Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mollerussa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mollerussa. Mostrar tots els missatges

20240322

[2564] Lo nostre Big-Ben

 


1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 d'abril (XAC).
La façana primigènia, amb el llarg tub d'entrada que donava a la primera pista, la circular, després de passar obligadament pel guarda-roba. La sala circular era unida per un túnel amb reservat amb la de patxanguero. Encara no s'hi havia fet la sala de festes ni la nova entrada pel planetari (que arribarien aviat), escales amunt des de la pista redona, flanquejades per seients en forma de grada, el gran reservat que voltava la pista circular, i un altre tram d'escales amb una fonteta, per arribar-hi, al planetari. D'allà, encara més amunt, la cabina del dj i, finalment, la barra de dalt.  Tot això, molt abans de l'ampliació de la macropista amb la famosa megalàmpada.

La primera generació Big-Ben fou la dels joves nascuts entre 1955-60, any amunt any avall, com retratà l'escriptor arbequí Vidal Vidal, lo poeta del Big-Ben (enllaç). Després el babyboomers dels 60 l'ompliríem els anys 80s. La disco s'obrí el mateix any que s'estrenava la Guerra de les Galàxies! (veg. l'articlet de Francesc Canosa, enllaç) o la Febre del Dissabte Nit. Per a aquells joves que vam veure com els nostres pares se'n sortien de la misèria material i moral del franquisme espanyol, la disco mollerussenca representà la nostra alienació, la fugida del món, allà dins closos i suats com al tros. Altres generacions posteriors, en lloc de triar la música i el ball, s'alienarien amb altra mena de substàncies... Per primer cop a la història, els adolescents i joves érem mantinguts dels pares, no ens calia aplanar el llom per viure, i vam voler fer la nostra fugida endavant: prou de sermons, prou de guerra, prou del vell món... ni que fos per unes horetes cada cap de setmana. La febre del Toni Manero. Els diumenges al matí ningú et despertava (ep, excepte en temps d'anar a collir al tros), t'aixecaves mig adormit i plat calent a taula. Així qualsevol, oi?

Després, com a pares i mares, ens hem trobat allò que com a joves vam sembrar. Però aquesta és una altra història... que no volem sentir gaire... i que cal deixar per una altra ocasió. Perquè, de fet, mai no ens n'hem penedit, de deixar-nos-hi la pagueta setmanal, al Big-Ben, i, per tant, no en podem donar pas encara una revisió crítica. I és que la discoteca urgellenca, per a nosaltres, fou «l'etern Big-Ben a on vam ser feliços» (Vidal, enllaç), fou la nostra addicció a la xarxa social més potent de la nostra joventut. 

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 d'abril (XAC).
L'entrada original a la sala de la disco. S'hi feien llargues cues: era la nostra professó (que diem en lleidatà) laica de cada diumenge i festa de guardar. Era el túnel d'entrada a un altre món, al nostre món. Amb quina il·lusió hi deixàrem cada setmana tants bitllets de cinc-centes peles, aquells del mossèn Cinto amb barretina! La major part d'aquests bitllets van sorgir del tros, ja fos del cereal, l'aufals o la fruita. I de la suor dels pares. 

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 d'abril (XAC).
Acabada d'inaugurar, per la festa major de Sant Josep, amb publicitat llavors encara en castellà. L'edifici, a tocar de la vella N-II, era envoltat d'una gran esplanada per tots costats, a on un miler de cotxes s'hi amuntegaven cada sessió afilerats pels senyors aparcadors, pila en mà per fer indicacions. Quan diem cotxes volem dir des d'R4 a R12, o Simques mil, o Seats 127 a 1430, o similars, majorment.

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 28 de desembre (XAC).
 Les mítiques campanades de Cap d'Any al Big-Ben. Recordo com, al planetari, s'hi sentia fimbrejar el terra, de tanta gentada que hi havia, que s'hi tardava una hora de baixar fins a la pista de baix, amb lo cubata arronsat al pit, que no es tombés, i lo cigarret a l'altra mà... o la parenta agafada per no perdre-us, que no hi havia mòbils i costava un ou, com dèiem llavors, tornar-vos a trobar. Per això, cada colla de cada poble tenia un racó assignat. Sense mòbils, calia disposar de punts de trobada de les colles, a on anar-hi a raure en cas de voler-se retrobar. Si algú es perdia de la colla, doncs ja sabia a on havia de fer cap a esperar-los. També servia, als més joves, per anar-hi a pidolar una plaça al cotxe d'algú del poble per poder tornar a casa. Ah, i sense mòbils, calia preguntar als coneguts, quan te'ls creuaves anant amunt o avall, què havia fet lo Barça d'en Venables.

