Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sarroca de Bellera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sarroca de Bellera. Mostrar tots els missatges

20240512

[2581] Velles vistes ribagorçanes i pallareses de la casa Rellev



1930-35. El Pont de Suert (l'Alta Ribagorça).
Col·lecció Rellev: vistes estereoscòpiques del Pirineu, 
de Josep Codina i Torràs (Arxiu Aj. Girona).
D'aquest fotògraf del barri de Gràcia barceloní, se'n conserven unes belles estereoscòpiques de paisatges pirinencs. 

Després de l'èxit que havia obtingut amb imatges sobre l'Exposició de 1929 a Barcelona, el fotògraf s'animà a fer diverses sèries fotogràfiques de paisatges catalans, unes estereoscòpiques que denominà Relleu. Com que les va ampliar amb paisatgisme de geografia espanyola, va denominar acabar per dir-ne, com a nom comercial, Rellev. Les continuà en la immediata postguerra (per tant, no li calgué exiliar-se i continuà amb les activitats professionals en el nou règim feixista espanyol), i «curiosamente en 1942 cambia de nuevo su marca rescatando la palabra RELLEU» (enllaç).

1930-35. Rellev: vistes estereoscòpiques del Pirineu, 
de Josep Codina i Torràs ().
Una mostra de les col·leccions d'estereoscòpiques.
«El fotògraf barceloní Josep Codina Torras – sota la firma RELLEV- va començar a publicar vistes estereoscòpiques amb motiu de les exposicions de Barcelona i Sevilla de 1929. Va arribar a editar 175 col·leccions de vistes de tota Espanya, cadascuna de 15 fotografies estereoscòpiques que va comercialitzar a principis dels anys 1940» (enllaç).

1930-35. El Pont de Suert (l'Alta Ribagorça).
Col·lecció Rellev: vistes estereoscòpiques del Pirineu, 
de Josep Codina i Torràs (Arxiu Aj. Girona).
La passera sobre la Noguera Ribagorçana al Pont de Suert. Simplement, espectacular. 
Les quinze imatges d'aquesta sèrie abracen els pobles de la carretera del port de Perves, que comunicava el Pallars Jussà amb la Ribagorça, i es completen amb imatges de la vall de Boí. Fins a la construcció de l'N-230 a la postguerra, aquest pas per Perves i Llevata fou la ruta més avinent per arribar a la Ribagorça i saltar pel port de Vielha fins a la Vall d'Aran.

1930-35. El Pont de Suert (l'Alta Ribagorça).
Col·lecció Rellev: vistes estereoscòpiques del Pirineu, 
de Josep Codina i Torràs (Arxiu Aj. Girona).
Els porxos mai no poden faltar a l'urbanisme pirinenc: el temps hi obliga.

1930-35. Sarroca de Bellera (el Pallars Jussà).
Col·lecció Rellev: vistes estereoscòpiques del Pirineu, 
de Josep Codina i Torràs (Arxiu Aj. Girona

1930-35. Sarroca de Bellera (el Pallars Jussà).
Col·lecció Rellev: vistes estereoscòpiques del Pirineu, 
de Josep Codina i Torràs (Arxiu Aj. Girona).

1930-35. Sarroca de Bellera (el Pallars Jussà).
Col·lecció Rellev: vistes estereoscòpiques del Pirineu, 
de Josep Codina i Torràs (Arxiu Aj. Girona).

1930-35. Perves (l'Alta Ribagorça).
Col·lecció Rellev: vistes estereoscòpiques del Pirineu, 
de Josep Codina i Torràs (Arxiu Aj. Girona).

1930-35. Perves (l'Alta Ribagorça).
Col·lecció Rellev: vistes estereoscòpiques del Pirineu, 
de Josep Codina i Torràs (Arxiu Aj. Girona).

1930-35. Cadolla (el Pallars Jussà).
Col·lecció Rellev: vistes estereoscòpiques del Pirineu, 
de Josep Codina i Torràs (Arxiu Aj. Girona).



