Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Boters. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Boters. Mostrar tots els missatges

20250119

[2639] Lleida des de la Creu de Gardeny i la Font del Governador a la Mariola, 1806

 

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
Gravat del taller d'Alexandre de Laborde de començament de segle XIX, que retrata la Lleida d'aquell tombant de segle, quan la falda del 'castell' ja havia sigut enderrocada pel primer Borbó (espanyol) i destacava, com avui encara, la silueta de la Suda i la Seu damunt del turó pelat. Als peus, la ciutat vella, amb lo campanar de Sant Llorenç marcant l'skyline des de la vista de ponent. La Porta dels Apòstols de la Seu Vella podia albirar-se des de la llunyania.

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
Vista ponentina de la ciutat lleidatana des del camí de Fraga, als peus de la roca de Gardeny. Avui (i ja en fa uns decennis), a sota del turó gardenyenc lo camí s'ha convertit en l'entrada de l'N-II a Lleida, i amb lo camp escolar dels tres instituts fins al riu Segre. 

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
La Lleida napoleònica retratada al més mínim detall. Abans de la invenció de la fotografia, aquesta era sempre la intenció del dibuixant. La Porta de Sant Antoni donava accés a la ciutat en arribant per Ponent, després de saltar lo torrent que s'escolava des de la Mariola. Les torres de la Catedral Nova divuitesca s'aixecaven per sobre la muralla i les teulades.

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
Detall de la Porta de Sant Antoni, amb lo convent a tocar.  

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
Tot al voltant de la ciutat, l'hora exuberant queda ben dibuixada. També a l'altre costat del riu. Hi veiem una barqueta. Potser la d'en Tòfol, per passar la gent d'una riba a l'altra...

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
Detall de la giragonsa del camí de Fraga a l'entrada de Lleida, amb una creu de terme acabada amb creu de ferro.

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
Detall de la muralla de Boters presa des de la perspectiva de l'actual Plaça de Catalunya. Hi destaca lo campanar de Sant Llorenç per damunt de les teulades. Ja hi havia tota una filera de xops, preludi del passeig que hi haurà en temps posteriors. Una vista gairebé idíl·lica de la ciutat, que aviat sentiria retronar los canons de la destrucció altre cop.

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
Una segona vista presa des de l'altra banda de Gardeny, a tocar de la font del Governador, feta construir al 1789 i pagada pel governador (espanyol) de la ciutat, lo marquès Lluís de Blondel. Va aprofitar una deu d'aigua que brollava d'aquest vessant del turó gardenyenc, dalt de tot de la Mariola. Gairebé dos-cents anys després fou portada a la Baixada de la Trinitat, a on la trobem avui. Probablement, aquesta és la primera imatge que en tenim, una quinzena d'anys després que fou aixecada. S'hi feu també una petita creu de terme: fins allà hi anaven, en carruatge, els adinerats de la ciutat en els passejos d'esbarjo que feien a mig matí o mitja tarda. Sobretot a la primavera i a la tarda, quan la temperatura acompanya, era un lloc natural amb vista privilegiada sobre la ciutat.


 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
Los pagesos retornen a la ciutat al capvespre...

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
...i reposen a la peanya de la Creu de Gardeny, mentre aprofiten per abeurar les someres. La barretina i la faixa eren llavors d'ús habitual.

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
La Porta de Sant Antoni, l'entrada a la ciutat per la banda de ponent. Són ben visibles les torres de la catedral nova, que tot just encara no tenia mig segle. Al seu davant, un edifici ferreny i quadrat és l'antic Hospital de Santa Maria, que llavors no era antic, sinó que es trobava en plena activitat assistencial.





Posted by
Labels: , , , , ,

20240121

[2553] Les viatgeres fonts lleidatanes

 

1953. La Font de les Sirenes, Lleida.
Revista «Ciudad», juny (FPIEI).
El cap d'una sirena, únic vestigi de la popular i combatuda font del segle XVIII. 

1953. Les viatgeres fonts lleidatanes. 
La font de Cardona o de l'Aiguardent.
Revista «Ciudad», juny (FPIEI).
Al segle XV, hi havia a la ciutat la Font de Cardona o també dita de l'Aiguardent, que proveïa l'aigua per a les antigues adoberies del carrer Major. Devia ser lloc molt popular i concorregut, atès que al 1482 la Paeria hi va haver de prohibir els jocs de la canalla, «així les festes com dies de feina, en tant les mosses que van per aigua a la dita font no poden passar, o passant los fan molt enuig e les fan trencar los cantes [càntirs] algunes vegades». La font era potent, de quatre canelles. 

