Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guerra de Successió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guerra de Successió. Mostrar tots els missatges

20251122

[2719] La Suda i la Seu lleidatanes, 1707

 

1707. La Seu Vella i la Suda, Lleida.
«Vue d'elevation du Chateau de Lérida du costé de la campagne, que est le costé de l'attaque. À ouvrage de terre faciné faite par les ennemis. Lérida, 29 octobre 1707» (AMB).
La Seu vella amb dos campanars. Probablement, com que se prenien apunts del natural i després se dibuixaven al taller, s'hi confongué lo campanar de la capella de la Suda, que fou afegit al costat del de la Seu. L'autor, que devia tindre altra feina, no li donà més importància. A més, diríem que li calia una mica de pràctica de perspectives i volums. Gairebé mos fa una representació cubista abans de temps, oi? Faria riure si no fos la gravetat dels fets d'aquell setge i la matança de lleidatans que los assaltants hi perpetraren al convent del Roser, a on s'havien refugiat.

1707. La Seu Vella i la Suda, Lleida.
«Vue d'elevation du Chateau de Lérida du costé de la campagne, que est le costé de l'attaque. À ouvrage de terre faciné faite par les ennemis. Lérida, 29 octobre 1707» (AMB).
Curiosa i original perspectiva del turó lleidatà, amb la Suda, la Seu i les fortificacions. La signa Mirecourt, enginyer borbònic gavatxo. Potser és que, com que davant la Seu hi havia lo palau episcopal amb una petita capella i probablement un campanaret, va confondre's, va fer-lo més voluminós del que calia, i va deixar-nos aquesta composició singular. 
 

1707. La Seu Vella i la Suda, Lleida.
«Vue d'elevation du Chateau de Lérida du costé de la campagne, que est le costé de l'attaque. À ouvrage de terre faciné faite par les ennemis. Lérida, 29 octobre 1707» (AMB).
La vista de dron, que diríem avui, és feta des del Camp de Mart, i al peu de la muralla de la ciutat hi trobem l'església de Sant Martí, també poc agraciada en la representació.

1707. La Seu Vella i la Suda, Lleida.
1707. La Seu Vella i la Suda, Lleida.
«Vue d'elevation du Chateau de Lérida du costé de la campagne, que est le costé de l'attaque. À ouvrage de terre faciné faite par les ennemis. Lérida, 29 octobre 1707» (AMB).
Als afores, com era habitual, lo convent de Sant Francesc.

1707. La Seu Vella i la Suda, Lleida.
1707. La Seu Vella i la Suda, Lleida.
«Vue d'elevation du Chateau de Lérida du costé de la campagne, que est le costé de l'attaque. À ouvrage de terre faciné faite par les ennemis. Lérida, 29 octobre 1707» (AMB).
Les fortificacions defensives al peu de la Suda. 



 

20250830

[2700] L'Onze de Setembre de 1714 explicat a la canalla

 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Portada de la revista infantil i juvenil, en el número dedicat a la resistència catalana a les tropes borbòniques. 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Rafel Casanova cau ferit defensant la llibertat de Catalunya al baluard del portal Nou barceloní.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Los antecedents que portaren a la guerra.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
L'inici del setge al Cap i Casal de Catalunya.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Los consellers de la ciutat al Saló de Cent.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Lo setge de Barcelona. La defensa fou encarregada al general Villarroel. 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
La caiguda del Conseller en Cap, en Rafel Casanova.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Lo discurs del Conseller en Cap: «devien sacrificar-se les vides ans que assentir a capitulació de cap mena amb l'enemic, i, per tant, continuar invariablement en sa defensa, no escoltant cap llei d'acomodament, capitulació o promeses de l'enemic, deliberant que cal mantindre's sia fins que no reste una gota de sant que vessar a sos habitants perquè mai puga la violència enemiga triomfar de cors tan generosos que estimen més lo sacrifici de llurs vides que la ignominiosa esclavitud de veure's subjectes a qui no pot dominar amb raó, justícia i equitat».

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Los exèrcits contenents. 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Soldat de cavalleria catalana. 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
L'assalt final a la ciutat.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
La Torre dels Ocells de l'església de Sant Pere de les Puel·les fou un punt de foc de fuselleria dels defensors de la ciutat. 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
La defensa heroica de les muralles de la ciutat.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Lo general Villaroel ordena el toc de parlament. Al dia 13, les tropes dels Borbons invasors se fan amb lo domini de la capital, «els habitants de la qual, amb una admirable grandesa d'ànima, es posaren tot seguit a treballar en les feines quotidianes, esperant que un dia, en els temps a venir, Barcelona i Catalunya recobrarien les llibertats perdudes». Com després de l'1-O de 2017.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Repàs biogràfic a la figura del Conseller en Cap, Rafel Casanova i Comes.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Com lo Conseller en Cap fou amagat al Convent de la Mercè per recobrar-se de les ferides sota nom fals.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
La casa pairal de Rafel Casanova a Moià.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
L'autògraf de Rafel Casanova. 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Retrar del general Antoni de Villaroel.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Biografia del general Villarroel.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Església parroquial de Sant Boi, a on serà enterrat lo Conseller en Cap, temps a vindre. 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Biografia de Sebastià Dalmau i Huguet, un dels prohoms que finançà les tropes catalanes, que hagué d'exiliar-se a Viena, a on morí.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«La Ciutadella», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Lo fort militar que havia de doblegar la voluntat dels barcelonins.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«La Ciutadella», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
La ciutadella durant les obres d'enderrocament.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
«A baix la Ciutadella!» (1862), Víctor Balaguer.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
«Recordant la Ciutadella!», Àngel Guimerà.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«L'homenatge anual a Rafel Casanova»,
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Record de la multitudinària primera manifestació de 1901, i retrat de la trentena de detinguts de la primera ofrena a l'estàtua del Conseller en Cap, a partir de la qual nasqué l'homenatge anual a la seua figura, i posteriorment la nostra Diada Nacional.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
«A Felip Quint», Frances Mateu.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).



