[2729] La Festa Major republicana d'en Crous

 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Nascut a Lleida el 6 d'agost de 1908, Enric Crous-Vidal va consolidar-se com una figura cabdal de l'avantguarda artística lleidatana durant los anys trenta, i va destacar-hi com a fundador de la revista Art i director de l'Escola de Treball. Amb l'esclat de la Guerra Civil, va exercir una tasca institucional rellevant en la protecció del patrimoni artístic a les comarques de Ponent, però la victòria franquista espanyola l'obligà a exiliar-se a França l'any 1939, a on passaria la resta de la seua vida.

A l'exili, la seua carrera va fer un gir decisiu cap a la tipografia, i va esdevindre director artístic de la Fonderie Typographique Française a París. Allà va formular la teoria de la Graphie Latine, una proposta estètica que defensava el caràcter humanista, llatí i mediterrani del disseny de lletres davant la rigidesa funcionalista de les escoles germàniques. Fruit d'aquesta filosofia van nàixer famílies tipogràfiques cèlebres com l'Ilerda (1945), creada en homenatge a la seva ciutat natal, la Flash (1953) o la París (1953), que van marcar el paisatge visual de la publicitat europea de mitjans de segle.

Tot i la seua influència internacional i la publicació d'obres teòriques com Richesse de la Graphie Latine (1951), Crous-Vidal va ser un gran desconegut a Catalunya fins que se'n recuperà memòria a finals del segle XX. Va morir a Noyon l'11 de desembre de 1987, i va deixar un llegat que avui és preservat al Museu d'Art Jaume Morera de Lleida com un dels referents més universals del disseny gràfic català.

En un angle de la imatge, gairebé inserida sempre com un element més, hi veurem la signatura seua. Encabat, a l'exili, soldrà firmar amb lo nom compost Crous-Vidal. Tot i que encara falten anys perquè es dediqui professionalment a la creació de fonts a París, la pulcritud i l'espaiat de les cinc lletres de "CROUS" ja en denoten la precisió d'un futur tipògraf que entén la lletra com una forma geomètrica pura. Vegeu-ne les tipografies seues ACÍ.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Recreació de la Plaça de la Paeria vista per Crous, amb un estil que trencava amb lo classicisme noucentista i projectava una imatge rupturista o avantguardista, amb formes geomètriques i angles pronunciats, per buscar sensació de dinamisme i modernitat, propis de l'art deco dels anys 30. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Totes les pàgines del llibret de la Festa Major de Maig foren dissenyades per l'artista lleidatà. En algunes s'hi reconeix de seguida la mà seua, en d'altres, probablement per voluntat de l'anunciant, la innovació hi és més matisada i assuaujada, de tons més clàssics. 

Lo llibret se redactà en llengua catalana, recuperades certes llibertats nacionals amb la Generalitat republicana del segle XX, tot i que alguns comerciants encara hi foren repatanis, a la normalització lingüística, com encara, malauradament ocorre en l'actualitat. Prova que no tots los mals venen de fora i que mos caldria ser més conscients i persistents. Quan lo profit econòmic capitalista passa per sobre dels valors, en aquest cas lingüístics, d'una societat, és com la febre, senyal d'alguna mala passa.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Retrat del Crous als vint-i-pocs anyets, quan iniciava la carrera artística seua. Se'ns mostra amb aspecte cosmopolita, uniformat a l'estil militar (com un soldat de l'avantguarda), fumant en pipa, prenent-se un beure, amb la intenció de transmetre'n una imatge de vida moderna.

Lo retrat és de l'artista BON, Romà Bonet i Sintes, un dels caricaturistes i cartellistes més cèlebres de la Catalunya de la primera mitat del segle XX.

