[2280] Coeducació a Albatàrrec, 1934

 

Castell d'Albatàrrec.

1934. Coeducació a Albatàrrec (el Segrià).

«La Humanitat», de 5 d'abril (ARCA).

Notícia de la protesta dels veïns d'Albatàrrec, que aquell curs 1933-34 havia iniciat la coeducació a les escoles «amb general satisfacció del veïnat». A l'abril, se li acut a l'inspector de retòrcer la situació, amb la connivència de l'alcalde (i del mossèn i sequaços ultracatòlics, se suposa). Segurament fou en aquells temps de Generalitat republicana quan la majoria de pobles abandonaren la segregació escolar. Un gran pas. Han hagut de passar gairebé cent anys perquè a les terres de Ponent desaparegui l'últim bastió de l'escolarització segregacionista a les escoles de l'Opus, segons que diuen els diaris locals per falta d'alumnat, i que no sé si m'acabo de creure. 

La notícia es tanca amb un apunt negre: la mort d'un home al Segre, a «on caigué en intentar beure». Ves a saber com devia anar la cosa. Sí que és cert, però, que les morts per ofegament al riu foren una constant durant segles de la història lleidatana. La perillositat del riu ha estat substituïda en aquests darrers decennis per la perillositat del canal de Seròs, sobretot per als automòbils que transiten per la banqueta. Anys enrere, no hi havia prohibició de passar-hi. En mala hora, el primer alcalde democràtic d'Alcoletge, en Ramon Pascual, hi trobà la mort. El recordo fent de paleta, a casa, quan els pares van fer la cuina nova, amb una bona barba a l'estil dels setantes. De conversa afable. L'escoltava sense dir res mentre feinejaven amb mon pare, que li feia de manobra. El pavelló poliesportiu del poble en porta el nom, en honor seu.

[2163] L'aplec catalanista a les barques del Tòfol al 1910

[2163] L'aplec catalanista a les barques del Tòfol al 1910

1910. L'Aplec republicà de Lleida.
«El Poble Català», de 25 d'octubre (ARCA).
La notícia de l'aplec patriòtic a la portada del diari barceloní. 

1930. «Les barques del Tòfol», Justo Almela Company.
El paratge a on hi hagué el pas de barca, vist en direcció riu avall, ben a prop del Tossal de Pedrós, que destaca al fons.

1910. L'Aplec republicà de Lleida.
«El Poble Català», de 25 d'octubre (ARCA).
El gran aplec de la Unió Catalanista comptà amb més de deu mil assistents, vinguts dels quatre racons del país: «de cada província de Catalunya hi compareixen representacions amb les seves banderes... l'aplec se celebra davant d'aqueixa representació corporal i simbòlica que fortifica en els cors el sentiment de la unitat nacional». La comitiva barcelonina fou encapçalada per en Vallès i Ribot i Pere Coromines. Parteixen a les dos de la tarda des de l'estació de ferrocarril per a un interminable viatge de set hores fins a Lleida per la via de Manresa: «les parades llargues les aprofitem per estirar les cames». S'apropen a la destinació: «A Tàrrega, puja al tren el patriarca dels republicans de Lleida, don Manuel Pereña». Són quarts de nou, ja ben fosc, quan «el tren fa trepidar el pont sobre el Segre. Ja som a Lleida!» L'arribada a l'estació es fa entre una gran gentada.

El sopar als diputats es feu a l'edifici de Blondel de la Joventut Republicana lleidatana. Ple de gom a gom, i a on «catorze senyeres desplegades pregonen catalanisme i llibertat». El gobernador civil (espanyol) sembla que permetrà el míting, però això sí, «vol que les banderes no es duguin desplegades pel carrer ni a la festa a les barques d'en Tòfol». Quan no es deixin exhibir els símbols nacionals d'un país, sempre és senyal de país ocupat. Bé ho sap el Tribunal Supremo (espanyol), que n'acaba de dictar (a ple segle XXI) una sentència restrictiva, oi?

