[2547] Ports i rades del segle XVIII

 

1817. Els nostres ports mediterranis al segle XIX, Alacant.

«Recueil de 163 des principaux plans des ports et rades de la Mediterranée...», Livorno (MdC).  

L'incipient port alacantí, i la ciutat emmurallada, amb els edificis principals ben destacats. També un bon molí atossalat, i a la banda meridional diverses torres de guaita, atès que fins aleshores les incursions des del nord africà eren freqüents.

1817. Els nostres ports mediterranis al segle XIX, Eivissa.

«Recueil de 163 des principaux plans des ports et rades de la Mediterranée...», Livorno (MdC).  

El port natural format al Cap de Salines, entre les illes d'Eivissa i Formentera. La ciutat vella emplaçada sobre l'istme, i els molins, sempre elevats respecte del nivell del mar, no hi falten. 

1817. Els nostres ports mediterranis al segle XIX, Palma de Mallorca.

«Recueil de 163 des principaux plans des ports et rades de la Mediterranée...», Livorno (MdC).  

El potent moll del port de la capital mallorquina, amb molins a banda i banda fora de la ciutat emmurallada. La torre de Llatzeret, per a les quarantenes, en direcció a Porto Pi. 

1817. Els nostres ports mediterranis al segle XIX, Alcúdia i Pollença

«Recueil de 163 des principaux plans des ports et rades de la Mediterranée...», Livorno (MdC).  

Les badies d'Alcúdia i Pollença, ports naturals al nord de l'illa mallorquina. La ciutat d'Alcúdia, damunt de l'istme, i els molins que no hi falten. Pollença, a l'interior, vigilava la badia amb una forta torre de guaita.

1817. Els nostres ports mediterranis al segle XIX, 

Badia de Sofa o del Delta de l'Ebre.

«Recueil de 163 des principaux plans des ports et rades de la Mediterranée...», Livorno (MdC).  

Als peus del Montsià o muntanya de la Ràpita, la badia dels Alfacs, llavors dita de Sofa. Al sud, el poble d'Alcanar i Amposta no gaire lluny del mar, amb lo Delta a mig formar. El mapa potser en retrata l'estat una mica anterior. 

1817. Els nostres ports mediterranis al segle XIX, 

Badia de Sofa o del Delta de l'Ebre.

«Recueil de 163 des principaux plans des ports et rades de la Mediterranée...», Livorno (MdC).  

Detall dels Alfacs, amb les salines i l'illa de la torre de Sant Joan.

1817. Els nostres ports mediterranis al segle XIX, 

Barcelona.

«Recueil de 163 des principaux plans des ports et rades de la Mediterranée...», Livorno (MdC).  

El castell de Montjuïc amb la torre de senyals i el santuari de la Madrona a mig camí de la porta de la muralla. Al moll, l'antiga llanterna o far, i enllà de la Porta de Mar, el nou barri de la Barceloneta.  

1817. Els nostres ports mediterranis al segle XIX.

«Recueil de 163 des principaux plans des ports et rades de la Mediterranée / dont 40 ont été derniérement publiés par Jean Joseph Allezard ancien capitaine de marine et plusiers des autres corrigés», Livourne (Livorno) (MdC).  

Recull de plànols de 1623 ports de la Mediterrània, una obra essencial per als pocs capitans de vaixell, tots militars, d'aquell temps. Publicat als inicis del segle XIX, recollia la vista dels ports del segle anterior. Sempre se n'hi podien cartografiar més, de rades i ports, però especialment s'hi troba a faltar el de Maó, llavors recentment retornar a l'ocupació espanyola després d'un segle d'ocupació anglesa. 

[814] Rada de Saufa, Soffa, Zoffa

Quina la fem? Canal Whatsapp

[2017] Vistes dinovesques

1872. La muralla de mar, BCN.
 «Wonderings in Spain», Augustus J. C. Hare, London (Archive). 
La silueta del castell de Montjuïc amb la torre de senyals vista des del passeig de la vella muralla de mar barcelonina, molt freqüentat i amb vista al port. Al fons, el far del Llobregat, a les platges de l'Hospitalet, llavors verges i no ocupades encara pel port. 

1872. La  Catedral de Tarragona.
 «Wonderings in Spain», Augustus J. C. Hare, London (Archive). 
La monumental catedral tarragonina de Santa Tecla també meresqué un gravat de part d'aquest viatger anglès del segle XIX. És poc usual, però, que la vista fos presa des del lateral i no pas des de l'escala i portalada frontals. Per aquest motiu, constitueix una esplèndida vista del monument.

