[2666] «El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde», traducció de Josep Carner (iii)

 

1920. Dr. Jekyll and Mr. Hyde, Adolph Zukor.

El Dr. Jekyll i el Sr. Hyde (títol original en anglès: Dr. Jekyll and Mr. Hyde) és una pel·lícula muda de la Famous Players-Lasky dirigida per John S. Robertson i protagonitzada per John Barrymore en una de les seues més reconegudes actuacions (viquipèdia).

La traducció de Josep Carner, doncs, fou ben oportuna, justament pocs mesos abans de l'estrena de la pel·lícula nord-americana. 

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de novembre (ARCA).

La confessió escrita del mateix Henry Jekyll: «si al capdavall jo podia ésser identificat amb l'una o l'altra, era tan sols perquè era radicalment totes dues».

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de novembre (ARCA).

Les descobertes d'en Jekyll i la primera transformació.

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de novembre (ARCA).

«Així com el bé resplendia en el posat de l'un, el mal era amplament i francament escrit a la cara de l'altre... Ell també era jo, tanmateix», confessa.

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de novembre (ARCA).

A mesura que Jekyll s'acostava a la vellesa, «un nou poder va temptar-me fins que vaig caure en l'esclavitud»: Edward Hyde era més jove... «Aquesta idea em feia somriure, em semblava, en aquell temps, divertida».

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de novembre (ARCA).

«Els plaers que m'acuitava a cercar sota la meva disfressa eren... sense dignitat... Però en mans d'Edward Hyde aviat començaren d'orientar-se cap a la monstruositat».

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de novembre (ARCA).

A la fi, la transformació s'esdevingué tota sola, sense drogues: «Si me n'havia anat al llit com a Henry Jekyll, i m'havia despertat com a Edward Hyde, com havia d'explicar-m'ho? em vaig demanar, i després amb un altre bot de terror, com havia de remeiar-ho?» La natura maligna d'en Hyde, doncs, li guanyava la partida a la bondadosa d'en Jekyll.

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de novembre (ARCA).

Li calia duplicar i triplicar dosis per aconseguir de retornar a la naturalesa original, «amb perill infinit de mort». Decidir-se per l'un o per l'altre... un greu dilema moral: «els termes d'aquest debat són tan vells i vulgars com l'home... a mi m'escaigué, així com escau a tan gran majoria de mon proïsme, que vaig escollir la part millor i em vaig trobar mancat de la força necessària per a servar-la».

1919. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de febrer (ARCA).

1919. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de febrer (ARCA).

La decisió fou a favor d'en Jekyll, doncs, «per espai de dos mesos vaig ésser lleial al meu determini». Però va tornar a caure en la temptació: «el meu diable havia estat engabiat llarga estona, i va eixir braolant».

1919. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de febrer (ARCA).

Confessió de l'assassinat comès: «si Hyde treia el cap un sol instant, les mans de tota criatura s'acoblarien per a agafar-lo i occir-lo».

1919. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de febrer (ARCA).

«Totes les coses ve que s'acaben... Altra vegada tornava a ésser Edward Hyde... presa comuna de la humanitat, percaçat, sense recer, assassí conegut, esclau per la força».

1919. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de febrer (ARCA).

Com Hyde havia demanat per carta l'ajuda de Lanyon. «Ell, dic; podria dir Jo. Aquell fill de l'infern no tenia cosa humana: en ell no vivien sinó la paor i la rancúnia».

1919. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de febrer (ARCA).

Com va retornar a la pell d'en Jekyll a casa del Dr. Lanyon, i com «d'ençà d'aquell dia semblà que només per un gran esforç... i només sota l'immediat estímul de la droga, podia conservar el posat de Jekyll».

1919. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de febrer (ARCA).

Tota aquesta part final, per via epistolar, és narrada pel propi Jekyll, fet que li dona la força i veritat de l'autoconfessió de qui és a les portes de la mort.  «Aquí, doncs en deixar la ploma i posar-me a segellar la meva confessió, poso terme a la vida del dissortat Henry Jekyll».