1953. Les viatgeres fonts lleidatanes. 
La Font de l'Hospital.
Revista «Ciudad», juny (FPIEI).
La font s'hi construí al 1804 per les necessitats higièniques de l'antic Hospital. Durant els anys 40-50 del segle XX, en renovar-se l'edifici, fou traslladada a l'exterior, a l'indret a on encara roman, al lateral del Casal de la Joventut Republicana (propietat municipal per expropiació de 1939 i no retornat als propietaris legítims). 

1953. Les viatgeres fonts lleidatanes. 
La Font de l'Hospital.
Revista «Ciudad», juny (FPIEI).
L'emplaçament extern de la font de l'Hospital a la paret lateral del Casal de la Joventut Republicana, a l'espai de l'antic Pati de Comèdies lleidatà. Hi fou duta l'any 1944, quan encara ressonaven les bombes feixistes caigudes sobre el Liceu Escolar pocs anys abans. Les víctimes d'aquest horror hi són recordades amb una peça artística d'Agustín Ortega des del 2006, una mena de planxa metàl·lica que, amb estil picassià del Guernika, representa una persona abatuda per l'explosió criminal, en homenatge a cadascuna de les més de cinquanta víctimes allà abatudes. 

1953. Les viatgeres fonts lleidatanes. 
La font de Neptú o de les Sirenes, de la plaça Sant Joan.
Revista «Ciudad», juny (FPIEI).

1953. Les viatgeres fonts lleidatanes. 
La Font de Neptú o de les Sirenes.
Revista «Ciudad», juny (FPIEI).
La font de les Sirenes s'inaugurà al 1790, en època del governador (espanyol) Lluís de Blondel. Des de bon començament, el bisbe li va fer guerra per tal com l'aigua brollant dels pits de les dones peix no era considerada una imatge prou catòlica... Així i tot, resistí fins al 1841, que fou traslladada als afores de la Porta de Sant Antoni, indret que es començava a animar una mica des del punt de vista urbanístic, tot i que la muralla encara tancava la ciutat. Al cap de trenta anys més, fou enderrocada i llançada als fonaments d'una de les cases de nova construcció de l'aleshores naixent avinguda de Catalunya. 
A la Plaça de Sant Joan, veritable centre de la ciutat, calgué refer-hi una altra font, i fou emplaçada a tocar de l'Hostal del Sol, amb «dos grandes figuras de mujer, una en cada lado». La font fou tombada durant els anys de la Gloriosa, cap al 1868, per ampliar l'accés cap al vell carrer de Fragà. 

1953. Les viatgeres fonts lleidatanes. 
La font de Gardeny o del Governador.
Revista «Ciudad», juny (FPIEI).
La font gardenyenca també fou feta durant els temps de Blondel. Esdevingué lloc de deport i  passeig, a peu o amb carruatges, de la petita aristocràcia local i de la classe funcionarial i benestant de la ciutat del tombant cap al segle XIX. Una deu d'aigua, uns bancs amb arbres ombrívols... i la màgia per als enamorats ja hi apareixia... Se'n digué la Font del Governador. Al 1891, la Paeria l'ornà amb l'escut de la ciutat recuperat de l'antiga porta de Boterns i un parell de pedres de cornisa de l'antic safareig que hi hagué allà mateix en aquella entrada de la ciutat. L'escut era datat de 1735, obra de l'escultor targarí Francesc Riudorta. 

1887. La font de Gardeny o del Governador.
«Diario de Lérida», d'11 de maig (FPIEI).
La cursa de la cordera travessa bona part de la Lleida de l'època: des de l'extrem de Ferran, banqueta avall per Blondel i carrer Sant Antoni, fins als peus del tossal de Gardeny a l'indret a on hi havia la font. Allà els assedegats corredors s'hi devien refrescar a plaer. Actualment, encara que sense font, hi ha també unes escales enjardinades, just darrere de l'institut dels Templers.
En aquells temps, la Festa Major oferia l'espectacle de l'elevació del globus aerostàtic del Capità Budoy, «en el pedregal, frente a las Casas Consistoriales», o sia, a l'areny de Cappont. 

1953. Les viatgeres fonts lleidatanes. 
La font de la Catedral Nova.
Revista «Ciudad», juny (FPIEI).
A la plaça de l'Almodí Vell, just a tocar del carrer la Palma. A l'Edat Mitjana, a l'almodí s'hi guardava i venia el cereal. També se'n digué l'alfòndec. La font fou desmuntada cap als primers anys de la postguerra per fer un edifici en aquell racó. Es traslladà a l'altre costat de la Catedral, al solar de l'antiga església de Santa Maria, a sota del convent de Santa Teresa. Tornà a ser-ne foragitada cap als anys 70s, però per sort fou guardada i posteriorment tornada a muntar als voltants del Mercat del Pla. Ara és més coneguda com la Font dels Tritons, pels dos caps de peixot que l'ornen. 

