Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Molí de Cervià. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Molí de Cervià. Mostrar tots els missatges

20250416

[2659] La secla de Fontanet i la de Torres, més

 

2016. La secla de Fontanet.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
Los orígens sarraïns de la secla de Fontanet. La boquera, cap al començament del terme d'Alcoletge, no devia ser tan amunt com en l'època cristiana, que fou traslladada a Térmens. Fou la primera gran infraestructura hidràulica lleidatana. 

2016. La secla de Fontanet.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
Des del límit de Térmens amb Castellpagès, l'antiga Vilanova de la Barca, la secla s'amplià en època feudal i esdevingué, amb los molins fariners que movia, peça fonamental de l'economia lleidatana baixmedieval fins a la fi de l'Antic Règim.

2016. La secla de Fontanet.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
Lo magnífic treball d'aquest grup d'estudiosos.

2016. La secla de Fontanet.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
La peixera de Térmens fou l'entrador de la secla de Fontanet durant segles. Les avingudes del riu de ben segut que la devien desmuntar una vegada i una altra, i calia refer-la. Quedà en desús en fer-se la boquera del Canal de Balaguer.

Peixera, Joan Coromines (DECLC).
En lo sentit de resclosa o barratge de construcció vegetal, amb estacada de pals i pedres per desviar un curs d'aigua, lo mot peixera no deriva de peix, sinó del romànic PAXILLUS*, diminutiu del llat. PAXUS, pal. De tota manera, lo reforç del mot peix en la ment dels parlants lo degué acabar de fixar. 

2016. La secla de Fontanet.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
La concessió feudal de la secla de Fontanet feta pel rei català Alfons I n'allargava lo cap de dalt, des d'Alcoletge fins a la peixera de Térmens, i també lo cap inferior, car en concedia l'allargament fins a Gebut. 

2016. La secla de Fontanet.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
La fotografia dels anys 1920 deixa entreveure l'entrador de la peixera de Tèrmens, a on encara s'hi observen algunes grans pedres que la formaven. 

2016. La secla de Fontanet.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
Durant segles, la destrucció i refeta de la boquera de l'entrador fou constant. Cap al segle XVIII fou traslladada més avall, en arribant a Vilanova de la Barca, poble que travessa per una mina subterrània.

2016. La secla de Fontanet.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
A Alcoletge, la secla principal se divideix: hi naix la Secleta (a l'esquerra), que en regarà bona part del terme fins al començament del de Lleida, a l'actual polígon del Segre. Per fer possible la desviació de l'aigua, s'hi feren uns estelladors amb dos comportes. En tancar-se totalment o parcialment, l'aigua entrava a la secla petita, a banda esquerra de l'original, per resseguir la corba de nivell que permetrà regar la major part de l'hora alcoletgenca.
A la dreta de la casa dels estelladors, hi hagué lo sobreeixidor, al qual podien incrustar-se uns taulons per aixecar-ne l'alçada. Amb la gran pala de la Secleta tancada i les comportes dels estelladors abaixades, l'aigua remuntava ben bé metre i mig, de manera que permetia de regar les tres o quatre darreres finques de la secla principal a repèl. Que volia dir precisament això: aixecar-hi lo nivell per fer entrar l'aigua a aquests pocs trossos del marge esquerre, que habitualment no es regaven per llei física.
Dos travesses de tren permetien saltar la secleta i accedir a la casa de comportes dels estelladors. Quantes vegades les havia travessat tot jugant de petit, mentre los pares s'afanyaven a collir los prèssics (los sucosos ditxarrets, los gegants redglòvers) o pomes (stàrquing o golden). Com a molt, un vigila no caigos, de la mare. Cada dissabte a partir de les tres de la tarda, lo padrí Josep (lo meu pare) tenia permís per tancar les comportes i regar los repèls, que així se'n deia dels trossos que se regaven amb aquest sistema. Un cop posats los taulons al sobreeixidor, comportes tancades, oberts los portillons i les pales del tros, només calia esperar: ho feia ajagut a l'altra punta del tros, tot fent migdiada a l'ombra. Quan l'aigua li tocava los peus, lo feia despertar. Lo tros ja era regat. 

2016. La secla de Fontanet.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
Los censos pels drets de reg eren pagats a la Paeria, i a partir de 1758 a la Junta de Sequiatge de Pinyana i Fonanet. S'hi pagava amb espècie, un quartà de blat per jornal, que fou canviat per pagament en diners a la segona dècada del segle XX. Durant aquest segle, també començaran los usos industrials, nova font de conflictes, en especial amb lo polígon del Segre. Los cobraments eren religiosament anotats al Llibre de Sequiatge de la ciutat lleidatana.

