[1962] La mongia d'Scala Dei

1927. Scala Dei (el Priorat).
«La Hormiga de Oro», núm. 47, 24 de novembre (BDH).

La conreria del monestir era el lloc on hi havia les granges i els habitatges dels pagesos i ramaders que tenien cura dels ramats i terres dels monjos. La conreria d'Escaladei va donar lloc al poble, actualment agregat de la Morera de Montsant.

1927. Scala Dei (el Priorat).
«La Hormiga de Oro», núm. 47, 24 de novembre (BDH).
Resum històric de la fundació i dels temps medievals del cenobi, des dels temps del «piadoso monarca D. Alfonso II de Aragón y I de Catalunya, llamado con acierto el Casto».

1927. Scala Dei (el Priorat).
«La Hormiga de Oro», núm. 47, 24 de novembre (BDH).
Estampa setcentesca que simbolitza la pujada al cel (a la virtut i la santedat) que representa l'Escala de Déu.

1927. Scala Dei (el Priorat).
«La Hormiga de Oro», núm. 47, 24 de novembre (BDH).
«Todo el monasterio hallábase cercado por elevado y grueso muro», mentre que a començament del segle XX, la destrucció i l'abandó campava per arreu. «Ya no queda nada en pie». Els veïns denominaven tradicionalment el cenobi com la Mongia.

1927. Scala Dei (el Priorat).
«La Hormiga de Oro», núm. 47, 24 de novembre (BDH).
Estat ruïnós del claustre meridional, aixecat al segle XIV.

1927. Scala Dei (el Priorat).
«La Hormiga de Oro», núm. 47, 24 de novembre (BDH).
S'hi expliquen els bons temps del cenobi i de les possessions a la comarca, dita precisament del Priorat, amb domini directe sobre els pobles de Porrera, Poboleda, la Morera, Torroja, Gratallops i Vilella Alta, a banda d'altres possessions repartides per tota la nació. 

1927. Scala Dei (el Priorat).
«La Hormiga de Oro», núm. 47, 24 de novembre (BDH).
L'oratori dels Banys Nous a Barcelona amb un retaule barroc de tres imatges, antigament dependent del cenobi cartoixà, seu de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia.

1927. Scala Dei (el Priorat).
«La Hormiga de Oro», núm. 47, 24 de novembre (BDH).

Segle XVIII. Retaule-altar d'Scala Dei. 

Museu d'Història de Catalunya, BCN.

Originàriament, el retaule formava part del conjunt de la capella de la casa procura dels cartoixans d’Escaladei al carrer dels Banys Nous de Barcelona. L’any 1835 la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya instal·la la seva seu en aquesta casa.

«Retaule d'oratori, amb vitrina i altar tipus sarcòfag dedicat a la Mare de Déu (probablement la Mercè). Les imatges de la Mare de Déu i el Nen van vestides i descansen damunt una peanya dins la fornícula de tipus vitrina amb vidre situada al pis central del retaule. La imatge està flanquejada per dues escultures (Sant Bru i una santa, probablement Sta. Roselina o Santa Beatriu d'Ornacieux, santes fundadores relacionades amb l'ordre de la Cartoixa). El retaule està compost d'ornamentació amb relleus d'estil barroc daurat amb or, sobre un fons pintat tipus marbrat. La taula d'altar de fusta amb capa metàl·lica, està coberta d'una colradura imitant l'or. Els elements estructurals i decoratius afegits posteriorment, varen ser refets i pintats imitant l'original (enllaç).

Estructura del retaule:
1. Altar, basament d'altar, dos esglaons d'una sola peça.
2. Predel·la, dos plafons de tancament de predel·la.
3. Pis central: fornícula tipus vitrina, laterals de la fornícula.
4. Àtic: arc conopial, coronament retaule
Escultures (pis central): La Mare de Déu i el Nen (vestits).
Peanya de la Mare de Déu (fusta i plata)».

[732] D'Scala Dei a Montalegre, més

[732] D'Scala Dei a Montalegre, més

1906. Cartoixa de Montalegre, el Maresme. 
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
El petit claustre de l'església, a l'any 1894.

1906. Cartoixa de Montalegre, el Maresme. 
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
Detall del pou, potser amb el propi autor de la fotografia retratat.

