[2586] Una altra Cervera de Wijngaerde, 1563

 

1563. Cervera, la Segarra. Vista de Wijngaerde. 

(Victoria&Albert Museum).

El pintor flamenc Anton van den Wyndaerde fou contractat pel rei Felip II per aixecar vistes i plànols de les principals ciutats i fortificacions de les seues corones hispanes, Castella i Aragó. De Cervera, se'n conserven dos. Aquesta d'ací és una vista presa des del nord, arribant a la ciutat des de ponent. El campanar de l'església gòtica de Santa Maria rebia el visitant, i també el vell castell amb les grans torres. Resseguint la muralla, s'hi veu una de les portes de la ciutat, potser la de Sant Magí.

 

1563. Cervera, la Segarra. Vista de Wijngaerde. 

(Victoria&Albert Museum).

Vista completa del plànol, amb la ciutat allargassada dalt del turó, i els viatgers fent via pel camí ral, barrejats amb els pagesos que retornen cap a casa. En aquell segle, tenia la ciutat entre 500 i 600 veïns o caps de casa, o sia, cap als 3.000 habitants. 

Anys 1930. Cervera, la Segarra.

La mateixa perspectiva, segles després.

1563. Cervera, la Segarra. Vista de Wijngaerde. 

(Victoria&Albert Museum).

Detall del gual de camí sobre l'Ondara, amb el pont dels Pous.

1563. Cervera, la Segarra. Vista de Wijngaerde. 

(Victoria&Albert Museum).

«Servera, de la parte de Lérida» s'hi va escriure com a títol del dibuix. 

Probablement, fet majorment del natural, amb l'artista assegut en una pedra d'un retomb del camí, amb el quadern a la falda, i ploma i tinter a la vora, tot servit pel seu ajudant. Després, potser altres visites en dia o dies posteriors, per a l'acabat de l'obra sobre una bona taula il·luminada, del sol de les espelmes. Gràcies a aquest do de l'artista, avui podem obrir aquesta esplèndida finestra al passat de fa gairebé cinc segles, que aviat està dit. 

1563. Cervera, la Segarra. Vista de Wijngaerde. 

(Victoria&Albert Museum).

El gran castell cerverí al tossal de Montseré, dominant la vall de l'Ondara. Al centre, hi destaca una gran torre de l'homenatge. Va anar subsistint a les diverses i fortes guerres que ens passaren per sobre al llarg dels segles de l'Edat Moderna, però sembla que després de la Guerra del Francès ja va entrar en gran decadència i va anar enrunant-se fins a la desaparició. 

[146] Wijngaerde a Cervera, 1563

Quinalafem.blogspot.com

[1641] La València de Wyngaerde (v)

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

L'Horta valenciana més enllà dels murs de la ciutat medieval fins a Picanya. Arrossars i alqueries omplen la fèrtil esplanada. 

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

En direcció a la Pobla de Quart, les torres del portal foren unes de les dos que se salvaren de la destrucció de les muralles a la segona meitat del segle XIX. N'era l'accés per ponent, en la ruta de l'interior i de Castella. Les seues imponents torres de defensa obrien pas dret fins a la mateixa catedral al centre de la ciutat vella.

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Detalls de la muralla a la banda de ponent, als voltants de les Torres de la Porta de Quart. A dalt, detall del convent del Socors, i a sota del de Sant Sebastià, tots dos extramurs. 

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Detall de l'espessa trama urbana de la ciutat tancada entre les muralles medievals. Hi destacaven enormement les altíssimes i senyorívoles torres que flanquejaven les principals portes, com al Portal Nou. En aquesta banda de la ciutat i fins a les portes de Quart, hi hagué el bordell i la moreria.

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

El Pont de Sant Josep estès sobre la vella llera del Túria, ja de pedra a meitat del segle, inicialment de fusta, quan fou construït al segle XIV. El gravat el recull una mica més curt d'arcs (8) que l'original (13), però s'hi veu ben bé l'aire de gòtic auster de tota la construcció.