2016. La secla de Fontanet.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
L'evolució històrica de les ordinacions de les secles de Pinyana i Fontanet. Lo regiment de l'aigua generava nombrosos conflictes d'interessos i despeses de manteniment i reparació. 


2016. La secla de Fontanet.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
Un esplèndid croquis de la secla de Fontanet, amb los principals punts del seu recorregut.

2016. La secla de Fontanet.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
La parcel·lació dels trossos entre Alcoletge i Granyena remet a dos mil anys d'antiguitat, a l'època de l'Ilerda romana. Allà en diem sorts, estretes parcel·les allargades i rectangulars.

2016. La secla de Fontanet.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
Lo vell molí de Cervià, que passà d'aquesta família a la Paeria ja al segle XIV. És lamentable l'estat ruïnós en què el trobem. 

2016. La secla de Fontanet.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
Lo molí de Vilanoveta és de propietat municipal lleidatana des del segle XVI. 

2016. La secla de Fontanet.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
Lo Llibre del pesador del blat i la farina, segle XVIII, AML.

2016. La secla de Fontanet.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
Al primer terç del segle XX, lo Tòfol, pagès de l'horta, feia també lo servei de pas de barca. Era dels pocs que tenia llicència de pescador al Segre, activitat molt regulada i restringida. A aquests personatges, «la societat els associava a un model de vida arcaic i els vinculava a un entorn marginal i feréstec del riu». 
Lo camí vell d'Albatàrrec, secla de Torres avall, i que passava pel xoperal del Tòfol i lo pont del Boc de Biterna, ha sigut lloc de trànsit intens. També la família de Màrius Torres hi tingué un mas, i lo poeta en recorda més d'una vegada les passejades amb lo padrí i lo pare. 

1910. Les barques del Tòfol.
«El Ideal», de 19 d'octubre (FPIEI).
La celebració de l'aplec catalanista i republicà a l'espai del xoperal, només dit així més actualment, car llavors sempre fou les barques del Tòfol.

2016. La secla de Torres.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
Los orígens de l'allargament de la secla de Fontanet se situen al segle XII, i lo nou rec se coneixerà com a secla de Torres. La seua història vindrà molt marcada per la Comanda dels Hospitalers de Sant Joan, que eren los grans propietaris de les terres del final del traçat i sempre van haver de pledejar perquè l'aigua els arribés en quantitat suficient.

2016. La secla de Torres.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
Obres de millora i manteniment constants.

2016. La secla de Torres.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
Plànol del traçat de la secla des de Lleida fins a Utxesa.

2016. La secla de Torres.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
Lo Canal de Seròs seguirà quasi paral·lel per l'exterior la secla de Torres.  


2016. Les secles de Fontanet i de Torres.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).



[2658] Les històriques secles de Fontanet i de Torres i los molins de Cervià i de Vilanoveta


Quinalafem.blogspot.com

Posted by
Labels: , , , , , , , ,

20250414

[2658] Les històriques secles de Fontanet i de Torres i los molins de Cervià i de Vilanoveta

 


1789. Les secles de Fontanet i de Torres.
«Plan que manifiesta por mayor algunas particularides de la Azequia llamada del Comendador, y de los Riegos de los Términos de Lérida, Pedrós, Albatarre, Montoliu, Sudanell, y Torres de Segre, que se valen de las Aguas de dicha Azequia para sus Riegos y otros usos» (ACA, PARES).
Lo plànol setcentista de les secles del marge esquerre del Segre, que «acompaña a una relación, de 9 de marzo de 1789, del arquitecto Simón Ferrer, experto nombrado de oficio en la causa seguida en el tribunal de la Real Audiencia de Cataluña por Pedro Gerónimo Net, comendador de la encomienda de Torres de Segre de la Orden de San Juan de Jerusalén, contra varios particulares y los ayuntamientos de Albatàrrec, Montoliu de Lleida y Sudanell, acerca del uso de las aguas del río Segre que pasan por la acequia de Torres de Segre». 
La secla de Torres també era dita del «Comendador» [comanador], per tal com d'Albatàrrec per avall regava una gran extensió de terres dels santjoanistes al Baix Segre.

1789. Les secles de Fontanet i de Torres.
«Plan que manifiesta por mayor algunas particularides de la Azequia llamada del Comendador...» (ACA, PARES).
La vista vertical s'acosta una mica més a la representació mental que en tenim.

