Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hospital Sta. Maria. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hospital Sta. Maria. Mostrar tots els missatges

20240325

[2565] Lleida, 1899

 

1899. Lleida.
«Diario de Lérida», d'11 de maig (FPIEI).
Al tombant del segle XX, la Renaixença havia arrelat en els diferents àmbits ciutadans, i l'apreciació del patrimoni local, tan maltractat per guerres i setges, n'era un dels aspectes més destacats. 
La imatge poderosa del tren que ix del túnel, esdevé símbol de la modernitat arribada feia 40 anys (al 1860).  El ferrocarril, com a xarxa de comunicació i de transport, fou una veritable revolució. 

1899. Lleida.
«Diario de Lérida», d'11 de maig (FPIEI).
Número especial amb motiu de la Festa Major de maig.

1899. Lleida.
«Diario de Lérida», d'11 de maig (FPIEI).
Làpida de la Seu Vella, amb la data d'inici de les obres, al 22 de juliol de 1203.

1899. Lleida.
«Diario de Lérida», d'11 de maig (FPIEI).  
La Porta dels apòstols, tapiada i amb sentinella, i unes petites finestres al timpà del Judici final per airejar el segon pis que s'hi havia construït per mor de l'ocupació militar borbònica de 1707. N'havien desaparegut la Marededeu (del Blau) del trencallums i tots els apòstols dels laterals. La gran portalada gòtica esdevingué la principal del recinte, perquè era la porta que acollia la gent que hi pujava per les escales o grades majors que hi arribaven des del barri universitari. 

1899. Lleida.
«Diario de Lérida», d'11 de maig (FPIEI).
Detall de columnes i capitells interiors.

1899. Lleida.
«Diario de Lérida», d'11 de maig (FPIEI).
Detall de capitells. Dels pocs que restaven a la vista. Molt quedaren amagats per les obres de tancament i construcció del segon pis al claustre i a la nau catedralícia, per convertir-les en caserna militar des de la qual l'exèrcit (espanyol) pogués dominar i atemorir els lleidatans.

1899. Lleida.
«Diario de Lérida», d'11 de maig (FPIEI).
El pis superior a la nau de la catedral. 

1899. Lleida.
«Diario de Lérida», d'11 de maig (FPIEI).
La Porta dels Fillols. 
 
1899. Lleida.
«Diario de Lérida», d'11 de maig (FPIEI).
L'explicació dels gravats: «La iglesia ha perdido lo menos el cuarto de su altura... El piso inferior está destinado a almacenes de artilleria». A dalt, hi havia els dormitoris. 

1899. Lleida.
«Diario de Lérida», d'11 de maig (FPIEI).
L'Hospital de Santa Maria podia acollir fins a tres-cents malalts. Construït al segle XV per l'arquitecte Andreu Pi, a qui s'atribueix el llegendari succés de la Marededeu del Blau. 

1899. Lleida.
«Diario de Lérida», d'11 de maig (FPIEI).
L'Església de Sant Joan s'aixecà per causa de la llegenda de la vinguda a Lleida d'Herodies i Salomé: «en memoria de este suceso se levantó el templo bajo la advocación del santo precursor en el mismo sitio» des del qual accediren al Sícoris per dansar sobre el gel i perdre-hi la vida «cercenándose la cabeza con los afilados cantos del hielo en castigo por haber sido la causante de la muerte de San Juan». L'Església gòtica s'havia tombat al 1868 i es refeu al seu lloc actual.

1899. Lleida.
«Diario de Lérida», d'11 de maig (FPIEI).
L'Església del Sagrat Cor de Maria, que avui es contempla a l'avinguda Catalunya, però sense el campanar, tombat durant la guerra del segle XX. L'edifici s'havia aixecat sobre la base de la muralla medieval i del convent de Sant Antoni. 

1899. Lleida.
«Diario de Lérida», d'11 de maig (FPIEI).
L'antic Hospital encara en funcionament fins al 1915, amb les nombroses finestres i portes que hi havia a la façana. 

