1902 ca. Lo riu Ebre, Tortosa (lo Baix Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
1902. Lo Delta de l'Ebre, la Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1, pàg. 945-952 (HDH).
Magnífica fotografia del raval de Ferreries, l'eixample de la ciutat a l'altre costat del riu. Hi veiem lo final de la línia de ferrocarril que anava fins a Roquetes.
Dada interessant sobre los regs de la dreta el riu, que no varen regar-se fins al 1857, quan s'hi inaugurà lo canal d'Amposta. Al temps d'aquest article, los de l'esquerra encara eren incultes: se reguen d'ençà 1912. Una altra curiositat: mates i matolls, jonqueres i altres plantes hi eren tan espesses i abundants que durant la guerra dels 7 anys (la primera carlinada), lo general Cabrera hi amagava los batallons de soldats!
Al cap de quinze o vint anys de la inauguració del rec de la destra de la riba ebrenca, l'arròs ja s'havia apoderat dels camps de conreu, relegant altres cultius tradicionals fins aleshores com la barrella, que se cremava per fer-ne sosa (usada en la fabricació de sabó o de vidre), o la recollida de la regalèssia. Així mateix, la presència d'aus als estanys del delta arribaven a tapar lo sol quan algun carruatge travessava lo pontet de l'Encanyissada.
L'autor havia passat cap al 1872 uns dies al mas del tio Topo, d'edat ja avançada. Cada dia sortia a caçar amb l'escopeta les aus per a la cassola del dinar, sense errar mai un tret. Només hagués faltat, amb tanta abundància d'elements voladors...
1902 ca. Ferreries, Tortosa (lo Montsià).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
1902 ca. La Sénia (lo Montsià).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
1902 ca. Pagès amb la pollegana.
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Pollegana, polligana o arada.
1902. Lo Delta de l'Ebre, la Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1, (HDH).
En començant lo darrer quart del segle XIX, ni a la Cava ni a l'Enveja (Sant Jaume de) no hi havia cap casa: tot eren barraques, algunes de principals amb dos pisos i tot. La teulada sobresortia prou per albergar-hi la cuina a l'exterior. Al 1902, les barraques ja havien desaparegut, reemplaçades per cases d'un blanc enlluernador. Els caveros, que era la denominació dels habitants d'aquelles dos partides, vestien calça curta, i sense barret. Majorment, sempre amb l'escopeta amb la mà, perquè eren caçadors més que no pas llauradors. Passats dos o tres dècades, s'havien convertit en petits propietaris (o colons) arrossers. Als petits poblets, fins i tot disposaven de cafès i alguna tenda de queviures o roba.
1902. Lo Delta de l'Ebre, la Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1, (HDH).
L'autor se sorprèn dels joves de 12 a 14 anys, asseguts a les taules dels cafès dels pobles del Delta a fer la partideta com a homes. De fet, ja hi treballaven, com a homes a aquella edat. Una altra curiositat que xoca de debò al visitant: que los caveros se coneixien les petjades al fang los uns dels altres, però és que eren una collada de gent, més de tres mil habitants a la Cava de començament de segle XX.
L'afició als bous era (i és) proverbial en aquestes comarques. Només a Tortosa hi havia plaça construïda, a la resta de pobles se feia amb carruatges, que feien la funció de les barreres. Lo costum de córrer lo bou per los carrers del poble abans de torejar-lo havia ja minvat o desaparegut.
Els límits del Delta ebrenc, septentrional i meridional, eren (i són) els termes dels caleros de l'Ametlla i lo terme de la Sénia, respectivament. En aquesta darrera població, s'hi feia fabricació de paper.
L'autor inicia el recorregut aigües amunt de Tortosa (capítol II) tot passant per davant les Torres de Prior i del Corder (o Despuig, propietat al segle XVI d'en Cristòfor, autor dels Col·loquis tortosins). Encara avui conservades i catalogades. La imatge de la pàgina és per a tres tortosines vestides de l'època.
1902 ca. Gents de l'Ebre.