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 de juliol (XAC).
Reconeixement del «personal especializado» que ordenava el pàrquing. Especialitzat en EGB, per als qui sapigueu que era. Aquest petit homenatge per amb ells, que diem en lleidatà.

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 d'abril (XAC).
Vista de la pista redona de baix, des de la fonteta del planetari. S'hi intueixen una mica les grades laterals, i rere la pista la barra amb els tamborets, sempre tan buscats. 

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 d'abril (XAC).
Entrevista al soci bellputxenc, senyor Fontanals, de la disco mollerussenca, socis definits com a «equipo de promotores jóvenes que han impulsado la realización del complejo recreativo». Desconec si encara són vius, potser sí. Fora interessant de tornar-los a entrevistar per completar-ne la història.
A l'altra foto, la saleta de reservat a on hi havia un minicinema, amb pantalla al fons. Amb tanta llum, costa de reconèixer... Sempre plena, costava de trobar-hi un forat, més ben dit, dos. Perquè ben pocs miraven la pantalla. Sovint se'n sortia amb xupetons, com se'n deia, al coll. Els xuclets o xuclades eren una mena de blau o morat que es provocava tot xuclant, com el nom indica, la pell del coll a la parenta o parent... Per cert, que llavors tota la visibilització LGTBI actual no existia encara.

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 d'abril (XAC).
Uns altres socis n'eren un parell de germans d'Ivars d'Urgell, els Corredera, d'origen andalús.

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 d'abril (XAC).
Vista de la barra de la pista redona de baix, la primera i més clàssica de totes. Llavors, a mi personalment, no m'havia arribat el gust dels G&T, i la cosa més habitual era beure Bacardí amb CCola o vodka amb taronjada. Els més grandets, whiskys o cointreaus.

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 d'abril (XAC).
En Joan Miquel, soci mollerussenc, informa dels 2.500 m quadrats d'espai interior i 10.000 d'aparcament.

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 d'abril (XAC).
La sala ambient va acabar sent la sala de patxanguero. Si els més joves no sabeu què era aquesta música, doncs feu un esforç i pregunteu-ho a algun boomer. Un dels reis en fou l'alcoletgenc Miquel de la Tonya, que en aquells anys 80 hi feu cursets de ball i tot. Se'ns emportava a alguns altres de més jovenets al curset perquè poguéssim fer de parelles de ball de les apuntades. Els cursets de ball de saló també foren habituals a les setmanes culturals de tots els instituts dels voltants...

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 d'abril (XAC).
No, aquest feixistot espanyol no fou habitual de la disco, però sí de la tele, de l'única que encara existia, sense català, quan lo Big-Ben s'inaugurà, quatre mesos després de mort el dictador. D'alguna manera, doncs, la disco esdevingué de manera natural símbol del canvi dels temps i dels costums per al jovent ponentí. Vàrem abuidar les festes majors i omplir la disco, les discos.

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 17 de març (XAC).
La propaganda de la preinauguració. L'entrada de la disco en els circuits musicals en directe del moment en fou, des de l'obertura de la sala de festes, un dels grans encerts i èxits. 

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 19 de març (XAC).
Publicitat del dia inaugural. Servidor no hi va ser pas. Fora molt interessant que algú ens expliqués què s'hi feu a les 12... del matí, a migdia! 
Ei, escriviu-m'ho, que ho puga publicar...

1977. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«Hoja del Lunes»,  Lleida, de 14 de febrer (XAC).
Als inicis, potser la disco no fou ben bé la prioritat dels promotors, però l'èxit espaterrant en canvià de seguida el relat. Una menció fixa se la mereix també la frankfurteria del Més-Gold, just al davant, a l'altre costat de la carretera. Perquè bé calia fer el ressopó de matinada... ni que fos amb entrepans.