20250710

[2684] L'altre Francesc Macià, lo coronel de miquelets Bac de Roda

 

1933. «Francesc Macià, dit Bac de Roda», dins
Història de Catalunya (tria d'episodis), A. Rovira i Virgili.
Lo record popular de l'heroi dels miquelets de la Guerra dels Successió, a través d'un romanç, recollit per Milà i Fontanals al segle XIX. 

1933. «Francesc Macià, dit Bac de Roda», dins
Història de Catalunya (tria d'episodis), A. Rovira i Virgili.
Nascut a Roda (Osona), cap a la fi de la Guerra dels Segadors, Francesc Macià i Ambert treballà de pagés durant los seus anys adolescents. Casat a 14 anys amb la rica pubilla Anna Maria Bac, adoptà lo nom del mas pairal, segons costum del moment. Ja a final del segle XVII, durant la invasió francesa de la darrera dècada del segle, deixà la terra per fer-se militar en defensa de Catalunya, i arribà al grau de comandant de fusellers. Al 1697, tornà a les tasques agrícoles a les terres familiars.

1933. «Francesc Macià, dit Bac de Roda», dins
Història de Catalunya (tria d'episodis), A. Rovira i Virgili.
Però amb l'amenaça dels botiflers de Felip V, tornà a les armes al 1705. La ciutat de Vic capitulà davant del Borbó al 1713, i Bac de Roda continuà, ja amb pocs homes, la lluita contra els filipistes a la plana vigatana. Refugiat a Mas Colom, a on havia treballat de jovenet, fou finalment detingut per causa de la traïció d'un antic amic, Josep Riera, que de tot hem tingut i tenim a Catalunya i a tots los nostres Països. 
Fou penjat per ordre del Duc de Pòpuli al Pla de les Davallades de Vic, el 2 de novembre de 1713. Amb lo nus de la corda ja al coll, lo nostre heroi digué, segons recull lo romanço popular:

No em maten per ser traïdor,
ni tampoc per ser cap lladre,
sinó perquè he volgut dir
que visca sempre la pàtria!

1913. A la memòria d'en Bac de Roda.
Placa commemorativa a la ciutat de Vic en honor al militar català, amb motiu del segon centenari del seu afusellament (viqui). Al nomenclàtor de l'eixample barceloní, en què en plena efervescència de la Renaixença tants carrers foren nomenats amb referents de la història nacional, lo nostre coronel màrtir de miquelets també hi tingué un lloc, des del Poblenou fins a la Gran Via de les Corts Catalanes.

1933. Història de Catalunya (tria d'episodis), A. Rovira i Virgili.
La primera edició fou publicada al llarg dels números de la revista infantil «La Mainada», editada entre juny de 1921 i novembre de 1923 (núm. 129), a càrrec d'Avel·lí Artís i Balaguer, pare d'en Tísner. Aquests episodis foren recollits en llibre al 1933, amb il·lustracions a càrrec de Josep Obiols, un dels grans artistes del Noucentisme.
Passades les dècades del gran tràngol bèl·lic i de postguerra del segle XX, se reeditaren al 1978 i 1981, amb una edició facsímil i tot, al 1988, totes a càrrec de Teide, petita joia impresa que encara pot trobar-se a les llibreries de vell. 

1882. Manuel Milà i Fontanals, «Romancerillo Catalán».
Lo romanç del màrtir català Bac de Roda, recollit pel gran prohom de la Renaixença en aquest recull de romanços populars catalans feta pel filòleg Manuel Milà i Fontanals, pioner en l’estudi de la literatura oral catalana i de la poesia popular, seguint la tendència dels moviments romàntics del segle. L’obra recull i classifica més de 200 romanços, molts d’ells transmesos oralment per generacions, i mostra la riquesa i varietat temàtica d’aquest gènere: llegendes, històries d’amor, gestes, tragèdies i esdeveniments històrics. L'autor n'analitza l’origen, la transmissió i les variants. En destaca la importància com a vehicle de memòria col·lectiva i identitat cultural.