1889. Les viatgeres fonts lleidatanes. 
La font de la Catedral Nova.
 «Diario de Lérida», de 20 d'abril (FPIEI).
Llavors com ara, les aglomeracions eren perilloses i els lladres se n'aprofitaven. La processó del Divendres Sant era perfecta per a l'ocasió. Ara bé, les solucions eren diverses a les actuals.

1950. Les viatgeres fonts lleidatanes. 
La font de la Catedral Nova.
Revista «Ciudad», gener (FPIEI).
Aquesta font fou de les primeres que Lleida construí. Data del 1789, any de la Revolució Francesa, i època àlgida del neoclassicisme i del despotisme il·lustrat al nostre país. 

1953. Les viatgeres fonts lleidatanes. 
La Font de les Piques.
Revista «Ciudad», juny (FPIEI).
És una de les fonts més antigues de la ciutat, amb data de 1735, aviat en farà tres-cents anys! Feia les funcions d'abeurador just a l'entrada de la ciutat per la porta de Boters, amb aigua agafada del braçal de Pinyana. En aquells anys 50 fou desmuntada i traslladada al cap del carrer de la Palma, a tocar de la placeta de Sant Llorenç, a on encara l'hi veiem amb son magne escut. 
Fou construïda en època del governador (del regne espanyol a la plaça lleidatana) Mateo Cron, «conde de Cron, gobernador de Lérida (1727-1742), era natural de Londres. De familia católica, huyó primer0 a Francia, de donde pas6 a España. Sirvió en el regimiento irlandés de Mahony. No sabemos con quién estaba casado. Su hijo, Gaspar, casó con una Dalmases, sin duda de origen catalán, y murió en la campaña de Orán de 1732» (Los gobernadores de Lérida, Barcelona y Gerona en el siglo XVIII, Jean Pierre Dedieu, Dialnet).

1953. Les viatgeres fonts lleidatanes. 
La Font del carrer Cavallers.
Revista «Ciudad», juny (FPIEI).
Una de les darreres fonts monumentals lleidatanes, del 1830, en commemoració de la visita del rei (espanyol) Ferran VII a la ciutat, és adossada encara avui als murs del convent del dominic del Roser. Aviat en farà dos-cents anys, i potser és l'única que no s'ha mogut de lloc. Els estudiants de l'institut de secundària que s'instal·là al convent poc després de la inauguració de la font, s'hi devien amorrar assedegats, però els que hi pujàvem a estudiar a l'Estudi General als anys 80 ja no en fèiem ni cas. Preferíem els tallats i cigalons del senyor Pepito, del baret l'Especial, a la cantonada, ja desapareguda, del carrer del Rosari.

1953. Les viatgeres fonts lleidatanes. 
La Font de les Piques.
Revista «Ciudad», juny (FPIEI).
La Font de les Piques al cap de la Rambla d'Aragó, poc més o menys a l'actual Plaça de Cervantes, va sofrir diversos desplaçaments. Per al seguiment detallat dels trasllats de les fonts lleidatanes, cal consultar el documentat article Les fonts viatgeres: la font de les Piques com a exemple del moviment de les fonts monumentals de Lleida, «Shikar, Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià», núm. 5, pp. 19-26, 2018 (enllaç). Del qual m'he permès imitar-ne l'encertat títol de fonts viatgeres.

1965. Les viatgeres fonts lleidatanes. 
Revista «Ciudad», abril (FPIEI).
La Font de les Piques fou desmuntada del xamfrà del carrer Jaume I a Boters al 1955 i posteriorment fixada al del carrer de la Palma amb Sant Llorenç. Construïda al 1735 pel Governador (espanyol) Cron (1727-1742), responsable de la prohibició del conreu de l'arròs al Cappont per les noves idees higièniques il·lustrades. 

1965. Les viatgeres fonts lleidatanes. 
La Font de l'Hospital.
Revista «Ciudad», abril (FPIEI).
Aquarel·la de Roig Nadal de la Font de l'Hospital, amb composició costumista vuitcentesca, quan la font era instal·lada al pati del magne edifici gòtic.




Quina la fem? Canal Whatsapp



Posted by
Labels: , , , , ,

20221224

[2430] Plànol de la ciutat de Lleida, 1805 (i)

 


1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
Els plànols de l'època setcentista, aquest editat ja a inicis del XIX, són els més bells de la tradició cartogràfica europea, per a mi, és clar. Els mapes i plànols anteriors tenen la potestat de fer-nos de finestra a temps ben reculats. Però la voluntat de meticulositat, el traç net i clar, els colors apropiats, són definitius en aquestes cartes gràfiques. Sense mitjans aeris, sempre me n'ha admirat la capacitat de composició visual. Tot i que a Lleida, no és ben bé cert, que no hi hagués mitjans aeris en aquell temps: l'artista havia de pujar al capdamunt del campanar de la Seu per dominar la ciutat i l'horta lleidatanes, com Morera i Galícia sonetejaria a l'avenir. 