1872. Alacant.
 «Wonderings in Spain», Augustus J. C. Hare, London (Archive). 
El llibre no fou gaire detallista amb les vistes valencianes. Aquesta ens mostra l'skyline tradicional de la ciutat alacantina, ran de mar, amb la mola del tossal al darrere, ocupada militarment des del castell de Sant Ferran al cim. 

1872. Elx.
 «Wonderings in Spain», Augustus J. C. Hare, London (Archive). 
Una vista d'una casa tradicional de llauraors amb el palmerar al darrere, prop de la Torre fortificada dita dels Vaillo, que sembla que feia potser funcions de capella. 

1872. Lleida.
 «Wonderings in Spain», Augustus J. C. Hare, London (Archive). 
L'arquetípica vista tradicional de la ciutat des de l'areny, amb el pont medieval mig derruït i la Seu Vella custodint la plana lleidatana.

1872. «Wonderings in Spain», Augustus J. C. Hare, London (Archive). 
Com era general en aquell temps, tot el país sencer érem barrejats, dissolts i adulterats dins d'Spain. Alguna cosa hem avançat, si més no.

[2016] La Lleida dinovesca als ulls d'un viatger anglès

[1999] El País Valencià en els gravats dels germans Rouargue, 1852

1852. Elx (el Baix Vinalopó).
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.
La ciutat il·licitana de la primera meitat del segle XIX amb el palmerar sempre present i l'aire del tot meridional. Els figurants donen idea de la proporció, i una figuera de moro en primer terme s'encaragola i entortolliga de la sequera.

1852. Elx (el Baix Vinalopó).
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.
Detall de la ciutat, amb les cúpules i campanars que en presidien la vista. El palmerar s'aixecava majestuós al pas dels vianants. 

1852. La Plaça del Mercat, València.
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.
La Plaça de la Llotja de la Seda o Plaça dels Mercaders, davant per davant de l'Església de Sant Joan. Secularment, el lloc on s'hi paraven les parades del mercat.

1852. La Plaça del Mercat, València.
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.
Detall de l'arquitectura gòtica de la façana de la Llotja. Més enllà, les persianes tirades damunt els balcons, ens transmeten un costum ancestral que els temps s'han endut.

1852. La Plaça del Mercat, València.
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.
Detall de les parades amb els tendals, alguns potser de canya. Els rucs es barregen amb la gent, i els llauraors llueixen tots la manta a l'espatlla. A les parets, els fanals de gas ja s'hi veuen instal·lats, cosa que es feu des de la dècada anterior. 

1852. La Torre de Santa Caterina, València.
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.
El magnífic campanar de l'església de Santa Caterina, una de les primeres de la ciutat després de la conquesta, i que rebé el nom en honor d'una de les filles de Jaume I. 

1852. La Torre de Santa Caterina, València.
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.
Detall de la fàbrica del campanar, d'influències vàries al llarg dels segles. Les persianes sobre els balcons es repeteix a cada costat de carrer. La forja n'era ofici imprescindible. L'animació dels carrers, entremesclats de carros i persones, era notòria en aquest rovell de l'ou de la vella ciutat medieval. 

1852. Una festa parroquial,  Alacant.
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.
La ciutat alacantina també lluïa els fanals de gas a les parets. Les finestres hi apareixen reixades, segons els antics costums medievals. La festa, molt animada de balladors, amb els músics i els nois que aguanten les torxes, perquè s'hi vegi bé per dansar. 

1852. Una festa parroquial,  Alacant.
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.
Detall dels diversos figurants per apreciar-ne l'abillament tradicional. Les xiques, amb les llargues trenes. Algunes ballen, altres esperen pacients son torn assegudes al pedrís. Panderetes, castanyoles, flautins, són alguns instruments musicals que acompanyen la jota que ballen, probablement. Tot plegat, un ball popular de carrer i de festa major.

1852. Tipus valencians.
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.
Diverses vestimentes tradicionals valencianes, que cridaren l'atenció dels germans dibuixants.

1852. «Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal»,
Émile Bénin (BVA). 
Les il·lustracions dels germans Adolphe i Émile Rouargue complementaven el text del llibre de viatges. Llavors aquest tipus de literatura es posà de moda entre les classes burgeses de totes les capitals d'Europa, amb l'afegit del misteri que per als europeus tenia tot allò que hi havia més avall dels Pirineus. Que en aquells temps tot era, en general, espanyol. Potser sí que la percepció ha evolucionat després de tant de temps, però molts europeus, massa, continuen fent-se el cec i el sord davant la nostra trinxada i esbocinada realitat nacional.