1789. Les secles de Fontanet i de Torres.
«Plan que manifiesta por mayor algunas particularides de la Azequia llamada del Comendador...» (ACA, PARES).
La secla de Fontanet en arribant a la ciutat de Lleida (A), amb lo vell pont inconfusible. A l'extrem esquerra, lo molí de Cervià (F) i més avall, a la Bordeta, lo molí de Vilanoveta (G). Alguns braçals secundaris se'n derivaven. Des de la Mitjana lleidatana, una boquera (M) hi prenia l'aigua per a la Secla de Torres. La de Fonanet li abocava la poca aigua que li restava al final de son recorregut (LS) al terme de Pedrós, un cop superat lo Torrent de la Femosa (PQR) per mitjà d'un aqüeducte (I). Potser al mateix lloc que lo Pont del Boc de Biterna.

2016. Lo Pont del Boc de Biterna, Lleida.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
La Femosa a punt d'arribar al desguàs amb lo Segre. Un lloc màgic o tenebrós, segons cada punt de vista, de reunió de bruixes, que hi foren empaitades al 1627. Al nostre país sempre hem sigut culs de sagristia, i així ens va... 

1855. Los molins de Cervià i de Vilanoveta, Lleida.
«Boletín Oficial de la Venta de Bienes Nacionales de la provincia de Lérida», 
de 28 de setembre (FPIEI).
 Els molins de Cervià i de Vilanoveta (o de Sant Anastasi), possessions de la Paeria durant una colla de segles de l'Antic Règim, foren subastats [jo ja me nego a escriure subhasta, subhastar: simplifiquem l'ortografia, és urgent!] per l'Estat (espanyol) per mitjà de la desamortització de bens municipals de 1855. L'escrit en detalla les propietats i la taxació. Tots dos disposaven de tres pedres de mola, però només dos d'actives perquè calia derivar aigua per al reg.

2016. Lo Molí de Cervià, Lleida.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
Detalls de lo Molí de Cervià, a Granyena. L'escultura de Sant Anastasi (i probablement l'escut de la ciutat) per subratllar-ne la possessió municipal.

2016. Lo Molí de Vilanoveta, la Bordeta, Lleida.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
Detalls de lo Molí de Vilanoveta, a la Bordeta.

1789. Les secles de Fontanet i de Torres.
«Plan que manifiesta por mayor algunas particularides de la Azequia llamada del Comendador...» (ACA, PARES).
La secla de Torres aigües avall de la ciutat de Lleida: Albatàrrec (B), Montoliu (C), Sudanell (D). Entre aquests dos darrers pobles, la secla fa un retomb molt pronunciat per tal de guardar lo nivell i poder fer lo salt del riu Set. 
Passats los anys, a la segona mitat del segle XIX, les escorrialles del nou Canal d'Urgell superaria la secla en arribant als Patamolls de Montoliu; a començament del segle XX, lo Canal de Seròs hauria de fer lo mateix colze pronunciat que la secla a mig camí de Sudanell, i amb un gran aqüeducte, anomenat Pont de les Cinc Boqueres, hauria de superar lo Set. 

1789. Les secles de Fontanet i de Torres.
«Plan que manifiesta por mayor algunas particularides de la Azequia llamada del Comendador...» (ACA, PARES).
Un cop encarada ja cap a Torres de Segre (E, sense pont al Segre llavors), la secla encara mouria un altre molí: lo del Comanador de l'orde santjoanista (J), just a l'inici del terme (Z). Aquest antic molí medieval fou conegut com a molí de la Coniaquera o, popularment, Consaquera [Un sistema hidráulico feudal en el valle del Segre: la acequia de Torres, Josep Marfull Oromí, 1990, enllaç], que no s'ha de confondre amb lo molí que los regants de Torres construïren cap al 1880 a la sortida del poble i que avui fa de museu. L'antic molí medieval s'extingí amb la desamortització i degué enrunar-se, per la qual cosa en calgué un de nou. 

1886. Les secles de Fontanet i de Torres.
«Diario de Lérida», de 7 de febrer (FPIEI).
Actualment, les activitats de la Junta de Sequiatge i les vicissituds de les secles d eFontanet i de Torres passen del tot desapercebudes per a la ciutadania. Però hi hagué un temps, en què foren part essencial de la vida de la Lleida pagesa. Que encara espera el seu gran museu a la nostra ciutat.

2016. La secla de Fontanet i la de Torres.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
S'apunta que la secla de Fontanet fou excavada cap al segle X, època de desenvolupament urbà i social de la Larida sarraïna. Fa uns dotze quilòmetres, des de la boquera de Vilanova de la Barca, tot i que abans de la construcció del Canal de Balaguer prenia l'aigua de l'entrador de Térmens, uns vuit quilòmetres més amunt. La de Torres té origen cristià: del mateix segle XII, poc després de la conquesta de la ciutat, al 1184, quan lo rei català Alfons I autoritza la continuïtat de Fontanet fins a Torres i Gebut. 

