Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guerra de Successió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guerra de Successió. Mostrar tots els missatges

20250830

[2700] L'Onze de Setembre de 1714 explicat a la canalla

 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Portada de la revista infantil i juvenil, en el número dedicat a la resistència catalana a les tropes borbòniques. 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Rafel Casanova cau ferit defensant la llibertat de Catalunya al baluard del portal Nou barceloní.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Los antecedents que portaren a la guerra.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
L'inici del setge al Cap i Casal de Catalunya.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Los consellers de la ciutat al Saló de Cent.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Lo setge de Barcelona. La defensa fou encarregada al general Villarroel. 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
La caiguda del Conseller en Cap, en Rafel Casanova.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Lo discurs del Conseller en Cap: «devien sacrificar-se les vides ans que assentir a capitulació de cap mena amb l'enemic, i, per tant, continuar invariablement en sa defensa, no escoltant cap llei d'acomodament, capitulació o promeses de l'enemic, deliberant que cal mantindre's sia fins que no reste una gota de sant que vessar a sos habitants perquè mai puga la violència enemiga triomfar de cors tan generosos que estimen més lo sacrifici de llurs vides que la ignominiosa esclavitud de veure's subjectes a qui no pot dominar amb raó, justícia i equitat».

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Los exèrcits contenents. 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Soldat de cavalleria catalana. 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
L'assalt final a la ciutat.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
La Torre dels Ocells de l'església de Sant Pere de les Puel·les fou un punt de foc de fuselleria dels defensors de la ciutat. 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
La defensa heroica de les muralles de la ciutat.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Lo general Villaroel ordena el toc de parlament. Al dia 13, les tropes dels Borbons invasors se fan amb lo domini de la capital, «els habitants de la qual, amb una admirable grandesa d'ànima, es posaren tot seguit a treballar en les feines quotidianes, esperant que un dia, en els temps a venir, Barcelona i Catalunya recobrarien les llibertats perdudes». Com després de l'1-O de 2017.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Repàs biogràfic a la figura del Conseller en Cap, Rafel Casanova i Comes.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Com lo Conseller en Cap fou amagat al Convent de la Mercè per recobrar-se de les ferides sota nom fals.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
La casa pairal de Rafel Casanova a Moià.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
L'autògraf de Rafel Casanova. 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Retrar del general Antoni de Villaroel.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Biografia del general Villarroel.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Església parroquial de Sant Boi, a on serà enterrat lo Conseller en Cap, temps a vindre. 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Biografia de Sebastià Dalmau i Huguet, un dels prohoms que finançà les tropes catalanes, que hagué d'exiliar-se a Viena, a on morí.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«La Ciutadella», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Lo fort militar que havia de doblegar la voluntat dels barcelonins.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«La Ciutadella», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
La ciutadella durant les obres d'enderrocament.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
«A baix la Ciutadella!» (1862), Víctor Balaguer.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
«Recordant la Ciutadella!», Àngel Guimerà.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«L'homenatge anual a Rafel Casanova»,
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Record de la multitudinària primera manifestació de 1901, i retrat de la trentena de detinguts de la primera ofrena a l'estàtua del Conseller en Cap, a partir de la qual nasqué l'homenatge anual a la seua figura, i posteriorment la nostra Diada Nacional.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
«A Felip Quint», Frances Mateu.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).



Posted by
Labels: , , ,

20250710

[2684] L'altre Francesc Macià, lo coronel de miquelets Bac de Roda

 

1933. «Francesc Macià, dit Bac de Roda», dins
Història de Catalunya (tria d'episodis), A. Rovira i Virgili.
Lo record popular de l'heroi dels miquelets de la Guerra dels Successió, a través d'un romanç, recollit per Milà i Fontanals al segle XIX. 

1933. «Francesc Macià, dit Bac de Roda», dins
Història de Catalunya (tria d'episodis), A. Rovira i Virgili.
Nascut a Roda (Osona), cap a la fi de la Guerra dels Segadors, Francesc Macià i Ambert treballà de pagés durant los seus anys adolescents. Casat a 14 anys amb la rica pubilla Anna Maria Bac, adoptà lo nom del mas pairal, segons costum del moment. Ja a final del segle XVII, durant la invasió francesa de la darrera dècada del segle, deixà la terra per fer-se militar en defensa de Catalunya, i arribà al grau de comandant de fusellers. Al 1697, tornà a les tasques agrícoles a les terres familiars.