1899. Lleida.
«Diario de Lérida», d'11 de maig (FPIEI).
L'antiga Paeria, abans de la remodelació de finals dels anys 20, amb fanal de gas just a la porta principal i la plaça tota empedrada.


[2383] La Lleida de 1789 als ulls d'un foraster, més


Quina la fem? Canal Whatsapp

Posted by
Labels: , , , , ,

20240121

[2553] Les viatgeres fonts lleidatanes

 

1953. La Font de les Sirenes, Lleida.
Revista «Ciudad», juny (FPIEI).
El cap d'una sirena, únic vestigi de la popular i combatuda font del segle XVIII. 

1953. Les viatgeres fonts lleidatanes. 
La font de Cardona o de l'Aiguardent.
Revista «Ciudad», juny (FPIEI).
Al segle XV, hi havia a la ciutat la Font de Cardona o també dita de l'Aiguardent, que proveïa l'aigua per a les antigues adoberies del carrer Major. Devia ser lloc molt popular i concorregut, atès que al 1482 la Paeria hi va haver de prohibir els jocs de la canalla, «així les festes com dies de feina, en tant les mosses que van per aigua a la dita font no poden passar, o passant los fan molt enuig e les fan trencar los cantes [càntirs] algunes vegades». La font era potent, de quatre canelles. 

1953. Les viatgeres fonts lleidatanes. 
La Font de l'Hospital.
Revista «Ciudad», juny (FPIEI).
La font s'hi construí al 1804 per les necessitats higièniques de l'antic Hospital. Durant els anys 40-50 del segle XX, en renovar-se l'edifici, fou traslladada a l'exterior, a l'indret a on encara roman, al lateral del Casal de la Joventut Republicana (propietat municipal per expropiació de 1939 i no retornat als propietaris legítims). 

1953. Les viatgeres fonts lleidatanes. 
La Font de l'Hospital.
Revista «Ciudad», juny (FPIEI).
L'emplaçament extern de la font de l'Hospital a la paret lateral del Casal de la Joventut Republicana, a l'espai de l'antic Pati de Comèdies lleidatà. Hi fou duta l'any 1944, quan encara ressonaven les bombes feixistes caigudes sobre el Liceu Escolar pocs anys abans. Les víctimes d'aquest horror hi són recordades amb una peça artística d'Agustín Ortega des del 2006, una mena de planxa metàl·lica que, amb estil picassià del Guernika, representa una persona abatuda per l'explosió criminal, en homenatge a cadascuna de les més de cinquanta víctimes allà abatudes. 

1953. Les viatgeres fonts lleidatanes. 
La font de Neptú o de les Sirenes, de la plaça Sant Joan.
Revista «Ciudad», juny (FPIEI).

1953. Les viatgeres fonts lleidatanes. 
La Font de Neptú o de les Sirenes.
Revista «Ciudad», juny (FPIEI).
La font de les Sirenes s'inaugurà al 1790, en època del governador (espanyol) Lluís de Blondel. Des de bon començament, el bisbe li va fer guerra per tal com l'aigua brollant dels pits de les dones peix no era considerada una imatge prou catòlica... Així i tot, resistí fins al 1841, que fou traslladada als afores de la Porta de Sant Antoni, indret que es començava a animar una mica des del punt de vista urbanístic, tot i que la muralla encara tancava la ciutat. Al cap de trenta anys més, fou enderrocada i llançada als fonaments d'una de les cases de nova construcció de l'aleshores naixent avinguda de Catalunya. 
A la Plaça de Sant Joan, veritable centre de la ciutat, calgué refer-hi una altra font, i fou emplaçada a tocar de l'Hostal del Sol, amb «dos grandes figuras de mujer, una en cada lado». La font fou tombada durant els anys de la Gloriosa, cap al 1868, per ampliar l'accés cap al vell carrer de Fragà. 

