Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rambla d'Aragó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rambla d'Aragó. Mostrar tots els missatges

20250315

[2648] Lleida, 1967

 

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Lo Pont Vell (i únic, a banda del ferroviari), a on llavors  s'hi podia girar cap a la carretera de BCN, la (futura) Av. Tarradelles. Amb la reforma dels Camps Elisis, diria que cap a finals dels 90 o així, lo gir desaparegué. La Seu Vella il·luminada president secularment la ciutat. 

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
L'ofrena floral de Sant Anastasi a la plaça Sant Joan. Eren temps de rojigualda.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
La portalada romànica de Sant Martí. 
«A fi de dotar l’església d’una porta monumental a la façana de ponent —ja que l’original s’havia perdut durant els fets bèl·lics del segle XVII—, el bisbe Messeguer feu portar un portal d’una antiga ermita abandonada i mig enderrocada del poble del Tormillo (Osca)» (enciclopèdia). Feixistes: ja feu tard a reclamar-la!

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Lo castell gardenyenc il·luminat. En aquell temps va arribar la moda inútil, i que encara perdura, de fer lluir la nit com si fos lo dia. Quantes altres coses més essencials per a la gent no hauríem pogut fer!

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Recreació de la ciutat medieval, amb lo portal de Sant Antoni.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
La Lleida dels 60 del segle XX, en plena bullida de desarrollismo i pelotassos urbanístics. Si avui, amb tots los controls que hi ha, no tenim manera d'aturar les comissions, imagineu-vos-ho en aquella època de franquistes i acòlits. Només que llavors tot era prefixat, se cobrava per galons i ningú no se n'anava de la llengua. Que ara tot són xivatos per aquí i per allà, a veure qui la destapa més grossa, ahahaha!

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Magnífica fotografia aèria, amb lo turó de la Seu sense los jutjats. Me sap greu no haver-ne sabut trobar l'autor.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
La il·luminació nocturna de la Paeria.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
L'Av. de Balmes, que va mantindre el nom a la mort del dictador (espanyol). Ja fora hora de començar a traure teòlegs, mossens i bisbes diversos del nomenclàtor. Que una societat privada i masclista hagi de ser honorada per la ciutadania és un signe de retard cultural i social.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
L'Av. Prat de la Riba d'aquells temps, amb nom de general franquistot, que a l'infern se cremin, que deia lo padrí. La foto és presa des del terrat de l'actual CUAP.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
La vella plaça Ricard Vinyes, sense lo monument que se li dedicaria més endavant. De jove, encara hi havia aparcat als laterals, en diagonal, tal com veiem a la imatge. No sé quan s'hi devia inaugurar lo mític bar Nelson, un dels llocs de trobada de quan no teníem mòbils.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
La Rambla d'Aragó llavors reformada. La febre constructora fou tan gran que «la fisonomia de la ciudad cambia constantemente a causa de las obras de reforma y embellecimiento». Los carrers eren plens de 600, 127, 2CV i R4, entre altres. Potser los més jóvens, ja no sabeu què eren. Per altra banda, no he entès mai per què no l'anomenaren rambla de Boters. 

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
La pavimentació de l'Av. de Blondel, i totes les llambordes a fora. A totes les ciutats d'Europa encara mantenen els vells carrers empedrats, però ací no podem sofrir la vellor ni al carrer, ni a les botigues i establiments, ni a les cases. Imagineu-vos que a Anglaterra haguessin de tancar los pubs per vells...

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
A la Llengua de Serp, retrat de la policia municipal de trànsit, que esdevenia ja una necessitat urgent. 

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
  Lo grup escolar de Balàfia, ja passat a millor vida: los alumnes són tots a Pinyana. Ara a veure què en farem, de l'edifici. Si ara poséssim la bandera a les escoles... ui, la que ens cauria a sobre! En això també hem claudicat.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Los antics tallers franquistes de Regiones Devastadas i les obres de renovació al peu del turó.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
L'obertura del carrer Camp de Mart per damunt del carrer que pujava fins a Prat de la Riba i que portà nom de generalot (espanyol), després batejat com a carrer Salmerón: un altre que no s'hi mereix un nom al nostre nomenclàtor, encara que fos president republicà. Perquè qui perd les arrels...

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
L'antic parc de la Magdalena, abans de les obres de l'Auditori, les restes arqueològiques i el ridícul pàrquing que s'hi deixà. Ara no hi ha parc, i veig a la plaça de l'Auditori cartells que hi prohibeixen jugar a pilota: és lo món al revés...

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Los bombers municipals, «y la modernidad del material con el que están dotados».

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Més concessions, ara del servei de neteja i recollida de brossa. 
Més concessions, més comissions.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Tanta activitat urbanística hi hagué, que calgué ampliar lo departament d'arquitectura municipal. En aquells temps, les oficines públiques eren espais d'homes... i un parell de secretàries. Si més no en això, sí que hem avançat. 

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Lo nou accés al Museu Municial, als soterranis de la Paeria. Sempre val la pena fer-hi una visiteta.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Lo monument dels (seus) caídos, ja tombat, llavors encara sense l'edifici nou d'Hisenda al darrere. 

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
La Seu Vella recuperada que, amb gran encert, no retornà al culte religiós. Segurament, només perquè fer-hi pujar la gent a missa...

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
La banqueta il·luminada i sense cap arbre. Cotxes, tants com vulgueu.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).