1959. Le testament du Docteur Cordelirer, Jean Renoir.
Lo Dr. Cordelier és un psiquiatre respectat que experimenta amb la ment humana. Amb l’ajuda d’un testament i un alter ego anomenat Opale, comença una sèrie d’actes violents i pertorbadors. Aquesta figura és un reflex del costat més fosc i amoral del doctor. Com en la novel·la de Stevenson, la dualitat entre el jo racional i el jo instintiu és al centre del relat. L'ambientació es fa moderna: es trasllada la història del Londres victorià a un entorn francès contemporani. Jean Renoir, un dels grans noms del cinema francès, hi aporta una mirada més filosòfica i introspectiva que no pas de terror clàssic.

1996. Mary Reilly, Stephen Frears,
Adaptació del clàssic des d'un punt de vista inèdit, lo de la minyona que treballa a la casa del doctor Jekyll. A mesura que observa la conducta inquietant del seu amo i l’aparició del misteriós i amenaçador Mr. Hyde, Mary es veu atrapada en un conflicte moral i emocional, atrapada alhora per la fascinació i la por. La pel·lícula explora la seva mirada innocent, però també intuïtiva, davant la transformació de l’ésser humà. Los intèrprets de primer ordre, Júlia Roberts i John Malkovich, no van poder evitar certes crítiques a la cinta, que evitava el suspens i es decantava per la introspecció. L'accent britànic forçat de la primera actriu fou molt bescantat. 

1908. Dr. Jekyll and Mr. Hyde, Otis Turner.
És considerat la primera cinta de terror de la història del cinema, feta només vint-i-dos anys després de la publicació de la novel·la d'Stevenson. Òbviament, fou una producció muda, però va establir les bases de la típica transformació del científic en monstre a base de trucs de maquillatge i muntatge. Al cap de més de cent anys, hi deu haver un centenar llarg d'adaptacions de l'obra, les unes més literals, les altres més lliures. Prova de la vigència del tema profundament humà i atemporal: la dualitat del bé i del mal dins lo cor de cadascú de nosaltres, i la doble moral que tots, en major o menor grau, practiquem cada dia, i que s'accentua en els àmbits públics del poder, i en lo món del glamur i de celebritats vàries; en resum, en tot l'ampli espectre de l'àmbit mediàtic i l'escena pública, a on trobem ben retratada la vella dita de «l'una en diu i l'altra en fa», que deia la padrina Maria.

1912. Dr. Jekyll and Mr. Hyde, Lucius Henderson.

[2665 ]«El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde», traducció de Josep Carner (ii)

[2664] «El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde», traducció de Josep Carner (i)

Quinalafem.blogspot.com

[2665 ]«El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde», traducció de Josep Carner (ii)

 

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací i D'Allà», de setembre (ARCA).

Lo moment clau de la novel·la: la descoberta del cos d'en Hyde. Ara calia acabar d'esbrinar les transformacions secretes d'en Jekyll que en desfarien l'equívoc de l'assassinat.

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací i D'Allà», d'agost (ARCA).

Amb aquest lliurament, retornen les il·lustracions, però ja no seran del mateix il·lustrador, sinó d'un jove de 15 anys que aleshores iniciava carrera, Enric Moneny (1903-1972). 

La desaparició de Hyde portà una conseqüència immediata: «comenà una nova vida per al Doctor jekyll. Eixí de la seva reclusió, renovellà les relacions amb els seus amics, esdevingué altre cop hoste i amfitrió familiar». Però al capdavall, passats dos mesos, retornaren els dies que rebutjava els hostes que trucaven a la porta de casa seua.  

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací i D'Allà», d'agost (ARCA).

Comparteix los nous temors amb lo Dr. Lanyon, el qual li declara la ruptura de la seua amistat amb Jekyll, tot i que no en pot revelar la causa.

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací i D'Allà», d'agost (ARCA).