1953. Les viatgeres fonts lleidatanes. 
La font de Gardeny o del Governador.
Revista «Ciudad», juny (FPIEI).
La font gardenyenca també fou feta durant els temps de Blondel. Esdevingué lloc de deport i  passeig, a peu o amb carruatges, de la petita aristocràcia local i de la classe funcionarial i benestant de la ciutat del tombant cap al segle XIX. Una deu d'aigua, uns bancs amb arbres ombrívols... i la màgia per als enamorats ja hi apareixia... Se'n digué la Font del Governador. Al 1891, la Paeria l'ornà amb l'escut de la ciutat recuperat de l'antiga porta de Boterns i un parell de pedres de cornisa de l'antic safareig que hi hagué allà mateix en aquella entrada de la ciutat. L'escut era datat de 1735, obra de l'escultor targarí Francesc Riudorta. 

1887. La font de Gardeny o del Governador.
«Diario de Lérida», d'11 de maig (FPIEI).
La cursa de la cordera travessa bona part de la Lleida de l'època: des de l'extrem de Ferran, banqueta avall per Blondel i carrer Sant Antoni, fins als peus del tossal de Gardeny a l'indret a on hi havia la font. Allà els assedegats corredors s'hi devien refrescar a plaer. Actualment, encara que sense font, hi ha també unes escales enjardinades, just darrere de l'institut dels Templers.
En aquells temps, la Festa Major oferia l'espectacle de l'elevació del globus aerostàtic del Capità Budoy, «en el pedregal, frente a las Casas Consistoriales», o sia, a l'areny de Cappont. 

1953. Les viatgeres fonts lleidatanes. 
La font de la Catedral Nova.
Revista «Ciudad», juny (FPIEI).
A la plaça de l'Almodí Vell, just a tocar del carrer la Palma. A l'Edat Mitjana, a l'almodí s'hi guardava i venia el cereal. També se'n digué l'alfòndec. La font fou desmuntada cap als primers anys de la postguerra per fer un edifici en aquell racó. Es traslladà a l'altre costat de la Catedral, al solar de l'antiga església de Santa Maria, a sota del convent de Santa Teresa. Tornà a ser-ne foragitada cap als anys 70s, però per sort fou guardada i posteriorment tornada a muntar als voltants del Mercat del Pla. Ara és més coneguda com la Font dels Tritons, pels dos caps de peixot que l'ornen. 

1889. Les viatgeres fonts lleidatanes. 
La font de la Catedral Nova.
 «Diario de Lérida», de 20 d'abril (FPIEI).
Llavors com ara, les aglomeracions eren perilloses i els lladres se n'aprofitaven. La processó del Divendres Sant era perfecta per a l'ocasió. Ara bé, les solucions eren diverses a les actuals.

1950. Les viatgeres fonts lleidatanes. 
La font de la Catedral Nova.
Revista «Ciudad», gener (FPIEI).
Aquesta font fou de les primeres que Lleida construí. Data del 1789, any de la Revolució Francesa, i època àlgida del neoclassicisme i del despotisme il·lustrat al nostre país. 

1953. Les viatgeres fonts lleidatanes. 
La Font de les Piques.
Revista «Ciudad», juny (FPIEI).
És una de les fonts més antigues de la ciutat, amb data de 1735, aviat en farà tres-cents anys! Feia les funcions d'abeurador just a l'entrada de la ciutat per la porta de Boters, amb aigua agafada del braçal de Pinyana. En aquells anys 50 fou desmuntada i traslladada al cap del carrer de la Palma, a tocar de la placeta de Sant Llorenç, a on encara l'hi veiem amb son magne escut. 
Fou construïda en època del governador (del regne espanyol a la plaça lleidatana) Mateo Cron, «conde de Cron, gobernador de Lérida (1727-1742), era natural de Londres. De familia católica, huyó primer0 a Francia, de donde pas6 a España. Sirvió en el regimiento irlandés de Mahony. No sabemos con quién estaba casado. Su hijo, Gaspar, casó con una Dalmases, sin duda de origen catalán, y murió en la campaña de Orán de 1732» (Los gobernadores de Lérida, Barcelona y Gerona en el siglo XVIII, Jean Pierre Dedieu, Dialnet).

