, Golmés fou una senyoria de la casa d’Anglesola des d’aleshores i fou integrada a la diòcesi de Vic (a la fi del segle XVI passà a Solsona). 
«L’antic castell de Golmés o Gualmers (al lloc de l’església actual) fou una de les avançades al pla de Mascançà, juntament amb els de Barbens i Castellnou de Seana, repoblada per Berenguer Gombau d’Anglesola i repartida entre els comtes de Barcelona i d’Urgell. El llinatge cognomenat Golmés apareix a Lleida al segle XIII i també en la conquesta de València, i el 1220 un Bernat de Golmés rebé dels Anglesola el lloc de la Novella (Castellnou de Seana). El 1148 Pere de Santa Fe havia deixat als templers un alou que posseïa a Golmés, però la senyoria del lloc continuà sempre dels Anglesola i dels Cardona-Anglesola dins la baronia de Bellpuig. 
«Tanmateix, durant el regnat de Joan II pertangué al comte de Pallars, els béns del qual foren confiscats a causa de la seva actitud contra el rei durant la llarga guerra civil de la Generalitat de Catalunya contra el monarca: en un document del 1484, Ferran II (fill i hereu de Joan II) ordenava des de Còrdova al seu lloctinent, l’infant Enric d’Aragó, que confisqués al comte de Pallars els seus castells —entre d’altres propietats— de Ponts, Golmés i Maldà, els quals encomanà al seu fidel Rodrigo de Bobadilla. Golmés tornà a la senyoria dels Cardona, dins la baronia de Bellpuig, el 1491, i hi continuà fins a la fi de l’Antic Règim (el 1835 encara consta com a domini dels ducs de Sessa, senyors de Bellpuig), que hi tenien un gran molí d’oli. 
«Al segle XVI la població, com les veïnes de Miralcamp i Castellnou, afectada pels problemes del bandolerisme procedent del Pallars (en 1589-91 per l’actuació d’Arnau Escuder, el batlle d’Alòs), perdé habitants respecte al segle XIV. El segle XVIII representà un moment de recuperació. Francisco de Zamora, en el seu Diario de los viajes hechos en Cataluña (1787) anota que a la sortida de Mollerussa “llegamos a Golmés que está cerca, en un llano. El pueblo mediano. Su iglesia aunque nueva tiene mil improporciones”. Zamora ataca sistemàticament l’estètica barroca. “Se hacen algunas casas, y un buen plantío de olivos”. La política agropecuària del corregidor baró de Maldà (segle XVIII), que promocionà l’extensió de nous conreus pel Segrià, també fou profitosa per a la població, que es beneficià posteriorment (segle XIX) dels regadius potenciats pel canal d’Urgell. Durant la darrera dècada del segle XX, i per influència del complex industrial de Mollerussa, el poble ultrapassà el nucli tradicional i s’eixamplà vers l’antiga carretera N-II» (enciclopèdia.cat).
Anys 1980. Golmés (el Pla d'Urgell). Fototeca.cat
Vistes del Golmés de fa prop de cinquanta anys.
Anys 1980. Golmés (el Pla d'Urgell). Fototeca.cat
El terme sense la nova ferida de l'autovia i la moderna Casa de la Vila d'aquells anys.