[2364] Les darreres pedres del castell d'Arbeca

 

1898. Lo Castell d'Arbeca (les Garrigues).

«La Hormiga de Oro», núm. 28, de 30 de juliol (HDH).

Les runes del que fou imponent castell arbequí. La imatge ens en mostra l'estat ja ruïnós en què es trobava a final del segle XIX. En canvi, cinquanta anys abans, deia en Pascual Madoz al Seu Diccionario que «hay un soberbio castillo feudal, propio del Sr. duque de Medinaceli, cuyos muros, torres y parte del palacio se hallan en buen estado». Els figurants col·locats estratègicament pel fotògraf dalt de les torres, ens fan evident les grans proporcions de l'edifici. L'antic castell medieval, possessió dels Cardona, anà a parar per casoris de conveniència amb la gran noblesa castellana, al segle XVI, a la casa dels ducs de Medinaceli. La monarquia absoluta s'estava imposant i qui no s'arronsava al rei, doncs no en rebia els beneficis derivats de l'administració civil i militar de l'Estat (espanyol).

1898. Lo Castell d'Arbeca (les Garrigues).

«La Hormiga de Oro», núm. 28, de 30 de juliol (HDH).

Una colla de xiques arbequines en primer pla. En aquells anys, ja cap no en quedava de les 365 finestres, una per a cada jorn de l'any, de què —deia la veu popular— disposava el castell. Ara us penseu que us prenem el pèl, però la pàgina de turisme municipal ens ho aclareix: «Del castell palau són famoses entre l’imaginari popular les seves finestres. La llegenda parla de 365 finestres d’or, una per a cada dia l’any, però ara sabem que n’eren més de 365 i que s’acompanyaven de reixes pintades d’un color blavós i daurat» (enllaç). Ara us heu quedat de pasta de moniato, oi?

1898. Lo Castell d'Arbeca (les Garrigues).

«La Hormiga de Oro», núm. 28, de 30 de juliol (HDH).

Portada de l'aleshores nova revista barcelonina (en castellà), amb l'església de Sant Jaume a tota plana. El patronatge de l'apòstol fou molt freqüent en les terres de conquesta de la Catalunya Nova. 

1898. Lo Castell d'Arbeca (les Garrigues).

«La Hormiga de Oro», núm. 28, de 30 de juliol (HDH).

Arbeca era un poble gran, que rondava els dos mil habitants. Actualment, se'n deu anar als 2.200. Dels pocs que ha resistit, sense perdre-hi, la despoblació del segle XX. Un embat demogràfic que, a la Catalunya profunda, sembla que no hi ha cap govern que hi pugui posar remei. 

Lo Castell d'Arbeca (les Garrigues).

Una aproximació artística a l'aspecte del castell-palau. Entre altres, ja s'hi allotjaren Alfons III i Joan I en els segles medievals, i Felip II durant dos nits al 1585, de camí cap a Poblet. Henrique Cock, narrador del viatge, certifica que encara s'hi encunyaven dinerets de coure amb l'empremta d'una àguila i la llegenda DE ARBECA, fet aquest d'encunyar moneda que ja no podia fer cap altra casa nobiliària de les corones d'Aragó i Castella en aquell temps.

Lo Castell d'Arbeca (les Garrigues).

Part de la muralla fou reaprofitada com a habitatges i moltes de les pedres del castell es troben als fonaments de tantes cases del poble, aixecades en aquella bufada demogràfica de la segona meitat del XIX, quan l'arbequina, l'auliva, encara donava per viure'n. 

Lo safareig d'Arbeca.

La conducció d'aigua fins al safareig, a tocar del portal. 

«L’any 1851 els Medinaceli posen en venda el seu castell mitjançant una subhasta privada per la qual en demanen un capital a partir de 20.000 rals. Se l’adjudica a Antoni Gayroles que amb l’adquisició obtingué el castell, les muralles i alguns edificis del poble. 

«El castell-palau restà, en part, encara de peus, però foren diversos esdeveniments els que contribuïren a una ràpida i greu desaparició: l’espoli de pedra destinat a restaurar les destrosses fetes a la vila durant diferents conteses bèl·liques o simplement, a contribuir al desenvolupament urbanístic de la vila, sobretot a partir de l’enderrocament de les muralles (finals del segle XVIII). 

«La construcció de grans infraestructures necessàries per al creixement econòmic de la nostra vila, com els molins (destaquem la construcció del Molí Nou que requerí una gran quantitat de pedra) i a finals del segle XIX amb la construcció de la carretera Bellpuig – Flix (hi ha qui diu que s’utilitzà part de les pedres del nostre castell per assentar-la al seu pas per les nostres contrades)» (enllaç).