[2582] Velles vistes de la Vall Boí de la casa Rellev


Quina la fem? Canal Whatsapp



 

Posted by
Labels: , , ,

20240428

[2575] Dels sarroquins de Sarroca de Bellera pallaresa, més

 

1892. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
Foto: Lluís Marià Vidal (MDC).
Esplèndida vista del poblet enturonat, a on només hi falta la torre-castell medieval que l'originà dalt de la roca. S'hi ressegueix l'entortolligat camí que hi ascendia entre els prats: pobres mules i cavalls! Probablement, la primera fotografia de la història del poble. 

1913. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Ací s'afina més en el nom del riu, també dit Bosia, «damunt d'espadada roca, a on antigament s'aixecava lo castell de la Baronia de Bellera, del qual sols resten algunes parets sense caràcter de cap mena». La  carretera que puja de la Pobla «i atravessa lo rieral per los escaients ponts de pedra d'una sola arcada, se desvia per Perves, cap a Viu de Llevata i Pont de Suert». També hi havia ruta de ferradura fins a la vall de Boí, «però aquests camins sóm molt escabrosos i poc recomanables». Al cens de 1920 (quan se reedità aquesta obra), hi havia 201 cases amb 483 habitants de fet en total a tots els poblets i llogarets del terme. A Sarroca, cap als 184 hab., sembla que s'havia refet una mica respecte del final del segle XIX. 

1913. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Molt curiosament, i per interessos derivats d'èpoques reculades, els diferents pobles i agregats són partits entre dos bisbats: el de la Seu i el de Lleida (Sarroca i Vilella, a l'arxiprestat de la Pobla de Segur; i les Esglésies pel del Pont de Suert). 
En la descripció aquesta, ja entrant al tercer decenni del segle XX, hi trobem una gran novetat: «hi ha dues fàbriques d'electricitat».

1913. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Clixé de Juli Soler.
La mateixa perspectiva que la imatge de Vidal: el poble allargassat sobre el turó que recolza en el gran penyot que donà nom a l'indret ja des dels segles de l'alta edat mitjana. 

1913. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Clixé de Juli Soler.
Els llocs pallaresos de la família nobiliària dels Bellera al segle XIV.

1913. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Clixé de Juli Soler.
Lo monestir de Sant Genís, després dels segles esdevingut «avui una borda nomenada de Sant Genís, que se creu era lo mateix nom de l'enrunat monestir», que probablement havia dominat el pas sobre el Pont del Diable sarroquí en aquells temps reculats. 

1913. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Retall del mapa del partit judicial de Tremp, que mostra la vall del Flamicell. Escriu Joan Coromines al seu Onomasticon: «Podríem dubtar si fora millor escriure Flamicell o Flamissell, però com que l'ètimon ha de terminar en -CELLUM i posseïm formes documentais com Flumi cello o Flumicell, no val la pena de replantejar la qüestió. Mapes, guies turístiques, enciclopèdies, documents administratius, obres científiques i obres literàries escriuen actualment el nom amb c». Doncs no, estimat Mestre, tant la Viquipèda, com el Vissir3 de l'ICGC, com l'enciclopèdia.cat encara escriuen Flamisell (aquesta darrera aclareix Flamicell ant.). Vergonya, cavallers!
De la Pobla de Segur, doncs, pel Flamicell fins una mica abans de Senterada i deixant la Serra de Gervàs enrere a l'esquerra, a on s'agafa la vall del riu Bosia (o de Sarroca), per arribar a Sarroca de Bellera, i d'allà cap al port de Perves i Viu de Llevata per donar a les envistes del Pont de Suert: però això quan el camí de ferradura es convertís en carretera, ben entrat el segle XX. Hi podem localitzar també els diferents llogarets i agregats.

1892. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
Foto: Lluís Marià Vidal (MDC).
Una altra preciosa imatge d'aquest gran fotògraf, amb vista al poble i el campanar des de la gran roca que corona el turó, no gaire lluny del qual hi hagué el castell medieval. 

1893. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
«El Eco de Pallás», de 22 de gener (XAC).
Concessió de mines de carbó pirinenques, «que interesa a la red de ferrocarriles carboníferos» de Catalunya.
 
1900 ca. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
Foto: Juli Soler i Santaló (MDC).
La Marededeu de Bellera, talla romànica, diria que encara ubicada al temple parroquial.

1919. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
«La Conca de Tremp», de l'1 de novembre (XAC).
Les comunicacions, el gran cavall de batalla dels nostres pobles pirinencs, ara i ja en fa cent anys.

