[2717] La Lleida de 1880

 

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).

1880. Lleida, plànol urbanístic. 

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Un cop superades les muralles medievals que tancaven la ciutat, calia planificar-ne l'eixample. Al plànol, s'hi dibuixen les noves mansanes (permeteu-me lo mot d'en Cerdà) amb amples carrers, avingudes arbrades, fonts ornamentals. En línies generals, lo creixement de la ciutat seguirà aquesta línia fins als pelotassos de la segona mitat de la postguerra del segle XX.

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).

1880. Lleida, plànol urbanístic. 

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Detalls de Blondel, amb la gran plaça de Sant Lluís a on s'hi faria lo mercat (estació d'atubusos actual, que ben aviat serà l'antiga), la corba d'angle recte per agafar l'Av. Catalunya, llavors de l'Acadèmia, que resseguia la muralla fins a la porta de Sant Antoni, i tornava a trencar, com encara ara, en angle recte cap a la carretera de Fraga, avui pròpiament lo carrer Acadèmia. LO Gasòmetre o fàbrica del gas s'hi instal·là, però una mica més avall, a on hi ha la benzinera actualment. 

L'antiga Casa de Caritat fou la Maternitat i als anys 80 se convertí en la biblioteca provincial. Lo Manicomi avui és la delegació de cultura de la Generalitat, amb la clínica Montserrat al darrere. La gran esplanada de l'aparcament actual correspon a l'ampli pati de darrere la Casa de Caritat. 

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).

1880. Lleida, plànol urbanístic. 

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Tota la ciutat vella entre Blondel i la Rambla d'Aragó. Encara avui hi tenim la mateixa disposició de la plaça de l'Almodí i carrer la Palma. Les places de Sant Llorenç, per davant i darrere (la de Sant Josep) potser una mica ampliades, mentre que la de l'Ereta ha quedat desfigurada després de les darreres actuacions urbanístiques, però era així reconeixible fins als anys 90 de la passada centúria. Lo convent de monges de l'Ensenyança havia sigut substituït ja en la postguerra per un bloc de pisos, que tenia la biblioteca provincial al costat de baix, i per unes escales i una porteta s'accedia al claustre del Roser, antic institut provincial (des de 1842) i seu del recuperat Estudi General als anys 70 i 80. 

Darrerament, també va agençar-se lo convent de Santa Clara, que és la seu, entre altres, dels Castellers de Lleida.

1880. Lleida, plànol urbanístic. 

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Lo carrer de Sant Antoni, des del vell portal i l'església fins a la catedral nova i l'Hospital de Santa Maria, llavors edificis envoltats d'altres cases per tots costats. Lo convent de les carmelites descalces passà a mans de la Paeria cap als anys 80, crec. L'església hi fou consagrda a Sant Anastasi. També fou conegut com a convent de Santa Tresa. Ara hi ha la seu del Centre de Titelles de Lleida, nucli de la magna fira de titelles que cada cap de setmana del primer de maig omple racons i places de la ciutat d'espectacles de putxinel·lis de tota mena, i que aviat farà quaranta anys, com si res!

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).

1880. Lleida, plànol urbanístic. 

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Lo carrer Cavallers ja s'havia arribat fins al riu, car lo teatre de l'antic convent de Sant Agustí s'havia cremat pocs anyets abans. Lo carrer de Blondel s'havia guanyat al riu cap a final del segle XVIII en tapar-hi l'ull del pont que tocava a la porta d'entrada de la ciutat.

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).

1880. Lleida, plànol urbanístic. 

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Des de Boters a Sant Martí. 

Lo passeig futur que serà Balmes se preveia arbrat, continuació del que serà la rambla d'Aragó. Però això no fou mai així. En aquesta bifurcació s'hi farà la presó de Lleida, cap al tombant del segle XIX al XX. Lo carrer de Sant Martí era carrer de militarada (de l'exèrcit espanyol), amb los quarters del pla dels Gramàtics, amb la Plaza de los Cuarteles, ara amb l'edifici del mercat, i de l'antiga Panera. L'església de Sant Martí fou feta servir com a presó.  

Des de Sant Martí i pel carrer Tallada, s'arribava a l'antic palau del bisbe, foragitat del palau de la Seu Vella pels Borbons (espanyols) al 1707, a tocar de l'església de Sant Llorenç, com encara avui, però amb palau episcopal nou, de la postguerra del segle XX.

