 |
| Segle XII. Mare de Déu de Covet (la Conca Dellà, el Pallars Jussà). La talla policromada de la Mare de Déu de Covet, al MNAC. Se sol datar entre els segles XII i XIII i és feta en fusta d'albi. Des del 1989 que a l'església se n'hi pot veure una rèplica. |
 |
| Segle XII. Església de Santa Maria de Covet (la Conca Dellà, el Pallars Jussà). «La Vanguardia», 4 de novembre. Article intitulat «Tururut Covet», que recull «la disparatada notícia de que la iglesia de Covet iba a ser desmontada piedra a piedra para trasladarla a más concurridos horizontes», més concretament a una benzinera de l'aleshores novella autopista entre Lleida i Saragossa. La visita de l'autora al poblet fou inevitable i la sorpresa davant tanta bellesa, gairebé inenarrable. La conclusió és contundent: tant d'encant no es podria apreciar a 120 km/h al costat d'una autopista. Allà, a Covet, hi puja poca gent, però la que ho fa, no té pressa en la contemplació. La conversa i visita a casa d'en Joan, el viudo de les tòfones, també hagué de ser una estona autèntica. El preu de la tòfona, de dos mil el quilo les més petites a cinc o sis les més grans. Que llavors eren molts quartos! Ara crec que deu anar a 1.000 €/kg o potser més. L'article s'acaba amb el prec que la teulada de l'església sigui apariada i que no s'hi plogui. La restauració arribaria, però molts d'anys més tard. |
 | ||
| Anys 1960-70. Església de Santa Maria de Covet (la Conca Dellà, el Pallars Jussà). Les primeres actuacions de conservació foren exteriors, per tal de donar perspectiva a la façana principal de l'església.
|
 |
| Anys 1940-50. Covet (la Conca Dellà, el Pallars Jussà). Una preciosa vista del petit poblet pallarés, arremolinat darrere la gran església. |
 |
| Segle XII. Mare de Déu de Covet (la Conca Dellà, el Pallars Jussà). La talla de Santa Maria en imatge de 1934, quan la imatge ja era en museu capitalí. |
 |
| Segle XII. Església de Santa Maria de Covet (la Conca Dellà, el Pallars Jussà). Un graciós trifront, una de les moltes grotesques, sorprenents i admirables imatges de la creació, el pecat i la redempció que s'hi representen a la romànica façana, a faiçó de llibre obert per a la lectura dels illetrats i ignorants. |
 |
| Anys 1970-80. Església de Santa Maria de Covet (la Conca Dellà, el Pallars Jussà). (fototeca.cat) L'església ja havia començat la lenta recuperació arquitectònica, primer amb la compra de part de l'administració del camp de conreu que tenia al davant, per donar perspectiva a la façana. Però encara es trobava bellament inserida en son entorn rural, envoltada de trastes agrícoles i d'un petit femer i tot. |
 |
| Anys 1970-80. Església de Santa Maria de Covet (la Conca Dellà, el Pallars Jussà). (fototeca.cat) La planta de la magnífica església, potser destinada a canònica. |
 |
| Anys 1970-80. Covet (la Conca Dellà, el Pallars Jussà). (fototeca.cat) Una padrina covetenca desgranant fesols. Esclofollant, tècnicament parlant (esclafollar, clafolla, en dialectal lleidatà), ço és, traure la clofolla o beina, ja seca, de la mongeta per extraure'n els fesols. Avui aquesta tasca casolana s'ha perdut. Ja ningú, o gairebé, posa cigrons o fesols en remull: ja ens els comprem envasats. Asseguda sobre els sacs de pinso per als animals del corral, la dona sembla que va posar-se la millor joia al canell. O potser era només una polsera de vencill? Això sí, les padrines d'antany mai no deixaven el mocador del cap. Que poc que ens en recordem, avui, quan despotriquem de dones d'altres latituds que encara serven aquest ancestral costum de patriarcal servitud. |
