[2561] Balaguer, capital de la Noguera urgellenca, 1978

 

1978. Balaguer, la Noguera d'Urgell.

Revista «Destino», núm. 2.120, de 25 de maig (MDC).

Santa Maria presidint la ciutat, sobre lo carrer del Pont, amb el Segre als peus.

1978. Balaguer, la Noguera d'Urgell.

Revista «Destino», núm. 2.120, de 25 de maig (MDC).

Dissabte de mercat al Mercadal balaguerí, amb les autèntiques parades d'aquells temps.

1978. Balaguer, la Noguera d'Urgell.

Revista «Destino», núm. 2.120, de 25 de maig (MDC).

Encara no han passat 50 anys i ja sembla tot un altre món, oi? 

1978. La Noguera d'Urgell.

Revista «Destino», núm. 2.120, de 25 de maig (MDC).

Al 1975, la comarca comtal tenia 46.000 habitants, i ja només un 11% de gent al sector primari. Després de la guerra, era del 90%! Només creixia la capital urgellenca, Balaguer, i aquell 1975 tenia cap als 12.000 hab. El creixement des del 1960 havia estat importat, car llavors n'hi havia uns 8.500. Mentre que en aquests darrers cinquanta anys, ha arribat fins als 17.000, encara no.

1978. Balaguer, la Noguera d'Urgell.

Revista «Destino», núm. 2.120, de 25 de maig (MDC).

El sector frutícola en plena expansió.

1978. Artesa de Segre, la Noguera d'Urgell.

Revista «Destino», núm.2120, de 25 de maig (MDC).

L'antiga fàbrica de filats de cotó, a prop del Pont d'Alentorn. El conjunt d'edificacions de la Colònia de la Fàbrica fou aixecat durant el primer terç del segle XX i encara se'n conserva una bona part.

1978. Balaguer, la Noguera d'Urgell.

Revista «Destino», núm. 2.120, de 25 de maig (MDC).

A la ciutat de Balaguer, llavors només hi havia un institut i dos col·les, llavors colegios nacionales franquistes. Aquests tenien dos mil cinc-cents alumnes!

[2552] Balaguer, l'aparença de 1965

Quina la fem? Canal Whatsapp

[2552] Balaguer, l'aparença de 1965

 

1965. Vistes de la ciutat de Balaguer.

Revista «Ciudad», vol. XVII, novembre-desembre (FPIEI).

La històrica capital urgellenca, sempre sotmesa a setges i destrucció. Des dels temps de Jaume el Dissortat al segle XV, fins a la guerra (espanyola) del segle XX, va patir tres setges més, tots dels exèrcits gavatxos, dos durant la Guerra dels Segadors amb els francesos a favor de la República Catalana, i un altre amb els francesos napoleònics invasors. Al segle XIX, diverses topades en episodis de carlinada.  

Com era la ciutat d'ara fa poc més de mig segle? La revista lleidatana en feu un bon retrat, amb diversos articles, en aquest número de final de l'any 65, en plena dècada del desarrollismo franquista. La vella Balaguer, la que havia subsistit a tants moments de desfeta, començava una transformació social i urbanística indeturable que l'empenyeria cap a la profunda metamorfosi de la Balaguer finisecular i del segle XXI. 

1965. Vistes de la ciutat de Balaguer.

Revista «Ciudad», vol. XVII, novembre-desembre (FPIEI).

La torre dels moros de Santa Maria, a l'angle de la façana sud-est de l'edifici.

1965. Vistes de la ciutat de Balaguer.

Revista «Ciudad», vol. XVII, novembre-desembre (FPIEI).

Balaguer by night, amb la silueta de Santa Maria i el pont, llavors únic, i el carrer del Pont i la banqueta ben il·luminats.

1965. Vistes de la ciutat de Balaguer.

Revista «Ciudad», vol. XVII, novembre-desembre (FPIEI).

La festa dels fanalets balaguerina per Sant Jaume. 

1965. Vistes de la ciutat de Balaguer.

Revista «Ciudad», vol. XVII, novembre-desembre (FPIEI).

Lo Sant Crist.

1965. Vistes de la ciutat de Balaguer.

Revista «Ciudad», vol. XVII, novembre-desembre (FPIEI).

Preciós contrallum des d'un porxo del Mercadal amb parada de mercat i enfocament a Santa Maria. L'auto de línia espera allà aparcat l'hora d'arrancar. El servei de Lleida a Balaguer fou inaugurat al 10 de maig de 1900, i, és clar, feu desaparèixer la diligència vuitcentesca. 

1965. Vistes de la ciutat de Balaguer.

Revista «Ciudad», vol. XVII, novembre-desembre (FPIEI).