2016. La secla de Fontanet i la de Torres.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
A l'entrada del poble de Vilanova de la Barca, la secla s'amaga per una mina subterrània fins a la sortida de la població. No gaire més avall, hi hagué lo Molí de la Nora, conegut als anys 60 i 70 del segle passat per la seua adequació com a restaurant, que esdevingué prou anomenat. Ja ben endins del terme de la partida de Granyena, un altre molí medieval, lo de Cervià, datat del segle XIII, fou mogut secularment per la força de les aigües de Fontanet. 

2016. La secla de Fontanet i la de Torres.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
Lo molí de Sant Anastasi a la Bordeta lleidatana va funcionar fins als anys 90 del segle XX, tota una fita històrica, quan ja era envoltat de cases i carrers per totes bandes.
Lo xoperal del Tòfol és lo punt de desguàs de la secla de Fontanet, que mor al torrent de la Femosa, que de seguida s'aboca al Segre, després de passar per sota del Pont del Boc de Biterna. Ací hi hagué un conegut pas de barca, molt important per a la comunicació d'aquesta zona de l'horta lleidatana. Actualment, una esplèndida passera permet fer lo salt del riu. 










Posted by
Labels: , , , , ,

20170305

[1652] La Lleida assetjada de 1810

1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Plànol de les posicions de l'exèrcit francès en el setge de maig de 1810. A la panòplia hi veiem l'escut dels regnes hispànics sota dominació napoleònica. Al peu, la informació sobre el gravat: «Levé et dessiné par Pedemonte, Capitaine au Corps de Génie Miliataire».
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
La ciutat i la plana del voltant son dibuixats en aquest plànol de manera inusual, atès que és un plànol invertit, mirant al sud.  
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
La llegenda senyala amb majúscules els noms dels baluards; les xifres àrabs indiquen les nits de treball en la construcció de les trinxeres, mentre que les romanes indiquen les bateries artilleres. «Les lignes ponctuées indiquent la marche des colonnes d'attaque le soir de l'assaut».
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
El llistat d'oficials comandants i de forces de les armades assetjant i de la guarnició. O francesos o espanyols, cap amb els cognoms de la gent del país en aquells temps, disputat entre la dominació colonial dels uns i dels altres. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Calendari del setge, des del 12 d'abril, data d'arribada de l'exèrcit del Mariscal Suchet davant de Lleida, fins a la vigília de l'assalt: «Le 12, l'Artillerie renouvelle son feu avec 32 pièces, distribués en 8 Batterirs de la manière suivante...» Se'n detalla el nombre i la localització.
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Durant la nit del 12 al 13, «le Général en chef fait escalader les deux Redoutes de San Fernando et du Pilar, défendues par 400 hommes et par 4 pièces de canon». Això eren els reductes de Gardeny.

Arriba el dia de l'assalt: «Le 13, au soir, le Général en chef fait donner l'assaut aux deux Brèches du Bastion du Carmen on pénètre dans la grande rue et dans l'avancée du Carmen, malgré les feu des pièces placées sur le Pont, on force la Barrière a, ce  qui facilite l'enlevement des Coupures b, et donne une nouvell entrée dans la Ville, dont la Garnison se retire au Chateau, et par suite des dispositiions de Général en chef, les habitans sont forcés de s'y réfugier pêle-mêle avec elle».

El dia 14 continua el bombardeig del castell, fins que s'és rendit: «il est obligé de capituler, la Garnison se rend Prisonnière de Guerre, celle du Fort Garden suit son exemple». Dins la plaça lleidatana hi havia 133 peces de canó i 9.000 homes de tropa. La pressió militar sobre la població, espanyola a dins i gavatxa a fora muralla, devia d'ésser insofrible. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
El Segre que corre cap a la dreta i els plans de la Vilanoveta de la Bordeta, llavors tot parcel·lat de camps de conreu. Els tres camins que en sortien eren els d'Albatàrrec (riu avall), de Montblanc i de Barcelona. Riu amunt, hi havia el camí de Granyena. A la sortida del bastió de Cappont, el monestir dels trinitaris abandonat. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Els turons de Gardeny, amb l'antiga fortificació militar templera de cara a Lleida. A banda del castell principal, dos reductes vigilaven de cara al camí de Fraga. Més al sud, a la dreta del mapa, l'altiplà de la Caparrella, anomenat Serra de Cannelín, que no trobo documentada amb aquest nom enlloc més. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Detall del castell de Gardeny, amb les diferents línies de fortificació i els reductes de Sant Ferran i del Pilar.
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
El bastió del Carme, per on començarà l'assalt definitiu a la ciutat. Hi veiem l'església del Carme al costat de la muralla del riu, i l'antiga església gòtica de la Magdalena, al costat de la porta del mateix nom. Camí enllà, una creu de terme assenyalava la proximitat de la ciutat. Després del setge, l'edifici quedà tan danyat que hagué d'ésser enderrocat al 1812. Lleida va perdre una de les esglésies més característiques de la ciutat des dels temps de la conquesta. 