Jekyll confirma per carta a Utterson tal trencament, i li exposa la pròpia sofrença per causes que tampoc no li són descobertes: «heu de deixar-ne anar per ma sendera obaga», li reclama. Mort l'amic comú Laynon, l'advocat obre la lletra secreta que el difunt li havia adreçat.

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací i D'Allà», d'agost (ARCA).

Però aquest plec segellat només en contenia un altre, igualment clos, amb la indicació d'obrir-se només en cas de mort o desaparició d'en Hyde. Així restaren les coses fins que en un dels rambleigs habituals d'Utterson amb l'amic Enfield, volgueren inspeccionar de nou la misteriosa casa del carreró.

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací i D'Allà», d'agost (ARCA).

Hi descobreixen un Jekyll dolorosament aclaparat. La conversa fineix sobtadament quan lo doctor tanca apressadament la finestra des d'on els parlava quan «el somriure fou bandejat de son rostre i substituït per una expressió de tan abjecte esglai i desesperança, que glaçà la sang dels dos senyors que eren a baix».

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací i D'Allà», de setembre (ARCA).

Lo jove il·lustrador ací ja signà amb el pseudònim amb què habitualment ho feu en publicacions i revistes, Ricus. 

S'inicia lo capítol de la darrera nit: lo majordom d'en Jekyll, tot esporuguit, avisa l'advocat que el doctor «altra vegada està tancat i barrat en el seu despatx» per més d'una setmana. «Hi ha quelcom que va malament de bo de bo», segons l'advocat.

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací i D'Allà», de setembre (ARCA).

Se'n tornen tots dos cap a casa del Dr. Jekyll, en «una nit de març violenta, freda, característica, amb una lluna esblaimada...» La fal·làcia patètica ens anticipa els tràgics esdeveniments.

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací i D'Allà», de setembre (ARCA).

L'antídot que permetia que Hyde tornés a la pell d'en Jekyll ja no li funciona. No pot mostrar-se davant de ningú, li cal l'antiga droga de més puresa. 

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací i D'Allà», de setembre (ARCA).

Lo majordom l'ha vist per un instant: per què porta una careta dins de casa? S'exclama: «No senyor, aquella cosa de darrere la careta mai no fou el doctor Jekyll... i el cor em diu qu ehi ha hagut un assassinat». Qui pot ser-ne el criminal?: «si voleu dir-me que si era el senyor Hyde, bé, sí, em penso que l'era!».

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací i D'Allà», de setembre (ARCA).

«El celatge havia colgat la lluna, i ara la fosca era absoluta»: se disposen a forçar la porta del despatx d'en Jekyll, perquè creuen que és mort. 

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací i D'Allà», de setembre (ARCA).

Lo despatx és finalment assaltat «al bell mig hi havia el cos d'un home penosament retort i encara espeternegant».

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací i D'Allà», de setembre (ARCA).

«Hem arribat massa tard per salvar o per castigar. Hyde a finat pel seu compte, i no ens resta més cosa que trobar el cos de vostre senyor», declara l'advocat. Lo despatx era, és clar, lo laboratori a on s'hi produïen lloc les transformacions.

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací i D'Allà», de setembre (ARCA).

Lo darrer testament de Jekyll, d'aquell mateix dia, ja no deixava res a Hyde... sinó al nostre advocat protagonista. L'escrit demana que, primer, Utterson llegeixi l'escrit que havia enviat al difunt doctor Lanyon. Signava: «vostre indigne i dissortat amic, Henry Jekyll».

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací i D'Allà», d'octubre (ARCA).

La narració de Jekyll al seu col·lega Dr. Lanyon.

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací i D'Allà», d'octubre (ARCA).

La narració de Jekyll al seu col·lega Dr. Lanyon.

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací i D'Allà», d'octubre (ARCA).

Les instruccions de Jekyll per ser salvat.

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací i D'Allà», d'octubre (ARCA).

La trobada de Lanyon amb Hyde, impacient, gairebé desesperat.

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací i D'Allà», d'octubre (ARCA).

La transformació de Hyde davant son amic.

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací i D'Allà», d'octubre (ARCA).

