Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Salou. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Salou. Mostrar tots els missatges

20240712

[2603] Per la Catalunya del Vuit-cents: estampes costaneres (sense turistes)

 

1893. Amposta (el Montsià).
«Lo Teatro Regional», de 19 d'agost (ddd-uab). Foto: Thomas.
Bella vista vuitcentesca d'Amposta des de l'Ebre.

1893. Amposta (el Montsià).
«Lo Teatro Regional», de 30 de setembre (ddd-uab). Foto: Thomas.
Lo desembarcador d'Amposta.

1894. Salou (el Tarragonès).
«Lo Teatro Regional», de 10 d'agost (ddd-uab). Foto: Casals.
Els orígens salouencs ens permeten mesurar la magnitud de la tragèdia.

1893. Altafulla (el Tarragonès).
«Lo Teatro Regional», de 18 de novembre (ddd-uab).  
Vista de la població des de l'interior, presidida per l'imponent castell.


1894. Vilanova i la Geltrú (el Garraf).
«Lo Teatro Regional», de 2 de juny (ddd-uab).
Façana de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, prohom de la Renaixença.
 
1895. Vilanova i la Geltrú (el Garraf).
«Lo Teatro Regional», d'11 de maig (ddd-uab).
Façana de la casa nadiua del poeta romàntic Manuel de Cabanyes, que escrigué en castellà.


1893. Arenys de Mar (el Maresme).
«Lo Teatro Regional», de 23 de setembre (ddd-uab).
L'església de la població maresmenca.
 
1893. Arenys de Mar (el Maresme).
«Lo Teatro Regional», de 14 d'octubre (ddd-uab). Foto: Thomas.
L'Ateneu arenyenc.

1894. Arenys de Mar (el Maresme).
«Lo Teatro Regional», de 17 de novembre (ddd-uab). Foto: Tarragó.
Vista i detall de línia de costa, ocupada irremeiablement fins avui per la via del ferrocarril.

 
1894. Alella (el Maresme).
«Lo Teatro Regional», de 12 de desembre (ddd-uab).
L'església. 

1896. Vilassar de Dalt (el Maresme).
«Lo Teatro Regional», d'11 de gener (ddd-uab).
Can Maians, un gran casalici amb antiga torre defensiva.

1904. Les costes del Garraf.
«Catalunya Artística», de 22 setembre (ddd-uab). Foto: J. Ventosa. 
L'agrest costa garrafenca.

1901. Vilanova i la Geltrú  (el Garraf).
«Catalunya Artística», de 24 de gener (ddd-uab). Foto: J. Ventosa. 
Lo Museu-Biblioteca promogut per l'ínclit prohom de la Renaixença catalana.

1901. Vilanova i la Geltrú  (el Garraf).
«Catalunya Artística», de 24 de gener (ddd-uab). Foto: J. Ventosa. 
La Casa de Santa Teresa, edifici que formava part del recinte del Museu-Biblioteca, a on s'hi estava en Víctor Balaguer «en ses llargues estades a Vilanova, quan sos devers d'home públic li permetien entregar-se a sos treballs literaris».

1901. Vilanova i la Geltrú  (el Garraf).
«Catalunya Artística», de 24 de gener (ddd-uab). Foto: J. Ventosa. 
La majestuosa sala de la biblioteca, amb més de 60.000 volums, una quarta part dels quals donats per V. Balaguer mateix.

1893. Blanes (la Selva).
«Lo Teatro Regional», de 16 de setembre (ddd-uab). Foto: Thomas.
Ruïnes de l'antic palau gòtic dels Vescomtes de Cabrera.

1893. Blanes (la Selva).
«Lo Teatro Regional», de 23 de setembre (ddd-uab). Foto: Thomas.
Vista de la platja blanenca, amb pescadors i sense turistes.
 
1893. Blanes (la Selva).
«Lo Teatro Regional», de 7 de desembre (ddd-uab). Foto: Thomas.
L'antic convent damunt lo tossal de la cala de sa Forcanera. Que ara crec que és un hotel per a grans celebracions.

1902. Blanes (la Selva).
«Catalunya Artística», d'1 de març (ddd-uab). 
En aquells anys, era més apreciada la terra endins que no pas la platja.
1896. Lloret de Mar (la Selva).
«Lo Teatro Regional», de 3 d'octubre (ddd-uab).
Lo Santuari de la Marededeu de les Alegries, parròquia lloretenca fins al segle XVI, quan se'n feu la de la platja. 

1896. Lloret de Mar, lo Cavall Bernat de la Caleta (la Selva).
«Lo Teatro Regional», de 21 de novembre (ddd-uab).
El pedrot fàl·lic de la platja lloretenca. Aquests fenòmens solien dir-se popularment cavalls bernats. 

1904. Llafranc (el Baix Empordà).
«Catalunya Artística», de 2 de setembre (ddd-uab).
La platja llafranenca, llavors territori exclusiu dels pescadors.

1904. Escenes de pescadors.
«Catalunya Artística», de 25 d'agost (ddd-uab). Foto: J. Castellà.
En una platja sense identificar, probablement empordanesa, els durs treballs comunitaris dels pescadors foren retratats per a la posteritat.

1894. Begur (el Baix Empordà).
«Lo Teatro Regional», de 3 de novembre (ddd-uab).
Vista de la població als peus del castell. 

1904. Llançà (el Baix Empordà).
«Catalunya Artística», de 24 de novembre (ddd-uab). Foto: Bagaria.
L'església i l'actualment molt anomenada Cala la Farella. Un tros d'aulivers hi menava. Ni rastre d'urbanisme.
      
1904. Escenes de pescadors.
«Catalunya Artística», de 22 de setembre (ddd-uab). Foto: P.Rodríguez.
Platja sense identificar, probablement empordanesa. La vida de pescador era de les més baixes a l'escala social d'aquella època.