20230523

[2472] Vistes renovades de Lleida, 1974

 

1974. Lo Fernandito, Lleida, 
Revista «Ciudad», núm.26, d'abril-maig (FPIEI).
Vistes de la ciutat d'abans de la guerra i de la del tardofranquisme, encara amb els noms imposats per la dictadura (espanyola) al nomenclàtor, que no cal que recordem. El peu de foto, però, errà en l'emparellament per obra i gràcia dels follets de la impremta: la descripció del passeig de Francesc Macià era bescanviada per la de Prat de la Riba. Aquest bocí de passeig, popularment, fou conegut com a Fernandito, per ser més petit que el gran passeig de Fernando, com tothom deia. L'antiga plaça Cabrinety, lloc d'aparcament de camions i cotxes de línia havia sigut urbanitzada davant del nou edifici de postguerra del Gobierno Civil. En digueren Plaça de la Pau, però els franquistes ho van fer per recordar la (seua) guerra.

1974. Los Campos, Lleida, 
Revista «Ciudad», núm.26, d'abril-maig (FPIEI).
L'antic refugi xinesc desaparegué, però no el xalet, també aixecat d'abans de la guerra. Lloc d'enamorats a la fi del segle XIX, el jovent de l'últim quart del segle XX preferia, diu el text, les discoteques més que no pas l'«aire puro y al ambiente reconfortante de nuestros parques».

1974. La Seu Vella, Lleida, 
Revista «Ciudad», núm.26, d'abril-maig (FPIEI).
La Seu Vella, recuperada per al poble i en vies de restauració. Els militars (espanyols) van haver de deixar-la a causa de la força de l'avanç de la història. Això sí, significativament, van haver de traslladar-se, ell tots solets, a l'altre turó de la ciutat. 

1974. Blondel, Lleida, 
Revista «Ciudad», núm.26, d'abril-maig (FPIEI).
Ha calgut girar les imatges per poder-les reconèixer. De la Banqueta enllambordada (hi veiem la cantonada amb el pont vell i únic) a la moderna avinguda de Blondel, «con mucho tráfico, contaminación... pero muy bella y práctica». La borratxera urbanística que vivia la ciutat pràcticament des dels darrers anys 50, havia obcecat i encegat el sa judici de la clase dirigente local. Pel que fa a l'avinguda, aviat hi afluixaria el trànsit, amb l'obertura de la variant dels Instituts, llavors encara de l'Institut, de l'un de sol que, per poc temps més, hi hagué. 

1974. Plaça Ricard Vinyes, Lleida, 
Revista «Ciudad», núm.26, d'abril-maig (FPIEI).
De l'antic monument als Caídos (espanyols) a la plaça més moderna de la ciutat... plena de sis-cents, renaults 4 i aquells primitius vehicles de quatre rodes que els nostres pares anomenaven autos...

1974. L'antic Hospital de Santa Maria, IEI, Lleida, 
Revista «Ciudad», núm.26, d'abril-maig (FPIEI).
Encara havien d'arribar anys de més i millors actuacions de restauració, però llavors ja feia més de cinquanta o seixanta anys que ja no feia d'hospital.

1974. La Rambla d'Aragó, Lleida, 
Revista «Ciudad», núm.26, d'abril-maig (FPIEI).
La vella creu de Sant Antoni o dels Tres Tombs fou traslladada a la nova cruïlla de Balmes amb Vallcalent, un cop desaparegut el gran edifici de la presó. Al lloc de la creu, la font ornamental, que encara subsisteix, des d'aquest any mateix envoltada de carrils bici per totes bandes... Llavors la ciutat era territori per a la circulació, avui es vol propietat dels vianants.

1974. Blondel, Lleida, 
Revista «Ciudad», núm.26, d'abril-maig (FPIEI).
La famosa xurreria de la plaça de Blondel d'abans de la guerra, del tot desapareguda davant la força de la carretera N-II a la banqueta de la postguerra. Aquest aparcament encara subsistia als anys 80, i era a on servidor solia aparcar l'R-4 en els anys que calia pujar el carrer Cavallers per anar a l'Estudi General. Temps era temps, oi?

1974. Plaça Riamon Berenguer IV, Lleida, 
Revista «Ciudad», núm.26, d'abril-maig (FPIEI).
La vella plaça que sorgí de l'enderroc dels edificis que tapaven l'estació de ferrocarril serví per donar una bella fi al passeig de Ferran. Durant anys, el parell de castanyers més a l'extrem no deixaren aliniar-la, fins que, amb l'obligat trasllat dels arbres (plantats davant l'estació mateix i dels quals se n'ha salvat un) s'ha pogut endreçar la via fins al pont. 

1974.  Revista «Ciudad», núm.26, d'abril-maig (FPIEI).
Capçalera de la publicació "cultural" dirigida per José M. Alvarez Pallás (a la biografia que se n'escriu al Diccionari biogràfic de les Terres de Lleida, ni tan sols li col·loquen obert). Periodista i escriptor de tendències conservadores no bel·ligerants amb el catalanisme abans de la guerra, passà a falangista (espanyolista) des del 1938 en endavant. Com a servei als nous invasors, fou un dels màxims impulsors del leridanismo (aquell barroer intent de separació de Lleida de Catalunya) des d'aquesta revista que creà l'any 1958.
Arribant al 1974, gairebé amb el seu Caudillo en llit de mort, encara no hi escrivia pràcticament ni una ratlla en la llengua dels lleidatans. No fa falta afegir gran cosa més...