[2392] De Lleida a la Mitjana, segle XVIII

Segona meitat del s.XVIII. Lleida.

«Plano de una porción del puente hacia arriba para hacer ver el curso del río Segre» (BVD).

El pont vell amb el cap de pont fortificat, i la sortida dels camins. Riu amunt, el de Barcelona, al costat del qual s'hi faran, al segle XIX, els Camps Elisis. El Noguerola resseguia la muralla de cases de la ciutat des del baluard del Carme fins gairebé el Pont Vell (i únic), a prop del qual desguassava. L'esplanada que hi havia des del costat de cases de dalt de l'actual passeig de Ferran fins al riu, que fou reomplert de terra a començament del segle XX, llavors era plena d'horts i camps. 

Segona meitat del s.XVIII. Lleida.

«Plano de una porción del puente hacia arriba para hacer ver el curso del río Segre» (BVD).

Sota el Noguerola, al peu del baluard del Carme, hi hagué els rentadors o safareig públic de la ciutat (3), a prop de la Barraca del Governador (4), probablement la torre d'estiu de la màxima autoritat (espanyola) a la ciutat, prop de la Font de Margalef (5). En la imatge, més enllà, també hi trobem la casa de Josep Baiona (6), la del Dr. Pocurull (7) i la casa de Pau Busquets (8), prohoms de la ciutat.

Segona meitat del s.XVIII. Lleida.

«Plano de una porción del puente hacia arriba para hacer ver el curso del río Segre» (BVD).

La gran Casa de Carlos Terç (9) era envoltada d'una gran horta. Potser també fou, si atenem al nom, una possessió de l'administració a la ciutat. Allà mateix, la Casa de Ramon Balaguer (10) i, una mica enllà, la de Salvador Mates (11). Al peu del baluard del Carme, hi veiem com el Noguerola el circumval·la, amb un camí que surt de la muralla, i que en el futur portarà fins a l'estació de ferrocarril. 

Segona meitat del s.XVIII. Lleida.

«Plano de una porción del puente hacia arriba para hacer ver el curso del río Segre» (BVD).

Detall de la imponent horta de Carlos Terç (9). A la dreta, la Casa de Josep Comelles (12). 

Segona meitat del s.XVIII. Lleida.

«Plano de una porción del puente hacia arriba para hacer ver el curso del río Segre» (BVD).

La llegenda del plànol.

Segona meitat del s.XVIII. Lleida.

«Plano de una porción del puente hacia arriba para hacer ver el curso del río Segre» (BVD).

La Mitjana era completament formada al segle XVIII, amb els diversos braços del Segre que hi formaven grans arenys. La zona immediata pel marge dret, avui dita de Pardinyes, era un gran erm, que és el que, segons Coromines, voldria dir etimològicament, un indret despoblat, amb ruïnes d'edificacions: dels masos, i no gaire lluny del vell convent del Carme. De fet, el lloc ja havia sigut prou castigat en la Guerra dels Segadors i en la de Successió, dos vegades en cinquanta anys.

Als límits de l'horta superior, la casa de Maria Ventura de Guiu (13) i la de Josep Freixes (14).

Segona meitat del s.XVIII. Lleida.

«Plano de una porción del puente hacia arriba para hacer ver el curso del río Segre» (BVD).

Detall de la part més occidental de la Mitjana, allà a on el riu ja fa convergir els dos braços principals. Par allà mateix hi passarà el pont del ferrocarril al 1860 i s'hi farà més endavant, al 1913, l'assut per al Canal de Seròs. 

Segona meitat del s.XVIII. Lleida.

«Plano de una porción del puente hacia arriba para hacer ver el curso del río Segre» (BVD).

Vista completa del plànol.

[1976] La persecució dels febronians per la Inquisició a la Lleida del segle XVIII

[788] Postals lleidatanes de Sol i Benet, més

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
Vista de la Seu Vella des de sota del pont modernista (1911) del Segre. Destaquen el blanc dels llençols al sol, i el blanc de la tàpia dels arcs del claustre de la Seu, llavors militarment ocupada per l'exèrcit espanyol. 

