Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catedral Nova. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catedral Nova. Mostrar tots els missatges

20240611

[2595] La Lleida dels anys 20 del segle XX, més

 

1927. Lleida. Lo Campanar de la Seu Vella.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
Projectes d'acabament del campanar de la Seu lleidatana. Sort que no es van fer, oi? Lo projecte de Bergós hi col·locava l'arcàngel Sant Miquel dalt de tot.

1927. Lleida. L'Acadèmia Mariana.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
El carrer encara sense empedrar. Llavors feia de carretera general. El nom del carrer es deu, òbviament, a l'establiment religiós.

1927. Lleida. Lo Balcó del Serraller.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
Vista del balcó lleidatà més popular... fins avui, que gairebé ningú ja no en coneix la romàntica llegenda (enllaç).

1927. Lleida. La Casa de la Maternitat (Biblioteca Pública).
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
Dita popularment la Inclusa, perquè era el lloc a on s'hi recollien los xiquets expòsits, o sia, orfes i abandonats.

1927. Lleida. Lo Seminari Conciliar.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
També al passeig de Boters, gairebé davant per davant de la Inclusa. Les trilles o roderes dels carros sobre el fang són ben visibles.

1927. Lleida. La Paeria vella.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
L'edifici de la Paeria abans de les obres d'aquell final de dècada dels 20. Se'n va canviar les portes d'accés i tot lo pis superior, i lo rellotge va desaparèixer. 

1927. Lleida. La Taula de Canvis.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
La inscripció que recorda l'establiment al 1589 de la taula de canvis de la ciutat o primer banc lleidatà, descomptant-ne los templers i los jueus. Perdurà fins al 1808, amb l'entrada dels gavatxos a la ciutat. 


1927. Lleida. Sant Llorenç.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
L'església de Sant Llorenç, que fora ben malmesa durant la guerra i fou rehabilitada amb mà d'obra de presoners republicans.




1927. Lleida. Lo Pont Vell.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
Lo Pont Vell, llavors nou i de ferro des del 1907. Dels balcons de les cases sempre en penjaven llançols i roba estesa. 

1927. Lleida. La Porta del Lleó, Seu Vella.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
L'entrada al recinte fortificat de l'antiga seu episcopal lleidatana, llavors reconvertida en castell militar (espanyol).

1927. Lleida. La Seu Vella.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
Los absis castigats de la Seu. Lo petit o menors de l'altre costat havia volat pels aires durant la Guerra del Francès.


1927. Lleida. La Seu Vella.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
La Porta de Sant Berenguer, davant per davant del castell de la Suda, donava entrada a l'església pel transsepte i probablement és la més antiga, sòbria i senzilla de tot lo conjunt. 

1927. Lleida. La Seu Vella.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
Lo pis de dalt del quarter militar ubicat dins la nau de l'església. S'hi distingeixen bé les lliteres amb los matalassos plegats. 

1927. Lleida. La Seu Vella.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
La magna porta gòtica dels Apòstols, sense les estàtues, destruïdes per la soldadesca de la guarnició militar, i amb les finestretes del pis superior al timpà.

1927. Lleida. La Seu Vella.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
La reconstrucció del claustre i de tot lo conjunt ja se planificava des dels anys 20, després que fos declarat monument nacional.

1927. Lleida. La Seu Vella.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
Lo plànol del claustre i església.


1927. Lleida. La Seu Vella.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
Col·lecció d'imatges dels artístics capitells gòtics de la vella catedral, que s'hi anaven recuperant.

1927. Lleida. La Suda.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
Imatge i plànol de la Suda, o castell del rei lleidatà.

1927. Lleida. La Catedral Nova.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
La façana setcentesca de la nova catedral lleidatana, aixecada després de l'ocupació militar (espanyola) de la catedral vella per tal de poder sotmetre los lleidatans i controlar lo pas a Catalunya des del ponent.
1927. Lleida. La Catedral Nova.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
Vista interior, anterior a la guerra civil, en què resultaria molt danyada.

1927. Lleida. La Catedral Nova.
«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 
«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 
BCN (ddd-uab).
Vista i detall del cadirat barroc, cremat i desaparegut durant la guerra.