1992. Lo Més-Gold, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«El Pati»,  Valls, de 24 d'abril (XAC).
Lo Més-Gold fou també punt de venda d'entrades anticipades.

1987. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
Els magnes premis dels carnestoltes de la disco.

1977. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 13 de novembre (XAC).
Època de bodes: per les parelles que s'hi van forjar, i per les que, literalment, s'hi van casar. Vull dir, que hi van fer el banquet de noces. Un cop oberta la sala de festes, allà s'hi feien els àpats. Qui no hi ha anat, a la boda d'un parent o amic, a dinar al Big-ben, oi?

1977. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 6 de febrer (XAC).
La segona refundació de MollerU$$A l'empenyeren discos, pubs, cinemes i restaurants, entre el final dels 70s i la fi de segle. La primera, al tombant del XIX al XX, lo Canal d'Urgell. 

1977. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 17 de desembre (XAC).
Els serveis de restauració.

1978. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 26 de març (XAC).
Al segon aniversari, ampliació a la Sala de Festes. A sota de la qual, també ben aviat s'hi inauguraria la bolera. 

1978. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 6 de gener (XAC).
La diversió lleidatana d'aquells temps que vam viure il·lusionats en l'engany de la transició i la fal·lera del destape i l'Interviu (els més joves, acostumats a l'accés lliure al porno des de joves, no cal ni que sapigueu què eren). Els clubs del moment: Mannigan, Scarlet, Satúrnia, Coupé 76... Els cinemes: el Bahia, el Fèmina, el Catalunya, el Granados, el Vinyes, el Victòria, el Principal... Ni un, no en resta.

1978. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 6 de juliol (XAC).
La col·laboració de la disco amb les activitats culturals mollerussenques i urgellenques fou rellevant. 

1980. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 12 de desembre (XAC).
La disco no era vista com una simple empresa, sinó que gaudia d'un alt reconeixement social com si fos una cosa nostra. Forma part de l'etnografia ponentina de final del segle XX.
Els propietaris saberen retornar part d'aquest afecte. 

1978. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 21 de juliol (XAC).
El club de bowling, amb seu a la bolera de la disco, llavors era novetat com a esport minoritari.
 
1978. La Florida-Fraga (lo Baix Cinca).
«La Mañana», de 21 d'octubre (XAC).
Florida Fraga fou una certa alternativa al Big-Ben, sobretot a partir que es convertí en Florida 135, amb especialització amb música electrònica, tot i que hi hagué pista de música pop. 

1981. La Borgia, les Borges Blanques (les Garrigues).
«La Mañana», de 21 d'octubre (XAC).
La Borgia garriguenca, de nom de ressonàncies històriques; el Musicland, l'eterna alternativa local al Big-Ben; la Kipps agramuntina, la Florida fragatina... Tot Ponent fou una mena de meca de la música disco dels 80s! De cotxes amunt i avall, i de desgràcies d'accidents... A molts pobles se'n van patir, malauradament. 

1978. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 20 de desembre(XAC).
Els peepshows del Big-Ben, amb el jovent assegut a peu d'escenari de la Sala de Festes, i amb l'ambient carregat... de fum (llavors s'hi fumava a dins dels locals) i d'hormones...
Per a l'«educació sexual» que la disco "impartia"... 
veg. VAN SER EL BIG BEN I EL MUSICLAND LA NOSTRA ESCOLA DE SEXUALITAT?, Josep M. Aparicio, enllaç.

1978. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 de desembre (XAC).
Lo Cap d'Any al Big-Ben.

1979. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 28 de juliol (XAC).
A poc a poc, la Sala de Festes s'incorporà al circuit de concerts estatal, amb grans noms,  figures i conjunts de la música del moment.

1980. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 25 d'octubre (XAC).

1980. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 31 d'octubre (XAC).
Llavors encara no existia el Castaween importat. Només fèiem Castanyada.