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
Vista de la plaça construïda davant l'entrada del pont per Cappont. Els carros i pocs cotxes de l'època hi accedien pel lateral, ja que al davant tenia uns graons d'escala.

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
Un magnífic pont modern de tres ulls de ferro damunt d'un Segre esplendorós. L'arbreda dels plataners dels Camps Elisis sobresurt al fons.

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
Una altra magnífica vista del pont, amb escàs trànsit, i del riu. La banqueta de la marge dreta abans d'arribar al pont, estava encara per fer. Al fons, destaca la xemeneia de la central elèctrica abans d'arribar al pont del ferrocarril. 

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
L'entrada a la ciutat per l'Arc del Pont.

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
La gent amunt i avall del pont en un dia feiner. Un pagès a cavall de la mula se'n va cap a l'hort. Als balcons, llençols blancs i roba estesa per totes bandes.

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
El Segre per sota del pont de ferro del ferrocarril. Tots dos ponts foren volats l'any 1938. La fumera altíssima de la central elèctrica i una altra d'algun molí, probablement d'oli. Al fons, les comportes del Canal de Seròs i la plana lleidatana, sense carreteres ni polígons.

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
El magnífic pont de ferro del tren (1860) sobre l'areny del Segre. S'aprecia altre cop com la banqueta de la dreta entre tots dos pont, no s'havia fet encara.

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
La ciutat des del campanar de la Seu Vella. La nova estació de ferrocarril (1927) ja feta, tot i que encara la Rambla de Ferran no hi donava per causa d'un parell de blocs que li barraven el pas, que acabaren per ésser tombats. A l'altra costat de la via, Pardinyes no era un barri, sinó un terme lleidatà a tocar del camí vell de Corbins.

Anys 1913-14. Lleida, Sol i Benet impressors.
Les comportes del Canal de Seròs amb la silueta de la Seu Vella rere la boirina del Segre.

Anys 1913-14. Lleida, Sol i Benet impressors.
La construcció del Canal de Seròs (1913-14). La impremta Sol i Benet fou ben activa durant el primer terç de segle XX lleidatà.

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
Els meandres del Segre des de dalt del campanar de la Seu, del qual se'n veu un bocí de teulada, a l'angle inferior dret. Cappont a l'altra banda també era un descampat ple d'hortes.

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
L'asil Borràs es trobava emplaçat a l'actual carrer de Balmes, un pèl més enllà de Boters i la presó. A l'esquerra, difuminat, el castell de Gardeny.

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
Vista de la Seu Vella i de l'església de Sant Joan. Llavors la ciutat sempre tenia roba estesa  que colgava dels estenedors al carrer i persianes tirades damunt la barana dels balcons.

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
Esplèndid passeig central dels Camps Elisis lleidatans.

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
Detall dels Camps Elisis.

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
La propaganda del posterior de les postals, que sovint obligava a escriure a la part de la fotografia.

[776] Postals lleidatanes de Sol i Benet

[760] La Mitjana a mitjan dels 60s

1968. Lleida, la Mitjana, foto SACE (ICC).
Una fotografia aèria des de gran altura de la Mitjana de la postguerra, on s'hi aprecien a grans trets el pont i la via del ferrocarril a l'esquerra, la presa al mig amb el braç del Canal de Balaguer i l'aigua embassada del Segre, i les dos línies de ferrocarril de la Pobla i de BCN.

1968. Lleida, la Mitjana, foto SACE (ICC).
Al peu, l'altiplà dels Mangraners; a la dreta, l'antiga cruïlla de la C-1313 i pujant per la N-II: la CAMPSA, l'antiga fàbrica Cros i el cementiri, amb la cruïlla de les 3 carreteres.