1923. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
«El Conqués», de 18 de març (XAC).
Subhasta de la conducció del correu per la vall de Bellera i port de Llevata, al preu de 2.900 pta. anuals, que deu-n'hi-doret.



1920 ca. La Pica de Cerví, el Pallars Jussà.
Foto: autor desconegut (MDC).
Una preciosa vista de la pujadeta fins al Cerví català, dit la Pica de Cerví. No sé si aquest Cerví l'ha mai coronat en Kilian Jornet. Però és una ascensió d'una bellesa austera, ascètica gairebé, sense punts d'aigua ni arbres. Des de Manyanet, una mica més amunt de Xerallo i les Esglésies. 

1920 ca. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
Foto: autor desconegut (MDC).
La sempre fantàstica vista de la ubicació del poble, encimbellat dalt del turó.

1930-40. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
Foto: Claudi Gómez Grau (MDC-Món Agrari).
Una padrina en la típica postura de mans amb dits creuats damunt de la falda. Notem la buidor de l'estança, només apta per sobreviure, i la vestimenta negra i mocador al cap inclòs.

1930-40. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
Foto: Claudi Gómez Grau (MDC-Món Agrari).
Aquí, lo padrí a la vora del foc.

1930-40. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
Foto: Claudi Gómez Grau (MDC-Món Agrari).
Retrats de la vida rural a les Esglésies, abans de la mecanització.

1940. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
Foto: Claudi Gómez Grau (MDC-Món Agrari).
Padrí i neta asseguts a taula, amb un gran pa i porró, sota el retrat del lladre (espanyol). Començaven temps difícils en què calia fer mostres d'afecto.


1923. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
«La Mañana, de 2 de juliol (XAC).
 La fira de l'agregat de les Esglésies era de corder i cabra.


Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
«Onomasticon Cataloniae», de Joan Coromines (enllaç).
Bellera provindria d'una antiga forma Bellasi, que al seu torn deriva d'un antic nom de persona (A)BELLASIA. L'omnipresent sufix -era de la nostra llengua li feu canviar la terminació.





Quina la fem? Canal Whatsapp





Posted by
Labels: , ,

20240427

[2574] Dels sarroquins de Sarroca de Bellera pallaresa

 


1930-36 ca. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
Foto: Josep Codina i Torràs (aprox. 1900- aprox. 1960), (Arxiu Aj. Girona).
Imatges esplèndides de les sèries sobre pobles catalans i de l'Estat (espanyol) que aquest fotògraf portà a terme sota el nom de col·lecció d'estereoscòpiques RELLEV, o sia, relleu, però amb el nom català dissimulat per poder portar la venda a terres espanyoles. Així hem anat tota la vida, a peu coixet... 
 Els pobles de la vall de Bellera, a la conca del riu Bosia, afluent principal del Flamicell per la dreta, encara conservaven tot el seu vell sabor antic. Hi subsistien els porxos, necessaris per al sol de l'estiu i les pluges i neus d'altres èpoques de l'any. 

1930-36 ca. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
Foto: Josep Codina i Torràs (aprox. 1900- aprox. 1960), (Arxiu Aj. Girona).
Els balcons de ferro sense filigranes de forjat o portes balconeres de fusta llisa i llasa, indiquen la sobrietat econòmica d'aquests sarroquins. 

1930-36 ca. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
Foto: Josep Codina i Torràs (aprox. 1900- aprox. 1960), (Arxiu Aj. Girona).
Una esplèndida imatge des de dalt del campanar.

1845. Sarroca de Bellera (el Pallars Jussà).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
 El poblet es troba emplaçat «en una pequeña llanura encima de un peñasco que se eleva sobre el rio Bellera», o sia, d'una roca, la roca, sa roca. El topònim Sarroca és dels pocs que en els dialectes nord-occidentals apareix amb l'article salat, molt més freqüent en els del bloc oriental. 

