Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Antoni. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Antoni. Mostrar tots els missatges

20250404

[2655] Les hortes lleidatanes de la Mariola i de Gardeny


Segle XVIII. Gardeny, Lleida.
«Nota o discreció de la Montanya i Terreno que posehexen i reguen molts individuos de la Ciutat de Lleyda, de l'aigua de la calçada que és del Gran Prior de Catalunya fet per Anton Melet, mestre de cases de Lleida» (PARES).
Un preciós plànol (de gairebé metre per mig metre) dels horts que hi hagué al voltant de Gardeny, amb los recs que els proveïen d'aigua. Les propietats són tirant cap a petites, d'entre 1 i 4 jornals majorment. Van numerades i als laterals hi trobem los noms dels pagesos. Lo mapa és orientat d'oest a est. A l'esquerra hi ha lo riu Segre, que flueix per amunt. A la dreta, la secla del Gran Prior o secla de Gardeny. 

Segle XVIII. Gardeny, Lleida.
«Nota o discreció de la Montanya i Terreno que posehexen i reguen molts individuos de la Ciutat de Lleyda, de l'aigua de la calçada que és del Gran Prior de Catalunya fet per Anton Melet, mestre de cases de Lleida» (PARES).
La sortida de la muralla lleidatana per la Porta de Sant Antoni (9), i la creu de terme que hi hagué (8). Amb la urbanització moderna del lloc, la creu fou traslladada a la Plaça Catalunya. S'hi feren los tres tombs durant els anys de la postguerra. En fer-s'hi la font, encara pujà més amunt, fins a la cruïlla de Balmes-Vallcalent. 

Segle XVIII. Gardeny, Lleida.
«Nota o discreció de la Montanya i Terreno que posehexen i reguen molts individuos de la Ciutat de Lleyda, de l'aigua de la calçada que és del Gran Prior de Catalunya fet per Anton Melet, mestre de cases de Lleida» (PARES).
En color groc, els camins, des de l'ampla calçada reial (4) fins als més petits: el que pujava cap a la Mariola pels peus de Gardeny, com si ara pugéssim per Cardenal Cisneros cap al camí de la Mariola. Per la banda del riu, lo camí vell de Rufea i Butsènit (5). A l'esquerra de tot, en color blau, lo Segre. S'hi aprecien perfectament les fasseres i braçals que portaven l'aigua fins als trossos, i los masos i cabanes que los pagesos hi tenien. Potser alguna pleta i tot. 
Només sortir de la ciutat, trobàvem lo Molí de Bartolo, «i son cunyat, 2 jornals entre terra, molí d'oli i molí de farina», tots dos moguts per la força de l'aigua del torrent o braçal que baixava de la Mariola.
Al núm. 10 hi figura la Creu de Gardeny, però que no és emplaçada al plànol. Es trobava en pujar pel camí pel camí de Gardeny (6), probablement al trencant que un cop passada l'aigua de la Calçada (2) direcció ciutat, bifurcava cap a Boters o cap a Sant Antoni.

Segle XVIII. Gardeny, Lleida.
«Nota o discreció de la Montanya i Terreno que posehexen i reguen molts individuos de la Ciutat de Lleyda, de l'aigua de la calçada que és del Gran Prior de Catalunya fet per Anton Melet, mestre de cases de Lleida» (PARES).
La secla o sèquia (2) del Gran Prior (no acabo d'entendre que al DIEC hi figuri séquia; sèquia i síquia al DCV; lo nostre mot dialectal, potser fora millor amb grafia segla, però de pronúncia geminada seg-gla>sec-cla, que s'ha pràcticament perdut; per evitar una lectura segla, me decanto per secla). Lo text diu: «Braçal de la calçada que passe i rode la muntanya com se demostra en lo plano», el qual braçal agafava l'aigua de «la cequia de ahont pren la aigua del braçal major de la calçada» (1), deu fer referència a la Sèquia Major de Pinyana, propietat de la Paeria. Calçada era terme que feia referència a una conducció d'aigua.
El Gran Prior no era altre que el superior de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, que heretà les possessions templeres gardenyenques al segle XIV, llavors de la dissolució d'aquell orde militar que, juntament amb Ramon Berenguer IV i Ermengol VI d'Urgell, aconseguiren la capitulació de la Lleida sarraïna al 1149. Aquestes possessions els foren desamortitzades al segle XIX. 

1963. Lo Pont de l'Aigua i del Vi al camí de la Mariola, Lleida.
«Boletín del Centro comarcal leridano», de gener (FPIEI).
Fixeu-vos com lo braçal del Prior (2) travessava lo camí de la Mariola per mitjà d'un aqüeducte: lo color blau passa per damunt del groc, al contrari que en tots los altres casos. Lo quadre de l'artista lleidatà Josep Plana Castillo l'immortalitzà per a la posteritat. Diu la brama popular, que lo nom del pont sorgí de les facècies de la gent: l'aigua pel pas superior, i les botes de vi dels pagesos pel camí.  

