Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mallorca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mallorca. Mostrar tots els missatges

20250408

[2656] La Mallorca de Gustave Doré, 1874

 

1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París 
(Bib.Virtual M.de Cervantes).
Detall de la idíl·lica vida rural mallorquina al peu de la Serra de Tramuntana, des de la costa de Deià. Tots els gravats són d'en Gustave Doré. 

1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París 
(Bib.Virtual M.de Cervantes).
Un tomb per la Mallorca dinovesca, encara del tot verge i tradicional. El baró Charles Davillier fou un estudiós francès, «de família adinerada vinculada a la indústria i al món de la banca, i ennoblida en el primer Imperi. La posició social li va permetre viatjar durant trenta anys per tota Europa, principalment Itàlia i Espanya, essent la península Ibèrica el seu lloc predilecte, on viatjà més de vint vegades, fent-hi bons amics i relacionant-s'hi amb antiquaris i intel·lectuals de renom». O sia, «el baró Davillier és un cas emblemàtic d'aquells viatgers hereus del romanticisme que, admirat per les descripcions d'Alexandre Laborde, van aventurar-se a voltar per una Espanya que mostrava els exponents dels càstigs sobre el patrimoni acusats per la guerra de la Independència i les desamortitzacions. Atret pel pintoresquisme primer, de mica en mica s'anà endinsant en la cultura i les arts, cosa que li va merèixer ser reconegut com a gran hispanista» (enllaç). És clar que sempre confongué los nostres països amb los països espanyols. 

1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París 
(Bib.Virtual M.de Cervantes).
L'albirament de la badia de Palma a l'arribada amb vaixell des de Barcelona. 

1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París 
(Bib.Virtual M.de Cervantes).
La primera impressió: la calma que s'hi respira en contraposició a l'urbs barcelonina. Comença de descripció dels monuments principals: la Catedral i la Llotja. També del convent de Sant Francesc, a on contempla la tomba de Ramon Llull. 

1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París 
(Bib.Virtual M.de Cervantes).
Los roquers d'Aumalluc (Almallutx).

1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París 
(Bib.Virtual M.de Cervantes).
Els passejos de la ciutat, el Born i la Rambla «séparent la ville en deux, en décrivant une courbe irregulière». Als vespres dominicals, la 'bona' societat mallorquina s'hi trobava per esbargir-se i saludar-se.

1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París 
(Bib.Virtual M.de Cervantes).
Visita del Palau de Montenegro, dels Despuig, una de les principals famílies nobiliàries illenques d'arrels medievals. També fa cap a la xueteria, «ou quartier des chouettes, la pluspart des habitants sont orfévres».

1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París 
(Bib.Virtual M.de Cervantes).
Dibuix de Gustave Doré dels voltants de Valldemossa.

1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París 
(Bib.Virtual M.de Cervantes).
Detall de Valldemossa, en plena Serra de Tramuntana.

1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París 
(Bib.Virtual M.de Cervantes).
No podia faltar-hi la pujada al castell de Bellver. Des de la torre de l'Homenatge s'hi albira l'illa de Cabrera: «une impression si terribe est attachée au nom de cette ille, que les femmes du pays... prononcent encore comme une menace pour effrayer leurs enfants».

1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París 
(Bib.Virtual M.de Cervantes).
El gravat és d'una pagesa mallorquina. 

1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París 
(Bib.Virtual M.de Cervantes).
Direcció Valldemossa: «la plaine est d'une admirable fertilité»; lo viatger se sorprèn de les soques de més d'un metre de circumferència de les figueres de moro. Després, visita a la cartoixa, allà on madame George Sand hi va passar l'hivern de 1838 al costat del seu amant, Frederic Chopin.

1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París 
(Bib.Virtual M.de Cervantes).

1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París 
(Bib.Virtual M.de Cervantes).

1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París 
(Bib.Virtual M.de Cervantes).
L'autor i companyia es disposen a fer el tomb a peu per l'illa. Cada pagès que s'encreuen els diu bon dia tingui, «qui replace ici le Vaya V. con Dios des Espagnols». És clar, fora d'Espanya no saluden en espanyol, oi?
Des d'Alcúdia, fan un tomb fins a Menorca i retorn. A Artà, l'obligada visita als talaiots, «amas de grosses pierres assemblées sans cimetn ayant la forme d'un con tronqué». Finalment, retorn a Palma per Felanitx i de Llucmajor.


1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París 
(Bib.Virtual M.de Cervantes).
Pagès mallorquí.