1968. Lleida, la Mitjana, foto SACE (ICC).
El polígon industrial del Segre començava a esplanar-se a banda i banda de la C-1313. Dalt de la foto, s'hi aprecia el Canal de Balaguer, que s'amaga (a la dreta) sota terra a la presa elèctrica i ressorgeix a la Mitjana per fer cap a les comportes del Canal de Seròs, a tocar del camí de Granyena, que fa com una v baixa. La línia de ferrocarril de la Pobla creua la imatge de cap i cap, i en surt un ample arc que dóna al Pla de Vilanoveta.

1968. Lleida, la Mitjana, foto SACE (ICC).
Baixant per la N-II: la fàbrica Cros i els dipòsits de la CAMPSA, que semblen un petit tros plantat d'arbres des d'aquesta alçada. A l'altre costat, els magatzems semicirculars del ferrocarril al Pla de Vilanoveta i, dalt de tot, la fàbrica de cervesa de la Sant Miquel. L'antiga cruïlla de la C-1313 desembocava en un triangle en pujada a la N-II per sobre de la línia del ferrocarril de BCN.

1968. Lleida, la Mitjana, foto SACE (ICC).
El barri dels Mangraners (a veure quan la Paeria recuperarà el nom tradicional lleidatà amb la -n-), ja ben poblat de cases, a banda i banda del camí dels Mangraners i fins a la carretera de Tarragona. A sota, encara del tot aïllat, l'hangar original de l'antic Camp Civit d'aviació.

1968. Lleida, la Mitjana, foto SACE (ICC).
El cementiri lleidatà al mig de la imatge, actualment ja ampliat, amb el camí cap al carrer Palauet de la Bordeta cap a l'esquerra. Davant seu, com si d'una punta de sageta es tractés, la confluència de tres camins o carreteres, que així van donar nom al lloc. En paral·lel, la N-II i el ferrocarril Lleida-BCN, i part de l'arc ferroviari que donava a la línia de la Pobla.

1968. Lleida, la Mitjana, foto SACE (ICC).
Tota aquesta esplanada fou ocupada pel polígon industrial del Segre, el primer dels que es construí a la ciutat. La línia de més amunt correspon a la llarga recta principal, per on encara hi passem, bé que plena de naus a banda i banda, mentre que llavors la fàbrica de la Sant Miquel n'era l'única estadana. 

1968. Lleida, la Mitjana, foto SACE (ICC).
La presa de la Mitjana amb l'aigua embassada a la dreta, i els arenys del Segre a l'esquerra. El barri de Pardinyes ja començava a estar prou definit, sobretot a les baixes, tot i que fins a l'estació de ferrocarril hi havia encara molts camps i trossos no construïts. A tocar del pont del tren, a l'esquerra, s'hi veu ben clara l'esplanada de la plaça dels pagesos, sens cap cobertura, on anaven els meus pares, i altres petits nous fruticultors, de ben matí a vendre la fruita collida del dia abans: unes quantes caixes de préssecs o peres. El meu pare, sol o amb la mare, s'aixecava a les 4 del matí i amb el motocultor i la carreteta, des d'Alcoletge i pel camí de Granyena, hi feia cap per tal de negociar quatre pessetes, que són les que em van permetre de fer gran. Època dura, grisa i sense el glamour de l'edifici de la lletja, perdó de la Llotja, que ara hi tenim.

1968. Lleida, la Mitjana, foto SACE (ICC).
Detall del camí de Granyena, que acabava sota la via del tren en un estret túnel que encara existeix tot i que ja no s'hi transita. Travessava el Canal de Seròs pel mateix pont d'ara, davant per davant de les comportes del canal, i anava a tocar tocar dels primers metres del canal. Després tirava avall fins al Molí de Cervià. Aquest triangle ara és part de la Mitjana i al costat del camí de Granyena hi ha un mur que tanca el parc. La part final del Canal de Balaguer, llavors molt visible i encara no confós entre la vegetació de la Mitjana, donava a les comportes del Canal de Seròs.

