Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alzira. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alzira. Mostrar tots els missatges

20190104

[1930] Estampes valencianesques, 1811

1824. Almansa (Múrcia).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Vista de la ciutat emplaçada la frontera entre el sud-est peninsular i la plana manxega, allà on va tindre lloc l'altra gran batalla del 1707 (igualment que la caiguda de la ciutat de Lleida al nord), que obrí el pas de les tropes borbòniques (espanyoles i franceses) a l'ocupació de tota la nostra nació valenciana i catalana. Allà s'hi aixecà un monument, encara visible més de cent anys després, al pas d'aquest viatger anglès per les terres ibèriques. 

Edward H. Locke (1777-1849) va tombar dos cops per la Península Ibèrica, al 1811, encara sota domini parcial dels gavatxos napoleònics, i al 1823. Fruit d'aquests recorreguts en fou aquest llibre, en què incorporà 60 aquarel·les de paisatges, vistes i ciutats que visità.
1824. Almansa (Múrcia).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
La data de la batalla no correspon a la històrica, que fou al 25 d'abril de 1707. Després d'aquella nefasta primavera, vindria encara una tardor pitjor, amb la caiguda de Lleida al 12 d'octubre. S'hi explica que la causa del desastre a Almansa fou una estratagema del Duc de Berwick: la traïció de dos oficials irlandesos, «sent into his camp as deserters by Berwick's contrivance», que convenceren Lord Galway, cap de les tropes austriacistes, per a l'atac sobre la base d'informació falsa. De 30.000 efectius només se'n retiraren 8.000, amb prop de 5.000 morts i la resta desercions.

En aquell començament de segle XIX, la majoria dels almansencs feien de «weavers», teixidors. Tenia prop de cinc mil habitants, i jeia sota la falda del tossal del vell castell medieval, «now in ruins, the walls of which are of considerable solidity and extent: it has an imposing aspect as seen from the plain».

La cimera del monòlit era coronada d'un lleó, al qual li mancava una garra, però no havia pas desaparegut com assegurava un altre famós viatger, Laborde, «whose book I found not always an infallible guide», però que sí que li va servir de model per compondre el seu. En canvi, les inscripcions del pedestal eren ja illegibles. 
1824. Moixent, la Costera (el País Valencià).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Vista de la primera ciutat valenciana descrita pel viatger anglès a l'entrar des de terres castellanes, ajaçada a la vora del riu Cànyoles.
1824. Moixent, la Costera (el País Valencià).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Detall de la ciutat, a l'entrada pel pont sobre el riu, i amb la silueta del castell sobre el tossal, dominant tota la comarca. La primera cosa que sobtà el viatger fou retrobar una terra fèrtil, en gran contrast amb les asprors manxegues d'on venia.
1824. Moixent, la Costera (el País Valencià).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Els viatges d'aquells temps eren sovint perillosos a causa de les partides de bandits que assaltaven els viatjadors, tot i que a vegades circulaven més fakes que no pas bandolers. «The approach to this town is very beautiful... Moixent is separated from de road by a deep gulley, at the bottom of which runs a pretty rivulet which falls into the Xucar, some leagues below». No ben bé, car desguassa al riu d'Albaida. Allà hi fan nit després de passar la frontera natural del port d'Almansa.
1824. Montesa, la Costera (el País Valencià).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
El poble als peus del castell de l'Orde de Montesa, elevat sobre el promontori. Un parell de llauradors se'n van al camp. Les figures de les composicions donen un gran aire de vitalitat a les vistes. 
1824. Montesa, la Costera (el País Valencià).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Comentaris típics sobre el caràcter obert dels valencians. L'anglès viatger en trobava el vestit tradicional gairebé d'estampa hindú, així d'exòtic! Això sí, la terra «is so light that they plough with a single horse or mule».
1824. Alzira, la Ribera Alta (el País Valencià).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Bucòlica vista de la població valenciana abocada sobre el Xúquer.
1824. Alzira, la Ribera Alta (el País Valencià).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
«The fertility of the country increased as we penetrated further into de valley of the Xucar... The whole district hereabouts was covered with olives, algarobas, and vineyards, and formerly with the sugar-cane». A l'arribada a la població, el vell pont l'ha trobat destruït per l'exèrcit gavatxo. 
1824. Alzira, la Ribera Alta (el País Valencià).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
L'editor situa la població erròniament a Múrcia. A l'arribada a Alzira, el viatger és confós per alguna mena d'espia francès i han d'acudir-hi els 'alguazils' a posar-hi ordre. Es comenta l'etimologia aràbiga del topònim, al-geriza, és a dir, illa, «being sorrounded by the Xucar». Aleshores ja s'hi comptaven 10.000 habitants, tres esglésies, sis convents i un hospital. A la partida, restes de «an entrenched tête-du-pont, erected by the French», pas per altres pobles i vista a l'Albufera: «this is an immense lagoon, four leagues extent, abounding in fish and wild fowl», caça i pesca.
1824. Catedral de València.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
La preciosa i tradicional imatge de la catedral, amb la porta gòtica del tribunal i el Miquelet al fons. «This fine city stands in a rich an beautiful plain, on the banks of the Guadalaviar», o riu Túria, llavors a tocar de la muralla: «it is sometimes swollen by torrents, which have occasionated serious mischief».
1824. València.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
El viatger troba bella la capital del País, «but the streetsare neither straight nor spacious, and being unpaved, the dust, which in winter becames mud, id disagreeable». La ciutat tenia 80.000 habitants, dividida en 14 parròquies, i més de 40 convents! No anava gaire fort d'art, l'home, ja que considera la Llotja com un «fine specimen of the ornamented Moorish architecture», quan en realitat vol dir medieval i gòtic. Ja disposava de potent universitat i de dos biblioteques públiques. La ciutat emmurallada tenia forma circular i cinc ponts sobre el riu, «of which that of Serranos is the handsomest, leading to a fine old gate flanked by two towers». El palau del Real, a l'altre costat, restava enrunat. «Two miles from the city lies the port of Grau» i els encontorns són ferocíssims en tota mena de verdures i fruites. hi destacaven els arbres dits «the white mulberry», moreres, i la consegüent producció d'un milió de «pounds of silk».