[1204] Mallorquines del vuit-cents, encara més


Posted by
Labels: , ,

20240102

[2547] Ports i rades del segle XVIII

 

1817. Els nostres ports mediterranis al segle XIX, Alacant.
«Recueil de 163 des principaux plans des ports et rades de la Mediterranée...», Livorno (MdC).  
L'incipient port alacantí, i la ciutat emmurallada, amb els edificis principals ben destacats. També un bon molí atossalat, i a la banda meridional diverses torres de guaita, atès que fins aleshores les incursions des del nord africà eren freqüents.

1817. Els nostres ports mediterranis al segle XIX, Eivissa.
«Recueil de 163 des principaux plans des ports et rades de la Mediterranée...», Livorno (MdC).  
El port natural format al Cap de Salines, entre les illes d'Eivissa i Formentera. La ciutat vella emplaçada sobre l'istme, i els molins, sempre elevats respecte del nivell del mar, no hi falten. 

1817. Els nostres ports mediterranis al segle XIX, Palma de Mallorca.
«Recueil de 163 des principaux plans des ports et rades de la Mediterranée...», Livorno (MdC).  
El potent moll del port de la capital mallorquina, amb molins a banda i banda fora de la ciutat emmurallada. La torre de Llatzeret, per a les quarantenes, en direcció a Porto Pi. 

1817. Els nostres ports mediterranis al segle XIX, Alcúdia i Pollença
«Recueil de 163 des principaux plans des ports et rades de la Mediterranée...», Livorno (MdC).  
Les badies d'Alcúdia i Pollença, ports naturals al nord de l'illa mallorquina. La ciutat d'Alcúdia, damunt de l'istme, i els molins que no hi falten. Pollença, a l'interior, vigilava la badia amb una forta torre de guaita.

1817. Els nostres ports mediterranis al segle XIX, 
Badia de Sofa o del Delta de l'Ebre.
«Recueil de 163 des principaux plans des ports et rades de la Mediterranée...», Livorno (MdC).  
Als peus del Montsià o muntanya de la Ràpita, la badia dels Alfacs, llavors dita de Sofa. Al sud, el poble d'Alcanar i Amposta no gaire lluny del mar, amb lo Delta a mig formar. El mapa potser en retrata l'estat una mica anterior. 

1817. Els nostres ports mediterranis al segle XIX, 
Badia de Sofa o del Delta de l'Ebre.
«Recueil de 163 des principaux plans des ports et rades de la Mediterranée...», Livorno (MdC).  
Detall dels Alfacs, amb les salines i l'illa de la torre de Sant Joan.

1817. Els nostres ports mediterranis al segle XIX, 
Barcelona.
«Recueil de 163 des principaux plans des ports et rades de la Mediterranée...», Livorno (MdC).  
El castell de Montjuïc amb la torre de senyals i el santuari de la Madrona a mig camí de la porta de la muralla. Al moll, l'antiga llanterna o far, i enllà de la Porta de Mar, el nou barri de la Barceloneta.  
1817. Els nostres ports mediterranis al segle XIX.
«Recueil de 163 des principaux plans des ports et rades de la Mediterranée / dont 40 ont été derniérement publiés par Jean Joseph Allezard ancien capitaine de marine et plusiers des autres corrigés», Livourne (Livorno) (MdC).  
Recull de plànols de 1623 ports de la Mediterrània, una obra essencial per als pocs capitans de vaixell, tots militars, d'aquell temps. Publicat als inicis del segle XIX, recollia la vista dels ports del segle anterior. Sempre se n'hi podien cartografiar més, de rades i ports, però especialment s'hi troba a faltar el de Maó, llavors recentment retornar a l'ocupació espanyola després d'un segle d'ocupació anglesa. 



Posted by
Labels: , , , ,

20190330

[1961] L'Eivissa i la Mallorca d'abans

1913. Eivissa.
«Feminal», núm. 77, 31 d'agost.
Magnífica fotografia del port d'Eivissa sota la ciutat.

1913. Eivissa.
«Feminal», núm. 77, 31 d'agost.
Detalls del port eivissenc, amb el llarg moll que el protegia. Darrere, la ciutat s'arrauleix sota l'almudaina o ciutadella medieval de la vila. El lloc de Dalt Vila es completava amb un primer recinte murallat, ja d'època sarraïna prou reculada (segle IX), que anà baixant fins a peu de mar durant l'Edat Mitjana.