Arriba la diada de diumenge, 23 d'octubre, que s'inicià als Camps Elisis, a on s'hi farà el míting matinal. «Ens extasia la bellesa del passeig, del bellíssim passeig de Lleida ombrejat per l'altívola brancada dels plàtans», i també poden contemplar els més de dos-cents civils, vol dir, agents de la Guardia Civil (espanyola), que «estan muts, quiets, amb consciència del ridícul que fan». Altre cop, amb similituds amb la situació actual, més de cent anys després. Qui no recorda el vaixell del piolins al port de Barcelona a l'octubre de 2017? Doncs aquell any 1910, a Lleida, «el dia abans al Seminari van fer festa perquè van allotjar-s'hi qui ho sap quants civils i no podia fer-s'hi classe».

El teatre del Camps Elisis era del tot ple. El diari parla de 3.000 persones aplegades, entre dins i fora. Deixa la ressenya dels discursos per a l'endemà i continua amb la crònica de l'aplec. Cap a les tres de la tarda, i amb un sol lluminós, comença a davallar la primera barca Segre avall. Entre les dos ribes contemplen la ciutat, i avall avall. Deixada ja enrere, s'hi troben, segons explicaven els barquers, «petits salts d'aigua que s'aprofiten per a les mànegues de pescar i tres pals que aguanten una xarxa en la qual se precipiten els peixos arrossegats per la rapidesa de l'aigua». Finalment, s'acosten al lloc de les barques d'en Tòfol. Durant tot el camí, «una filera inacabable de gent camina per la vora del riu» que fan voleiar els mocadors al pas de les barques en què anaven els diputats. Atenció: «De tant en tant, un tricorni sorgeix damunt de la ribera i resta incommovible davant d'aquella gernació immensa que ni el veu, malgrat la seva arrogant positura». 

1910. L'Aplec republicà de Lleida.
«El Poble Català», de 25 d'octubre (ARCA).
«Davant mateix de les Barques del Tòfol, tot el poble d'Albatàrrec espera als expedicionaris... Aquell racó deliciós de ribera està cobert per una gentada imposanta». Amb tanta concurrència, alguna incidència havia d'ocórrer: «Una barca ha estat més d'una hora encallada. La que duia an en Pere Coromines ha passat un veritable calvari en el viatge: la duien dos barquers improvisats i anava a mercè de la corrent. A l'apropar-se a les mànegues n'ha envestit una, i no podent desviar-se ha passat per dessota d'ella, amb greu perill de fer morir de mala mort als tripulants». Després d'alguns remolins més, el barquer va acabar a l'aigua però amb la barca estàlvia. 

La cobla entona una sardana i la gent surt a ballar. El Cor d'Albatàrrec també hi refila. Així va passant la tarda de germanor fins a l'hora de la tornada cap a Lleida en una llarga filerada per la carretera. A les 10 de la nit, la festa de la bandera, amb els discursos al  Casal de la Joventut Republicana lleidatana acaramullat de gent. El primer orador fou Humbert Torres, en representació de l'associació republicana de la nostra ciutat. El seguiren altres polítics catalans, com en Pere Coromines, en Francesc Layret, en Jaume Carner... de tots els quals el diari en transcriu les paraules dites. Discursos de forta emotivitat, acompanyats de fortes ovacions dels assistents. 

1910. L'Aplec republicà de Lleida.
«El Poble Català», de 25 d'octubre (ARCA).
L'article es cloïa amb la llarga llista d'entitats catalanes adscrites a l'aplec. Podem comprovar-hi, doncs, la implantació d'associacions republicanes a les nostres comarques en aquell començament de segle XX. 

1910. L'Aplec republicà de Lleida.
«La Publicidad», de 24 d'octubre (ARCA).
«Lérida Republicana... El diputado Macià asiste al Aplec, siendo aclamado». Així comença la crònica resumida de l'aplec en aquest diari, que parlava del Teatre del Camps Elisis ple, a l'inici de la jornada, i més de 2.000 persones a l'exterior. «Todos los discursos, vibrantes i elocuentes, han despertado entusiasmo... El acto ha durado dos horas y media». A les tres, quarts de quatre, barques Segre avall: «La merienda se ha verificado en las Barques del Tòfol, en el río Segre, asistiendo más de 6.000 personas, una banda de música i los coros de Lleida, Albesa i Albatàrrec». Els del poble s'havien amuntegat a l'altre costat del riu, «cantando mujeres y niños 'La Marsellesa'. Igual entusiasmo ha despertado la presencia del diputado Macià en el aplec».