«Davant mos ulls,... com un home que ha tornat de la mort, hi estava Henry Jekyll» [aquest ús del verb estar és d'en Carner?]. Lanyon restà trastocat per l'horror.

1941. «Dr. Jekyll and Mr. Hyde», Victor Fleming.

adaptació del clàssic de Robert Louis Stevenson, amb un repartiment estel·lar que inclou Ingrid Bergman (Ivy Pearson) i Lana Turner (Beatrix Emery) al costat d'Spencer Tracy, que interpreta tant el Dr. Henry Jekyll com el seu alter ego, Mr. Edward Hyde. La Bergman interpreta una cambrera de music-hall, vulnerable i perseguida per Mr. Hyde, que n’abusa i la manté sota el seu control amb violència i intimidació. Mentre que la Turner fa de promesa de classe alta del Dr. Jekyll. Representa la innocència, la respectabilitat i l’amor idealitzat, i es veu atrapada en el conflicte pel costat fosc de Jekyll. Aquestes dues dones simbolitzen els dos pols de la vida emocional i moral del protagonista: Ivy, la víctima de la brutalitat d’Hyde, i Beatrix, l’objecte de l’afecte i el respecte de Jekyll.

 

[2664] «El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde», traducció de Josep Carner (i)

 

Quinalafem.blogspot.com

[2664] «El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde», traducció de Josep Carner (i)

 

1934. El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, R. L. Stevenson.

Traducció catalana publicada a Barcelona dins la col·lecció Quaderns Literaris. Segona traducció del clàssic anglès, després que Josep Carner en publiqués la primera en fascicles, però no pas en llibre, a la revista D'Ací i D'Allà, entre març de 1918 i febrer de 1919.

1886. Strange Case of Dr. Jekyll and Mr. Hyde, R. L. Stevenson.

L'original de l'autor anglès. La traducció de l'adjectiu strange ha anat variant amb les dècades. Hi ha editors que han optat per la literalitat, i altres que hi han buscat una translació més significativa, com ara cas misteriós o singular. Opino que caldria retribuir a Josep Carner la seua interpretació, perquè fou la primera i perquè tenia un geni de la llengua excepcional per captar i expressar l'essència del llenguatge literari. Però som un país de tants caps, tants barrets.

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de març (ARCA).

Un autèntic desplegament de recursos lingüístics al servei de la forja d'una llengua literària a partir dels mots i maneres de dir populars fins arribar a la darrera capa culta del text, tot al servei de la perfecta expressió de la idea. Una autèntica delícia que va quedar en l'oblit i el rebuig fins i tot quan lo país va canviar, si us plau per força, després de la guerra.

Ara ningú s'atreviria a fer-lo llegir als nostres joves estudiants: massa culte, massa difícil, massa elaborat... Fins i tot hi ha edicions del Mecanoscrit pedrolià que en foragiten l'adjectiu bruna, de la mítica obertura dels quaderns del llibre. Com si explicar-ne el significat no fos tasca de docents, i cercar-lo, tasca de lectors madurs. Per no parlar ací, que fora molt llarg, de la manca de registres orals cultes o semicultes en certs àmbits audiovisuals i universitaris...

Però si us atreviu a provar-ho i explicar-ho als vostres estudiants lectors veureu que no n'hi per tant, que són capaços d'entendre i comprendre. Al final d'aquesta, són divertides algunes de les recreacions que se'ls demana amb algun fet misteriós, horrorós o meravellós fruit de la imaginació desbordant del jovent actual, pouada en inacabables tandes de videojocs i altres visualitzacions digitals... sens fi... scroll infinit...

 

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de març (ARCA).

La història s'inicia amb una veu narrativa externa que ens introdueix los dos amics especials, l'advocat Utterson i un seu parent de lluny, Richard Enfield, els quals tot ramblejant fan cap a una casa misteriosa i estranya que dona peu a la narració d'una peripècia allà mateix viscuda pel parent de l'advocat, que prendrà la veu narrativa en primera persona, barrejada amb l'original. En acabat lo relat, la narració omniscient continua, resseguint la veu d'Utterson, que hi va surant de tant en tant. Aquesta veu narrativa serà racional i mesurada, sense avançar detalls, de manera que anem coneixent els fets a mesura que ho fa també l'advocat; és com una veu victoriana d'elegància i honorabilitat, per donar versemblança a uns fets narrats més aviat foscos i execrables.