1981. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 30 de gener (XAC).
«Per Big Ben van passar els més importants cantants i grups de l'últim terç del segle xx, des de Radio Futura, Pet Shop Boys, Boney M. i de Miguel Bosé a Sabrina Salerno, Els Pets, Alaska o Loquillo. Ilegales va enregistrar un doble disc en directe a Big Ben; mentre que La Unión va estrenar-hi la cançó Lobo hombre en París». S'hi diu a la viqui, tot i que l'entrada és una molt fluixeta.

1980. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 31 d'octubre (XAC).

 






Posted by
Labels: , , ,

20230710

[2494] Hostals lleidatans de 1802

 

2016. L'Hostal de les Soques, Bellpuig.
(viquipèdia)
«L'Hostal les Soques és una obra de Bellpuig (Urgell) protegida com a bé cultural d'interès local. És un hostal que té origen a l'Edat Mitjana. Fou construït en una època quan la producció de vi i d'alcohol estava ben valorada, el comerç es desenvolupava i es feia necessari un hostal que donés servei als transportistes que passaven per Bellpuig. El 1787 es vengué un tros de terra del comú i fou encarregada la construcció d'un hostal que s'anomenà Hostal del Duc, el qual constarà com a Hostal Nou, situat a la carretera de Tàrrega a Lleida».

1802. Hostals lleidatans de camí-ral.
«Diario de Barcelona», de 7 de setembre (ARCA).
La travessa del Clot del Dimoni urgellenc exigia una sòlida xarxa d'hostaleria. En temps de calor extrema, calia atendre no només les persones, ans els animals que estiraven els pesants carruatges. La recensió del viatge del rei (espanyol) Carles IV al principal (gairebé únic) diari de l'època fa èmfasi en aquest aspecte: el viatge és una successió d'hostals de camí ral, com actualment ho és d'àrees de servei quan anem amunt i avall per les autopistes del món. 
El diari publicà una primera versió reduïda de l'itinerari, que fou imprès l'any següent a:
 
BOADA DE LAS COSTAS, Pedro, Reimpresión y rectificación de los itinerarios que compuso D. Pedro Boada de las Costas para otros viajes que hicieron SS.MM. a Zaragoza, Barcelona, Valencia, Cartagena y Aranjuez, saliendo de Madrid el día 12 de agosto de 1802, Madrid, Oficina de García y Cía, 1803.

 En sortint de Lleida, direcció Cervera, hi trobem:

    • L'Hostal del Garrut (aviat s'hi faria el cementiri a tocar).
    • Poble dels Alamús, a la dreta del camí-ral (futura N-II, la vella d'avui, no l'autovia).
    • Bell-lloc, pont sobre riera per arribar-hi, amb 55 veïns (cap a 300 habitants), amb fonda petita.
    • Sidemunt (Sidamon), amb 25 veïns (cap a 130 hab.), sense hostal.
    • Hostal de Fondarella, amb un gran hostal amb cotxera (aparcament) per a vuit cotxes.
    • Fondarella, poble a l'esquerra de la ruta.
    • Fonda de Mollerussa, també amb cotxera gran, fins a vuit carruatges. 
    • Gomés (Golmés), de 90 veïns (cap a 500 hab.), sense parada ni fonda.
    • Bellpuig, de 200 veïns (uns mil hab.), amb fonda justeta. 
    • Hostal de les Soques (o potser de les Oques), en sortint de Bellpuig.
    • Hostal del Sot de la Dona Morta, en arribant a Vilagrassa.
    • Vilagrassa, de 90 veïns, com Golmés, sense fonda i molt envellit.
    • Tàrrega, de 800 veïns (uns 4.000 hab.), bona vila, amb quatre fondes per anar passant. Hi havia quarters militars de cavalleria (espanyola).
    • Fonda de Corobella.
    • La Curullada. amb cinc cases, una de menjars, si fa no fa com avui.
    • Fonda de la Curullada.
    • Cervera, de 1.200 veïns (uns 6.000 hab.), ciutat important (i universitària), «capaz para todo», amb una gran fonda fora muralla. Lloc a on fer nit del seguici reial, després de deu llegües de camí. I lloc per a pendre's un dia de descans, que el cos quedava baldat dels sotracs dels carruatges al llarg dels sots del camí.
Francesc Costa Oller: «El grande viaje de Carlos IV», 2021.
La rebuda al rei (espanyol) de part dels lleidatans.