L'antiga Creu de Terme amb Santa Maria a l'un costat, i el campanar del Sant Crist, al fons, a l'altre.

1965. Vistes de la ciutat de Balaguer.

Revista «Ciudad», vol. XVII, novembre-desembre (FPIEI).

Un altra imatge del Mercadal des de dins dels porxos.

1965. Vistes de la ciutat de Balaguer.

Revista «Ciudad», vol. XVII, novembre-desembre (FPIEI).

L'eixample balaguerí a l'altre costat del riu, amb l'actualment dit Passeig de l'Estació, i llavors dedicat al tirà espanyol.

1965. Vistes de la ciutat de Balaguer.

Revista «Ciudad», vol. XVII, novembre-desembre (FPIEI).

Processó al pas de les cases noves barates del grup Sant Crist, el campanar del qual apuntava per damunt les teulades.

1965. Vistes de la ciutat de Balaguer.

Revista «Ciudad», vol. XVII, novembre-desembre (FPIEI).

Lo Sant Crist no de postguerra.

1965. Vistes de la ciutat de Balaguer.

Revista «Ciudad», vol. XVII, novembre-desembre (FPIEI).

L'eixample balaguerí amb la nova Avinguda d'Urgell i els blocs de pisos que tan modern feien a l'època. 

1965. Vistes de la ciutat de Balaguer.

Revista «Ciudad», vol. XVII, novembre-desembre (FPIEI).

L'interior de l'edifici de l'antic Cinema Comtes d'Urgell balaguerí, llavors recentment inaugurat i denominat amb el castellà oficial i obligatori del moment, i que aguantà projeccions quaranta anys, fins al 2004 que tancà.

1965. Vistes de la ciutat de Balaguer.

Revista «Ciudad», vol. XVII, novembre-desembre (FPIEI).

Vinyeta humorística sobre els serenos balaguerins, del dibuixant local Frederic Letamendi i Ollé (1932-2021), de professió arquitecte.

1965. Vistes de la ciutat de Balaguer.

Revista «Ciudad», vol. XVII, novembre-desembre (FPIEI).

Esbós d'un projectat monument al raier

[2417] L'institut laboral a la Balaguer dels 50s (del segle XX), més

Quina la fem? Canal Whatsapp

[2495] Les riuades històriques a la ciutat de Lleida

 

1907. Riuada del Segre a Lleida.

Riuades històriques a Lleida.

Josep Rabasa Fontseré, Francesc Rabasa Reimat, 

«El suministro de agua potable a la ciudad de Lérida», 

Ilerda, XLIV, 1983 (FPIEI).

Les temibles riuades del Segre foren recurrents. Abans del segle XX, no hi havia manera humana d'evitar-les. Les més devastadores passaren als annals de la història de la ciutat, i els cronistes de diferents èpoques en varen deixar constància, sobretot del segle XV ençà, temps del qual hi ha més documentació. Els danys es produïen als horts i masos del Cappont, per a on discorria un braçal del Segre a tocar de Sant Agustí, que tenia pont, i conformava la coneguda aleshores com a illa de Mallorca (major) lleidatana. 

Edat Mitjana

• 1193. Les maleses causades provocaren fam i pesta.
• 1432. Grans danys causats per Segre i Ribagorçana.
• 1450. Arribà a la Trinitat, o sia, a l'inici de l'avinguda de les Garrigues, als antics Comtes d'Urgell.
• 1451. Amb l'aigua fins a les cases del carrer Major, que llavors feien de muralla.
• 1452. S'enruna la presa d'aigua de la sèquia de Segrià, o sia, de Pinyana, a la Noguera Ribagorçana. 
• 1477. Tot lo Cappont negat. Això volia dir horts i masos fets malbé.

Segle XVI

(Època de petita glaciació a Europa, fins al segle XIX).

• 1504. Tot lo Cappont fins al convent trinitari.
• 1515. «Cresqué lo riu moltes vegades» i sobrepujà el camí de Granyena.
• 1528. Danys habituals al Cappont. També se solien inundar els terrenys que anaven de la muralla del Carme fins al riu, que avui ocupa la Rambla de Ferran i avinguda del Segre. Entre aquesta terra i la de Cappont, l'aigua solia ocupar una enorme esplanada, a on feia malbé les collites i les torres.
• 1533. Danys habituals al Cappont.
• 1536. Danys habituals al Cappont.
• 1554. Grans danys a les hortes.
• 1563. Grans danys a Cappont, i als monestirs de Sant Agustí i de la Trinitat.
• 1586. Fins al portalet, porteta de l'antiga muralla del carrer Major que donava al riu. 

Riuades històriques a Lleida.

