[2496] Lo ferrocarril començat de Lleida a Fraga, 1930

 

1949. Lo ferrocarril de Lleida a Fraga.

Revista «Ciudad», quadern IX (FPIEI).

Vista de la Lleida d'abans de la guerra, amb el Museu Morera i l'estructura del Mercat de Sant Lluís en primer terme. A l'esquerra, les torres de la Catedral Nova. Al fons, l'antic pont de ferro modernista i el gran embalum de l'edifici del Seminari Vell al Pla dels Gramàtics, al peu de la Seu.

1949. Lo ferrocarril de Lleida a Fraga.

Revista «Ciudad», quadern IX (FPIEI).

Cap als volts de l'any 1920, sorgí la idea de planificar un ferrocarril que de Fraga i Mequinensa enllacés amb Lleida. No s'escapava a ningú l'interès econòmic de l'empresa: el trasllat ràpid del carbó, potser també de la producció agrícola de tot el Baix Segre i el Baix Cinca. Se'n formà un comitè i se'n feren les primeres passes amb els estudis corresponents de viabilitat.

1949. Lo ferrocarril de Lleida a Fraga.

Revista «Ciudad», quadern IX (FPIEI).

L'any 1929, un reial decret [del govern espanyol] aprova el traçat de la línia de Lleida a Terol per Fraga, amb la intenció de connectar amb el Transpirinenc (que només arribava a Balaguer i després a la Pobla de Segur!) i que havia de donar servei als pobles d'Alcarràs, Soses, Aitona, Massalcoreig, Seròs, Fraga i Torrent de Cinca. L'any 31 ja se n'havien expropiat i ocupat nombroses finques, desmuntat i esplanat diversos trams, i construït alguns ponts al terme de Soses i entre Fraga i Torrent. Al territori hi deuen restar encara avui, gairebé cent anys després, alguns testimonis de les obres. 

 

2023. L'antic ferrocarril de Lleida a Fraga.

Al poble de Soses, hi ha quedat lo Camí de la Via, que travessa el terme de nord a suc i actualment tanca el poble per la banda est.

1949. Lo ferrocarril de Lleida a Fraga.

Revista «Ciudad», quadern IX (FPIEI).

1949. Lo ferrocarril de Lleida a Fraga.

Revista «Ciudad», quadern IX (FPIEI).

 Camins esplanats i ponts, testimonis de la línia fèrria mai no acabada.

1949. Lo ferrocarril de Lleida a Fraga.

Revista «Ciudad», quadern IX (FPIEI).

Vista de la Fraga de la postguerra del segle XX, amb el pont nou de l'N-II, construït al 1944.

1916. Lo ferrocarril de Lleida a Fraga.

«El Pallaresa», de 30 d'octubre (FPIEI).

Una de les primeres notícies sobre l'impuls a aquesta línia de tren, amb assemblea a la Diputació de Lleida.

1916. Lo ferrocarril de Lleida a Fraga.

«El Pallaresa», de 30 d'octubre (FPIEI).

Les conclusions de l'assemblea. L'interès econòmic tan elevat de la línia feu que en només quinze anys més, ja s'hi fessin obres. L'arribada de la guerra, però, deixà el projecte abandonat.

1935. Lo ferrocarril de Lleida a Fraga.

«El Siglo Futuro», Madrid, de 9 de novembre (BDH).

1935. Lo ferrocarril de Lleida a Fraga.

«El Siglo Futuro», Madrid, de 9 de novembre (BDH).

 El diputat carlí lleidatà a les Corts (espanyoles), Casimir Sangenís, fa petició al ministre d'Obres Públiques de continuïtat de les obres de la línia, llavors aturades per rescissió de contracte de l'Estat amb l'empresa constructora, a la qual se li havien disparat els costos. Per causa, segons el diputat, «de la obligada intervención  de la Confederación Sindical Hidrogáfica para el señalamiento de la cota del proyectado embalse de Fayón [Faió]... que ocasionaban la limitación de zonas de trabajo al contratista con los consiguientes trastornos económicos». 

Amb la CHE de l'època van topar: un dels organismes del deep state (espanyol) que anava i va sempre a la seua, com hem pogut patir aquest hivern amb el buidatge dels pantans lleidatans en època d'agusada sequera. Ningú no hi ha dimitit. Els guanys de les elèctriques, colossals. Potser algú, algun periodista vull dir, si en queden dels d'abans (d'investigació sobre el terreny, pas només davant l'ordinador a la redacció, repetint notícies d'agència), ho hauria d'escodrinyar.

[2299] Lo Baix Cinca, anys seixanta (del segle XX)

 

[1272] Soses, Gebut i Aitona, 1910

1910. Gebut (el Baix Segre).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres).
La paret de la dita Apotecaria dels Moros, clixé del fotògraf lleidatà Manuel Herrera i Ges (1880-1951). 