Lo text de descripció del sentit de la Festa Major és de l'escriptor menarguí Joan Baptista Xuriguera, quinto d'en Crous, tots dos nascuts al 1908, i que los boomers reconeixem com l'autor d'aquell indispensable llibret de la secundària nostra, Els verbs catalans conjugats. L'escrit comença amb la referència a les Visions de Lleida, dibuixades per Shum, l'artista de Sant Martí de Maldà, Alfons Vila i Franquesa, durant los anys de presó a Espanya per vel·leïtat anarquistes en aquells anys 20. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Fotògraf Corbella, al magne edifici noucentista Llorens, a tocar de la Paeria, propietat de la Banca Llorens lleidatana.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Pastisseria i confiteria d'Antoni Curià, L'Amistat, carrer Major, 48.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

J. Virgili Amperi, reparacions d'automòbils i amb patent de constructor de frens de cremallera.

A la carretera de Torre-serona, a Sant Ruf. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Mobes Jové, amb fàbrica a la carretera de la Bordeta i botiga a Blondel.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

La cèntrica Fonda d'Agramunt a l'antic carrer de l'Estereria, entre Sant Joan i la plaça de la Sal, desaparegut a la darrera guerra. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Anunci del despatx del cartellista lleidatà, llavors a Cavallers, 37, amb la llista de preus, bastant contundents per als temps. Amb gran economia de traç, la figura del cartellista s'hi defineix només per la llum sobre fons del tot negre, sense contorns tancats, i cal que l'ull de l'espectador completi la silueta a partir d'uns pocs elements, com la visera de la gorra, lo pal d'empegar cartells al braç i espatlla, les soles dels peus o lo caient de l'esquena. Dibuix, doncs, de síntesi extrema, característic de l'expressionisme gràfic.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Lo programa va combinant diferents colors a cada gir de pàgines, com a un altre element de modernor compositiva. 

Anunci del Bar Express, ben conegut del públic, sense adreça, crec que al carrer Major.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Anunci de Nicet Negre, fabricant barceloní de modernes cambres frigorífiques d'aquell temps.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Sastreria i Camiseria Sanz, a la plaça Sant Joan, 26. Un vestit d'home a mida des de 75 pta, preu important per a l'època, que podia representar mig mes de feina d'un operari o treballador. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Un altre anunci de Mobles Jové.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Lo Fotògraf Rey, a Sant Joan, 27. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

L'Agustí Mestre dels anys 1930: llanes per matalassos, sabateria, guarnicioneria, estris per al camp, esport i marroquineria. Com avui, una mica de tot. Llavors emplaçat a Rambla Ferran, 57, que per darrere donava a Cardenal Remolins. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Un altra vella coneguda botiga històrica lleidatana: Casa Guarro, de música i instruments.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Mobles Armengol, a l'Avinguda de la República, 16, o sia, a la Rambla de Ferran.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Anuncis dels Teixits d'Ambrosi Sanjuan, i de la joieria Gorné, del c/ Major, 3, desapareguda amb lo segle XX.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

La tintoreria Postius, al c/ Major 33, amb perfecta correcció lingüística. 

Una altra històrica, que ara és a c/ Enric Granados.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

La tossineria Casa Farré, amb cambra frigorífica i tot, c/ Carme 62.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Anunci d'Orpheus, que crec que era una empresa de distribució cinematogràfica. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

La nevada de 1932, amb 70 cm en algunes parts de la ciutat, i lo termòmetre baixà fins a -21º, temperatures més pròpies de Moscou, que feren prou mal a l'horta lleidatana. A la imatge, una columna de fanals a la barana de la banqueta de Blondel. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Lo Kiosk de Montmartre lleidatà, que era una parada fixa de begudes i granissats. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Lo pregó de la Festa Major i acte inaugural. A banda de la caritat als pobres, hi destaquen los vols des del Camp d'Aviació, estrenat als Mangraners al 1930, amb aparells de l'Escola catalana d'Aviació de Barcelona, als quals podien apuntar-s'hi los lleidatans que volguessen sobrevolar la ciutat. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Los "Segurs" de vida de la Vda. Fregola, o sia, assegurances.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Confecció A. Relluí, a Cavallers, 28.