1904. Escenes de pescadors.
«Catalunya Artística», de 6 d'octubre (ddd-uab). Foto: P.Rodríguez.
En canvi, els fills de les famílies benestants jugaven amb l'aigua mentre los pares prenien banys de sol. A la imatge de l'esquerra, sembla que s'hi vegi un carro sobre l'aigua, que feia les funcions de caseta per canviar-se.

1893. Port-bou (l'Alt Empordà).
«Lo Teatro Regional», de 7 d'octubre (ddd-uab). Foto: Vilardell.
La coneguda estació de ferrocarril sobre la població altempordanesa.



[2594] La Lleida dels anys 20 del segle XX



Posted by
Labels: , , ,

20230521

[2471] Lleidatans cap a Salou i Coma-ruga, 1910

 

1910. Lleidatans cap a Salou.
«Diario de Lérida», de 6 d'agost (FPIEI).
En aquells començaments de segle XX, el mercat lleidatà de classe alta era interessant: algun hotel de Salou s'anunciava a la premsa de Lleida. Les 6 pta. que valia l'estada no sabem per quants dies duraven. Això sí, llavors ja tenien clar que Salou era una de les millors platges de la costa catalana.

Anys 1910. Platja de Salou. Foto L. Roisin. 

1914. Lleidatans cap a Salou.
«El Correo de Lérida», de 16 de juliol (FPIEI).
Igual que es feien en els balnearis d'aigües de l'interior, les estades a la costa eren per fer-se banys,  però en aquest cas hom podia gaudir de l'aigua salada, del sol i del vent directament al mar. Un bon allotjament i una millor restauració eren part decisiva del reclam. 
 
1915. Lleidatans cap a Salou.
«El Ideal», de 16 de juliol (FPIEI).
 
 1916. Lleidatans cap a Salou.
«El Pallaresa», de 4 de juliol (FPIEI).
Ni la Guerra Europea trencava la tradició estiuenca. Ja es parlava d'estiuejants i de lloguers d'apartaments al «barrio marítimo» de Salou.

1910. Lleidatans cap a Salou.
«El Ideal», de 27 d'agost (FPIEI).
Òpera a l'arena de la platja salouenca. Els actuals festivals d'estiu també tenen antecedents.
 
1929. Lleidatans cap a Salou.
«Diario de Lérida», de 19 de juliol (FPIEI).

 1920. Lleidatans cap a Salou.
Revista bimensual «Urgell-Segarra», d'1 d'agost (FPIEI).
Cada estiu, diaris i revistes anunciaven l'anada (o la tornada) d'alguns acabalats, i senyores, a l'estiueig de Salou, a l'abast de molt pocs als pobles i viles lleidatanes. 
 
 1920. Lleidatans cap a Coma-ruga.
Revista bimensual «Urgell-Segarra», d'1 d'agost (FPIEI).
La platja del Vendrell, a Coma-ruga, també fou lloc de banys d'estiu. De fet, el barri marítim sorgí al voltant dels establiments balnearis i hotelers que s'hi establiren ja des de finals del segle XIX.

Anys 1910-11. Coma-ruga (Foto: ACAP). 
El Gran Hotel Balneari Oriental Miramar de Coma-ruga, a tocar (a l'esquerra) del balneari, davant l'estany amb barquetes. L'any 17 s'hi hostatjà en Picasso amb la ballarina russa Olga Khokhlova. 

 1916. Lleidatans cap a Coma-ruga.
«El Correo de Lérida», de 15 d'agost (FPIEI).
Palmeres i eucaliptus, platja plana apropiada a dones i xiquets, «poblado de chalets y afluencia de turistas».

Anys 1910-20. Coma-ruga.
Les primeres i inevitables promocions de xalets, llavors en estil modernista. 

 1917. Lleidatans cap a Coma-ruga.
«La Prensa», Lleida, 26 de juny (FPIEI).
Publicitat de xalets de lloguer a primera línia de mar.

 1917. Lleidatans cap a Coma-ruga.
«El Duende: semanario de la vida local», Lleida, 7 de juliol (FPIEI).
Publicitat del gran balneari coma-ruguenc. Calia transbordar a Picamoixons. A banda de l'hotel, també disposava de xalets de lloguer. El reclam sempre eren banys «medicinales y de oleaje».

1920. Lleidatans cap a Coma-ruga.
«El Ideal», Lleida, 10 de juliol (FPIEI).
Banys de mar i de pila, o sigui, d'interior en banyeres d'aigua salada, per als porucs que no gosessin entrar al mar.

 1934. Lleidatans cap a Salou.
Revista «Pla i muntanya», Balaguer, de 18 d'agost (FPIEI).
Fins i tot, si fa no fa ara en fa cent anys, s'iniciaren els primers autocars de banyistes a passar el dia a Tarragona i banyar-se a la famosa platja de Salou, com aquests balaguerins. Aquesta modalitat ja era a l'abast de butxaques més menestrals. 

1934. Lleidatans cap a Salou.
  «La Jornada», de 2 d'agost (FPIEI).
Amb aquest atapeïment d'activitats, potser sí que calia ser un bon excursionista, oi?

1933. Lleidatans cap a Salou.
«El Correo de Lérida», d'11 de març (FPIEI).
Els desplaçaments en tren facilitaren l'arribada de lleidatans a la que posteriorment es batejaria turísticament com a Costa Daurada. En aquells anys, ja calia reforçar el servei durant l'estiu, per tal que es pogués «anar a pendre banys a les platges de Salou i Tarragona».

1910. Caseta de banys del balneari de la platja del Miracle, 
Tarragona.



[1906] Les antigues dunes salouenques
 

Posted by
Labels: , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)