Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat. Mostrar tots els missatges

20240605

[2591] Antigues estampes de Catalunya


 

1856. BCN. La Plaça Reial.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya»
de 19 d'agost de 1934 (ddd-UAB).
La nova plaça barcelonina fou inaugurada al 1856 en lo solar d'un antic convent, tota enjardinada i amb una gran peanya per a l'estàtua eqüestre del rei (espanyol) de l'època. Només se n'exposà el model de guix, al 1869, però mai no s'hi acabà posant la definitiva en bronze. Cal no confondre-la amb la medieval Plaça del Rei, en honor —aquesta sí— als reis catalans de la nostra Corona d'Aragó.

Ara fa cent anys, els suplements dominicals dels diaris parlaven de literatura i d'història. Avui, ens donen consells bàsics d'autoajuda: com cuidar els fills, com triar unes vacances, quins vins o restaurants ens cal conèixer, trèquings a terres llunyanes o ciutats del món que hem de visitar si us plau per força... La història del propi país hi és desconeguda, i encara menys a les portades.

Segle XIX. BCN. La Duana.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya»
de 6 de maig de 1934 (ddd-UAB).
Lo Pla de Palau al segle XIX. A l'esquerra, el gran edifici de la Duana. La imatge és presa mirant cap a ponent, des de davant l'estació de ferrocarril, aproximadament. 

Segle XVIII. BCN. Setge de 1714.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya»
de 13 de maig de 1934 (ddd-UAB).
Lo setge borbònic a la capital del país. 

1806. Monestir de Montserrat.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya»
de 20 de maig de 1934 (ddd-UAB).
Un gravat de Laborde de la plaça del monestir just abans dels incendis provocats pels ocupants napoleònics.

Segle XIX. Girona. Processó del Corpus.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya»
de 27 de maig de 1934 (ddd-UAB).
La sumptuositat de la processó davant l'escalinata de la Seu gironina, tot i que molt minvada respecte de segles anteriors. La lluita contra la dominació religiosa (contra totes les religions, que no n'hi ha cap de vertadera o de millor, que totes són invenció humana) encara no s'és acabada, i continua essent font de conflicte i de guerres entre la humanitat. I ja som a ple segle XXI.

1830. Martorell, lo Pont del Diable.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya»
de 3 de juny de 1934 (ddd-UAB).
Un gravat del vell Pont del Diable martorellenc, encara en ús ara fa cent anys, tot i que li calguessin algunes obres de dignificació.

1701. Monestir de Montserrat.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya»
de 10 de juny de 1934 (ddd-UAB).
Plànol setcentista dels camins i ermites montserratines, amb el monestir murallat al centre.

Segle XIX. Lo Pont del Lledoner.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya»
de 17 de juny de 1934 (ddd-UAB).
Pont setcentista sobre el torrent del Lledoner, entre Cervelló i Vallirana. El gravat és de Ligier, dins la magna obra de Laborde. Durant el regnat del rei (espanyol) Carles IV, l'obra encara s'estava acabant. 

Segle XIX. Tarragona, Torre de Pilat.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya»
de 24 de juny de 1934 (ddd-UAB).
Un gravat de Laborde de la gairebé bimil·lenària Torre de Pilat tarragonina.

Segle XIX. Manresa, Pont medieval.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya»
de 1 de juliol de 1934 (ddd-UAB).
Gravat de Laborda de la vista de la capital manresana sobre el riu Cardener, amb el vell pont, la Seu i el magne edifici barroc sobre la cova de Sant Ignasi.  

Segle XIX. Monestir de Poblet.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya»
de 8 de juliol de 1934 (ddd-UAB).
Gravat del monestir abans de la decadència provocada per la desamortització de 1835.

1825. Reus.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya»
de 15 de juliol de 1934 (ddd-UAB).
Una plaça reusenca «típica de les acaballes de la dominació napoleònica».

Segle XIX. Solsona.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya»
de 22 de juliol de 1934 (ddd-UAB).
Gravat del castell solsonenc d'inicis del Vuitcents. Un castell imponent, arruïnat des de l'època de la tercera guerra carlina.

1824. L'Arc de Berà.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya»
de 29 de juliol de 1934 (ddd-UAB).
L'Arc romà de Berà, a tocar de l'Hostal de la Figuereta.

1818. Girona.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya»
de 5 d'agost de 1934 (ddd-UAB).
Una litografia de la ciutat gironina del Bacler d'Albe amb l'antic pont de Sant Francesc protegir per una gran torre a l'entrada. Els carros travessaven pel gual, i la gent per la passera de fusta. La Seu gironina al fons, i al centre el campanar de Sant Feliu.