La Lleida dels anys 20 del segle XX


Quinalafem.blogspot.com


Posted by
Labels: , , , ,

20221227

[2432] Plànol de la ciutat de Lleida, 1805 (ii)

 


1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
El carrer Major, autèntic nervi secular de la ciutat vella. El convent dels Agustins (7) tapava la sortida del carrer Cavallers al riu: en una ciutat emmurallada, això no calia. Més tard, a mitjans d'aquell segle, el convent fora el primer gran teatre modern de la ciutat. Amunt del carrer Cavallers, el convent de Sant Domènec, el Roser (8). Davant de l'antic Hospital de Santa Maria, del qual en veiem el forat quadrat del claustre, la Catedral Nova (Z), l'antic convent mercedari (6), el de Santa Clara (5) i els i les Carmelites descalços (4) i descalces (3).

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
El cap oest de la ciutat antiga, amb la Porta de Sant Antoni i el convent adjacent (Y). D'allà i fins a l'església de Sant Llorenç (2) passant pel convent dels Agustins (X), pràcticament tot eren horts i jardins, majorment episcopals. Un petit torrentó acompanyava la muralla des de Boters per avall. 

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
Fora muralla, a la zona de l'actual escorxador, una bassa recollia l'aigua de la Mariola i un molí l'aprofitava per moldre el gra. El vell camí de Rufea seguia riu avall, mentre que el camí de Fraga, futura carretera, passava una mica més amunt, just als peus de Gardeny, com ara. L'església gardenyenca (I) era usada com a quarter. El magatzem de pólvora (J) era fora murs per evitar perills. 

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
Detall del molí i bassa entre el Puig Bordell, ara Balcó de la Mariola, i Gardeny. La major part d'aquests braçals i fasseres d'aigua provenien de les secles derivades del Canal de Pinyana. El marquès de Blondel hi feu fer una font, en aquests paratges frescals, que s'anomenà òbviament del Gobernador, que després viatjà fins a la Baixada de la Trinitat, entre la Plaça de la Sal i la Rambla de Ferran. La font gardenyenca o mariolenca fou indret de passeig de la gente bien establerta a Lleida (oficials militars i funcionaris espanyols) a cavall del segle XVIII i XIX. Els adinerats del país, si hi volien anar, calia que hablasen d'una altra manera... L'obertura dels Camps Elisis canvià els gustos d'esbarjo a la ciutat.

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
La part de la ciutat que mai no s'omplí de cases, a la muralla de Boters.

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
La gran plaça dels Gramàtics (Q), amb la porta (15) i plaça de Boters (P). Tocant la muralla, l'església romànica de Sant Martí (S), llavors feta servir com a «almacenes de utensilios». També hi hagué els aquartarements de tropes (T, V) i el magatzem de blat del capítol de la Catedral (R), dit la Panera popularment, que fou destinat també a caserna militar de cavalleria després de la desamortització. 

1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
La xarxa de camins cap al nord-oest de la ciutat, al camí de Montsó. Als afores del Portal de Boters, diuen que a un tir de ballesta, hi hagué des de poc després de la conquesta de la ciutat, la congregació de Sant Hilari, amb l'església aixecada sobre una antiga mesquita. En els setges del segle XVII i XVIII, el lloc quedà del tot arrasat. En el moment de fer el plànol, sembla que alguns masos hi restaven. Era una zona d'eres per excel·lència, o sia, d'eres de batre el gra. 

1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
El Segre a l'areny de la Mitjana. A la banda de dalt, amb el temps, hi naixerien les Pardinyes baixes. A la de baix, la caseta que podria ser la presa d'aigua de la secla de Torres. Amb el temps, en aquest indret s'hi farien les comportes del canal de Seròs.


1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
El cap-pont de la ciutat, llavors només amb la fortificació que protegia el cap del pont. L'antic convent dels Trinitaris (13), aprox. a on hi ha ara la rotonda de l'av. de les Garrigues. L'antic braç del Segre ja era un record, i ara la secla de Torres i més cap als afores la de Fontanet portaven l'aigua a l'horta dreta de la ciutat. Hi destaquen grans finques amb masos, sens dubte dels grans terratinents de la ciutat. 

1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
Una mala lectura de la cal·ligrafia de la r, va fer catalogar el mapa com a Lexida. A banda de la disposició urbanística de les principals artèries de la ciutat vella, el mapa vol recollir els principals camins i el sistema de recs de l'horta. No podem saber si era de debò ajustat a la realitat, però podem deduir de la intenció de verisme del plànol, que l'autor va intentar reflectir-lo de la millor manera. 




Posted by
Labels: , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)