Segle XVIII. Gardeny, Lleida.
«Nota o discreció de la Montanya i Terreno que posehexen i reguen molts individuos de la Ciutat de Lleyda, de l'aigua de la calçada que és del Gran Prior de Catalunya fet per Anton Melet, mestre de cases de Lleida» (PARES).
Lo castell i esplanada de Gardeny (3) són al centre del plànol, que fou dibuixat per un mestre de cases (un paleta, com es deia no fa gaire, ara constructor) d'una família molt coneguda en aquest gremi, emparentada amb la també nissaga constructora dels Batiste (enllaç).

Segle XVIII. Gardeny, Lleida.
«Nota o discreció de la Montanya i Terreno que posehexen i reguen molts individuos de la Ciutat de Lleyda, de l'aigua de la calçada que és del Gran Prior de Catalunya fet per Anton Melet, mestre de cases de Lleida» (PARES).
Fins i tot hi podem veure les canalitzacions d'aigua que calia fer passar per sota del camí. Aquesta zona, just a la falda del turó de Gardeny que dona al riu, és la que actualment ocupa el Camp Escolar, i lo camí reial n'és la vella N-II.

Segle XVIII. Gardeny, Lleida.
«Nota o discreció de la Montanya i Terreno que posehexen i reguen molts individuos de la Ciutat de Lleyda, de l'aigua de la calçada que és del Gran Prior de Catalunya fet per Anton Melet, mestre de cases de Lleida» (PARES).
A les franges laterals hi llegim los noms dels pagesos: Joaquim Berga; la Carnisser del Capítol; Batiste la Roca; Anton Bolet; Tomàs Barri; Josep Caballol; lo Fusteret; lo Aragonès; Agustí Biscarri; Pasolet lo Pagés; Sanches; lo Batlle de Raïmat; Miró; Domingo Sabata; lo Gaudet; lo Passarell; Don Joan de Tàpies (aquest n'era el més gran propietari), etc.
Lo plànol original és a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, i publicat al magne 
ATLAS DE LLEIDA - Segles XVII-XX, de Catllar  i Cosa, Bernat;  Armengol i Menen, Pere. 
Editorial: Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i la Paeria, Lleida, 1987.


[2639] Lleida des de la Creu de Gardeny i la Font del Governador a la Mariola, 1806


[2492] La Casa Antiga dels 'frares espitalers' lleidatans


Quinalafem.blogspot.com

Posted by
Labels: , , , , ,

20250119

[2639] Lleida des de la Creu de Gardeny i la Font del Governador a la Mariola, 1806

 

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
Gravat del taller d'Alexandre de Laborde de començament de segle XIX, que retrata la Lleida d'aquell tombant de segle, quan la falda del 'castell' ja havia sigut enderrocada pel primer Borbó (espanyol) i destacava, com avui encara, la silueta de la Suda i la Seu damunt del turó pelat. Als peus, la ciutat vella, amb lo campanar de Sant Llorenç marcant l'skyline des de la vista de ponent. La Porta dels Apòstols de la Seu Vella podia albirar-se des de la llunyania.

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
Vista ponentina de la ciutat lleidatana des del camí de Fraga, als peus de la roca de Gardeny. Avui (i ja en fa uns decennis), a sota del turó gardenyenc lo camí s'ha convertit en l'entrada de l'N-II a Lleida, i amb lo camp escolar dels tres instituts fins al riu Segre. 

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
La Lleida napoleònica retratada al més mínim detall. Abans de la invenció de la fotografia, aquesta era sempre la intenció del dibuixant. La Porta de Sant Antoni donava accés a la ciutat en arribant per Ponent, després de saltar lo torrent que s'escolava des de la Mariola. Les torres de la Catedral Nova divuitesca s'aixecaven per sobre la muralla i les teulades.

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
Detall de la Porta de Sant Antoni, amb lo convent a tocar.  

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
Tot al voltant de la ciutat, l'hora exuberant queda ben dibuixada. També a l'altre costat del riu. Hi veiem una barqueta. Potser la d'en Tòfol, per passar la gent d'una riba a l'altra...

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
Detall de la giragonsa del camí de Fraga a l'entrada de Lleida, amb una creu de terme acabada amb creu de ferro.

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
Detall de la muralla de Boters presa des de la perspectiva de l'actual Plaça de Catalunya. Hi destaca lo campanar de Sant Llorenç per damunt de les teulades. Ja hi havia tota una filera de xops, preludi del passeig que hi haurà en temps posteriors. Una vista gairebé idíl·lica de la ciutat, que aviat sentiria retronar los canons de la destrucció altre cop.