Al final del text, s'hi afegiran altres veus narratives, com la lletra del Dr. Lanyon on hi explica, en primera persona, els fets extraordinaris que ha viscut. Per acabar, la mateixa confessió del Dr. Jekyll al capítol final on hi revela el seu experiment i la transformació en Hyde.

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de març (ARCA).

L'agressió de l'home desconegut a una nena: «aleshores vingué la part horrible de l'aventura: l'home trepitjà tranquil·lament el cos de la nena i la deixà cridant en terra». L'home tenia alguna cosa de repugnant en son físic. En ser descobert, s'ofereix a una indemnització. Vivia a l'estranya casa que els dos passejants s'havien topat mentre ramblejaven i que havia generat el record d'aquests fets. 

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de març (ARCA).

L'agressió nocturna a una nena de part del senyor Hyde.

Cal fer esment dels dibuixos d'en Dal, potser pseudònim de l'il·lustrador Valentí Castanys, que en aquesta època, de ben jove, començava a publicar en diverses revistes d'avantguarda, esportives i d'humor gràfic d'aquelles dècades del segle XX.

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de març (ARCA).

L'estranya casa del senyor Hyde. La seua signatura en un xec delatava una persona molt coneguda i respectada de la ciutat de Londres. 

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de març (ARCA).

La repulsió física: «mai no he vist un home que jo repel·lís en tanta de manera, i, talment, amb prou feines sé per què... No, no puc treure'n l'entrellat, no el puc descriure».

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de maig (ARCA).

Lo testament de Jekyll a favor d'en Hyde que exaspera l'advocat. Primer perquè desconeixia qui era; ara per saber-ho. Volgué aclarir-ho amb lo Dr. Lanyon de Cavendish Square.

 

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de maig (ARCA).

La coneixença de Jekyll de part del Dr. Lanyon fou torçada perquè aquest considerà una deriva intel·lectual les investigacions d'aquell. Però no havia sentit a parlar mai d'un Hyde, amic seu.

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de maig (ARCA).

Lluny de calmar-se, la imaginació de l'advocat Utterson bullí tota la nit fins a la matinada.

 

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de maig (ARCA).

Decidit a posar-li cara, Utterson s'acosta a totes hores a la vella casa el relat d'Enfield, a l'aguait del misteriós personatge: «—Si ell és el senyor Hyde, havia pensat, jo seré el senyor Cerca», escriu lo narrador en clar oxímoron nominal. Les llargues hores d'espera, a la fi, es veieren recompensades.  

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de maig (ARCA).

L'Utterson i Hyde «es contemplaren de fit a fit, l'un a l'altre, tot fixament, per uns quants segons». 

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de maig (ARCA).

Però en Hyde s'esmuny dins la casa. L'advocat resta pensarós, i rumia que «l'home sembla amb prou feines humà. Quelcom de troglodític, direm?» Amb l'ànim feixuc, se'n va allà mateix a casa d'en Jekyll, a comentar-li la situació. No endebades, en Jekyll havia fet en Hyde hereu universal.

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de maig (ARCA).

Lo Dr. Jekyll no hi era, és clar. Però el criat confirma que en Hyde té accés al laboratori del doctor i amo de la casa. «I l'advocat sortí cap a casa seva amb el cor ben feixuc». Dedueix que el seu vell amic Harry Jekyll es troba en algun contratemps, potser per causa de vells pecats de joventut. Decideix actuar per evitar que «si aquest Hyde sospita l'existència del testament, pot tenir impaciència d'heretar».

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de juny (ARCA).

Les quatre pàgines d'aquest tercer lliurament no contingueren il·lustracions. 