S'hi destaca el civisme de les manifestacions, davant de les prevencions del governador provincial (espanyol). L'ordre i tranquil·litat posaren (també aquests darrers anys ho hem tornat a comprovar) en evidència les mesures de vigilància establertes, «resultando innecesarias las excesivas precauciones adoptadas por el gobernador, que ha concentrado en Lérida numerosas fuerzas de la guardia civil, dejando abandonada la vigilancia de muchos pueblos».

A la rentrada a la ciutat, pel carrer Sant Antoni i cap al casal republicà, s'hi comptaren cap als 10.000 assistents. «La animación es por todas partes extraordinaria. La multitud, satisfecha del éxito obtenido, exterioriza su contento cantando por la calles y aplaudiendo a los diputados de la Izquierda Catalana». Vaja, si fa no fa, com la jornada que vam poder viure a la ciutat durant l'11 de Setembre de 2016, quan més de 60.000 manifestants ens vam reunir a la canalització del Segre. Quin ambientàs, oi?

S'hi recull l'accident d'un automòbil arribat de París amb 14 passatgers per assistir a l'aplec, amb algun ferit. A les 10 de la nit, els discursos de la festa de la bandera al casal republicà de la ciutat, col·lapsat de gentada per tots cantons, tancaven la jornada d'afirmació nacional republicana. Tota la ciutat anava plena dels càntics de 'La Marsellesa'.

1910. L'Aplec republicà de Lleida.
«El Poble Català», de 24 d'octubre (ARCA).
Aquest dia ja s'hi avançava al diari l'èxit enorme de l'aplec, amb més de 6.000 participants a les Barques del Tòfol, i més de 10.000 a la desfilada pel carrer Sant Antoni al vespre. En aquesta crònica, coses de la premsa de l'època, l'automòbil accidentat no venia de París, sinó de Ponts. El telegrama del gobernador al seu ministre (espanyol) rebaixava substancialment el nombre d'assistents. Igual que fa cada any, passats més de cent, la Guàrdia Urbana de Barcelona i la Delegación del Gobierno, oi?

1910. L'Aplec republicà de Lleida.
«El Diluvio», de 25 d'octubre (ARCA).
Llarga crònica del diari barceloní. No cal dir que amb això ja es reconeix la filiació política del diari, republicà i anticlerical. En canvi, a l'hemeroteca de 'La Vanguardia' no hi hem trobat (o no l'hem sabuda trobar) la crònica d'una tan magna manifestació cívica i política a la Lleida de fa més de cent anys.

La Unió Federal Nacionalista Republicana, amb l'ajut organitzatiu i logístic de la Joventut Republicana de Lleida, amb el senyor Perenya al capdavant, foren els convocants d'aquella gran trobada patriòtica, de gran ressò a les nostres comarques. 

1910. L'Aplec republicà de Lleida.
«El Diluvio», de 25 d'octubre (ARCA).
La crònica del periodista intenta de reflectir l'emotivitat d'aquella trobada de la UFNR: «en todos los semblantes ve la convicción de los ideales sustentados... prometiéndose días felices por el lógico final del despertar de nuestro pueblo». Passats cent anys, encara no ens hem tret tota la son del damunt, però anem avançant. Recull la crònica un bon resum dels discursos del matí i del vespre. Al matí, «El teatro de los Campos Elíseos se llenó mucho antes de la hora anunciada», i en Josep Estadella, de la nostra JRL, obrí els torns dels oradors. 

1910. L'Aplec republicà de Lleida.
«El Diluvio», de 25 d'octubre (ARCA).
Altres oradors republicans foren l'Agustí Nogués, l'Albert Quitana, en Francesc Layret i en Laureà Miró.

1910. L'Aplec republicà de Lleida.
«El Diluvio», de 25 d'octubre (ARCA).
Encara més parlaments: d'en Salvatella, d'en Josep Llari, d'en Pere Coromines, de Jaume Carner, d'en Josep M. Vallès i Ribot, tots amb discursos de gran profunditat regeneracionista de l'Estat (espanyol) per mitjà del nacionalisme i republicanisme catalans. Ara sabem, passat un segle, que aquest autonomista o federalista, és camí infructuós, i no pas per falta d'insistència nostra. Ho testimonià fa anys en Josep Pla, persona d'ordre i seny: res no s'assembla més a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres. 