1880. Lleida, plànol urbanístic. 

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Vista general de la vella ciutat closa dins la muralla i de l'eixample previst. 

[2716] Comerç lleidatà, 1880

[2378] La Lleida prenapoleònica, més

Quinalafem.blogspot.com

[2435] La portalada viatgera dels mercedaris lleidatans

 

1936. Plaça de l'Ereta, Lleida. Portalada barroca dels mercedaris, 

Convent de l'Ensenyança. «Ilerda», núm. 3 (FPIEI).

La portalada barroca pertangué a l'antic convent de la Mercè lleidatà, emplaçat a on més tard, al segle XVIII, s'hi aixecaria la Catedral Nova, després de l'ocupació de la Seu Vella per les tropes filipistes. La portalada era originària de cap al 1666, quan els mercedaris es traslladaren a dins la ciutat després de la destrucció del convent extramurs, a on ara hi ha l'Acadèmia Mariana, per causa de la Guerra dels Segadors. Després d'un segle al davant, doncs, de l'Hospital de Santa Maria, fou traslladada per primer cop cap a la Plaça de l'Ereta, a on contemporàniament les monges de l'Ensenyança aixecaven el seu convent i església. 

1936. Plaça de l'Ereta, Lleida. Portalada barroca dels mercedaris, 

Convent de l'Ensenyança. «Ilerda», núm. 3 (FPIEI).

1936. Plaça de l'Ereta, Lleida. Portalada barroca dels mercedaris, 

Convent de l'Ensenyança. «Ilerda», núm. 3 (FPIEI).

1936. Plaça Sant Francesc, Lleida. Església de Sant Pere.

«Ilerda», núm. 3 (FPIEI).

1944. Plaça Sant Francesc, Lleida. 

«Ilerda», núm. 3 (FPIEI).

La portalada de l'Ensenyança fou traslladada novament, degut a l'enrunament del convent de l'Ensenyança per causa dels bombardejos durant la guerra. 

[1894] Els Mercedaris de Lleida i la peregrinació de la portalada barroca

[1928] La Lleida aborbonada de la Nova Planta

1758. Lleida, «Plano de la plaza de Lérida y su contorno».
La silueta de la ciutat vella emmurallada, cent anys abans de la superació de les muralles, i just abans de l'impuls urbanístic il·lustrat, que arribaria a les acaballes ja d'aquell segle divuitesc.

1758. Lleida, «Plano de la plaza de Lérida y su contorno».
El bonic plànol de grans dimensions de la ciutat, amb la llegenda de la situació dels principals edificis en aquella meitat de segle XVIII, un cop passada l'ensulsiada bèl·lica de la Guerra de Successió. 

1758. Lleida, «Plano de la plaza de Lérida y su contorno».
El riu Noguerola retombava pel baluard del Carme i resseguia la muralla riu avall fins a desguassar gairebé al pont. Les aigües s'aprofitaven per regar els nombrosos horts que circumdaven la ciutat. L'església gòtica de la Magdalena encara subsistia. Els danys en aquesta part de la ciutat foren molt grans, atès que el setge de 1707 tingué lloc per aquesta banda. Al 1810, un altre setge segellarà la mort de l'església, que haurà de ser enrunada a causa dels estralls bèl·lics. 

La gairebé mil·lenària bifurcació del carrer Magdalena amb el carrer del Carme s'aprecia ben bé en el plànol. Més avall, la vella plaça de Sant Joan, encara amb l'església gòtica medieval i els encontorns irregulars també hi és prou visible. D'allà la sortida a l'únic pont de la ciutat durant segles era directa per sota de l'Arc que tancava la muralla de la ciutat. Al pont, encara s'hi compten els set ulls de què constava, que en aquell final de segle XVIII i gràcies a la construcció de la primera banqueta de Blondel, quedarien reduïts a sis, atès que se'n colgaria el de davant de la porta de la ciutat per donar-li una mínima amplitud de pas de carro a la dita banqueta. El Cappont només era un baluard defensiu, i l'antiga urbanització, desapareguda ja al segle XVI, no s'hi reprendria fins pràcticament un segle després.