1953. Les viatgeres fonts lleidatanes. 
La Font del carrer Cavallers.
Revista «Ciudad», juny (FPIEI).
Una de les darreres fonts monumentals lleidatanes, del 1830, en commemoració de la visita del rei (espanyol) Ferran VII a la ciutat, és adossada encara avui als murs del convent del dominic del Roser. Aviat en farà dos-cents anys, i potser és l'única que no s'ha mogut de lloc. Els estudiants de l'institut de secundària que s'instal·là al convent poc després de la inauguració de la font, s'hi devien amorrar assedegats, però els que hi pujàvem a estudiar a l'Estudi General als anys 80 ja no en fèiem ni cas. Preferíem els tallats i cigalons del senyor Pepito, del baret l'Especial, a la cantonada, ja desapareguda, del carrer del Rosari.

1953. Les viatgeres fonts lleidatanes. 
La Font de les Piques.
Revista «Ciudad», juny (FPIEI).
La Font de les Piques al cap de la Rambla d'Aragó, poc més o menys a l'actual Plaça de Cervantes, va sofrir diversos desplaçaments. Per al seguiment detallat dels trasllats de les fonts lleidatanes, cal consultar el documentat article Les fonts viatgeres: la font de les Piques com a exemple del moviment de les fonts monumentals de Lleida, «Shikar, Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià», núm. 5, pp. 19-26, 2018 (enllaç). Del qual m'he permès imitar-ne l'encertat títol de fonts viatgeres.

1965. Les viatgeres fonts lleidatanes. 
Revista «Ciudad», abril (FPIEI).
La Font de les Piques fou desmuntada del xamfrà del carrer Jaume I a Boters al 1955 i posteriorment fixada al del carrer de la Palma amb Sant Llorenç. Construïda al 1735 pel Governador (espanyol) Cron (1727-1742), responsable de la prohibició del conreu de l'arròs al Cappont per les noves idees higièniques il·lustrades. 

1965. Les viatgeres fonts lleidatanes. 
La Font de l'Hospital.
Revista «Ciudad», abril (FPIEI).
Aquarel·la de Roig Nadal de la Font de l'Hospital, amb composició costumista vuitcentesca, quan la font era instal·lada al pati del magne edifici gòtic.




Quina la fem? Canal Whatsapp



Posted by
Labels: , , , , ,

20231226

[2544] La restauració de l'antic Hospital de Santa Maria

 

1943. La restauració de l'antic Hospital de Santa Maria.
«Ilerda», núm 1 (FPIEI).
Façana principal de l'Hospital, amb les finestres que els segles anteriors s'hi havien obert per donar ventilació als pavellons, i que la restauració taparà. El nou règim dictatorial franquista (espanyol) desplegà després de la guerra un altre dels seus braços armats: l'adoctrinament intel·lectual, i la creació de l'IEI al 1942 responia a aquest objectiu, però comportà la rehabilitació com a seu de la institució de l'antic Hospital. Al llarg de la dura i inacabable postguerra que els nostres pares hagueren de patir, foren nombrosíssimes les publicacions de tota mena que sortiren al carrer: no només les d'investigació cultural com Ilerda, sinó altres de més modestes i senzilles, com fulls parroquials i integristes (Sígueme, Todo para María, Vida Parroquial, Divino Afán, Apóstoles, Hoja Dominical,...), altres d'agrícoles i ramaders (Lérida ganadera Boletín Informativo Puig Burgués, Impulso,...), butlletins informatius de mútues i gremis, tots els òrgans del règim amb falangistes i companyia (Forja, Tarea, Acento, Inquietud...). Encara s'ha de fer el gran estudi sobre aquesta darrera batalla del franquisme en els «años de la Victoria». Tot i que també afectes al règim, les revistes d'informació general, com Ciudad o Labor, amb múltiples plomes col·laboradores, tingueren un avantatge: en retratar la Lleida del carrer, no podien amagar la realitat pròpia de la ciutat sota la pàtina de la visió oficial i en castellà obligat. Juntament amb algunes plomes insignes que ens recordaven la història i el passat, com la de l'incansable cronista oficial en Josep Lladonosa, la catalanitat surava ací i allà per articles, cròniques i ressenyes.