1910. L'Aplec republicà de Lleida.
«El Diluvio», de 25 d'octubre (ARCA).
Dels Camps Elisis, la gentada se'n tornà cap a Lleida pel pont, que mostrava «un imponente aspecto» Desfilaron más de 3.000 personas, todas ellas concurrentes al mítin. Los estandartes fueron conducidos, plegadoa, al local de la Juventud Republicana y colocados en el ampli salón de actos». El gobernador (espanyol) n'havia prohibit la mostra pública. Hi havia banderes de nombroses agrupacions republicanes de tot Catalunya, entre les quals nombrosos pobles de la plana lleidatana.

1910. L'Aplec republicà de Lleida.
«El Diluvio», de 25 d'octubre (ARCA).
La crònica de l'aplec a les Barques del Tòfol, paratge deliciós. Les rotllanes de la gent hi berenaven entre músiques de la cobla i cants dels cors aplegats. La festa acabà de matinada, després de l'acte d'homenatge a la bandera del vespres al casal republicà de la ciutat, amb nous parlaments, «habiendo terminado la fiesta entrada la madrugada». La nota la donà aquell gobernador (espanyol): «era tal la 'mieditis'... que se concentró en Lérida más de 200 guardia civiles de los que usualmente guarneces esta ciudad». Probablement, alguns també foren condecorats, com els piolins ataconadors de l'1-O, oi?

[762] Més pobles de Ponent (x)

1913. Granyena de les Garrigues. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Una imatge centenària de la població des del camí, actual carretera.

1913. Granyena de les Garrigues. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall amb el campanar presidint la vila, una imatge per sort encara reconeixible.

1908. Granyena de les Garrigues.
L'amic Mateu Esquerda Ribes m'adjunta el clixé original i escriu:
«Està feta des del Clotal (més o menys des d'on actualment hi ha l'ermita) i es veu en primer pla l'antic camí del Cogul, on molts anys després es va construir la Cooperativa. El clixé original, del 1908, es conserva amb el nº 134.246 a l'Arxiu Fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona».

1913. Albatàrrec (Segrià). 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
El camí de carro amb les trilles fondes que entrava a la població.

1913. Albatàrrec (Segrià). 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall dels horts tapiats en primer terme i de les portalades dels corrals, llavors plens d'animals. Els solans o galeries amb la roba estesa o bé amb els canyissos per assecar tota mena de fruita.

1913. Alcarràs (Segrià). 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La façana de l'església.

1913. Alcarràs (Segrià). 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de l'església, construïda al segle XVII sobre l'antic castell.

1913. Alfés (Segrià). 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'absis romànic de Sant Pere, amb l'antiga creu de terme al davant.

1913. Alfés (Segrià). 
«Geografia General....» per C. Rocafort.
La creu de terme, d'origen gòtic, s'emplaçava damunt d'un gran pedrot, que la feia molt més alta.

1913. Vinfaro (Alfés, Segrià). 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Vinfaro fou un antic poble, avui reduït a un mas i les pletes que l'acompanyen. Hi hagué un castell que dominava els plans vall del riu Set, documentat al segle XII. L'escut és cardenalici, segurament de la família lleidatana dels Remolins, que posseïren el lloc fins al segle XVII. Francesc de Remolins i Pardines (Lleida, 1462- Roma, 1518) fou lloctinent del virrei bellputgenc de Nàpols, Ramon Folc IV de Cardona-Anglesola. És enterrat a Santa Maria sopra Minerva.

1913. Vinfaro (Alfés, Segrià). 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La creu de terme de l'antiga població. 

1913. Vinfaro (Alfés, Segrià). 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
És probable que un dels personatges de la fotografia fos el mateix Ceferí Rocafort.

1913. Vilanova de la Barca (Segrià). 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La preciosa creu de terme a l'entrada de la població vella.

1913. Vilanova de la Barca (Segrià). 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La nau de darrere podria ser la vella església barroca de la vila, enrunada totalment pels bombardejos franquistes espanyols de 1938.

[761] Aigües centenàries, Terres de Lleida (ix)

[496] Entre Catalunya i Aragó, 1585

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock...»
Després de les Corts, la comitiva parteix de Montsó en direcció sud, cap a Binacet i Vallcarca: «És Vinaset un pueblo de cien casas... tiene el campo abondante de pan, vino, miel y aceite, labradores muy rudes y mut ricos...» Se'n critica la vida frugal i austera, senyal que no coneixen com són les nostres latituds i com la terra era aspra i traïdora... abans dels regs.

