Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Enric Crous. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Enric Crous. Mostrar tots els missatges

20260220

[2729] La Festa Major republicana d'en Crous

 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,
Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).
Nascut a Lleida el 6 d'agost de 1908, Enric Crous-Vidal va consolidar-se com una figura cabdal de l'avantguarda artística lleidatana durant los anys trenta, i va destacar-hi com a fundador de la revista Art i director de l'Escola de Treball. Amb l'esclat de la Guerra Civil, va exercir una tasca institucional rellevant en la protecció del patrimoni artístic a les comarques de Ponent, però la victòria franquista espanyola l'obligà a exiliar-se a França l'any 1939, a on passaria la resta de la seua vida.

A l'exili, la seua carrera va fer un gir decisiu cap a la tipografia, i va esdevindre director artístic de la Fonderie Typographique Française a París. Allà va formular la teoria de la Graphie Latine, una proposta estètica que defensava el caràcter humanista, llatí i mediterrani del disseny de lletres davant la rigidesa funcionalista de les escoles germàniques. Fruit d'aquesta filosofia van nàixer famílies tipogràfiques cèlebres com l'Ilerda (1945), creada en homenatge a la seva ciutat natal, la Flash (1953) o la París (1953), que van marcar el paisatge visual de la publicitat europea de mitjans de segle.

Tot i la seua influència internacional i la publicació d'obres teòriques com Richesse de la Graphie Latine (1951), Crous-Vidal va ser un gran desconegut a Catalunya fins que se'n recuperà memòria a finals del segle XX. Va morir a Noyon l'11 de desembre de 1987, i va deixar un llegat que avui és preservat al Museu d'Art Jaume Morera de Lleida com un dels referents més universals del disseny gràfic català.
En un angle de la imatge, gairebé inserida sempre com un element més, hi veurem la signatura seua. Encabat, a l'exili, soldrà firmar amb lo nom compost Crous-Vidal. Tot i que encara falten anys perquè es dediqui professionalment a la creació de fonts a París, la pulcritud i l'espaiat de les cinc lletres de "CROUS" ja en denoten la precisió d'un futur tipògraf que entén la lletra com una forma geomètrica pura. Vegeu-ne les tipografies seues ACÍ.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,
Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).
Recreació de la Plaça de la Paeria vista per Crous, amb un estil que trencava amb lo classicisme noucentista i projectava una imatge rupturista o avantguardista, amb formes geomètriques i angles pronunciats, per buscar sensació de dinamisme i modernitat, propis de l'art deco dels anys 30. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,
Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).
Totes les pàgines del llibret de la Festa Major de Maig foren dissenyades per l'artista lleidatà. En algunes s'hi reconeix de seguida la mà seua, en d'altres, probablement per voluntat de l'anunciant, la innovació hi és més matisada i assuaujada, de tons més clàssics. 
Lo llibret se redactà en llengua catalana, recuperades certes llibertats nacionals amb la Generalitat republicana del segle XX, tot i que alguns comerciants encara hi foren repatanis, a la normalització lingüística, com encara, malauradament ocorre en l'actualitat. Prova que no tots los mals venen de fora i que mos caldria ser més conscients i persistents. Quan lo profit econòmic capitalista passa per sobre dels valors, en aquest cas lingüístics, d'una societat, és com la febre, senyal d'alguna mala passa.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,
Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).
Retrat del Crous als vint-i-pocs anyets, quan iniciava la carrera artística seua. Se'ns mostra amb aspecte cosmopolita, uniformat a l'estil militar (com un soldat de l'avantguarda), fumant en pipa, prenent-se un beure, amb la intenció de transmetre'n una imatge de vida moderna.
Lo retrat és de l'artista BON, Romà Bonet i Sintes, un dels caricaturistes i cartellistes més cèlebres de la Catalunya de la primera mitat del segle XX.
Lo text de descripció del sentit de la Festa Major és de l'escriptor menarguí Joan Baptista Xuriguera, quinto d'en Crous, tots dos nascuts al 1908, i que los boomers reconeixem com l'autor d'aquell indispensable llibret de la secundària nostra, Els verbs catalans conjugats. L'escrit comença amb la referència a les Visions de Lleida, dibuixades per Shum, l'artista de Sant Martí de Maldà, Alfons Vila i Franquesa, durant los anys de presó a Espanya per vel·leïtat anarquistes en aquells anys 20. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,
Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).
Fotògraf Corbella, al magne edifici noucentista Llorens, a tocar de la Paeria, propietat de la Banca Llorens lleidatana.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,
Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).
 