1933. «Francesc Macià, dit Bac de Roda», dins
Història de Catalunya (tria d'episodis), A. Rovira i Virgili.
Però amb l'amenaça dels botiflers de Felip V, tornà a les armes al 1705. La ciutat de Vic capitulà davant del Borbó al 1713, i Bac de Roda continuà, ja amb pocs homes, la lluita contra els filipistes a la plana vigatana. Refugiat a Mas Colom, a on havia treballat de jovenet, fou finalment detingut per causa de la traïció d'un antic amic, Josep Riera, que de tot hem tingut i tenim a Catalunya i a tots los nostres Països. 
Fou penjat per ordre del Duc de Pòpuli al Pla de les Davallades de Vic, el 2 de novembre de 1713. Amb lo nus de la corda ja al coll, lo nostre heroi digué, segons recull lo romanço popular:

No em maten per ser traïdor,
ni tampoc per ser cap lladre,
sinó perquè he volgut dir
que visca sempre la pàtria!

1913. A la memòria d'en Bac de Roda.
Placa commemorativa a la ciutat de Vic en honor al militar català, amb motiu del segon centenari del seu afusellament (viqui). Al nomenclàtor de l'eixample barceloní, en què en plena efervescència de la Renaixença tants carrers foren nomenats amb referents de la història nacional, lo nostre coronel màrtir de miquelets també hi tingué un lloc, des del Poblenou fins a la Gran Via de les Corts Catalanes.

1933. Història de Catalunya (tria d'episodis), A. Rovira i Virgili.
La primera edició fou publicada al llarg dels números de la revista infantil «La Mainada», editada entre juny de 1921 i novembre de 1923 (núm. 129), a càrrec d'Avel·lí Artís i Balaguer, pare d'en Tísner. Aquests episodis foren recollits en llibre al 1933, amb il·lustracions a càrrec de Josep Obiols, un dels grans artistes del Noucentisme.
Passades les dècades del gran tràngol bèl·lic i de postguerra del segle XX, se reeditaren al 1978 i 1981, amb una edició facsímil i tot, al 1988, totes a càrrec de Teide, petita joia impresa que encara pot trobar-se a les llibreries de vell. 

1882. Manuel Milà i Fontanals, «Romancerillo Catalán».
(archive.org).
Lo romanç del màrtir català Bac de Roda, recollit pel gran prohom de la Renaixença en aquest recull de romanços populars catalans feta pel filòleg Manuel Milà i Fontanals, pioner en l’estudi de la literatura oral catalana i de la poesia popular, seguint la tendència dels moviments romàntics del segle. L’obra recull i classifica més de 200 romanços, molts d’ells transmesos oralment per generacions, i mostra la riquesa i varietat temàtica d’aquest gènere: llegendes, històries d’amor, gestes, tragèdies i esdeveniments històrics. L'autor n'analitza l’origen, la transmissió i les variants. En destaca la importància com a vehicle de memòria col·lectiva i identitat cultural. 





Posted by
Labels: , ,

20241214

[2632] Per la història (dibuixada) de Catalunya (iv)


1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Ferran I, lo primer rei castellà de la Corona d'Aragó.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Lo setge de Balaguer contra lo Dissortat comte Jaume d'Urgell. Lo dibuixant podria haver consultat alguna imatge de la ciutat, oi?

