[1701] D'Isona, més

1920. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
Vista del poble amb l'antic campanar destacat damunt les teulades

1913. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

«La seva situació és a l'extrem del pla que va decaient vers lo riuet de Sant Salvador», capital de la Conca Dellà, on conflueixen les vessant de l'esquerra de la Pallaresa, en contraposició a la Conca Deçà, a la marge dreta, on hi ha el cap de partit i comarcal, Tremp.

«La carretera de la muntanya cap a la terra baixa passa per aquell terme, com també la que passant per Conques, Figuerola i Vilamitjana va a Tàrrega. Hi ha servei diari d'automòbils a Tremp i Tàrrega». En aquesta darrera hi havia l'estació de ferrocarril més propera a les comarques pirinenques. Al 1920, tot just passava dels mil habitants, dels quals poc més de 820 a Isona i la resta en els diferents poblets del voltant. Des de començament de segle XIX havia perdut ja cent ànimes. A començament del nostre segle XXI, 654. Resistint amb dignitat la despoblació arrossegada pel que alguns encara anomenen 'progrés'.

1913. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

La portalada gòtica de la primitiva església d'Isona, amb la Marededeu. 
Clixé de Josep de Romero.

1920. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
L'antiga pica baptismal de l'església d'Isona, tallada en pedra

1920. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
La raconada de la portalada de l'antiga església, amb la gran rosassa damunt la porta.

1920. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
La gran font de la vila, amb les canelles que ragen sens parar, emplaçada al NO. de la vila, a tocar de l'ermita del Roser, i a on també hi havia el vell safareig públic.

1913. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

Els escuts dinovescos de la vila.

1913. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

El Santuari de la Mare de Déu de la Posa, prop de Llordà «tenia rendes bastants per sostenir un eclesiàstic, qui era de patronat de l'Ajuntament».

1913. Covet, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

Clixé de Juli Vintró.
La portalada romànica de l'església de Covet, «lloc de sobres conegut per la interessantíssima església de Santa Maria, que constitueix una de les més belles mostres que l'art romànic produí a Catalunya en lo segle XII».

1913. Covet, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

Un dels capitells de l'església de Covet, decorat amb animals fantàstics.
Clixé de Josep de Romero.

1913. Llordà, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

Les runes del castell de Llordà al tombant del segle XIX a XX.
Clixé de Lluís Marià Vidal.

1913. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

Referència al castell de Llordà, celebrat com un «dels primers llocs entre les construccions militars, aixecades en lo nostre territori, per refermar les conquestes de les armes urgellenques i pallareses en lo segle XI».

Pel que fa a l'economia, eminentment agrícola, Isona disposava de fàbrica de gasoses, una altra de pasta per a sopa, dos molins fariners, una premsa d'oli i «s'hi fa ciment i hi ha carbó de pedra en lo seu terme». Amb escola de nois i nois, i enllumenat elèctric des de la inauguració del pantà de Sant Antoni. 

«Isona fou vila murada, havent arribat fins als nostres dies les despulles d'algunes torres i lo vell portal de la vila». Per acabar, la referència indispensable al vell passar romà. 

1932. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943), (MDC-BdC).
Els porxos de la plaça vella.

1932. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943), (MDC-BdC).
Vista de la plaça vella, amb els rucs 'aparcats' davant de casa amb les sàrries.

1934. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Danés i Torras (1891-1955), (MDC-BdC).
Guaitant des del balcó d'aquesta antiga casa pairal.

1913. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

Les diputes etimològiques de fa cent anys. Actualment, el mestre Coromines ha deixat assentada la qüestió:

«Població molt important antigament, al Sudest [sic] de la Conca de Tremp, d'importància modernament decreixent, avui bastant despoblada; però era el centre més important el nostre Nordoest [sic] en l'època ibèrica i romana...

«És un dels noms pre-romans, del tipus ibèric en -ON que els romans adaptaren a llur declinació -o, -onis, -onem, etc.: Tarraco(n), Barcino, Iluro, Arrago, Celso, Baetulo, Lauro,... En tots ells, -ON fou substituït per -ONA en la fase romànica, d'on Isona, tal com Tarragona, Barcenona/-lona, Alaraona, Arraona... Lisbo(n)a...»

Amb una llarga dissertació etimològica justifica el pas d'Aison a Aeso(n) i finalment Isona, que en cap cas es pot confondre amb la romana Iesso, Guissona.

1913. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

Referència a la moneda ibèrica trobada a la població amb la llegenda EXE o EXO, i transcripció de les inscripcions en làpides romanes.