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock...»
Riu Cinca avall, pel marge esquerre, per Bellver de Cinca, Xalamera i Ossó de Cinca: «lugar de treinta casas, puesto de la misma manera que Belver, en un colladillo...» D'allí cap a Saidí, «pueblo de cien vecinos rudes, puesto en una peña encima de Çinca, el cual pasa por raíz de dicha peña»...

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock...»
I fins a Fraga, Vallmanya, «un pueblezuelo todo caído, en el principado de Cataluña», i Alcarràs, «villeta que está en el camino real de Lérida».

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock...»
És Alcarràs «villeta de ochenta vecinos», explotada pel seu senyor feudal, de manera que «dan muchas veces ocasion que sus vasallos, puestos en mucha pobreza, se aparejan por asaltar en los caminos, y desto sale que hany tantos bandoleros en estos reinos, que se juntan y llevan todos los dineros que pueden»... Amb el rei Felip II, es dirigeixen cap a Mequinensa per Seròs: «la tierra es muy buena y fertil de todas cosas».

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock...»
Per travessar el Segre, s'atansen fins a Lleida: «Venimos a Lerida para pasar à Segre por la puente, el cual aunque por algunas partes se pasase por el vado, paresçiónos muy mal de ponernos en peligro», cosa que demostra l'aiguat que hi baixava. Passat el pont lleidatà, cap a Albatarri (Albatàrrec), Sudanell, Sarroca i Llardecans.

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock...»
Llardecans: «el pueblo es de çincuenta vecinos, y está en alto, y tiene dos o tres balsas de que los vecinos beben juntamente con sus asnos». I Garrigues avall cap a Tortosa, per entre serres plenes de pins i bandolers.

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock...»
A Flix cal travessar l'Ebre per la barca: «tiene doscientos vecinos, muy buenas casa, el campo muy fértil...» A Ascó troben molt pocs «cristianos viejos... que los más son de la fe de Mahoma convertidos á la fe», majorment vegetarians, ja que no mengen tocino.

[273] Pels temps de Felip II

[219] Llegint la Lleida del 1585

[458] Entre Butsènit i Montoliu

1910. Butsènit. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya (ICC).
Detall del Segre en el meandre de Butsènit, a sota de l'ermita. Al marge esquerre, les maresmes dels Patamolls de Montoliu, amb el desguàs de les escorrialles del Canal d'Urgell.

1910. Butsènit. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya (ICC).
Part del plànol corresponent a la sortida del Segre a Lleida.

1910. Butsènit. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya (ICC).
Detall. Entre Montoliu i Sudanell, l'un al costat del Canal d'Urgell, i l'altre al costat del Riu Set. 

1910. Butsènit. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya (ICC).
Detall. Entre Albatàrrec i Montoliu. El Canal de Seròs no existirà fins al 1913. Només la centenària Sèquia de Torres.

1910. Butsènit. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya (ICC).
Detall dels Patamolls de Montoliu. 

1910. Butsènit. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya (ICC).
Detall de la banqueta del Canal d'Urgell. Els plataners a banda i banda del canal des de Vinatesa.

1910. Butsènit. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya (ICC).
Detall. L'ermita de Butsènit.

1910. Butsènit. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya (ICC).
Detall dels carrers de Sudanell.

1910. Butsènit. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya (ICC).
Detall dels carrers de Montoliu.

1910. Butsènit. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya (ICC).
Detall dels carrers d'Albatàrrec.

1910. Butsènit. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya (ICC).
Detall de la carretera general, actual N-II, al peu de Gardeny (a la dreta del tot) i del tossal de la Caparrella.

1910. Butsènit. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya (ICC).
Detall de l'esplanada de Gardeny amb el castell a l'angle del mapa.

1910. Butsènit. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya (ICC).
Detall. Les torres i les «secles» de Rufea.

1910. Butsènit. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya (ICC).
Detall. Les torres de Butsènit de fa cent anys. 

[438] Alcoletge, entre el Segre i la Plana d'Urgell