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
Una segona vista presa des de l'altra banda de Gardeny, a tocar de la font del Governador, feta construir al 1789 i pagada pel governador (espanyol) de la ciutat, lo marquès Lluís de Blondel. Va aprofitar una deu d'aigua que brollava d'aquest vessant del turó gardenyenc, dalt de tot de la Mariola. Gairebé dos-cents anys després fou portada a la Baixada de la Trinitat, a on la trobem avui. Probablement, aquesta és la primera imatge que en tenim, una quinzena d'anys després que fou aixecada. S'hi feu també una petita creu de terme: fins allà hi anaven, en carruatge, els adinerats de la ciutat en els passejos d'esbarjo que feien a mig matí o mitja tarda. Sobretot a la primavera i a la tarda, quan la temperatura acompanya, era un lloc natural amb vista privilegiada sobre la ciutat.


 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
Los pagesos retornen a la ciutat al capvespre...

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
...i reposen a la peanya de la Creu de Gardeny, mentre aprofiten per abeurar les someres. La barretina i la faixa eren llavors d'ús habitual.

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
La Porta de Sant Antoni, l'entrada a la ciutat per la banda de ponent. Són ben visibles les torres de la catedral nova, que tot just encara no tenia mig segle. Al seu davant, un edifici ferreny i quadrat és l'antic Hospital de Santa Maria, que llavors no era antic, sinó que es trobava en plena activitat assistencial.





Posted by
Labels: , , , , ,

20221227

[2432] Plànol de la ciutat de Lleida, 1805 (ii)

 


1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
El carrer Major, autèntic nervi secular de la ciutat vella. El convent dels Agustins (7) tapava la sortida del carrer Cavallers al riu: en una ciutat emmurallada, això no calia. Més tard, a mitjans d'aquell segle, el convent fora el primer gran teatre modern de la ciutat. Amunt del carrer Cavallers, el convent de Sant Domènec, el Roser (8). Davant de l'antic Hospital de Santa Maria, del qual en veiem el forat quadrat del claustre, la Catedral Nova (Z), l'antic convent mercedari (6), el de Santa Clara (5) i els i les Carmelites descalços (4) i descalces (3).

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
El cap oest de la ciutat antiga, amb la Porta de Sant Antoni i el convent adjacent (Y). D'allà i fins a l'església de Sant Llorenç (2) passant pel convent dels Agustins (X), pràcticament tot eren horts i jardins, majorment episcopals. Un petit torrentó acompanyava la muralla des de Boters per avall. 

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
Fora muralla, a la zona de l'actual escorxador, una bassa recollia l'aigua de la Mariola i un molí l'aprofitava per moldre el gra. El vell camí de Rufea seguia riu avall, mentre que el camí de Fraga, futura carretera, passava una mica més amunt, just als peus de Gardeny, com ara. L'església gardenyenca (I) era usada com a quarter. El magatzem de pólvora (J) era fora murs per evitar perills. 

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
Detall del molí i bassa entre el Puig Bordell, ara Balcó de la Mariola, i Gardeny. La major part d'aquests braçals i fasseres d'aigua provenien de les secles derivades del Canal de Pinyana. El marquès de Blondel hi feu fer una font, en aquests paratges frescals, que s'anomenà òbviament del Gobernador, que després viatjà fins a la Baixada de la Trinitat, entre la Plaça de la Sal i la Rambla de Ferran. La font gardenyenca o mariolenca fou indret de passeig de la gente bien establerta a Lleida (oficials militars i funcionaris espanyols) a cavall del segle XVIII i XIX. Els adinerats del país, si hi volien anar, calia que hablasen d'una altra manera... L'obertura dels Camps Elisis canvià els gustos d'esbarjo a la ciutat.

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
La part de la ciutat que mai no s'omplí de cases, a la muralla de Boters.

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
La gran plaça dels Gramàtics (Q), amb la porta (15) i plaça de Boters (P). Tocant la muralla, l'església romànica de Sant Martí (S), llavors feta servir com a «almacenes de utensilios». També hi hagué els aquartarements de tropes (T, V) i el magatzem de blat del capítol de la Catedral (R), dit la Panera popularment, que fou destinat també a caserna militar de cavalleria després de la desamortització. 

1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
La xarxa de camins cap al nord-oest de la ciutat, al camí de Montsó. Als afores del Portal de Boters, diuen que a un tir de ballesta, hi hagué des de poc després de la conquesta de la ciutat, la congregació de Sant Hilari, amb l'església aixecada sobre una antiga mesquita. En els setges del segle XVII i XVIII, el lloc quedà del tot arrasat. En el moment de fer el plànol, sembla que alguns masos hi restaven. Era una zona d'eres per excel·lència, o sia, d'eres de batre el gra. 