Dalt del turó, veiem la silueta de la Seu Vella amb el claustre, i del castell de la Suda, envoltats de baluards defensius per totes bandes. Davant del baluard del Carme, s'observen bé les trinxeres parapetades que en forma de ziga-zaga anaven avançant cap a la muralla i que finalment permetrien l'assalt. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Tota la ciutat als peus de la Seu i allargassada al llarg del Segre. La precisió dels plànols militars napoleònics era exquisida. Podem veure-hi els principals carrers i la silueta dels grans edificis i illes de cases de dins la ciutat emmurallada. A Boters, hi veiem la Porta Nova, i molt a prop els horts del Bisbe i el nou palau episcopal, que calgué aixecar a partir de 1707 per causa de l'ocupació militar (espanyola) de la Seu Vella. S'aprecia també la Catedral Nova, aixecada pel mateix motiu al llarg del segle XVIII, i la Porta de Sant Antoni.

També podem observar-hi el detall del convent i claustre del Roser o dels dominics, tristament cèlebre per l'holocaust que les tropes borbòniques hi causaren un segle abans, emplaçat a la costa del carrer Cavallers, que llavors no tenia sortida directa al riu.

Fora muralla, el molí fariner i la gran bassa d'aigua que hi havia al torrent que  baixava de la Mariola, aprox. a on després s'hi aixecaria l'edifici de l'Escorxador. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Detall de la banda nord-oest de la muralla i del turó de la Seu, amb el barri de Sant Martí, antic burg universitari lleidatà, també arrasat pels Borbons com a càstig a la ciutat conquerida, amb el gran pla dels Gramàtics, que recordava l'emplaçament dels antics palauets i escoles universitàries. A tocar de la porta de la muralla, hi veiem la silueta de l'església romànica de Sant Martí.
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Als afores de Sant Martí, s'hi trobava un gran molí d'oli. Als peus del turó de la Seu, l'esplanada del futur Camp de Mart lleidatà, tota despoblada. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
El riu Segre amb el vell pont de pedra medieval i el cap de pont fortificat. Ja feia un parell de segles llargs que no hi havia població civil, per causa de les inundacions sovintejades. En canvi, el baluard militar defensiu era ben potent. L'Arc del Pont ja tenia l'actual característica disposició en semicercle, després de la remodelació neoclàssica que s'hi féu al llarg del segle XVIII. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Detall del camí de Sant Ruf, que tenia un molí fariner ben a prop. Una mica més endavant, arribant a la ciutat, la «Poste de la Croix», amb la creu de terme de Sant Ruf.
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Detall del tossal de l'actual polígon dels Frares, amb el camí d'Alcoletge (i Balalguer) als peus, paral·lel a la sèquia de Fontanet. S'hi veu bé, com els conreus són a la marge dreta, que era la que es regava per irrigació natural. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Detall de l'ermita de Granyena (afrancesat com a «Graigniana»), amb els enormes graverars i arenys del riu en arribant a la Mitjana. La informació escrita aclareix que la comunicació entre l'una i l'altra banda del riu es feia per dos «bacs» o passeres, «situés a 2.000 metres environ au dessus de ce point», és a dir, entre Corbins i Alcoletge.
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Detall del Molí de Cervià, a la sèquia de Fontanet, al camí de Granyena, just davant de la Mitjana, llavors en estat autènticament natural, sense la presa de Pardinyes. S'aprecia bé el camí de Granyena empegadet al riu, i el curs de la sèquia de Fontanet, que mantenint la corba de nivell s'enfilava cap al molí de la Bordeta o de Vilanoveta.
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
La sèquia de Fontanet anava discorrent sense perdre nivell fins al pla de Vilanoveta, on hi hagué un petit agrupament de cases, probablement fondes, a la cruïlla entre el camí ral de Barcelona i el de Tarragona. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
 Encara una mica més avall del pla de Vilanoveta, a l'alçada de l'actual Bordeta, la sèquia de Fontanet derivava aigua cap al molí de Vilanoveta, al camí de Montblanc.

Posted by
Labels: , , , , , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)