1758. Lleida, «Plano de la plaza de Lérida y su contorno».
El Pont Vell, o simplement el pont, únic pont durant segles a la ciutat. S'hi compten els set trams que tenia, l'últim dels quals, tocant a l'Arc o porta d'entrada a la ciutat, fora ben aviat cobert per tal d'obrir les banquetes per ordre del governador (espanyol) a la ciutat, el Marquès de Blondel. 

La Plaça de Sant Joan encara mostrava les centenàries línies irregulars dels edificis, que serien rectificades amb recanvi de l'església gòtica original per la neogòtica al 1868. La petita Plaça de la Paeria també s'hi veu, i l'obertura de la Plaça de Sant Francesc al riu.

El Cappont encara no havia començat la recuperació urbanística i era un simple cap de pont militar, amb els baluards que protegien el pont, a l'entrada del qual hi havia un gran edifici per al cos de guàrdia i cobrament dels antics drets de pas. 

1758. Lleida, «Plano de la plaza de Lérida y su contorno».
El carrer Cavallers encara no arribava al riu, sinó que topava amb el Convent dels Agustins, al carrer major, després habilitat com a primer gran teatre de la ciutat. Carrer Cavallers amunt, l'església i convent dominicans, al Roser, del qual s'aprecia el quadrat i verd claustre. Al seu darrere, els horts i el convent de l'Ensenyança, amb el quadradet de la Plaça de l'Ereta. 

Fora muralla tot eren horts i camps, amb petites sèquies que baixaven de la Mariola, en una de les quals hi havia un gran molí de farina i oli, amb una bona bassa. Decennis a vindre, al lloc s'hi faria l'escorxador de la ciutat.

1758. Lleida, «Plano de la plaza de Lérida y su contorno».
El plànol encara no dibuixa la Catedral Nova, llavors en construcció, davant l'Hospital de Santa Maria. La muralla tancava la ciutat a la porta de Sant Antoni. Bona part de l'intramurs de Boters eren horts episcopals, al voltant del nou Palau del Bisbe, expulsat del seu tradicional emplaçament davant la Seu Vella pels militars (espanyols) ocupants. Una mica més amunt, tocant al cap de Boters, l'església de Sant Llorenç.

1758. Lleida, «Plano de la plaza de Lérida y su contorno».
La Porta de Boters i l'església de Sant Martí amb la Panera a tocar.

1758. Lleida, «Plano de la plaza de Lérida y su contorno».
El detall de la Seu Vella i de la Suda damunt el turó que dominava la ciutat vella. 

1758. Lleida, «Plano de la plaza de Lérida y su contorno».
L'església gòtica de la Magdalena al costat del camí de la porta oriental de la ciutat. Aproximadament, la trama urbana s'acabava a l'actual carrer Democràcia, amb la punxa del baluard del Carme que hi havia a l'extrem, per on revoltava el riu Noguerola.

1758. Lleida, «Plano de la plaza de Lérida y su contorno».
L'altre turó secular de la ciutat, el de Gardeny, amb son fort militar. Als seus pas, el camí de Fraga i d'Espanya.

1758. Lleida, «Plano de la plaza de Lérida y su contorno».
Llegendes del plànol militar.

[1753] Els Borbons, derrotats a Almenar al 1710

[1894] Els Mercedaris de Lleida i la peregrinació de la portalada barroca

1950. Església de Sant Pere, Plaça Sant Francesc, Lleida.
La vella portalada barroca de l'antic convent dels Mercedaris, i després del de l'Ensenyança, en la seua darrera i actual ubicació.

1906. Els Mercedaris de Lleida.

«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.

Ressenya del convent mercedari lleidatà, encara dempeus en aquell tombant del segle XIX al XX, però que no passà de la postguerra. «Orde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l’Orde dels Mercedaris o l’Orde de la Mercè, és un orde religiós que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'Islam. Avui es dedica a l'assistència als necessitats ("captius" d'altre tipus: malalts, marginats, drogoaddictes, presos, etc.)» (viquipèdia).

El nom de «Santa Eulàlia barcelonina» de Lleida, donat per l'autor als mercedaris lleidatans, potser té a veure amb el fet que la germandat va tindre com a primera seu a Barcelona l'hospital de Santa Eulàlia, i en rebé així el primer nom: frares de la «Casa de Santa Eulàlia de Barcelona de l'Almoina (Mercè) dels Captius», o també frares de «L'Almoina o de la Mercè», que a més donava relleu a la patrona de la ciutat en aquell segle XIII («Sàpiens»).