Josep Rabasa Fontseré, Francesc Rabasa Reimat, 

«El suministro de agua potable a la ciudad de Lérida», 

Ilerda, XLIV, 1983 (FPIEI).

Segle XVII

• 1617. Calgué una palanca de fusta, o sia, que l'aigua s'emportà part del pont, i posar barca amb sirga. Se feren rogatives perquè deixés de diluviar. Los monjos de Sant Agustí hagueren de passar amb barquetes les relíquies fins a l'Hospital de Sant Maria.
• 1625. Fins al pont del convent de Sant Agustí.

Segle XVIII

• 1716. Per si no n'hi hagués hagut prou amb la Nova Planta borbònica (espanyola) també fou any de riuada.
• 1723. L'aigua s'endugué tres pilans del pont. 
• 1773. Tot el Cappont inundat.
• 1787. Maleses en hortes contigües al gener, i a l'octubre tota l'horta de Fontanet sota l'aigua. Els veïns del carrer Major s'hagueren de desallotjar.

Riuades històriques a Lleida.

Josep Rabasa Fontseré, Francesc Rabasa Reimat, 

«El suministro de agua potable a la ciudad de Lérida», 

Ilerda, XLIV, 1983 (FPIEI).

Segle XIX

• 1829. Una petita avinguda.
• 1853. Gran avinguda amb l'aigua fins a la casa Mensa, a la Paeria.
• 1856. Una petita avinguda. 
• 1860. Amb furiós temporal.
• 1866. Extraordinària avinguda, que sabem que s'endugué un parell d'ulls del pont, i calgué fer-hi una palanca.
• 1874. L'aigua s'emportà una dona i un ruc. Hi hagué dos avingudes en una setmana. (Calgué refer la palanca de fusta que completava al pont per la part de la ciutat amb una més reforçada de ferro).
• 1891. Nova crescuda del riu. 

1891. Crescuda del riu Segre a Lleida, 26 d'octubre.

Probablement, n'hi hagué altres, de riuades, amb afectació a les hortes veïnes del riu, i que no foren ressenyades pels escrits del seu temps. Un compte a l'engròs: durant cinc-cents anys, des del segle XV fins al XIX, ens fa una mitjana de cinc crescudes del riu per segle, gairebé una per cada generació. Cosa que volia dir, destrucció de les hortes, mitjà fonamental de vida de la ciutat. També significava aportació de sediments, base de la riquesa agrícola d'aquestes terres.

Segle XX

• 1907. S'emportà lo vell pont de pedra medieval, que fou substituït per un altre de ferro.(Al llarg del segle, s'aixequen tots els pantans del Pirineu i Montsec, fins al de Rialp, 1999).
• 1982. Gran avinguda per tota la conca sicorina, des de l'Urgellet i fins a Balaguer i Lleida.

1982. Riuada del Segre a Lleida. Fotos Diari Segre.

1982. Riuada del Segre a Balaguer.

[1697] Los dos primers ponts lleidatans

[1679] La fi del Pont Vell medieval

[2421] La Balaguer del segle XIX al XX

 

1913. Balaguer (la Noguera d'Urgell).

Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-BdC).

El vell pont balaguerí d'abans de la guerra (del segle XX), amb els potents tallamars per evitar que les avingudes sicorines se l'emportessin. Només pogué ser tombat per les bombes de la retirada republicana del 38. Al fons, enllà del convent dominicà, la futura nova Balaguer ni tan sols era un pensament: només masos i terres de conreu. 

1913. Balaguer (la Noguera d'Urgell).

Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-BdC).

En aquesta imatge hi podem apreciar la potència dels tallamars entre arc i arc del pont. La ciutat, sempre sota la presidència de Santa Maria. 

1897. Balaguer (la Noguera d'Urgell).

«Anuario Riera» (BDH). 

A final del segle XIX, tenia la ciutat una mica més de 4.500 habitants, envoltada per la part de dalt encara de les antigues muralles. Sempre la Plaça del Mercadal se n'emporta l'atenció, juntament amb l'església gòtica de Santa Maria, del 1351. La vila es componia d'una dotzena de barris o partides, i la gran majoria de cases eren de tres i dos pisos, car la població vivia amuntegada a la vella Balaguer, l'actual barri antic. 

1897. Balaguer (la Noguera d'Urgell).

«Anuario Riera» (BDH). 

La descripció de la ciutat llavors es feia per oficis. Tothom era una cosa o una altra, i qui no, doncs feia de jornaler. Sembla que era ciutat d'advocats, les oficines dels quals devien traure fum els dissabtes, dia de mercat, quan s'hi acostava la gent dels pobles veïns. Molts d'aquests oficis són ja record de la història. Entre els cafès, s'hi citen el de l'Ateneu i el del Comerç. Hi havia negoci per als carros de lloguer, qui ho hagués dit!