Tornat a la rehabilitació de l'Hospital, ben cert és que aquests darrers decennis aquesta institució cultural de la Diputació de Lleida, degudament renacionalitzada des dels anys 80s per diferents presidents, ha fet obres de manteniment i reestructuració. Des del 1915, amb el trasllat de la tasca hospitalària al nou hospital, la Diputació havia destinat sempre el casalici a usos culturals. Però la imatge general de l'Hospital, encara avui, és deutora de la rehabilitació que la Lleida franquista en feu ara en fa 80 anys. 

1943. La restauració de l'antic Hospital de Santa Maria.
«Ilerda», núm 1 (FPIEI).

1943. La restauració de l'antic Hospital de Santa Maria.
«Ilerda», núm 1 (FPIEI).

1943. La restauració de l'antic Hospital de Santa Maria.
«Ilerda», núm 1 (FPIEI).

1943. La restauració de l'antic Hospital de Santa Maria.
«Ilerda», núm 1 (FPIEI).

1943. La restauració de l'antic Hospital de Santa Maria.
«Ilerda», núm 1 (FPIEI).

1943. La restauració de l'antic Hospital de Santa Maria.
«Ilerda», núm 1 (FPIEI).
Retaule barroc de la Marededeu dels Desastres (1738), d'Antoni Escarpenter, que substituí el de Francesc Cristià de 1700 i destruït durant la Guerra de Successió.

1943. La restauració de l'antic Hospital de Santa Maria.
«Ilerda», núm 1 (FPIEI).

1943. La restauració de l'antic Hospital de Santa Maria.
«Ilerda», núm 1 (FPIEI).

1943. La restauració de l'antic Hospital de Santa Maria.
«Ilerda», núm 1 (FPIEI).

1943. La restauració de l'antic Hospital de Santa Maria.
«Ilerda», núm 1 (FPIEI).

1943. La restauració de l'antic Hospital de Santa Maria.
«Ilerda», núm 1 (FPIEI).

1949. La restauració de l'antic Hospital de Santa Maria.
«Ciudad», quadern III (FPIEI).




[2227] Lo Pes del Rei, pesador dels pesos



Quina la fem? Canal Whatsapp

Posted by
Labels: , ,

20181230

[1928] La Lleida aborbonada de la Nova Planta

1758. Lleida, «Plano de la plaza de Lérida y su contorno».
La silueta de la ciutat vella emmurallada, cent anys abans de la superació de les muralles, i just abans de l'impuls urbanístic il·lustrat, que arribaria a les acaballes ja d'aquell segle divuitesc.
1758. Lleida, «Plano de la plaza de Lérida y su contorno».
El bonic plànol de grans dimensions de la ciutat, amb la llegenda de la situació dels principals edificis en aquella meitat de segle XVIII, un cop passada l'ensulsiada bèl·lica de la Guerra de Successió. 
1758. Lleida, «Plano de la plaza de Lérida y su contorno».
El riu Noguerola retombava pel baluard del Carme i resseguia la muralla riu avall fins a desguassar gairebé al pont. Les aigües s'aprofitaven per regar els nombrosos horts que circumdaven la ciutat. L'església gòtica de la Magdalena encara subsistia. Els danys en aquesta part de la ciutat foren molt grans, atès que el setge de 1707 tingué lloc per aquesta banda. Al 1810, un altre setge segellarà la mort de l'església, que haurà de ser enrunada a causa dels estralls bèl·lics. 