1913. Eivissa.
«Feminal», núm. 77, 31 d'agost.
Més aviat coneguda avui com a 'illa blanca' que no pas 'daurada', adjectiu aplicat a la gran de les illes balears. L'article de l'autora mallorquina parteix de la lectura de «L'illa de la calma», de Rusiñol, de recent publicació aleshores, per plànyer-se de tants i tants racons que no hi són inclosos. En canvi, l'article de la revista és il·luminat amb vistes eivissenques, que res no tenen a veure amb el tema ni el títol de l'escrit. Potser per causa d'un aprenent poc atent, o d'una pressa infinita en les tasques de composició d'impremta.

L'anunci del «Licor del Polo», dentífric més que centenari, en una revista per a dones, és sorprenent per sa sobrietat i simplisme: és el preferit dels consumidors -llavors encara anomenats públic- «després de 43 anys per son deliciós perfum, virtut incomparable i preu econòmic». 
1913. Eivissa.
«Feminal», núm. 77, 31 d'agost. 
Un racó de l'illa, amb un veler ancorat. 
1913. Eivissa.
«Feminal», núm. 77, 31 d'agost. 
Una 'captatio benevolentiae' de l'autora per haver gosat, com a dona, a escriure. Així encara bufaven els temps ara fa cent anys o poc més, quan encara tot just el sufragisme femení lluitava pels drets de vot, entre molts d'altres que encara els eren negats per la societat tradicional masculina i masclista del món occidental.  
1913. Eivissa.
«Feminal», núm. 77, 31 d'agost. 
Celebració amb balls populars eivissencs. Destaca la gran roberiada de les dones (allò que tapa el fred, tapa la calor, segons la creença popular), sempre amb mocador del cap. Els homes, amb un ample barret pla fosc.
1913. Eivissa.
«Feminal», núm. 77, 31 d'agost. 
Rusiñol no gaudia de gaire fama entre els mallorquins, després d'un parell d'estades a l'illa en aquell tombant de segle. L'autora, per això, vacil·lava a gastar-me setze rals, quatre pessetes, en un llibre que li faria mala sang, segons tots els auguris. Però, vet ací que, un cop llegit, «L'illa de la calma és el més poderós reclam que s'ha fet de nostra terra».


1913. Eivissa.
«Feminal», núm. 77, 31 d'agost. 
Les mosses mallorquines, que amb aquells vestits tradicionals tan farragosos i voluminosos, no resultaven gaire agraciades... als ulls de la posteritat. Destaquen els vanos o ventalls típics, que tant ajudaven contra els embats de la calor i, amb els anys, contra els dels fogots.
1913. Eivissa.
«Feminal», núm. 77, 31 d'agost. 
Reconeixement al llibre de Rusiñol, «literatura sana..., tot ben original, ben seu i ben propi. Descripció esplèndida, rica i meravellosa...» de diversos racons de l'illa mallorquina descrita en el text russinyolesc.
1913. Eivissa.
«Feminal», núm. 77, 31 d'agost. 
Esplèndida imatge de la xicota damunt la somereta, les altres a peu, totes mudades de diumenge, per anar a la vila, Eivissa, a missa major. Tot un autèntic esdeveniment social en aquells temps, a on s'hi podia conèixer i relacionar-se amb altres xiques dels redols, o bé entrellucar-hi un futur marit i tot.
Posted by
Labels: , ,