1968. Lleida, la Mitjana, foto SACE (ICC).
El riu Segre a les comportes de la Mitjana, ara amb molta més vegetació que fa cinquanta anys. El Canal de Balaguer, que sorgeix després del túnel on cau des de la central elèctrica i s'allarga fins a les compostes del Canal de Seròs. Les vores se'n veuen ben blanques perquè feia només tres o quatre anys que s'havia construït i la vegetació encara no se n'havia apropiat.

[750] De la cruïlla de la C-1313 a les Tres Carreteres

[590] Lleida, primera postguerra

Anys 1950. Lleida. La Seu Vella.
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
Una esplèndida imatge zenital de la Seu, tot just desallotjada de la militarada espanyola ocupant i als inicis de la seua llarga restauració.

Anys 1950. Lleida. La Seu Vella.
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
Detall del campanar per restaurar, igual que el claustre i els arcs gòtics, que s'aprecien encara tapiats tal com havien estat per gairebé 250 anys.

Anys 1940. Lleida. La Seu Vella.
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
La vista zenital és ara sobre la falda del turó i fins al Segre. A l'esquerra, (sembla que) s'aprecia l'edifici del gobierno civil franquista en construcció, i l'Avinguda del Segre encara per obrir.

Anys 1940. Lleida. La Seu Vella.
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
La Rambla de Ferran de la postguerra, llavors popularment dita Fernando. S'hi veu la cruïlla històrica del carrer Magdalena amb el carrer del Carme, i al damunt el Canyeret de la postguera. La plaça Magdalena, on ara hi ha l'auditori, estava ocupada per un gran magatzem municipal.

Anys 1940. Lleida. La Seu Vella.
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
Els palaus de l'Audiència i de la Diputació, refets. En primer terme, l'església i claustre dels franciscans.

Anys 1950. Lleida. La Seu Vella.
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
El barri de la Bordeta, als seus inicis.

Anys 1950. Lleida. La Seu Vella.
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
Detall del barri de la Bordeta: carrers amb cases soltes i barrejades amb els horts i els trossos.

Anys 1950. Lleida. La Seu Vella.
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
Vista aèria de la ciutat. En primer terme els trossos (camps de conreu) de la Partida Rossinyol, actual polígon de cases socials Juan Carlos, a la Mariola.

Anys 1950. Lleida. La Seu Vella.
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
El passeig de Ronda encara per construir.

Anys 1950. Lleida. La Seu Vella.
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
A la dreta, els dos claustres de l'antic Seminari i actual rectorat de la UdL. 

Anys 1950. Lleida. La Seu Vella.
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
La presa de la Canadenca i l'inici del Canal de Seròs. El llarg assut de la Mitjana, que eleva el nivell del Segre, no té gaires cases a l'altre costat: és el lloc on creixerà el barri de Pardinyes.

Anys 1950. Lleida. La Seu Vella.
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
Els arenys de la Mitjana, actualment plens de vegetació, i la riba del Segre a Pardinyes sense urbanitzar.

Anys 1950. Lleida. La Seu Vella.
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
Detall del Camí de Granyena, encara existent en aquest bocí, a tocar del canal de Seròs.

Anys 1950. Lleida. La Seu Vella.
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
Una altra perspectiva de la presa de la Canadenca a la Mitjana. Fins a la via del ferrocarril (a l'esquerra se'n veu un bocinet de pont) no hi havia cap carrer ni casa, tot eren hortes i camps, mentre que actualment està tot construït i ja hi ha un altre pont entremig, el de Baró de Maials.

Anys 1950. Lleida. La Seu Vella.
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
Esplèndid detall de l'inici del Canal de Seròs, construït al 1913.

Anys 1950. Lleida. La Seu Vella.
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
Un Segre pletòric. Al fons a la dreta, l'estació de ferrocarril, amb els antics magatzems en aquest costat de la via.

[537] Lo primer crit d'independència lleidatà