 1906. Els Mercedaris de Lleida.

«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.

El convent dels mercedaris de Lleida fou el segon de l'orde fundat al nostre país, durant el pas, no testimoniat, de Sant Pere Nolasc per la ciutat al 1225, en ple regnat del nostre Conqueridor. S'emplaçava fora murs, entre Gardeny i el camí ral, cap a l'actual Acadèmia Mariana. «Era magnífico y en ella se celebraron varios capítulos generales durante el siglo XIII».

Aquell convent primigeni restà molt malmès durant el setge de Joan II a la ciutat al 1464, durant la guerra del país contra el monarca. Amb la Guerra dels Segadors, quedà totalment inservible (1641). A partir de 1666, començà a construir-se'n un altre, amb aportacions dels fidels, al pati on després s'hi aixecaria la Catedral Nova al 1761, davant per davant de l'Hospital de Santa Maria, només al cap de cent anys. Per això calgué refer-lo de nou al carrer de Sant Antoni.

1906. Els Mercedaris de Lleida.

«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
D'allà van passar «a un extremo de la ciudad, en la calle de San Antonio, entre ella y el río». Al carrer de Sant Antoni hi havia la façana de l'església i un passadís d'entrada al costat que portava fins al convent, a tocar del Segre. L'autor el va veure encara en aquest emplaçament i descriu el temple, el retaule major (llavors ja traslladat a la parròquia de la Magdalena) i s'anomena una «magnífica relíquia de San Ramon». Sobre el convent, explica que es tracta més aviat d'una casa, amb un reduït claustre de 23 passos, més menys quadrat (tres arcs en dos costat i quatre els altres dos), que sembrava més un celobert que altra cosa, i amb pou al mig, amb una comunitat de sis persones.

1900 ca. Convent de l'Ensenyança, Plaça l'Ereta, Lleida.

L'església mercedària del carrer de Sant Antoni es consagrà al 1792, i allà perdurà el convent fins a l'exclaustració de 1835. L'antiga portalada barroca fou traslladada a l'antic convent de l'Ensenyança, aixecat a la plaça de l'Ereta, com mostra la imatge.

Enrunat durant els bombardejos feixistes de 1938, i en acabada la guerra, la portalada, que havia romàs intacta, fou aprofitada per «Regiones Devastadas», l'organisme franquista (espanyol) encarregat de la reconstrucció, com a portalada de l'església de Sant Pere (1948), antiga església conventual dels franciscans lleidatans, a l'actual Plaça de Sant Francesc, on encara la hi veiem.

1920-30. Convent de l'Ensenyança, Plaça l'Ereta, Lleida.

El convent amb la portalada aprofitada dels mercedaris del carrer Sant Antoni.

1920-30. Convent de l'Ensenyança, Plaça l'Ereta, Lleida.

La placeta recent urbanitzada, amb arbres al voltant de la font instal·lada en temps del Marquès de Blondel, a final del segle XVIII.

1938. Convent de l'Ensenyança, Plaça l'Ereta, Lleida.
L'estat ruïnós del convent durant la primera postguerra, en foto de Ramon Borràs. S'hi veu la cantonada de la plaça a on donava l'antiga portalada aprofitada dels mercedaris. Aquest solar és actualment ocupat pel Centre Cívic del Centre Històric de la ciutat. 

1950 ca. Convent de l'Ensenyança, Plaça l'Ereta, Lleida.
El pati de l'antic convent amb la portalada barroca mercedària.

1955 ca. Convent de l'Ensenyança, Plaça l'Ereta, Lleida.
El solar de l'antiga Ensenyança, amb les runes ja derruïdes, un cop traslladada la portalada, i que deixava a la vista l'antic carrer del Rosari.

1907. Plaça Sant Francesc o de la Llibertat, Lleida.
La façana pelada de l'antiga església franciscana.

1945 ca. Església de Sant Pere, Plaça Sant Francesc, Lleida.
L'església de Sant Pere en plena restauració després de la guerra, i encara sense la façana barroca, tal com es mostrava com a antiga església del convent franciscà de la ciutat.

[1335] Monestirs lleidatans medievals, més