1826. Lo castell de la Ribera Salada, Solsonès.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya»
de 12 d'agost de 1934 (ddd-UAB).
Una litografia de Langlois de l'època de la Guerra del Francès.

1806. Muralla romana de Tarragona.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya»
de 26 d'agost de 1934 (ddd-UAB).
Estampa de Laborde de les ciclòpies pedres dels murs romans de la ciutat.

Segle XVIII. La dansa.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya»
de 2 de setembre de 1934 (ddd-UAB).
Dansa setcentista. 


1880 ca. La Plaça de la Pau, BCN.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya»
de 9 de setembre de 1934 (ddd-UAB).
La plaça amb el monument a la Pau, que li donà nom, pocs anys abans que s'hi plantés el de Colom (1888). Al darrere, les parets del quarter militar i les arcades de les Drassanes medievals, amb la muntanya de Montjuïc com a decorat.

1806. Montserrat
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya»
de 16 de setembre de 1934 (ddd-UAB).
L'e,mboirada muntanya de Montserrat des de Monistrol, a la riba del Llobregat.

1806. Manresa, la Torre del Breny.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya»
de 23 de setembre de 1934 (ddd-UAB).
L'antic monument sepulcral romà convertit en masia. 

1806. Lleida.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya»
de 30 de setembre de 1934 (ddd-UAB).
La Suda i la Seu Vella des del camí de Fraga, al peu de Gardeny, enllà de la Porta de Sant Antoni. A l'esquerra, hi destaca lo campanar de Sant Llorenç i, a la dreta, les torres de la Catedral Nova. 

1806. Tarragona.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya»
de 14 d'octubre de 1934 (ddd-UAB).
La ciuat de Tarragona des del camí ral que hi arribava pel nord. A la cruïlla, un gran molló, indicatiu de les direccions.

1668. Vilafranca del Penedès.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya»
de 21 d'octubre de 1934 (ddd-UAB).
La ciutat penedesenca tota reclosa dins la muralla, en los temps reculats de la Guerra dels Segadors.

1668. La Casa de la Ciutat, BCN.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya»
de 4 de novembre de 1934 (ddd-UAB).
L'ajuntament barceloní a mitjan segle XIX, quan se'n va enderrocar la façana gòtica per obrar la Plaça de Sant Jaume: «Hom arribà a temps de salvar el portal i la bella estàtua de l'arcàngel Sant Rafael que el protegia».


[636] El món per un zograscop


Quinalafem.blogspot.com

20190127

[1938] Estampes catalanesques, 1811

1824. Arc de Berà (el Tarragonès).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
La vella Via Augusta romana, vertadera autopista del Mediterrani durant segles, alçat per Luci Licini Sura, ciutadà de Tàrraco, que en son testament disposà d'honorar l'emperador Octavi August, just al voltant del canvi d'era del nostre calendari, entre els anys 15 i 5 aC.
Llavors la via passava per sota l'arc. La imatge inclou el dibuixant, assegut en un dels carreus esbarriats per terra, mentre va fent el seu esbós. 
1824. Arc de Berà (el Tarragonès).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
«This edifice is situated not far from the Venta de la Figareta, on a level space about a mile from the sea, the road from Barcelona passing beneath its arch». S'hi explica que el camí ral passà durant molts segles apartat de l'arc, però que en aquells temps s'hi havia restablert el pas per sota: «the engineers, with very good taste, restored the more classic route». Diu que Lucini havia estat tricecònsul sota l'emperador Trajà (finals segle I), però les investigacions actuals el relacionen més aviat amb el Lucini que havia estat prefecte de la Colònia Victrix Júlia Lèpida, al peu del Cinca, a l'actual Vilella, i que hauria continuat sa carrera lluny de la boira ponentina i sota el càlid solet mediterrani.
1824. Tarragona.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
El monument funerari dels Escipions a les envistes de Tarragona. 
1824. Tarragona.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
La vista de la ciutat dalt del promontori originari de Tàrraco des de la platja llarga, «commanding a fine wiew towards Tarragona, and beyond it, as far as Cape Salou».
1824. Tarragona.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
La descripció de la torre funerària, en disputa sobre si era o no en veritat la tomba dels cònsols romans, cosa que actualment s'ha descartat. La torre es troba «standing at the edge of a small wood of pines, close to the high road which skirts the sea shore», i és descrita pel viatger anglès.
1824. Montserrat.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Vista del conjunt orogràfic montserratí des de les ribes verges i ondulants del Llobregat. Cap al 1811, quan en fou fet l'esquetx, «the whole of that part of Catalonia was filled with French troops».
1824. Montserrat.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Seguint la visió geopolítica del moment, l'autor qualifica Montserrat com un dels paratges més destacats de l'Estat (espanyol). El Llobregat irrigava una feroç i fèrtil vall i, de sobte, «steep mointains rose abruptly round this valley, clothe below with dep woods of ilex and above with pines». Alzines i pinedes fins als peus de la muntanya santa.