 La gairebé mil·lenària bifurcació del carrer Magdalena amb el carrer del Carme s'aprecia ben bé en el plànol. Més avall, la vella plaça de Sant Joan, encara amb l'església gòtica medieval i els encontorns irregulars també hi és prou visible. D'allà la sortida a l'únic pont de la ciutat durant segles era directa per sota de l'Arc que tancava la muralla de la ciutat. Al pont, encara s'hi compten els set ulls de què constava, que en aquell final de segle XVIII i gràcies a la construcció de la primera banqueta de Blondel, quedarien reduïts a sis, atès que se'n colgaria el de davant de la porta de la ciutat per donar-li una mínima amplitud de pas de carro a la dita banqueta. El Cappont només era un baluard defensiu, i l'antiga urbanització, desapareguda ja al segle XVI, no s'hi reprendria fins pràcticament un segle després.
1758. Lleida, «Plano de la plaza de Lérida y su contorno».
El Pont Vell, o simplement el pont, únic pont durant segles a la ciutat. S'hi compten els set trams que tenia, l'últim dels quals, tocant a l'Arc o porta d'entrada a la ciutat, fora ben aviat cobert per tal d'obrir les banquetes per ordre del governador (espanyol) a la ciutat, el Marquès de Blondel. 

 La Plaça de Sant Joan encara mostrava les centenàries línies irregulars dels edificis, que serien rectificades amb recanvi de l'església gòtica original per la neogòtica al 1868. La petita Plaça de la Paeria també s'hi veu, i l'obertura de la Plaça de Sant Francesc al riu.

 El Cappont encara no havia començat la recuperació urbanística i era un simple cap de pont militar, amb els baluards que protegien el pont, a l'entrada del qual hi havia un gran edifici per al cos de guàrdia i cobrament dels antics drets de pas. 
1758. Lleida, «Plano de la plaza de Lérida y su contorno».
El carrer Cavallers encara no arribava al riu, sinó que topava amb el Convent dels Agustins, al carrer major, després habilitat com a primer gran teatre de la ciutat. Carrer Cavallers amunt, l'església i convent dominicans, al Roser, del qual s'aprecia el quadrat i verd claustre. Al seu darrere, els horts i el convent de l'Ensenyança, amb el quadradet de la Plaça de l'Ereta. 

Fora muralla tot eren horts i camps, amb petites sèquies que baixaven de la Mariola, en una de les quals hi havia un gran molí de farina i oli, amb una bona bassa. Decennis a vindre, al lloc s'hi faria l'escorxador de la ciutat.
1758. Lleida, «Plano de la plaza de Lérida y su contorno».
El plànol encara no dibuixa la Catedral Nova, llavors en construcció, davant l'Hospital de Santa Maria. La muralla tancava la ciutat a la porta de Sant Antoni. Bona part de l'intramurs de Boters eren horts episcopals, al voltant del nou Palau del Bisbe, expulsat del seu tradicional emplaçament davant la Seu Vella pels militars (espanyols) ocupants. Una mica més amunt, tocant al cap de Boters, l'església de Sant Llorenç.
1758. Lleida, «Plano de la plaza de Lérida y su contorno».
La Porta de Boters i l'església de Sant Martí amb la Panera a tocar.
1758. Lleida, «Plano de la plaza de Lérida y su contorno».
El detall de la Seu Vella i de la Suda damunt el turó que dominava la ciutat vella. 
1758. Lleida, «Plano de la plaza de Lérida y su contorno».
L'església gòtica de la Magdalena al costat del camí de la porta oriental de la ciutat. Aproximadament, la trama urbana s'acabava a l'actual carrer Democràcia, amb la punxa del baluard del Carme que hi havia a l'extrem, per on revoltava el riu Noguerola.
1758. Lleida, «Plano de la plaza de Lérida y su contorno».
L'altre turó secular de la ciutat, el de Gardeny, amb son fort militar. Als seus pas, el camí de Fraga i d'Espanya.
1758. Lleida, «Plano de la plaza de Lérida y su contorno».
Llegendes del plànol militar.
[1753] Els Borbons, derrotats a Almenar al 1710
Posted by
Labels: , , , , , , , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)