[387] Lo castell d'Arbeca: tres-centes seixanta-cinc finestres

[783] Arbeca, dels 70s al nou segle

Anys 1970-80. Arbeca, les Garrigues.
Vista del poble des de la carretera de les Borges. Sembla que els ametllers estan florits. Tot i que les fotografies tenen marques d'aigua (de la Fototeca.cat de la GREC - Gran Enciclopèdia Catalana), deixen escolar el regust dels pobles de la nostra infantesa.

Anys 1970-80. Arbeca, les Garrigues.
Una vista aèria (de quan no existia encara el Google) amb el canal d'Urgell en primer terme, i les piscines ja fetes. Fototeca.cat

Anys 1970-80. Arbeca, les Garrigues.
Els horts de la vall. Fototeca.cat

Anys 1970-80. Arbeca, les Garrigues.
Detall del poble, on sobresurt la façana de l'església i el turó de l'antic castell. Fototeca.cat

Anys 1970-80. Arbeca, les Garrigues.
Restes dels murs del castell. Fototeca.cat

Anys 1970-80. Arbeca, les Garrigues.
Una de les torres rodones de l'antic castell arbequí. Fototeca.cat.

Anys 1970-80. Arbeca, les Garrigues.
El Canal d'Urgell al peu del poble.

Anys 1970-80. Arbeca, les Garrigues.
Un ametller gebrat sota la boira plana. Fototeca.cat.

Anys 1970-80. Arbeca, les Garrigues.
A la Cooperativa arbequina. Fototeca.cat.

Anys 1970-80. Arbeca, les Garrigues.
Temps de 4-L, 127, 2 cavalls, John Deeres i Masseys Ferguson. Aquesta darrera foto potser de la fira de Santa Caterina. Fototeca.cat.

Anys 1970-80. Arbeca, les Garrigues.

2002. Arbeca, a vista d'ocell (Diari Segre). 
Aquesta sèrie de fotografies aèries dels pobles lleidatans tindrà el mèrit de passar a la història com l'última fotografia dels pobles d'abans, quan creixien més o menys pausadament. Perquè després vindria la dècada de la bombolla immobiliària, que els deixarà plens de nous carrers d'adossats.

2002. Arbeca, a vista d'ocell (Diari Segre). 
Detall amb el canal i els dipòsits al fons.

2002. Arbeca, a vista d'ocell (Diari Segre). 
Detall de la trama urbana.

2002. Arbeca, a vista d'ocell (Diari Segre). 
El turó de l'antic castell.

2002. Arbeca, a vista d'ocell (Diari Segre). 
Dels antics Vilars a l'Arbeca d'avui, sempre un país afaiçonat pel treball toosut dels homes i dones garriguencs.

[782] Arbeca 60s (del segle XX)

[782] Arbeca 60s (del segle XX)

Anys 1960. Arbeca, les Garrigues.
Postals amb vistes generals de la vila des de la vall, on anys després s'hi farien les piscines i la pista atlètica.

Anys 1960. Arbeca, les Garrigues.
Postals acolorides de la Plaça Major i l'església de Sant Jaume per dins i per fora.

Anys 1960. Arbeca, les Garrigues.
Cine Café Catalunya arbequí. 

Anys 1960. Arbeca, les Garrigues.
Detall del carrer, amb el cotxe de línia a la cantonada. 

Anys 1960-70. Arbeca, les Garrigues.
El Cine-Café després reconvertit simplement en bar. Un canvi de nom que testimonia un canvi d'època.

Anys 1960. Arbeca, les Garrigues.
Diverses vistes en blanc i negre. 

Anys 1960-70. Arbeca, les Garrigues.
La mateixa cantonada en color i blanc i negre.

Anys 1960-70. Arbeca, les Garrigues.

Anys 1960-70. Arbeca, les Garrigues.
L'escut de la població: un ocell (bec) descansant sobre una branca d'auliver arbequí.

Anys 1960-70. Arbeca, les Garrigues.
Aplec sardanista, al llibre de Josep M. Espinàs, Festa Major, Ed. Destino, 1969, fotografia d'Eugeni Forcano.

Anys 1960-70. Arbeca, les Garrigues.
La festa del pollastre, Cal Balcells, al llibre de Josep M. Espinàs, Festa Major, Ed. Destino, 1969, fotografia d'Eugeni Forcano.

Any 1969. Arbeca, les Garrigues.
Programa de la festa major. Malgrat el castellà franquista, la quadribarrada a tota pàgina.

Anys 1980. Arbeca, les Garrigues.
La normalització dels primers programes de la festa major dels ajuntaments democràtics.

Any 1984. Arbeca, les Garrigues.
Programa de la inauguració de la pista atlètica, amb l'antic escut parlant en forma de jeroglífic: AR+bec+A, escut que es remunta al segle XIX.

[781] Arbeca començant el segle XX