Francesc Costa Oller: «El grande viaje de Carlos IV», 2021.
Detall sobre la vestimenta dels lleidatans en aquell inici de segle XIX, més particularment sobre com se cobrien el cap, «llevando gorro encarnado casi todos los artesanos y labradores». D'això en fa dos-cents anys, i ara ens fa vergonya portar la barretina, a lleidatans i catalans en general...

L'Hostal de les Soques, Bellpuig.
Encara conserva l'antiga tanca amb el portal d'entrada.

Francesc Costa Oller: «El grande viaje de Carlos IV», 2021.
S'hi proposa la identificació de l'Hostal del Sot de la Dona Morta, nom explícit d'algun fet perdut en la memòria que hi ocorregué en aquell sot o petita però fonda vallada, com a la Torre del Pagès.

La Torre del Pagès, al Fondo de la Dona Morta, Bellpuig.
Suposat antic Hostal de les Soques, als peus de la partida de Montperler, a on hi ha el circuit de motocròs.

1802. Hostals lleidatans de camí-ral.
«Diario de Barcelona», de 4 de setembre (ARCA).
Per arribar a Lleida, el camí no era gens plaent: els Monegros eren terreny dur de travessar.
    • En arribant a Fraga, una fonda amb estable per a 90 cavalleries i dos habitacions de dos llits cadascuna (la Fonda del Rei).
    • Després del llarg descens cap al Cinca, travessa del magne pont de fusta fragatí. El seguici reial no en degué pagar el peatge...
    • Fraga, amb 500 veïns (uns 2.000 hab.), amb fonda prou bona, «aunque mal distribuido, es casa de postas». L'endemà diumenge, descans dominical a la vila. 
Francesc Costa Oller: «El grande viaje de Carlos IV», 2021.
La rebuda al rei (espanyol) de part dels fragatins.

1802. Hostals lleidatans de camí-ral.
«Diario de Barcelona», de 4 de setembre (ARCA).
De Fraga a Lleida, cinc llegües, que, a gairebé set quilòmetres per cadascuna, en fan uns 35.
  • Pujada al port de Fraga (i cap al Fondo de Llitera).
  • Hostal de la Serra Pedregosa, amb Aitona i Soses  a la dreta.
  • Alcarràs, amb 160 veïns (cap 800 hab.), amb fonda esquifida i casa de postes, que era l'establiment, regulat per la legislació, per efectuar-hi canvi de cavalleries, i assignació de postillons o mossos que podien acompanyar correus i viatgers.
  • Ermita de Butsènit (Puigsenic, diu el text).
  • Fonda del Batlle, a Montagut.
  • Lleida, «ciudad que ofrece comodidad y abundancia para todo», amb cinc fondes «bastante regulares», que diria que vol dir passables. 
L'antiga Fonda de l'Estació de Mollerussa.
1925. La Fonda d'Orient, Mollerussa.
«L'Escut», Arbeca, de 15 de novembre (FPIEI).
L'obertura del ferrocarril, aquella mena de camí ral de ferro, també comportà l'obertura de nous establiments de parada i fonda, com la Fonda de l'Estació o d'Orient a Mollerussa.
 
1914. «Fonda España», Tàrrega.
190. «Fonda o Posada de l'Univers», Tàrrega.
Quan els hostals de les viles i ciutats s'anaren fent més refinats, la paraula fonda substituí l'antiga denominació, sobretot en els establiments urbans (veg. De l'hostal a la fonda). 
En molts pobles, se'ls donà nom del nostre estimat país veí, per allò de fer contents als hostes, sobretot a partir de la segona meitat del segle XIX. Sempre hem tingut tirada a ser internacionals, els catalans. Altres preferien estar oberts a tota mena i condició de viatgers...

2017. Antic Convent del Roser, Parador de Lleida.
L'antic convent dominic, fossar dels patriotes lleidatans al 1707, reconvertit en Parador Nacional (espanyol). Sembla que han millorat molt els estàndards de les fondes lleidatanes de fa dos-cents anys...



[2448] Lo «Calaix de Sastre» targarí del Baró de Maldà, 1794

Quinalafem.blogspot.com


Posted by
Labels: , , , , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)