[1765] Una Borbona a les colònies: les Illes Balears, 1860

1860. Alacant (el País Valencià).
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Apaivagades amb cert èxit les dos primeres revoltes carlines, la reina d'Espanya decidí de passejar-se pels seus dominis, propis i colonials, per afermar sa autoritat. Per traure'n tot el rèdit publicitari possible, s'hi feu acompanyar del daguerrotipista britànic establert a la capital del regne cap al 1850, Charles Clifford (1819-1863). Fou aquest, doncs, el primer fotògraf oficial dels Borbons espanyols i cobrí els tres primers viatges de la reina: 1858 i 1862 pels seus dominis espanyols, i, entremig, al 1860 pels territoris de l'antiga Corona d'Aragó. La Borbona encara faria un parell de viatges més, 1865 al País Basc i 1866 pel sud-oest espanyol, però ja acompanyada d'altres retratistes.

La reina s'acompanyà també del seu marit, son cosí Francisco de Asís de Borbó, amb qui es casà després de fracassar un matrimoni d'intencions polítiques amb el comte de Montemolín i pretendent carlí al tron, Carles Lluís de Borbó i Bragança, fill del primer pretendent i iniciador de les carlinades, Carles Maria Isidre de Borbó.

Durant el viatge, es fotografiaven les rebudes multitudinàries a la comitiva reial per tal de fer evident i notori l'afecte 'popular' a la monarquia. El fotògraf en feia les plaques, que després també servien per extraure'n litografies i gravats per tal d'ésser publicats i divulgats a les cròniques oficials que en feia la premsa i altres publicacions històriques.

1860. Alacant (el País Valencià).
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).Arribada del tren reial al port d'Alacant, on s'hi construí un arc de triomf tot engalanat per rebre la Borbona en el moment de salpar cap a les colònies Balears. El viatge començava, com resa la dedicatòria, el 24 d'octubre de 1859. Darrere l'arc d'exaltació patriòtica (espanyolista), s'observa una de les torres de l'ajuntament alacantí.

1860. Palma de Mallorca (les Illes Balears).
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).L'entrada de la parella reial borbònica a la Ciutat de Palma sota un arc de triomf majestuós.

1860. Palma de Mallorca (les Illes Balears).
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).La carrossa reial s'obre pas entre la multitud congregada al seu pas, i l'omnipresent simbologia espanyolista, amb la rojigualda sempre al capdamunt, mostrava les intencions colonials del periple reial. No podia veure-s'hi cap símbol històric propi de la terra.  

1860. Palma de Mallorca (les Illes Balears).
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).El monument que es presentà a la Borbona per commemorar sa estada a Mallorca. Un cop aixecat, no durà pas gaire, ja que fou enderrocat per la revolució Gloriosa a l'1 d'octubre 1868.

1860. Palma de Mallorca (les Illes Balears).
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).El teatre Principal de la ciutat fou reinaugurat i reanomenat en honor de la reina. L'edifici neoclàssic, cremat en diverses ocasions, s'havia aixecat sobre l'antic solar del tradicional pati de comèdies de la capital mallorquina.

1860. Palma de Mallorca (les Illes Balears).
(Foto: Arxiu MECD).Una altra perspectiva de l'arc de triomf, pagat per la municipalitat, que rebé les majestats borbòniques a l'arribada a la ciutat, i de la gernació aplegada per veure'ls. 

11860. Palma de Mallorca (les Illes Balears).
(Foto: Arxiu MECD).
El Palau de l'Almudaina, seu històrica dels reis de Mallorca, fou el lloc de residència reial. S'afermava també així el dret de possessió sobre les terres insulars balears.

1860. Palma de Mallorca (les Illes Balears).
(Foto: Arxiu MECD).
Un altre arc de triomf a la ciutat, en aquesta ocasió aixecat «por los vecinos del arrabal de Santa Catalina». 

1860. Palma de Mallorca (les Illes Balears).
(Foto: Arxiu MECD).
Detall de l'arc, ornat amb motius mariners i populars, per distingir-se dels arcs oficials, i per simbolitzar d'adhesió popular a la monarca (espanyola).

1860. Ciutadella (Menorca, les Illes Balears).
(Foto: Arxiu MECD).
El passeig de la comitiva reial a l'arribada a Ciutadella.

1860. Ciutadella (Menorca, les Illes Balears).
(Foto: Arxiu MECD).
Detall de la carrossa descoberta, envoltada de la militarada d'alt rang i els prohoms de la ciutat a cavall. Una família en saluda el pas. 

[958] Viatjant pel País Valencià al segle XIX