1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
Les fortificacions del turó de la Seu Vella lleidatana: el baluard del Rei (A), de l'Assumpció (B), de la Reina (C), i de Louvigny (D) per a protecció de la Seu (E) i la Suda (F).

1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
El barri de la Magdalena, amb la primera Porta de l'antiga muralla, i el nou Portal (16). Un serpentejant camí s'enfilava des d'allà fins dalt la Seu. Encara existia als anys 50, segons que m'havia explicat la meua mare, que hi pujaven de modistetes.

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
L'antiga església gòtica de la Magdalena (12), que aviat sucumbiria a la destrossa de les bombes gavatxes al setge de 1810. El Noguerola tenia un braç que s'internava dins la muralla. L'altre la revoltava fins a desguassar a prop del Pont Vell. El gran edifici (11) correspon a l'antic convent del Carme.  

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
La ciutat sota la «lengua de sirpe» (G), la llengua de serp de la fortificació. La vella plaça de Sant Joan abans de ser reurbanitzada a final d'aquell segle XIX, amb l'antiga església gòtica, de la qual avui resten les pedres de l'absis, visibles al pàrquing soterrat. A la plaça Sant Francesc (O), l'antic convent franciscà, i més amunt, a tocar de l'antiga cuirassa, la casa dels jesuïtes. La que n'havia sigut casa, vaja, ja que llavors eren «regulares expulsos» (diu la llegenda), foragitats des del 1767.

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
L'impressor del mapa no va encertar la direcció de l'aigua del Segre. Probablement, l'oblit de l'autor en el seu esbós al natural va comportar que, al moment de traçar i pintar el plànol definitiu al taller, el copista hagués de jugar-s'ho a la sort. O potser un descuit. En aquestes circumstàncies solien consultar altres mapes anteriors o, si el tenien a l'abast, preguntar a l'autor de l'esbós inicial. No era freqüent que hi hagués errors d'aquesta magnitud. Els mapes encara eren, bàsicament, eines d'intel·ligència militar.

1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
El carrer Major, autèntic nervi secular de la ciutat vella. El convent dels Agustins (7) tapava la sortida del carrer Cavallers al riu: en una ciutat emmurallada, això no calia. Més tard, a mitjans d'aquell segle, el convent fora el primer gran teatre modern de la ciutat. Amunt del carrer Cavallers, el convent de Sant Domènec, el Roser (8). Davant de l'antic Hospital de Santa Maria, del qual en veiem el forat quadrat del claustre, la Catedral Nova (Z), l'antic convent mercedari (6), el de Santa Clara (5) i els i les Carmelites descalços (4) i descalces (3).

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
El cap oest de la ciutat antiga, amb la Porta de Sant Antoni i el convent adjacent (Y). D'allà i fins a l'església de Sant Llorenç (2) passant pel convent dels Agustins (X), pràcticament tot eren horts i jardins, majorment episcopals. Un petit torrentó acompanyava la muralla des de Boters per avall. 

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
Fora muralla, a la zona de l'actual escorxador, una bassa recollia l'aigua de la Mariola i un molí l'aprofitava per moldre el gra. El vell camí de Rufea seguia riu avall, mentre que el camí de Fraga, futura carretera, passava una mica més amunt, just als peus de Gardeny, com ara. L'església gardenyenca (I) era usada com a quarter. El magatzem de pólvora (J) era fora murs per evitar perills. 

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
Detall del molí i bassa entre el Puig Bordell, ara Balcó de la Mariola, i Gardeny. La major part d'aquests braçals i fasseres d'aigua provenien de les secles derivades del Canal de Pinyana. El marquès de Blondel hi feu fer una font, en aquests paratges frescals, que s'anomenà òbviament del Gobernador, que després viatjà fins a la Baixada de la Trinitat, entre la Plaça de la Sal i la Rambla de Ferran. La font gardenyenca o mariolenca fou indret de passeig de la gente bien establerta a Lleida (oficials militars i funcionaris espanyols) a cavall del segle XVIII i XIX. Els adinerats del país, si hi volien anar, calia que hablasen d'una altra manera... L'obertura dels Camps Elisis canvià els gustos d'esbarjo a la ciutat.

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
La part de la ciutat que mai no s'omplí de cases, a la muralla de Boters.


1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
La gran plaça dels Gramàtics (Q), amb la porta (15) i plaça de Boters (P). Tocant la muralla, l'església romànica de Sant Martí (S), llavors feta servir com a «almacenes de utensilios». També hi hagué els aquarteraments de tropes (T, V) i el magatzem de blat del capítol de la Catedral (R), dit la Panera popularment, que fou destinat també a caserna militar de cavalleria després de la desamortització. 




Posted by
Labels: , , , , , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)