1910. Gebut (el Baix Segre).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres).
Ressenya de Beninge Arderiu, soci del CEL, d'una jornada a Soses, Gebut i Aitona, en companyia d'altres coneguts socis lleidatans com Pereña o Estadella. Just al pont vell (únic de la ciutat) toparen «amb lo típic Rosari de l'aurora, que amb la gent tapada fins a les orelles, les atxes i els pendons, produïa un efecte sorprenent i fantàstic». 

1910. Soses i Gebut (el Baix Segre).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres).
Reunits ja tots, els més tardaners i tot, a la Plaça Sant Francesc, pujaren a la tartana que els portaria i... «en marxa: anem en direcció contrària al vent, que és bastant fort i geladet, agafem la carretera de Fraga, deixant prompte  ben endetràs lo en algun temps superb castell de Gardeny, que tant era fort abans, com avui inútil». En arribant a l'Hostal de la Creu del Batlle, tots a esmorzar. La descripció és prou eloqüent per si mateixa. 

1910. Soses i Gebut (el Baix Segre).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres).
Soses és el primer objectiu de la jornada: se'n descriu l'església amb poca emoció, i el campanar, «que s'alça pobre i trist dominant amb sa cruesa los edificis del costat».

A l'Ajunament es trobem amb «lo Secretari Sr. Ribé, que és a la vegada lo veterinari del poble», antic company d'estudi d'alguns dels excursionistes. Es descriu el procediment d'investigació del grup: «mentre mon germà, ajudat del Secretari, està esbrinant si hi ha algun paperot de valor històric (regirant teranyines...), los demés estem gosant de la vista de l'horta de Soses i Torres, que es percebeix perfectament de la galeria de l'Ajuntament».

Una capella de 1570, «avui convertida en magatzem d'aufals» i les runes del castell, «que a penes deixen entreveure la forma que tenia». 

1910. Gebut (el Baix Segre).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres).
Ben complimentats a casa del Sr, Sancho amb licors i cigars, ja reconfortats, emprenen direcció a Gebut, a uns 3 kms de Soses, pel costat de «l'hermosa i productiva horta limitada més enllà pel riu, que serpenteja joguinescament, tot besant l'horta i la Garriga, repartint riquesa per allí on passa, que no en porta, d'or, però en sembra». Clixé del fotògraf lleidatà Manuel Herrera i Ges (1880-1951).

1910. Gebut (el Baix Segre).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres).
Una rastellera de forats a la roca, segons un cert ordre, que la tradició popular ha atribuït a una apotecaria o farmàcia d'origen sarraí. Devia tractar-se més aviat dels forats d'encastament de l'antic poble, nascut en època andalusina i abandonat cap al segle XVIII.

1910. Gebut (el Baix Segre).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres).
Les hipòtesis que els excursionistes fan de l'Apotecaria i la pujada fins dalt del tossal, a les restes de l'antic Castell de Gebut, «que en algun temps s'alçava orgullós dominant lo pla i la serra». A continuació «dirigírem nostres passos envers les sepultures enclavades a la part de ponent-tramuntana del Castell».

1910. Gebut (el Baix Segre).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres).
Després de retombar pel jaciment «fins al punt de desafiar lo vent huracanat que aleshores feia», baixen altre cop cap a la carretera. Aclariments sobre la història de Gebut, terme del comte d'Urgell i després de l'Ordre dels Cavallers de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem.

1910. Aitona (el Baix Segre).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres).
Cap a dinar: «Després, discutint alegrement, ens acostàrem cap a Aitona, a on devíem alimentar nostra màquina per comptar amb forces per prosseguir...» amb la visita del poble.

1910. Aitona (el Baix Segre).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres).
Dinar i sobretaula a Aitona. Clixé del fotògraf lleidatà Manuel Herrera i Ges (1880-1951).

1910. Aitona (el Baix Segre).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres).
Arcs del carrer del Forn, Aitona.

1910. Aitona (el Baix Segre).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres).
Visita de l'ermita d'Aitona.

1910. Aitona (el Baix Segre).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres).
L'església parroquial amb la gentada reunida «per escoltar la paraula del diputat del districte Sr. Macià, que dissertava des d'un balcó».

1910. Aitona (el Baix Segre).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres).
Detalls de l'església.

1910. Aitona (el Baix Segre).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, gener-març, 1-3, 1910 (Udl, Sol-Torres).
Un tomb pel poble: «Al peu mateix de les cases i cap al costat de migdia hi ha una sèquia de reg; passant per l'espona se troben dos molins farines, un dels quals és a la vegada fàbrica d'electicitat que dóna la llum al poble...»

[1264] Lo Viñes i la Guerra dels Segadors