L'advocat Utterson vol posar el seu amic Harry Jekyll sobre avís: sap realment a qui ha deixat en testament tota la seua fortuna?

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de juny (ARCA).

En Jekyll no vol ni sentir a parlar de modificar res de les seues últimes voluntats i tampoc no vol obrir cap conversa sobre el jove: «m'inspira, realment, un interès grandíssim, aquest pobre Hyde... un interès gran, molt gran, per aquest jove, i per si jo desapareixo, Utterson, desitjo que em prometeu que voldreu tractar-hi i recaptar-li sos drets». 

[Notem la forma verbal desapareixo, col·loquial, en lloc de la normativa desaparec. Potser fora hora de regularitzar aquesta primera persona dels verbs irregulars conèixer i parèixer i compostos, oi?].

L'assassinat de Carew, un crim londinenc de singular ferotgia comès per un Hyde desfermat d'ira, i que fou presenciat per una minyona que l'havia reconegut, canvià la situació de les coses.

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de juny (ARCA).

L'assassí havia deixat damunt del cadàver un sobre clos i segellat a nom de l'advocat. L'arma del crim era un bastó que ell mateix havia regalat temps fa al Dr. Jekyll. Los carrers londinens eren densos i embolcallats... de boira, és clar!

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de juny (ARCA).

Juntament amb un oficial d'Scotland Yard, Utterson visita l'estatge de Hyde: «les cambres tenien tots els senyals d'haver estat saquejades suara, a tota pressa». Es confirmaven, doncs, les sospites sobre l'assassí. Ara només calia trobar-lo, però no era fàcil d'identificar: «en un punt concordaven, i era en el sentit obsessionant d'una deformitat impossible de dir amb la qual el fugitiu impressionava els que el veien».

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de juliol (ARCA).

Quart lliurament, tampoc amb il·lustracions. 

Utterson va a veure el Dr. Jekyll i és conduït al despatx a on aquest treballava. L'advocat no hi havia posat mai los peus. Jekyll li jura que «mai més se'n sentirà a parlar», d'en Hyde, «que ja he acabat amb ell en aquest món».

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de juliol (ARCA).

La lletra rebuda pel Dr. Jekyll era signada per Eduard Hyde, a on confirma la fugida. L'advocat dedueix erròniamen que Hyde «es proposava matar-vos», i resta alleujat per la desaparició de l'assassí, fins que en marxar el majordom li nega haver rebut cap missiva aquell dia, contradient les paraules d'en Jekyll. Tornen les alarmes. 

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de juliol (ARCA).

L'advocat consulta amb son passant i home de confiança, el senyor Guest, què cal fer amb l'autògraf de l'assassí: comparat amb una nota del Dr. Jekyll, la semblança n'era òbvia. Utterson resta astorat i conclou que el seu amic és un «falsificador, per compte d'un assassí!». L'obra arriba al seu equador amb la confirmació de la maldat d'en Hyde i la total complicitat d'en Jekyll. No es construeix, doncs, sobre el suspens de la descoberta de l'autor de l'assassinat, sinó sobre la singular i inexplicable relació dependent del criminal Hyde amb l'honorable Jekyll, que sembla son encobridor de totes totes. A això s'hi dedicarà, doncs, tota la segona mitat de l'obra.

1963. The Nutty Professor (El professor guillat).

Amb l'histriònic Jerry Lewis de protagonista, és una adaptació lliure del clàssic anglès. Però en lloc de convertir-lo en un ésser execrable, el sèrum inventat del professor tímid i insegur Julius Kelp, el convertirà en Buddy Love, un home segur de si mateix i egocèntric. Hi ha, doncs, més enllà de l'objectiu de divertir l'espectador, certa crítica al culte del físic, la fama i l'ego masculí. De l'original, en conserva l’essència del doble jo, la transformació i les conseqüències de desafiar els límits morals i científics.

 

[2665 ]«El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde», traducció de Josep Carner (ii)

[1958] Rellegint Mark Twain's «Tom Sawyer» (amb Josep Carner)

 

Quinalafem.blogspot.com