1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
El Segre a l'areny de la Mitjana. A la banda de dalt, amb el temps, hi naixerien les Pardinyes baixes. A la de baix, la caseta que podria ser la presa d'aigua de la secla de Torres. Amb el temps, en aquest indret s'hi farien les comportes del canal de Seròs.


1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
El cap-pont de la ciutat, llavors només amb la fortificació que protegia el cap del pont. L'antic convent dels Trinitaris (13), aprox. a on hi ha ara la rotonda de l'av. de les Garrigues. L'antic braç del Segre ja era un record, i ara la secla de Torres i més cap als afores la de Fontanet portaven l'aigua a l'horta dreta de la ciutat. Hi destaquen grans finques amb masos, sens dubte dels grans terratinents de la ciutat. 

1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
Una mala lectura de la cal·ligrafia de la r, va fer catalogar el mapa com a Lexida. A banda de la disposició urbanística de les principals artèries de la ciutat vella, el mapa vol recollir els principals camins i el sistema de recs de l'horta. No podem saber si era de debò ajustat a la realitat, però podem deduir de la intenció de verisme del plànol, que l'autor va intentar reflectir-lo de la millor manera. 




Posted by
Labels: , , , , , ,

20221031

[2415] La porta de Sant Antoni lleidatana

 

1789. Lleida, Portal i Convent de Sant Antoni.
«Plano del Convento de San Antonio, y de la Puerta y Murallas del mismo nombre» (BVD).
Una vista divuitesca de la Porta de Sant Antoni lleidatana al costat de l'església del convent, que en l'urbanisme actual de la ciutat correspon al cap del carrer Sant Antoni a l'Avinguda de Catalunya. Davant d'església i portal hi hagué encara els murs del baluard. L'edifici de l'hospital fou enderrocat al 1844 i la portalada (renaixentista plateresca del segle XVI) de la vella església fou col·locada a l'Església de la Sang quan se'n refeu el conjunt al segle XIX.

Anys 1950. Lleida, L'església de Sant Antoni.
Vista de l'Avinguda Catalunya d'aquells anys, amb poc trànsit, i de la tanca del recinte conventual i de l'antic hospital amb la façana de l'església de Sant Antoni. Més avall, fora d'imatge, s'hi aixecà el convent actual de les Missiones Esclaves de l'Immaculat Cor de Maria (uf, marededeu!), que després fou residència estudiantil femenina, que dona al carrer Sant Antoni, antic portal.

1789. Lleida, Portal i Convent de Sant Antoni.
«Plano del Convento de San Antonio, y de la Puerta y Murallas del mismo nombre» (BVD).
El plànol de tota la Porta de Sant Antoni (A), amb l'esplanada del baluard al davant i l'església i conjunt conventual a la part de dalt de la porta.

1917. Lleida, Antiga portalada de l'església de Sant Antoni.
Foto: Josep Salvany i Blanc (MdC).
L'antiga portalada plateresca reubicada al segle XIX a l'Església de la Sang, sota la direcció de l'arquitecte Agapit Lamarca, sogre d'en Francesc Macià.

1789. Lleida, Portal i Convent de Sant Antoni.
«Plano del Convento de San Antonio, y de la Puerta y Murallas del mismo nombre» (BVD).

1789. Lleida, Portal i Convent de Sant Antoni.
«Plano del Convento de San Antonio, y de la Puerta y Murallas del mismo nombre» (BVD).
Porció girada del plànol en el sentit de visió habitual. Per a on ara baixa la riuada de cotxes de l'Av. Catalunya i de Boters, llavors hi descendia el camí de Boters i el torrent de la Mariola, que obligava a un pont, probablement de fusta, davant la portalada. A començament de segle XX, s'hi feu l'escorxador municipal, a la part alta del torrent, que sempre tenia necessitat d'una bona quantitat d'aigua. A la fàbrica d'aiguardent del convent, també li donaren gran ús, oi?

1789. Lleida, Portal i Convent de Sant Antoni.
«Plano del Convento de San Antonio, y de la Puerta y Murallas del mismo nombre» (BVD).
La Porta de Sant Antoni era flanquejada per dos torres (X) i tenia davant una plaça o esplanada (S) fins als murs del baluard. Al costat de dalt, l'hort del convent (M).

1789. Lleida, Portal i Convent de Sant Antoni.
«Plano del Convento de San Antonio, y de la Puerta y Murallas del mismo nombre» (BVD).
A tocar de l'hort, a la part superior, carrer amunt per entendre'ns, els antonians hi disposaren la fàbrica d'aiguardent. 

1789. Lleida, Portal i Convent de Sant Antoni.
«Plano del Convento de San Antonio, y de la Puerta y Murallas del mismo nombre» (BVD).
Davant de l'església hi hagué un tinglado (L), que interpreto com una mena de porxos de fusta rudimentaris per a la protecció de l'entrada.


Posted by
Labels: , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)