Amb 40 cases, tenia també presó, escola primària amb 45 nens! (ja els hi voldríem ara, oi?) i pagada pels mateixos veïns. Tenien el cementiri encara a tocar del poble, «aunque sin comunicación con la misma [población]», o sia, sense tant risc de contagis epidèmics. S'hi enumeren els termes veïns i els agregats. Se'n destaquen «los restos de un antiguo castillo sobre una peña contigua a las casas, a la izquierda del pueblo». Dos fonts escasses abastien d'aigua el poble, tot i que no se n'indica la localització. Als peus, hi transcorria el riuet, «un arroyo de poca agua, llamado de Sarroca de Bellera, sobre el cual cruzan dos puentes de piedra de un solo arco». S'aprofita per al reg d'horts amb tres braçals (ramals derivats més petits que el que anomenaríem una secla o sèquia) i per al molí fariner. És evident que el camí del port de Perves, era de ferradura «y malo».

En total, 26 veïns o  caps de família, amb 162 persones, més o menys a 6 per casa. Ara n'hi deu haver cap als 120, d'habitants. 

Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
Els preciosos vells ponts medievals.

1989-1997. Riu Bosia, Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
Joan Coromines, Onomasticon.
El nostre etimòleg encara recollí el nom antic del riu de la veu d'una padrina del poble. Després, se n'ha dit riu de Bellera, de Sarroca, de Manyanet... Potser, quan tinguem un país normal o potser per forçar-lo a ser-ne (de país normal), fora hora de recuperar l'hidrònim secular.  L'arrel BOS- fora una amplificació de l'arrel IBO- iberobasca, que tenia el sentit d'ivó, estany, aigua (per cert, que la grafia oficial ivó amb v, d'a on haurà sortit?). 

Riu Bosia, Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
Vissir (enllaç).
Com indica Coromines, mai l'accentuació ha sigut a la primera síl·laba: «és infundada i bàrbara l'accentuació Bòsia que alguns han donat»... i que els nostres mapes oficials de l'ICGC recullen. També a l'enciclopèdia.cat i a viquipèdia.
Per tots els Déus!

1930-36 ca. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
Foto: Josep Codina i Torràs (aprox. 1900- aprox. 1960), (Arxiu Aj. Girona).
Imatge presa des de dalt del campanar, en què s'aprecien les cases ben arremolinades. Sempre, als laterals de les teulades, uns bons rocs impedien que el vent n'aixequés la primera renglera i, consegüentment, totes les altres. Les fumeres eren imponents: calia escalfar-se bé tot el llarg hivern... i fer-hi bullir l'olla als focs, literalment. 

1897. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
«Anuario Riera» (BDH).
 Acabant el segle XIX, hi havia gairebé 230 habitants. O sia que, fins al 1920 aprox, el poble en perdé ben bé un centenar. Fou l'època de la primera gran emigració moderna, quan tants pallaresos van fer maletes per embarcar-se als vapors cap a l'Amèrica del Sud. A la Bastida de Bellera, 47 habitants, i a Les Esglésies, 98. Ja amb escola també de xiquetes. Desconec, certament, el significat del «secuestrador de casa Magí», potser en el sentit antic d'alliberador. Els sarroquins que ens llegeixin, que ens ho facin arribar, si encara se'n sap res, d'aquest segrestador. També hi havia un estanc, on probablement devien vendre una miqueta de tot. 

1881. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
«Diari Català», de 9 d'abril (ARCA).
La subhasta de l'estanc, de propietat pública estatal.

1908. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
«Anuario Riera» (BDH).
En aquesta edició, hi trobem la llista de les autoritats municipals: bàsicament els mateixos que trobem a l'apartat de propietaris. Així anava (hi va encara?) el món. El detall de botigues i establiment és també més gran: un parell de molins fariners, un hostal: l'Hostal del Centro de Fèlix Duran, un parell de ferrers, una sabateria (potser només espardenyeria), un fuster, un barber, un cafè.
Dels agregats:
La Bastida de Bellera, 50 hab.
Xerallo, 29 hab.
Les Esglésies, 139 hab.
Vilella, 31 hab.
La festa major era a cap a les acaballes de la feina d'estiu, al darrer diumenge d'agost, i la fira de bestiar de les Esglésies, al segon diumenge de juny. 


[2575] Dels sarroquins de Sarroca de Bellera pallaresa, més


[1378] El «flumincellum» (Flamicell) per l'Estret d'Erinyà


Quina la fem? Canal Whatsapp



Posted by
Labels: , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)