Lo dia del sant Nastasi, per res esmentat al programa, no s'hi incloïa tampoc la tradicional missa a la catedral. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Magatzems Duró, a plaça de la Sal i carrer Major, supervivents fins a les acaballes del segle passat.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Ja hi havia la tradició dels focs d'artifici, a les 10 de la nit. Sardanes, futbol, vols d'aviació, cursa de braus i «l'acreditada Fira de Bestiar» al Camp de Mart completaven programa.

[1980] Història de Lleida en el programa de la Festa Major, més

Quinalafem.blogspot.com

[2727] La Casa Mangraner lleidatana, 1907

 

1907. Casa Mangraner, Passeig de Ferran, Lleida.

Fotografia de l'esplèndida casa modernista deguda a l'arquitecte Francesc de Paula Lamolla i Morante. S'ha reproduït a bastament per les xarxes, però sense autor. Era situat a la cantonada de Ferran 30 amb Vil·la Antònia, amb nombrosos elements ornamentals geomètrics i esgrafiats vegetals. La torre circular de la cantonada n'era l'element més distintiu, que coronava amb pinacle ornat de ferro forjat. Damunt la portalada principal, hi lluïa una gran balconada curvilínia amb barana de forja.

1907. Casa Mangraner, Passeig de Ferran, Lleida.

«La Mañana», de 22 de maig de 1966 (XAC).

Lo bloc de pisos de l'antic Banc de Bilbao que substituí la casa Mangraner. Los vents de modernor no sempre són bons ni desitjables, oi?, que cal anar amb molta cura i precaució. A la Lleida dels anys 60, la depredació urbanística i los pelotassos anaven a l'ordre del dia, que la jet-sete del règim franquista (espanyol) s'hi feu l'arròs, bona part del qual se'l menjaren a Salou i Cambrils, a on han anat a parar una part immensa del valor patrimonial de cases i trossos lleidatans des de llavors i fins avui. Estaria bé de poder-hi posar un número, potser amb l'AI ho podrem esbrinar algun dia.

1907. Casa Mangraner, Passeig de Ferran, Lleida.

«La Mañana», de 22 de maig de 1966 (XAC).

S'hi comenta que a la casa hi posaven, abans de la guerra del segle XX, il·lustres personatges, com ara lo general (espanyol) Primo de Rivera, quan visitaven la ciutat.

1907. Casa Mangraner, Passeig de Ferran, Lleida.

Una altra perspectiva de la Casa Mangraner, de la qual se'n pot apreciar la bellesa, rere los operaris que esporgaven los plataners del passeig. Al darrere, un altre edifici històric de la ciutat, la Casa Cros. A l'esquerra de la imatge, un biscuter dels anys 50s aparcat.

1925. Casa Cros, Passeig de Ferran, Lleida.

Obra del nebot, Manuel Casas i Lamolla, gairebé vint anys després, ja amb línies neoclàssicistes més pròpies del noucentisme. L'edifici fou seu de la Societat Anònima Cros, i a l'inici de la guerra s'hi feren forts los sublevats del 18 de juliol al 1936, falangistes i requetés. Un cop derrotats, l'edifici esdevingué lo quarter general de l'exèrcit de la República a la ciutat.

 

Anys 1950 ca. Casa Mangraner i Casa Cros, 

Passeig de Ferran, Lleida.

Vista del carrer de Vil·la Antònia, amb los dos edificis singulars. La Casa Cros fou també aprofitada per la militarada franquista per ubicar-hi lo primer govern militar a la ciutat de l'època de la dictadura, que prèviament a la contesa era ubicat al carrer Major. La garita ho indica amb claredat. Llegeixo a les xarxes que en aquells temps, s'hi solia veure diàriament com un soldat que baixava del Castell amb fusell a l'espatlla i baioneta a la faixa, hi portava les novetats de l'aquarterament militar.

1907. Casa Mangraner, Passeig de Ferran, Lleida.

«Ressò de Ponent», núm. 30, 1985.

La postguerra comportà a tot el país, i principalment a la capital barcelonina, una «persecució» dels edificis d'estil modernista. No era del gust del régimen, que hi veia expressió de llibertat, creativitat, europeisme i catalanisme, valors contraris a l'ordre i la moral nazionalcatolicista imperant.