El camí de pujada no era pas còmode i anaven distingint diverses ermites, algunes «perched betwixt huge masses of rock, whic appeared as if suddenly cleft asunder, satanding like obelisks involved in clouds». La boirina les convertia en imatges molt singulars. 

El monestir havia resultar severament danyat en l'última gavatxada. El convent, més avall que les ermites, «stands... on a spotcleared by great labour and expense to accomodate so large an edifice». La capella és citada com a molt rica en joies i argent, i «no less than 85 huge lamps of silver illumiated the shrine of our Lady of Montserrat», la imatge de la qual és representada «nearly black».
1824. Manresa (el Bages).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
La vista de la ciutat manresana en arribant al pont sobre el Cardener. 
1824. Manresa (el Bages).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Un grupet de pagesos amb una carreta de bous en primer terme animen l'estampa del camí sobre el pont medieval i, al darrere, «the deplorable state of this once flourishing town is truly to be regreted», per causa de la destrucció causada en la darrera guerra: «The Frech set fire to the town, destroyed all the principal edifices, and plundered the inhabitants without remorse».
1824. Manresa (el Bages).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
A Manresa hi havia hagut  600 telers! El castell també havia sofert la venjança de l'enemic francès. La vall del riu, però, fèrtil i poblada de roures i alzines sureres: «it is barked every sixth or seventh years, by making longitudinal slits, and others transvers, in the outer coat... pushing off the cork in large tables, which are piled up for some time in the adjacent ponds, laden with stones to flatten them». Amb pedres s'aplanaven les llesques arrodonides del suro extret. 

Se celebra la vista de la vila de Cardona per «its wonderful mountain of salt, nearly 500 yards in hightm and upwards of three miles in circumference».
1824. El Bruc (l'Anoia).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
El petit llogaret del Bruc amb la muntanya de Montserrat al fons i arraulidet al voltant del campanar, que es guanyà un lloc al llibre del viatger anglès gràcies a la famosa batalla contra l'exèrcit invasor francès que lliuraren «the Somatenes, or armed population of Manresa, determined to resist their oppression, where posted in the strong pass of Bruc to intercept the approach» dels enemics.
1824. El Bruc (l'Anoia).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
És clar, els fets sorprenents del «drummer boy» havien d'ésser-hi explicats. En sentir el timbal, el general francès «believed reinforcements wer actually marching against him». Un primer gran triomf , «the first successful effort of the patriots in Catalonia».
1824. Barcelona.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Vista de la ciutat des del mar, tancada en l'ampli pla sobre el qual s'assenta.
1824. Barcelona.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Sembla incessant el trànsit de velers i pescadors davant el port atesa la nombrosa presència de vaixells al dibuix. A l'esquerra, la torre de Montjuïc amb les tradicionals banderes que els feien de guia i que «commands the whole city». La ciutat només s'intueix entre el velam, i el campanar del Pi s'erigeix dominant a la part occidental de la ciutat. 
1824. Barcelona.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
«This fine city, and int lovely environs, laid out in gardens, and studded with country houses, makes a fine appearence from the sea». Arribats al moll, hi troben les autoritats enfeinades en la primera pedra per allargar-lo i ampliar-lo. El capità general (espanyol) tenia residència al Pla de Palau, contigu a la llotja i a l'edifici de la duana, «both recently erected, and scarde yet finished». En aquest darrer, hi havia el pis superior «occupied by schools of philosophy anb belles lettres, sculpture and painting», car la Universitat, bandejada pels Borbons, encara no havia pogut ésser restaurada.

L'estada del viatger té lloc al Carrer Ample. Fa una ràpida descripció de la ciutat i alguns monuments, tot concloent que la ciutat, tot just alliberada de l'opressió francesa (per passa a l'espanyola) era empobrida, però amb revifalla del comerç. Els cinquanta mil habitants de la ciutat disposaven de «two public walks, one called the Rambla (gravel pits), and another on the western side of the city, 700 yards in extent: these are thronged, especially on festivals. the theater is large and handsome». Al teatre, nit per d'altra, òpera italiana i obra 'espanyola'. El segon passeig, però, no era a l'oest, sinó a l'est, des de la ciutadella militar per amunt.

L'edició de l'obra tingué lloc al 1824 després del segon viatge de l'autor anglès per terres peninsulars, però els dibuixos i textos remeten a la seua primera travessa de la península, per raons militars, al 1811.