1913. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

Breu apunt d'història medieval de la vila. 

1913. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

El castell de Llordà fou traspassat pel comte urgellenc a Arnau Mir de Tost, atès que als inicis fou conquesta urgellenca i no pallaresa.

1940 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Vista de la població enrunada després dels bombardejos feixistes (espanyols) de la guerra, al 1938, en la dura batalla pel front pallarès. Entre les cases, pel carreró, hi veiem l'antiga església, que en resultà molt afectada i calgué reconstruir. Manca referència a l'autor de la bella i històrica fotografia, potser algun militar de les hordes franquistes.

[1700] D'Isona, dellà la Conca

[1393] Vestigis del castell de Llordà

1895. Llordà (el Pallars Jussà).
Foto: Lluís M. Vidal (1842-1922), (MDC-AFCEC).
Les runes del castell de Llordà a final del segle XIX.

1895. Llordà (el Pallars Jussà).
Foto: Lluís M. Vidal (1842-1922), (MDC-AFCEC).
La imatge més antiga del castell de Llordà, la possessió matrimonial d'Arnau Mir de Tost, des de la qual dirigí la conquesta de la Vall d'Àger. Datat del segle IX, fou donat pels Comtes d'Urgell Ermengol II i sa muller Constança als recent maridats Arnau i Arsenda per 2.000 sous, sens dubte una bona quantitat de calerons per a l'època. Gairebé inexpugnable, hi tingué el seu principal palau i fou el centre d'operacions de totes ses gestes. 

1845. Llordà (el Pallars Jussà).

«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», 

de Pascual Madoz.

Descripció del poble de Llordà, que «se compone de 11 miserables casas y una capilla dependiente de la parroquia de Covet, sobre las cuales y a muy corta distancia al Norte se ven las ruinas de un antiguo castillo que conserva todavía parte de la torre en pie». Allò que en veié Madoz no devia ésser gaire diferent del que captà la instantània de Vidal cinquanta anys més tard.

Acaba considerant que el poble «conserva vestijios de haber sido un grande pueblo, pues a pesar de que las aguas han arrancado hasta la tierra, se ven todavía los restos de muchos edificios».

1920. Llordà (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvany (1866-1929), (MDC-BdC).
Vista del castell de darrere, des de l'est. A sota la penya, tota la Conca de Tremp.

1920. Llordà (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvany (1866-1929), (MDC-BdC).
Una torre de la muralla i al fons les restes del palau de noble guerrer urgellenc, Arnau Mir.

1920. Llordà (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvany (1866-1929), (MDC-BdC).
La Conca de Tremp des d'una de les finestres del palau.

1920. Llordà (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvany (1866-1929), (MDC-BdC).
Detall de les restes del castell.

1920. Llordà (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvany (1866-1929), (MDC-BdC).
La posició estratègia del castell damunt del rocam, a l'est de la Conca. Juntament amb els castells de Mur i d'Orcau, tots tres ben triangulats i comprats per Arnau Mir, restava assegurat el domini de la Conca, que a l'any 1000 guardava la porta del Pirineu i obria la porta de la plana a través de la vall d'Àger, més enllà ja del Montsec. 

1920. Llordà (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvany (1866-1929), (MDC-BdC).
El castell vist des de sota el barranc. 

1920. Llordà (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvany (1866-1929), (MDC-BdC).
El poble de Llordà, amb l'esglesiola romànica al fons.

1920. Llordà (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvany (1866-1929), (MDC-BdC).
Detall del campanar de cadireta i del pagès, amb espanedenyes, pantalons de pana, faixa i gaiato. Al seu darrere, el gosset i uns cistells de vímet al costat.

1920. Llordà (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvany (1866-1929), (MDC-BdC).
El poble de Llordà des del peu del castell.

Escriu Coromines (OnCat) sobre els topònims Lord, Llordà, Lordat, Lorda, que «tot això ens remet cap a la fecunda família del basc LLUR, terra, terrall... Amb el plural del qual coincideix molt bé l'andorrà Llorts... Tenim, doncs, base euskèrica de sobres, per postular que amb aquesta arrel es formés un derivat... vivent en el nostre llatí vulgar pirinenc, que s'hi concretaria en el sentit de terrall petrificat, rocalla, penya...» I elevat damunt d'una gran roca és on els senyors d'Urgell construïren el castell de Llordà, que després passà a mans del nostre vescomte conqueridor.

[1200] Castell de Llordà, assetjat de nou