 Se'n van salvar uns quants, sí, però se'n van destruir uns altres d'innombrable valor arquitectònic, que les imatges antigues ajuden a recuperar.

1896. Francesc Lamolla, arquitecte.

Curiós document de l'expedient acadèmic de l'il·lustre arquitecte lleidatà de la primera mitat del segle XX, ara en fa poc més de cent anys (upc). Abans los expedients acadèmics quedaven guardats en paper, mentre que des de finals del segle XX, solen ser ja només digitals. Temps al temps, que veurem com se perden... 

[2718] La Lleida de 1880, més

 

Quinalafem.blogspot.com

[2719] La Suda i la Seu lleidatanes, 1707

 

1707. La Seu Vella i la Suda, Lleida.

«Vue d'elevation du Chateau de Lérida du costé de la campagne, que est le costé de l'attaque. À ouvrage de terre faciné faite par les ennemis. Lérida, 29 octobre 1707» (AMB).

La Seu vella amb dos campanars. Probablement, com que se prenien apunts del natural i després se dibuixaven al taller, s'hi confongué lo campanar de la capella de la Suda, que fou afegit al costat del de la Seu. L'autor, que devia tindre altra feina, no li donà més importància. A més, diríem que li calia una mica de pràctica de perspectives i volums. Gairebé mos fa una representació cubista abans de temps, oi? Faria riure si no fos la gravetat dels fets d'aquell setge i la matança de lleidatans que los assaltants hi perpetraren al convent del Roser, a on s'havien refugiat.

1707. La Seu Vella i la Suda, Lleida.

«Vue d'elevation du Chateau de Lérida du costé de la campagne, que est le costé de l'attaque. À ouvrage de terre faciné faite par les ennemis. Lérida, 29 octobre 1707» (AMB).

Curiosa i original perspectiva del turó lleidatà, amb la Suda, la Seu i les fortificacions. La signa Mirecourt, enginyer borbònic gavatxo. Potser és que, com que davant la Seu hi havia lo palau episcopal amb una petita capella i probablement un campanaret, va confondre's, va fer-lo més voluminós del que calia, i va deixar-nos aquesta composició singular. 

 

1707. La Seu Vella i la Suda, Lleida.

«Vue d'elevation du Chateau de Lérida du costé de la campagne, que est le costé de l'attaque. À ouvrage de terre faciné faite par les ennemis. Lérida, 29 octobre 1707» (AMB).

La vista de dron, que diríem avui, és feta des del Camp de Mart, i al peu de la muralla de la ciutat hi trobem l'església de Sant Martí, també poc agraciada en la representació.

1707. La Seu Vella i la Suda, Lleida.

1707. La Seu Vella i la Suda, Lleida.

«Vue d'elevation du Chateau de Lérida du costé de la campagne, que est le costé de l'attaque. À ouvrage de terre faciné faite par les ennemis. Lérida, 29 octobre 1707» (AMB).

Als afores, com era habitual, lo convent de Sant Francesc.

1707. La Seu Vella i la Suda, Lleida.

1707. La Seu Vella i la Suda, Lleida.

«Vue d'elevation du Chateau de Lérida du costé de la campagne, que est le costé de l'attaque. À ouvrage de terre faciné faite par les ennemis. Lérida, 29 octobre 1707» (AMB).

Les fortificacions defensives al peu de la Suda. 

[2427] Lo Pont Vell i la Porta d'Alcàntara de Lleida en temps de Felip V

 

Quinalafem.blogspot.com

[2717] La Lleida de 1880

 

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).

1880. Lleida, plànol urbanístic. 

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Un cop superades les muralles medievals que tancaven la ciutat, calia planificar-ne l'eixample. Al plànol, s'hi dibuixen les noves mansanes (permeteu-me lo mot d'en Cerdà) amb amples carrers, avingudes arbrades, fonts ornamentals. En línies generals, lo creixement de la ciutat seguirà aquesta línia fins als pelotassos de la segona mitat de la postguerra del segle XX.

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).