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
1902. Lo Delta de l'Ebre, la Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1, (HDH).
Aigües avall de Tortosa, les torres de la Carrova i la de Campredó vigilaven l'entrada al port tortosí. Lo fet que se sol dir de la cadena de ferro que de torre a torre impedia el pas als vaixells dels pirates algerians en segles anteriors, no és admès per l'autor. Encara, al marge sinistre del riu, sis torres més lo resseguien: les de Pinyol, de Virgili, del Pastor, de la Granadella, de Camarles i de la Marededeu de l'Aldea.
L'autor comença lo recorregut riu amunt: masos de Bítem, la finca d'en Gassol, Aldover (pas Alcover), Xerta i Tivenys, a tocar de la Serra de Cardó. A Xerta tenien obrador de torrons, a Tivenys los pagesos encara vestien calçons i brusa blava, faixa i mocador lligat al cap. Hi havia bòbila per a la fabricació de teules i totxos. Sembla que era freqüent d'emigrar a França la mitat de l'any per fer-hi aquest mateix ofici.
1902 ca. Ermita de Cardó (lo Baix Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Detalls de les ermites de la Columna i de la del Borboll (o Gorgoll).
1902. Lo Balneari de Cardó, la Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1, (HDH).
La imatge de la pàgina és per als masos de Bítem, cinc quilòmetres amunt de Tortosa.
Lo text hi descriu lo balneari de Cardó. Als encontorns, molts pins i xiprers foren talats pels nous propietaris després de la desamortització del convent, que passà a establiment termal. Malgrat això, la ponderació de la bellesa del lloc i la recomanació de visita als excursionistes són presents al text de l'autor. S'hi comenten la cascada del Carme, d'entre 50 a 60 m d'alçada, i les diverses coves formades per l'aigua.
1902. Lo Balneari de Cardó, la Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1, (HDH).
La fàbrica de farina dels germans González, o farinera de Tivenys, ja molt deixada a començament de segle. Era emplaçada prop de l'assut, i quan s'inaugurà lo canal de l'esquerra, hi passava pel costat mateix. Al 1902, només existia lo canal destre, i, abans d'aquest, los vaixells havien de remuntar l'assut per mitjà d'una operació costosa i perillosa, que se feia amb un cable lligat a l'embarcació i a força de braços per rodar un torn d'aspes. Si lo cable es trencava, l'embarcació solia trontollar. L'autor ho havia comprovat en el seu temps, perquè hi havia barques que no volien pagar los drets de pas per la resclosa del canal, que costaven 4 pta. de l'època.
1902 ca. Xerta (lo Baix Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Detall de l'assut i de la resclosa de Xerta.
1902 ca. Xerta (lo Baix Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
L'aventura de l'autor amb la barca del Roig de Flix: la perícia extrema del patró va salvar-los del naufragi. Però lo salt del port a contracorrent comportava mullar-se de cap a peus. La resclosa de Xerta, a l'altre costat mateix de riu, davant per davant de l'antiga Farinera, permetia de salvar los tres metres i mig de desnivell sense aquests ensurts.
1902 ca. Lo camí de sirga (lo Baix Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Quan lo vent no afavoreix les veles per remuntar lo riu, calia fer-ho per mitjà de sirga, estirada per mules des dels laterals. Fins a Xerta era així, però d'allà per amunt, l'operació era feta amb força humana. Calia u o dos hòmens per estirar una muleta (embarcació petita), però de quatre a vuit, segons la càrrega, per als llaguts (dits llaüts en la llengua dialectal). Les posicions dels quatre homes a la sirga tenien nom: daliner, nus d'ase, tercer i saguer. Era feina molt pesant, comparable a la dels penats. Quan no podien trencar el corrent i eren arrossegats, segons l'autor, calia tapar-se les orelles per no sentir la inacabable tirallonga de blasfèmies que els sortien de la boca. Tot plegat, inspiraria una de les més meravelloses novel·les de la nostra llengua, Camí de Sirga, de Jesús Moncada, moltes dècades després.
Comenta també la pesca de la saboga, peix que remuntava el riu per desovar-hi. Eren molt abundants just al peu de l'assut, a Xerta i Tivenys.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)