1932. Programa de la Festa Major de Lleida,
Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).
Pastisseria i confiteria d'Antoni Curià, L'Amistat, carrer Major, 48.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,
Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).
J. Virgili Amperi, reparacions d'automòbils i amb patent de constructor de frens de cremallera.
A la carretera de Torre-serona, a Sant Ruf. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,
Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).
Mobes Jové, amb fàbrica a la carretera de la Bordeta i botiga a Blondel.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,
Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).
La cèntrica Fonda d'Agramunt a l'antic carrer de l'Estereria, entre Sant Joan i la plaça de la Sal, desaparegut a la darrera guerra. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,
Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).
Anunci del despatx del cartellista lleidatà, llavors a Cavallers, 37, amb la llista de preus, bastant contundents per als temps. Amb gran economia de traç, la figura del cartellista s'hi defineix només per la llum sobre fons del tot negre, sense contorns tancats, i cal que l'ull de l'espectador completi la silueta a partir d'uns pocs elements, com la visera de la gorra, lo pal d'empegar cartells al braç i espatlla, les soles dels peus o lo caient de l'esquena. Dibuix, doncs, de síntesi extrema, característic de l'expressionisme gràfic.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,
Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).
Lo programa va combinant diferents colors a cada gir de pàgines, com a un altre element de modernor compositiva. 
Anunci del Bar Express, ben conegut del públic, sense adreça, crec que al carrer Major.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,
Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).
Anunci de Nicet Negre, fabricant barceloní de modernes cambres frigorífiques d'aquell temps.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,
Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).
Sastreria i Camiseria Sanz, a la plaça Sant Joan, 26. Un vestit d'home a mida des de 75 pta, preu important per a l'època, que podia representar mig mes de feina d'un operari o treballador. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,
Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).
Un altre anunci de Mobles Jové.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,
Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).
Lo Fotògraf Rey, a Sant Joan, 27. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,
Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).
L'Agustí Mestre dels anys 1930: llanes per matalassos, sabateria, guarnicioneria, estris per al camp, esport i marroquineria. Com avui, una mica de tot. Llavors emplaçat a Rambla Ferran, 57, que per darrere donava a Cardenal Remolins. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,
Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).
Un altra vella coneguda botiga històrica lleidatana: Casa Guarro, de música i instruments.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,
Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).
Mobles Armengol, a l'Avinguda de la República, 16, o sia, a la Rambla de Ferran.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,
Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).
Anuncis dels Teixits d'Ambrosi Sanjuan, i de la joieria Gorné, del c/ Major, 3, desapareguda amb lo segle XX.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,
Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).
La tintoreria Postius, al c/ Major 33, amb perfecta correcció lingüística. 
Una altra històrica, que ara és a c/ Enric Granados.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,
Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).
La tossineria Casa Farré, amb cambra frigorífica i tot, c/ Carme 62.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,
Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).
Anunci d'Orpheus, que crec que era una empresa de distribució cinematogràfica. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,
Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).
La nevada de 1932, amb 70 cm en algunes parts de la ciutat, i lo termòmetre baixà fins a -21º, temperatures més pròpies de Moscou, que feren prou mal a l'horta lleidatana. A la imatge, una columna de fanals a la barana de la banqueta de Blondel. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,
Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).
Lo Kiosk de Montmartre lleidatà, que era una parada fixa de begudes i granissats. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,
Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).
Lo pregó de la Festa Major i acte inaugural. A banda de la caritat als pobres, hi destaquen los vols des del Camp d'Aviació, estrenat als Mangraners al 1930, amb aparells de l'Escola catalana d'Aviació de Barcelona, als quals podien apuntar-s'hi los lleidatans que volguessen sobrevolar la ciutat. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,
Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).
Los "Segurs" de vida de la Vda. Fregola, o sia, assegurances.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,
Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).
Confecció A. Relluí, a Cavallers, 28.
Lo dia del sant Nastasi, per res esmentat al programa, no s'hi incloïa tampoc la tradicional missa a la catedral. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,
Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).
Magatzems Duró, a plaça de la Sal i carrer Major, supervivents fins a les acaballes del segle passat.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,
Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).
Ja hi havia la tradició dels focs d'artifici, a les 10 de la nit. Sardanes, futbol, vols d'aviació, cursa de braus i «l'acreditada Fira de Bestiar» al Camp de Mart completaven programa.