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Els figurants contribueixen a donar vida al gravat i a copsar el pols del tràfec comercial i de llauradors de la ciutat cap a l'horta. Les vaques peixen a la riba del Túria, una imatge ja del tot impossible des de fa anys.

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

El riu Túria lliscant cap al nord-oest de la muralla valenciana des de Quart de Poblet, en una imatge del tot idíl·lica amb la barreja del verds groguencs de les ribes amb el blauet de l'aigua.

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Detall del Túria, amb semblant plàcid i inofensiu, amb el barri de Sant Sebastià al fons.

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Les hortes i camps de la València d'extramurs oferien a les comunitats religioses i convents emplaçament ideal allunyats del brogit ciutadà. 

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Detalls des figurants del gravat, els uns esbargint-se a peu o a cavall per l'horta dels voltants del Túria, i del soldadet de guàrdia en una de les petites portes de la muralla. Alguns braços del riu eren proveïts de palanques de fusta per permetre el pas de vianants i llauradors, aquests sovint amb les someres i rucs imprescindibles a la seua labor.

Per a conèixer amb molt major detall l'espectacular València de Wyngaerde:

Vicenç M. Rosselló, Les vistes valencianes d'Anthonie van den Winjgaerde, edició de la Generalitat Valenciana, 1990.

[1632] La València de Wyngaerde (iv)
[1228] L'Albufera de Cavanilles

[1632] La València de Wyngaerde (iv)

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).
Meravellosa vista de l'Horta Sud, més enllà de les muralles de la capital valenciana, amb les alqueries i els camps conreats fins a les ribes de la mateixa Albufera.

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).
L'església i convent de Sant Agustí al costat de la porta de Sant Vicent, fora muralla en l'època de la conquesta, però que restà just a dins després de l'ampliació de 1356 ordenada per Pere III. 

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).
L'església de Sant Vicent de la Roqueta, fora muralla, considerada la més antiga de València ciutat, que es remuntaria al culte de Sant Vicent Màrtir al segle IV, i s'ubicava en l'antiga Via Augusta que creuava la ciutat, aixecada sobre un martyrium al lloc de la tomba del diaca màrtir, patró de la ciutat. Encara que no hi ha dades certes que el culte persistís entre els mossàrabs valencians durant els cinc segles de dominació musulmana.

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).
Detall de l'Hospital de Sant Francesc. Tot aquests barris al sud-oest de la ciutat quedarien dins muralla a partir de l'ampliació del segle XIV. Segles després, al 1854, la casa de la vila s'ubicaria a la Casa de l'Ensenyament, davant del convent franciscà, i iniciaria la transformació del barri en el centre neuràlgic i de poder municipal de la ciutat valenciana fins a l'actualitat.

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).
Vista del sud-oest de la ciutat medieval, des de Santa Caterina, encara sense el campanar barroc siscentista, i Santa Magdalena fins a la muralla, entre els portals de Sant Vicent i de Torrent.

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).
Detall de la trama urbana de la ciutat medieval, amb l'església de Santa Magdalena i la placeta que hi hagué amb una glorieta d'algun sant, probablement.

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).
Detall de la Llotja medieval i de Sant Joan, al bell mig de la irregular i populosa ciutat antiga.

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).
L'església de Sant Nicolau, amb campanar romànic, al centre de la ciutat vella. 

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).
A la banda nord-oest, a tocar de la muralla del Túria, el Convent del Carme, seu de la pinacoteca del Museu de Belles Arts de la ciutat. 

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).
Tornem al sud-oest, entre el portal de Torrent i el de l'Encarnació, amb l'església allà mateix.

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).
L'Horta Sud, amb Alaquàs al fons, Xirivella i Mislata.

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).
Detall de Torrent. 

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).
L'Horta Sud, amb Aldaia, Manisses i Quart, a tocar del meandre del riu, allà on s'hi féu a començament dels anys 1970, l'assut per al desviament de la llera del riu, sufragada pels propis valencians amb impostos especials, per «ofrendar nuevas glorias». Fins quan?

[1519] La València de Wyngaerde (iii)