1906. Cartoixa de Montalegre, el Maresme. 
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
Una de les ales dels claustres grans, amb un cartoixà en plena abstracció.

1906. Cartoixa de Montalegre, el Maresme. 
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
El sagrari, la sagristia.

1906. Cartoixa de Montalegre, el Maresme. 
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
Les capelles fosques.

1906. Cartoixa de Montalegre, el Maresme. 
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
El petit claustre gòtic al costat de l'església.

1906. Cartoixa de Montalegre, el Maresme. 
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
El plànol de la immensa cartoixa.

1906. Cartoixa de Montalegre, el Maresme. 
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
L'entrada per la torre al pati principal, l'hospederia, la cuina, les cel·les dels llecs, el refectoris, el petit claustre gòtic, la sala capitular i l'església al nord.

1906. Cartoixa de Montalegre, el Maresme. 
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
Els claustres grans amb les cel·les, lluny del tràfec quotidià.

1906. Cartoixa de Montalegre, el Maresme. 
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
Descripció de la bona mida de les cel·les, simples i senzilles.

1906. Cartoixa de Montalegre, el Maresme. 
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
L'hort del monestir amb tres aljubs.

1906. Cartoixa de Montalegre, el Maresme. 
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
El silenci, el recolliment, la rutina diària, el rés... tot al servei del vot de pobresa dels cartoixans.

1906. Cartoixa de Montalegre, el Maresme. 
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
Els costums dels monjos.

1906. Cartoixa de Montalegre, el Maresme. 
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
El govern de la Cartoixa al segle XVIII, en un text en català.

1906. Cartoixa de Montalegre, el Maresme. 
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
Els hàbits i l'antic arxiu.

1906. Cartoixa de Montalegre, el Maresme. 
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
L'antiga biblioteca monacal.

1906. Cartoixa de Montalegre, el Maresme. 
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
L'atenció als pobres.

1906. Cartoixa de Montalegre, el Maresme. 
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
La revolución de 1868 impidió la repoblación del cenobio. Mas hace poco, al cruzar del siglo XIX al XX, los cartujos franceses, arrojados de su tierra, han restablecido la comunidad...»

[731] D'Scala Dei a Montalegre

[731] D'Scala Dei a Montalegre

1906. Cartoixa de Montalegre, el Maresme. 
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
L'impressionant recinte vist des de llevant a finals del segle XIX.

1906. Cartoixa de Montalegre, el Maresme. 
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
Una mica d'història fundacional: «...habiendo enviado religiosos desde Scala Dei».

1906. Cartoixa de Montalegre, el Maresme. 
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
Com si d'un caminant es tractés en descriu el camí, l'entrada, la disposició.

1906. Cartoixa de Montalegre, el Maresme. 
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
La portalada gòtica tapiada al 1898.

1906. Cartoixa de Montalegre, el Maresme. 
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
Detall dels espectaculars claustres, amb les cel·les monacals que hi donen.

1906. Cartoixa de Montalegre, el Maresme. 
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
Detall dels claustres dins el tancat semifortificat, fins i tot amb una torre.

1906. Cartoixa de Montalegre, el Maresme. 
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
Els ornaments artístics.

1906. Cartoixa de Montalegre, el Maresme. 
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
Imatgeria religiosa.

1906. Cartoixa de Montalegre, el Maresme. 
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
Els claustres.

1906. Cartoixa de Montalegre, el Maresme. 
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
Gravat de la cartoixa des del sud. Se'n pot apreciar tota la grandesa del recinte.

1906. Cartoixa de Montalegre, el Maresme. 
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
Detall de l'església i dels claustres, i de la torre d'entrada actualment desapareguda.

1906. Cartoixa de Montalegre, el Maresme. 
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
Detall dels horts tancats, amb les basses d'aigua.

1906. Cartoixa de Montalegre, el Maresme. 
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
El passeig de xiprers i la creu de terme, que donen a la porta d'entrada sota la gran torre.

1906. Cartoixa de Montalegre, el Maresme. 
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
Detall dels claustres amb les cel·les disposades entorn.

1906. Cartoixa de Montalegre, el Maresme. 
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
Detall de la torre i del pati d'entrada i del claustre de l'església.

Cliqueu també:

[525] Lavaix, segle XIX