[1980] Història de Lleida en el programa de la Festa Major, més



20130814

[422] Per la Lleida de 1927

1927. Revista «Lleida», núm. 60 (fons Sol-Torres, UdL). 
Portada del núm. 60 de la revista lleidatana, una de les més destacades, potser la que més, dels anys 20 a la ciutat, sota censura militar per la dictadura primera dictadura espanyola del segle XX. L'editorial de la revista celebrava la fi de l'anarquia gramatical. Però encara avui, a Lleida, trobem casos de botigues, empreses i particulars locals que manquen «al deure moral i lògic d'expressar-se en la nostra llengua».
1927. Revista «Lleida», núm. 60
Anuncis de la impremta Joventut, d'una companyia «de segurs contra incendis», i dels celebrats licors de Pere Mor, fins i tot de xampany, que encara no existia el cava. Extraordinària gran varietat de producció de «La Industrial Leridana»: licors, xarops, sabó. olis d'oliva i de brisa (residus restants del premsat del raïm, dels quals se n'extreia un aiguardent).
1927. Revista «Lleida», núm. 60
La traducció catalana de la Psicometria de Bozzano. Humbert Torres, pare del poeta, fundador de la Joventut Republicana de Lleida i alcalde entre el 1917-20 de la ciutat, fou metge a més de polític, profundament interessat per les teories metapsíquiques. 
1927. Revista «Lleida», núm. 60 
La pàgina filològica dialectal.
1927. Revista «Lleida», núm. 60 
Caricatura del cèlebre dibuixant de l'època Shum, sovint censurat per les autoritats dictatorials espanyoles, finalment empresonat.
1927. Revista «Lleida», núm. 60
Títol de secció d'Enric Crous. En uns anys difícils, l'aire avantguardista surava suaument per tota la publicació, prova del mèrit de la revista, i del canvi sociològic d'una ciutat tancada de segles.
1927. Revista «Lleida», núm. 60
Impagable anunci del «Cerebrino Mandri», que prometia curar el dolor i els reumatismes: aspirina per al dolor, reforçada amb paracetamol per a la febrer i cafeïna per estimular el sistema nerviós. Un còctel d'èxit durant cent anys, fins que fou retirat al 2008 del mercat.
1927. Revista «Lleida», núm. 60
Altres anuncis de l'època
1927. Revista «Lleida», núm. 60
Els tallers i les botigues i els professionals recomanats de la revista, algun encara existent actualment.
1927. Revista «Lleida», núm. 60
La botiga de materials per a la construcció de Joaquim Simó, avui prou coneguda, llavors situada davant del Museu Morera. I la competència de Josep Pujol, a la carretera de Barcelona, a la plaça dels Murmuradors, nom popular del lloc a tocar dels Camps Elisis, anomenat així per ésser el lloc de reunió dels conspiradors romàntics de la ciutat al segle XIX.
1927. Revista «Lleida», núm. 60
Sabateria a la «Rambla de Fernando». Damunt, un autèntic anunci «buit», de marcada tendència racionalista, típics dels anys 20, per oposició al recarregament modernista omnipresent del principi de segle XX.


20120225

[107] Anís Infernal, de cada dia és més dolent

Anys 1910-20. Anís Infernal, Lleida.
Destil·leria de Miquel Serra, a la Bordeta: «vista general posterior de las fábricas de licores y aceites».
Anys 1910-20. Anís Infernal, Lleida.
Cartell publicitari d'Anís Infernal, «marca acreditada desde el año 1888».

Anys 1910-20. Anís Infernal, Lleida.
Etiqueta d'Anís Infernal, «elaborado con los peores vinos del Priorato», quan el Priorat no era gens conegut tret de les quatre comarques on arribava aquest vi.
Anys 1910-20. Anís Infernal, Lleida.
Ampolleta d'Anís Infernal, a l'època que s'anava als cafès a fer un «sol i sombra» (una copeta d'anís amb conyac).
Anys 1910-20. Anís Infernal, Lleida.
Detall de l'ampolla gravada d'Anís Infernal.
1925. Anís Infernal, Lleida.
Propaganda de pàgina sencera d'Anís Infernal, a la revista «Lleida», núm.12. Els anys 20 marquen l'arribada de les noves composicions tipogràfiques a les impremtes lleidatanes, allunyades ja del tot de les reminiscències modernistes.
1925. Anís Infernal, Lleida.
Propaganda de pàgina sencera d'Anís Infernal, a la revista «Lleida», núm.15. Les lletres van perdent les recargolamentes antigues i apareixen les diagonals. 
1926. Anís Infernal, Lleida.
Propaganda de pàgina sencera d'Anís Infernal, a la revista «Lleida», núm.20. Els buits i la simplicitat es contraposen a la recarregamenta modernista, ja passada de moda.
1925. Anís Infernal, Lleida.
Propaganda de pàgina sencera d'Anís Infernal, a la revista «Lleida», núm.26. Sobrietat, senzillesa per contrarestar els excessos passats del cartellisme modernista.
1925. Anís Infernal, Lleida.
Anunci de pàgina sencera d'Anís Infernal, a la revista «Lleida» núm.27. A veure si trobarem una etiqueta «d'Oli Infernal, el pitjor oli de les Garrigues».
1928. Anís Infernal, Lleida.
Anunci d'Anís Infernal, a la revista «Lo Rampill» núm.132, de Lleida: «De cada dia és més dolent», fidel als principis.
 
1929. Anís Infernal, Lleida.
Anunci d'Anís Infernal, a la revista «Vida Lleidatana» núm.70-71. Amb alineació vertical i simplicitat màxima.
1929. Anís Infernal, Lleida.
Anunci de pàgina sencera d'Anís Infernal, a la revista «Vida Lleidatana» núm.77. La disposició dels mots recorda un cal·ligrama de l'època.
1932. Anís Infernal, Lleida.
Anunci de contraportada d'Anís Infernal, a la revista «ART», núm.1, de l'artista lleidatà Enric Crous. La publicitat de Miquel Serra reflecteix l'evolució de l'art publicitari des de final del segle XIX fins a la Guerra Civil, època d'avantguarda i d'art deco.
Anys 2010. Anís Infernal, Lleida.
Per comprar una tassa amb el més famós cartell d'Anís Infernal a www.postershoplive.com


[104] Anís Infernal, lo pitjor del món