1880. Lleida, plànol urbanístic. 

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Detalls de Blondel, amb la gran plaça de Sant Lluís a on s'hi faria lo mercat (estació d'atubusos actual, que ben aviat serà l'antiga), la corba d'angle recte per agafar l'Av. Catalunya, llavors de l'Acadèmia, que resseguia la muralla fins a la porta de Sant Antoni, i tornava a trencar, com encara ara, en angle recte cap a la carretera de Fraga, avui pròpiament lo carrer Acadèmia. LO Gasòmetre o fàbrica del gas s'hi instal·là, però una mica més avall, a on hi ha la benzinera actualment. 

L'antiga Casa de Caritat fou la Maternitat i als anys 80 se convertí en la biblioteca provincial. Lo Manicomi avui és la delegació de cultura de la Generalitat, amb la clínica Montserrat al darrere. La gran esplanada de l'aparcament actual correspon a l'ampli pati de darrere la Casa de Caritat. 

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).

1880. Lleida, plànol urbanístic. 

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Tota la ciutat vella entre Blondel i la Rambla d'Aragó. Encara avui hi tenim la mateixa disposició de la plaça de l'Almodí i carrer la Palma. Les places de Sant Llorenç, per davant i darrere (la de Sant Josep) potser una mica ampliades, mentre que la de l'Ereta ha quedat desfigurada després de les darreres actuacions urbanístiques, però era així reconeixible fins als anys 90 de la passada centúria. Lo convent de monges de l'Ensenyança havia sigut substituït ja en la postguerra per un bloc de pisos, que tenia la biblioteca provincial al costat de baix, i per unes escales i una porteta s'accedia al claustre del Roser, antic institut provincial (des de 1842) i seu del recuperat Estudi General als anys 70 i 80. 

Darrerament, també va agençar-se lo convent de Santa Clara, que és la seu, entre altres, dels Castellers de Lleida.

1880. Lleida, plànol urbanístic. 

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Lo carrer de Sant Antoni, des del vell portal i l'església fins a la catedral nova i l'Hospital de Santa Maria, llavors edificis envoltats d'altres cases per tots costats. Lo convent de les carmelites descalces passà a mans de la Paeria cap als anys 80, crec. L'església hi fou consagrda a Sant Anastasi. També fou conegut com a convent de Santa Tresa. Ara hi ha la seu del Centre de Titelles de Lleida, nucli de la magna fira de titelles que cada cap de setmana del primer de maig omple racons i places de la ciutat d'espectacles de putxinel·lis de tota mena, i que aviat farà quaranta anys, com si res!

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).

1880. Lleida, plànol urbanístic. 

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Lo carrer Cavallers ja s'havia arribat fins al riu, car lo teatre de l'antic convent de Sant Agustí s'havia cremat pocs anyets abans. Lo carrer de Blondel s'havia guanyat al riu cap a final del segle XVIII en tapar-hi l'ull del pont que tocava a la porta d'entrada de la ciutat.

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).

1880. Lleida, plànol urbanístic. 

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Des de Boters a Sant Martí. 

Lo passeig futur que serà Balmes se preveia arbrat, continuació del que serà la rambla d'Aragó. Però això no fou mai així. En aquesta bifurcació s'hi farà la presó de Lleida, cap al tombant del segle XIX al XX. Lo carrer de Sant Martí era carrer de militarada (de l'exèrcit espanyol), amb los quarters del pla dels Gramàtics, amb la Plaza de los Cuarteles, ara amb l'edifici del mercat, i de l'antiga Panera. L'església de Sant Martí fou feta servir com a presó.  

Des de Sant Martí i pel carrer Tallada, s'arribava a l'antic palau del bisbe, foragitat del palau de la Seu Vella pels Borbons (espanyols) al 1707, a tocar de l'església de Sant Llorenç, com encara avui, però amb palau episcopal nou, de la postguerra del segle XX.

1880. Lleida, plànol urbanístic. 

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Vista general de la vella ciutat closa dins la muralla i de l'eixample previst. 

[2716] Comerç lleidatà, 1880

[2378] La Lleida prenapoleònica, més

Quinalafem.blogspot.com