[M'escriu des de València Josep Sistach Ahuir: «Llegisc amb interès el teu darrer post. Només assenyalar que el palau reial de València no s'anomenava el "palau del Reial", sinó el palau del Real, de l'àrab "ryad" (jardí) o potser de "rahal" (raval). Durant quasi huit segles és aquest el nom que ha tingut el palau i els jardins que van ocupar posteriorment el seu solar». Li agraeixo el comentari i faig la rectificació. Que agradable és de rebre retorn i apendre dels lectors!]
1824. Sagunt, el Camp de Morvedre (el País Valencià).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
L'antiga Morvedre, sempre a l'ombra de les allargassades muralles medievals i restes romanes. S'hi veu una patrulla de soldats gavatxos arribant a les envistes del poble, i destaquen els antics característics mollons o jalons que preservaven els carros de caure pels ponts. 
1824. Sagunt, el Camp de Morvedre (el País Valencià).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Morvedre, o muri veteres, antics murs, amb «the French colours floating on the walls, and were blocated by a piquet of Spanish soldiers». El País en mans de les dos potències estrangeres veïnes (i encara ara, ai las!). El comentari sobre les runes romanes és inevitable, en especial sobre el teatre, «which is a semicircle, capable of containing ten thousand spectators», i la defensa saguntina i caiguda heroica de la ciutat davant les hosts d'Hanníbal.
1824. Benicàssim, la Plana Alta (el País Valencià).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Interessantíssima vista etnològica i costumista de la fonda on fan estada. La cuina és el lloc on fa vida la família, plena a més dels porcs, cabres i gallines. La cuina econòmica de llenya sota una grandiosa fumera i un escó vora el foc amb un guitarrista. Pernil i xorisso penjats del sostre. Les dones cuinen badejo salat per als peons, però «omelet and bacon for the best guests, with oil and garlic for all».
1824. Benicàssim, la Plana Alta (el País Valencià).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Parada i fonda a l'hostal de Benicàssim, «a small hamlet with a solitary Venta», a on podies cuinar i sopar allò que haguessis comprat durant el camí. A més, «he will carry his own implements for eating, and hi will do well to take his own bedding». En resum, aquest hostal «may serve as a fair specimen of the low posadas». Tot agreujat pel fem de les cavalleries, a l'exterior sí, però «where commonly stands the well which generates myriads of musquitos to infest the lodging-rooms above, and thes awarm with vermin of a baser kind».