S'hi enumeren les entitats de població del terme: masos i masies, molins, ermites, convents, santuari, amb el nombre d'edificis i de gent que hi habitava.

1897. Balaguer (la Noguera d'Urgell).

«Anuario Riera» (BDH). 

Els col·les eren separats per gènere: el dels nens als escolapis, el de les xiquetes, a les carmelites, a més de dos escoles municipals dels uns i de les altres, que s'identificaven amb el nom del mestre o la mestra. Hi havia dos fàbriques de gasoses, llavors molt de moda, dos molins de farina i quatre d'oli. No s'han d'oblidar la mitja dotzena de lleteries. Calia anar a buscar la llet i bullir-la a casa. Encara ho fèiem, al poble, als anys 70s, fins que les vaqueries foren prohibides al nucli urbà. Qui no recorda haver fet girar la lletera a tota velocitat tot descrivint un gran cercle amb el braç estirat: s'hi demostrava la llei de la força centrífuga, car de llet no en queia ni gota. Si mai se'ns hagués escolat, no ens hauríem acabat lo tacó. 

De posades i fondes, la Castellana, la de Sant Antoni, la del Sol, i un parell més. Forns i pastisseries per donar i vendre, i tres places de notari. També quatre consultes mèdiques, privades és clar. La ciutat tenia molts serveis gràcies a la seua capitalitat entre els pobles urgellencs i del Segre mitjà.

1897. Balaguer (la Noguera d'Urgell).

«Anuario Riera» (BDH). 

En canvi, em sobta que només hi constés un veterinari. Sabateries, botigues de roba, ultramarins... i els grans terratinents de fa més de cent anys, molts dels quals viudes de. Diria que ja no en queda cap, de tots aquests: el segle i escaig que ja ha passat ens ha fet donar molts tombs. 

De societats, se n'hi compten fins a cinc: el Casino, el Centre Recreatiu, el Centre Carlista, el Centre Republicà i la Joventut Catòlica. 

1913. Balaguer (la Noguera d'Urgell).

Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-BdC).

La vella i tradicional Plaça del Pou balaguerina, amb les porxades. 

Anys 1910-20. Balaguer (la Noguera d'Urgell).

Els porxos de la Plaça del Pou, a damunt dels quals hi hagué l'Hostal del Sol balaguerí. 

1913. Balaguer (la Noguera d'Urgell).

Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-BdC).

Una imatge preciosa al contrallum d'una posta de sol. A sota, detall carrer del Riu, arbrat i porxat.

 

1908. Balaguer (la Noguera d'Urgell).

«Anuario Riera» (BDH). 

Passats dotze anys, la ciutat havia arribat gairebé als 5.000 habitants. És curiós que abans de Carnestoltes (els dimarts, dimecres i dijous precedents) hi havia fira. A banda de dissabte, també hi havia mercat en dimecres, a mitja setmana. I és que el poble era grandet. Sembla que havien augmentat els cafès, fins a mitja dotzena. O almenys els informants, normalment els secretaris municipals, s'havien allargat una mica més i millor en la descripció.  

S'hi fa constar que l'enllumenat públic ja és per electricitat, gran novetat d'aquell inici de segle. També hi havia oficina de telègraf. 

1908. Balaguer (la Noguera d'Urgell).

«Anuario Riera» (BDH). 

S'hi havia obert una botiga de ceps americans per tal de refer les vinyes, assolades arreu per la fil·loxera. També apareixen ara tres representants d'assegurances contra incendis i un parell sobre la vida. S'hi anoten els serveis de carruatges diaris cap a Àger, Anglesola, Artesa, Bellcaire, Lleida, Tàrrega i Tiurana. El seient fins a Lleida costava dos pta., cosa que no era a l'abast de qualsevol. Em criden l'atenció un parell de llibreries, un parell de rellotgeries i un taller de cadires, que antes (que deien els padrins) no eren d'un sol ús com ara, sinó que calia adobar-les i reparar-les.

Tres hojalaterías i una latonería: diria que majorment hi havia estris de parament de la llar i peces vàries i impensables avui, des de llums d'oli fins a ves a saber què.

1913. Balaguer (la Noguera d'Urgell).

Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-BdC).

La vella façana del santuari del Sant Crist, llavors a punt de ser renovada tal com la coneixem avui.

1918. Balaguer (la Noguera d'Urgell).

Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-BdC).

El vell cementiri balaguerí a tocar de Santa Maria. 

[2416] L'institut laboral a la Balaguer dels 50s (del segle XX)