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Lo patrici Fivaller, cap de la comissió del Consell de Cent barceloní que exigí al nou rei castellà lo pagament del dret del vectigal (o impost pel transport de mercaderies) que la cort pretenia estalviar-se. Això lo convertí durant la Renaixença en símbol de la resistència davant del poder reial i defensor de les nostres llibertats (llibertats de classe, en aquells temps). 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Assassinat del Dissortat a la presó de Xàtiva. al 1433, aviat en farà sis-cents anys.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Lo Palau de la Generalitat amb Sant Jordi presidint.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
L'entrada del Príncep de Viana a la capital catalana, convertit també en un altre símbol de lluita contra lo poder reial.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
La guerra de la Generalitat contra Joan II.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Claustre romànic de la catedral gironina.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Representació de l'incendi de Granollers durant la revolta dels remences contra la classe nobiliària per l'abolició dels vells i mals usos feudals. 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Rebuda de Colom a Barcelona, després del primer viatge i amb tribut dels indígenes. Arribem a l'Edat Moderna.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Les torres de la catedral barcelonina.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Un conseller de la ciutat.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
La Coronela, o milícia ciutadana amb la bandera de Santa Eulàlia, que agafarien tant de protagonisme en arribant la Guerra de Successió. 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
La Catalunya renaixentista representada pel Mausoleu de Ramon Folc de Cardona al claustre del monestir de Sant Bartomeu de Bellpuig d'Urgell. 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Francesc Tamarit, diputat pel braç militar a la Generalitat i general de l'exèrcit català en aquells anys Guerra dels Segadors. Empresonat a la presó de la Plaça de Blat per ordre del virrei, fou alliberat per la pressió popular.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Pau Claris, primer president de la República Catalana... sota tutela francesa.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Setge castellà de Tortosa al 1642. Mort Pau Claris, la sort era decantada, i lo rei espanyol Felip IV, amb l'ajut de noblesa i alta clerecia, es disposava a la recuperació de les principals ciutats del país, revoltades per la República Catalana. 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
La capella de Sant Jordi al Palau de la Generalitat, ocupat pels jutges espanyols de l'Audiencia borbònica des de 1714. Curiosament, aquesta principal arma repressiva dels Borbons contra Catalunya ha estat més aviat passiva durant la persecució política dels líders del procés independentista actual, havent-hi deixat lo lideratge repressor al Tribunal Suprem espanyol.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Lo Palau de la Generalitat, seu del poder polític nacional des de l'Edat Moderna.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
L'arxiduc austríac és proclamat pels catalans rei successor a la corona hispànica a Vic, 1705. 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Les tropes contenen l'embat de Felip V a Barcelona al 1713, però se n'inicia lo setge que durà a la caiguda de la ciutat i al canvi de règim dinàstic.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Les coroneles a punt per resistir la força del Borbó al 1714.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
L'heroica defensa de la capital, representada al baluard de Sant Pere. No gaire lluny, poc més de tres-cents anys després, a l'octubre del 2019, revisqué durant la resistència d'Urquinaona a la sentència judicial espanyola contra el procés.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Lo domini i persecució borbòniques se simbolitzen en les ciutadelles militars que s'aixecaren, com la de Figueres i Barcelona, o la de Lleida, tot convertint-hi la Seu Vella en aquarterament militar espanyol per al control i atemoriment de la població. 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
La històrica seu del Consolat de Mar a la Llotja barcelonina fou convertida en caserna després del 1714, i, acabada la Ciutadella, passà a seu de l'Acadèmia de Belles Arts, i a inicis del segle XX, a seu de la Borsa barcelonina fins a final del segle. Ara és la seu de la Cambra de Comerç de la ciutat i de l'Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi. 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Lo sometent en la batalla del Bruc contra les tropes franceses.
 
1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Representació de la rendició de Girona al 1809 davant lo tercer setge napoleònic.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Retirada dels exèrcits napoleònics amb la cua entre cames.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
La Ciutadella militar que feia efectiva l'ocupació i repressió de la capital catalana pel règim borbònic. La Torre de Sant Joan hi fou conservada com a símbol visible de l'opressió militar, política, lingüística i social. La Ciutadella i la torre no foren enderrocats fins al 186 per decret del general Prim, amb l'excepció de pocs edificis, entre els quals el que albergarà el Parlament nacional recuperat des de 1932. 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Les bullangues socials a la Barcelona industrialitzada del segle XIX. La revolta de la Jamància (del caló jamar, menjar) fou un dels exponents més importants de les revoltes populars. 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
L'aparició a l'escena política del General Prim ja a la segona mitat del segle XIX.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
La Renaixença cultural i literària, amb Víctor Balaguer com una de les figures més representatives, i que desembocarà en la formació del catalanisme polític.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Al·legoria de la Catalunya rica i plena que s'esperava per al segle XX. 





Quinalafem.blogspot.com

 

Posted by
Labels: , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)