20181219

[1924] La dessecació de s'Albufera d'Alcúdia

Anys 1960-70. S'Albufera d'Alcúdia, Mallorca.
Preciosa imatge aèria de l'albufera als inicis de sa urbanització turística. Se sortia del foc per anar a caure a les brases.  
«Separada de la mar per un cordó litoral d’uns 8 km, originalment els aiguamolls ocupaven una superfície d’unes 2 600 ha en un perímetre de 32 km. Alimentada per torrents diversos (el d’Almadrà i el de Sant Miquel) i l’aqüífer de Sa Pobla, a l’estiu és inundada en part per l’aigua de la mar. La vegetació és típica de maresma (salicòrnies, joncs, canyars, tamarius, oms, àlbers, etc) i té una gran riquesa ornitològica (flamencs, agrons, arpelles, fotges, nombroses espècies d’anàtides i de moixons, etc). El 1863 la societat britànica New Majorca Land Co. obtingué la concessió per a emprendre la dessecació del marjal. Hi construí, a més, una xarxa de canals centrada pel Canal Gran (2,5 km de longitud × 50 m d’ample), 50 km de camins i un moll. Les terres dessecades i bonificades passaren a la propietat de la companyia el 1871, però el fet que l’explotació agrícola fos poc reeixida, en part degut a les infiltracions i la salinització, que propiciaren el ressorgiment dels aiguamolls, determinà la dissolució de la companyia (1896) i la venda de l’Albufera a J. Gual de Torrella, el qual la vengué el 1938 a Cel·lulosa Hispànica SA, que n'explotà els canyars per a la fabricació de paper. 
Hom n'explotà també les salines (1946-76). En part dels terrenys dessecats hom practica l’horticultura, i hi havia estat estès el conreu del lli. Una primera temptativa fracassada d’introducció de l’arròs per part de l’empresa Agrícola Industrial Balear (1901), fou seguida pel conreu en petites parcel·les, sistema que perviu avui. Des dels anys seixanta, la construcció d’hotels i de segones residències començà a alterar la fesomia de l’Albufera; només l’àrea corresponent a Muro ha restat relativament intacta. Per tal d’aturar aquesta tendència i preservar els aiguamolls, el 1988 el Govern Balear decretà la creació del parc natural de s’Albufera de Mallorca, que comprèn 1 708 ha de l’Albufera en un perímetre de 29,5 km compresos dins dels municipis de Muro i sa Pobla (1.708 ha). El 1991, una nova llei amplià la protecció a la perifèria del parc» (enciclopèdia.cat).
          Un bon resum històric de la Majorca Land Co. a: https://www.cronicadesalbufera.com.
ca. 1910. S'Albufera d'Alcúdia, Mallorca.
Foto: Guillem Bestard (1881-1969) (MdC).
Detall dels pescadors de s'albufera alcudienca de fa cent anys en un dels canals. Les imatges són del gran fotògraf pollencí, veg. GUILLEM BESTARD CÀNAVES (1881-1969). L'etimologia d'Alcúdia deriva de l'àrab al-kudia, el turó, tossal o pujol, a on era emplaçada la vila i des d'on es divisaven les dos badies mallorquines septentrionals.
ca. 1910. S'Albufera d'Alcúdia, Mallorca.
L'esplanada de s'Albufera abans de l'inici de l'explotació turística. 

ca. 1880. «Plan of the Albufera d'Alcúdia», Majorca Land Co.
S'Albufera rera l'estreta franja de pineda que la separava del mar. S'hi aprecia també l'emplaçament de l'Albufera House, des d'on es dirigien els treballs de dessecació per mitjà de les bombes i els canals, i les tasques d'explotació agrícola.
ca. 1880. «Plan of the Albufera d'Alcúdia», Majorca Land Co. (BDH).
Plànol aixecat per la companyia anglesa amb els límits de tota la finca i les diverses llacunes, conegudes com les albuferes d'Alcúdia.
ca. 1880. «Plan of the Albufera d'Alcúdia», Majorca Land Co.
Detall del desguàs del Canal Principal, amb el Pont dels Anglesos que el creuava cap a la part meridional de la Pineda de Sant Martí. 
ca. 1880. «Plan of the Albufera d'Alcúdia», Majorca Land Co.
Detall dels canals d'irrigació. Ací i allà, les «pumping station» per bombar l'aigua. A la partida del Colombar, s'hi afegiria, al 1981, la cirereta d'aquesta desafortunada història de s'Albufera d'Alcúdia: una central tèrmica amb unes quantes turbines que cremen carbó i unes quantes més afegides després alimentades per gasoil, tot plegat per alimentar la demanda elèctrica derivada de la massificació turística. No cal afegir-hi res més. Només silenci i reflexió. 
ca. 1880. «Plan of the Albufera d'Alcúdia», Majorca Land Co.
Detall de les equivalències mètriques de la quarterada mallorquina.
Anys 1930. S'Albufera d'Alcúdia, Mallorca.
Un dels canals amb una família de masovers. 
Anys 1940-50. S'Albufera d'Alcúdia, Mallorca.
Detalls del Pont dels Anglesos al cap del Canal Principal.
Anys 1940-50. S'Albufera d'Alcúdia, Mallorca.
Edifici de la primera paperera.
Anys 1940. S'Albufera d'Alcúdia, Mallorca.
Imatges etnogràfiques de la vida al costat dels canals de s'Albufera, amb la Casa principal a on una enorme sínia i les fumeres de la primera paperera.

Anys 1920-30. S'Albufera d'Alcúdia, Mallorca.
Imatges etnogràfiques de l'antiga vida rural alcudienca.

Posted by
Labels: , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)