20151223

[1257] Les maldats de l'arròs a la Ribera valenciana

1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
La vila d'Alzira emplaçada en una illa sobre el Xúquer, a finals del Set-cents.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
A Vilanova de Castelló i Senyera «la pasión al arroz llega aquí al exceso: quisiéranle tener dentro de sus casas, y lo harían si el sol y el agua pudiesen penetrar». Segons Cavanilles, la notòria disminució dels habitants durant el segle XVIII es deu a les malalties associades al conreu de l'arròs: «cuando eran menos los arroces y estaban lejos de la población, se podía dormir en la calle sin riesgo de enfermar; hoy padecen tercianas [febres] sin exponerse a este riesgo, y casi todos anuncian en su rostro el veneno interior».
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Continua el savi valencià la seua ruta per la Ribera Alta (La Pobla Llarga i Manuel) i la seua croada implacable contra l'arròs: «Allí, trastornando el orden de las cosas, se ven campos quatro pies más altos que el camino real convertidos en lagunas artificiales, que llegan hasta las mismas habitaciones [edificis]; la tierra de suyo firme, transformada en pantanos; perdida y despreciada la salud de todos los habitantes para engrosar a quatro ricos y dezmeros [que cobraven el delme o impost sobre les collites], desatendida la razón y la experiencia, la muerte en fin y las enfermedades que acaban con los naturales y los advenedizos, miradas sin horror y con indiferencia».
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Els tossals de ges (guix) i les salines de Manuel. Descripció interessant del procés de producció de la sal.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
El Tossal del Puig, a Xàtiva, i sa incomparable vista als encontorns. 
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
La prohibició de l'arròs als voltants de San Felipe, o sia, de Xàtiva, «permitiéndole solo en las cercanías del Puig... La experiencia hizo ver que los campos de arroz podían dar otras cosechas; las huertas que desde San Felipe se extienden hasta el río [Albaida] sirvieron antes para arroces que corrompían la atmósfera; hoy se ven plantadas de moreras y cubiertas de trigos, maíces, lino y hortalizas». Fins a la frontera dels arrossars: «en la Torre de Lloris, triste cementerio de nuestra especie,... proscripto el arroz sería este recinto un jardín útil, los hombres... libres del enemigo de la salud y de la vida». 
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Els tarongers, mangraners i altres fruiters de Carcaixent, per indústria dels seus esforçats llauradors. «Las riquezas del pueblo, la variedad y abundancia de sus frutos excitan la codicia de varios holgazanes que talan los campos, y obligan a sus dueños, o a guardarlos o a recoger con anticipación los frutos», i apunta que hi hauria d'haver guàrdies amb moderada paga i que acabassin de cobrar de les multes als malfactors.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Alzira «se halla colocada dentro del río Xúcar en la isla que vemos a seis leguas al mediodía de la capital. Baxa el río por el sudueste y junto a la villa se abre en dos brazos, de los quales el izquierdo sigue en línea recta, mientras que el derecho corre hacia el sueste, describe luego una curba, recibe el barranco de Barxeta, y vuelve a reunirse con el brazo izquierdo a unas quarenta varas de distancia del punto en donde se apartó»
Aquest fet és la causa de greus inundacions, en què l'aigua arriba fins a 12 peus d'alçada, tot i que els veïns «acostumbrados ya a estos desórdenes, ni escarmientan ni temen». Se'n descriu la riquesa de l'horta.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
El barranc de la Murta.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
A la plana pantanosa entre els tossals de Cullera i Corbera, sovint inundada pel Xúquer, l'il·lustrat científic, en canvi, hi defensa el cultiu de l'arròs, ja que sense aquest conreu «sería mayor sin duda la infección, porque dormirían las aguas, se corromperían con más facilidad, y sería también mayor el número de plantas y de insector. Así pues, lejos de prohibirse el cultivo del arroz en aquellos marjales, se debiera extender a los que quedan incultos y anegados». Segueix la ruta amb referències a Polinyà, Riola i Fortaleny, Llaurí, Favareta. 
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Arribant a l'Estany de Gandia, Xeraco i Xeresa.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Cavanilles ha repassat les riberes del Xúquer, alta i baixa, i les costes del mar fins a l'horta de Gandia. Hi defensa la prohibició del conreu artificial de l'arròs, i la substitució per conreus de fruiters o moreres. Només accepta que hi hagi arròs en els llocs pantanosos per natural, allà on l'aigua s'entolla, i on els treballs agrícoles, per tant, ajudarien a sanar-los.




20151222

[1256] Amunt per la Ribera Alta

1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Amunt per la Ribera Alta, o avall, segons com ens ho vulguem mirar. El plànol de la Sèquia Reial de Cavanilles és gairebé un mapa invertit: la zona dalt, on trobem el curs del Xúquer en direcció oest, hauria d'anar girada aprox. així:
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Podem fixar-nos en la rosa dels vents per buscar el nord geogràfic. El riu Xúquer té aquesta direcció nord-est i al capdamunt hi hauria l'Albufera, prop de la qual desemboca, una mica més avall del seu límit meridional, al costat de Cullera.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Escriu l'il·lustrat Cavanilles sobre Algemesí: «usan mucho en estar tierra del agua de nieve, poderoso preservativo contra las enfermedades que mas o menos reynan en verano y otoño».
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
A Algemesí, a més de l'arròs, «a estas [riquezas] se añaden otras que produce la huerta... Se cultivan también las zanahorias, que sirven de alimento a los caballos, pesando algunas hasta diez libras». Déu-n'hi-doret!

Ara bé, les avingudes i rovinades hi feien maleses de les seues: «El Xúcar, engrosado con los ríos de Escalona, Sellent y Albaida, como tambien el río Juanes, conocido con el nombre de Rambla de Algemesí, disminuyen no pocas veces los frutos de estas tierras  por las furiosas avenidas que inundan campos y habitaciones», com la de 29 i 30 de setembre de 1791, «llegando el agua entre Algemesí i Alcira casi hasta cubrir las moreras».  

«El canal subterráneo o cano de Algemesí está antes de entrar la Rambla en el Xúcar. Viene la acequia del Rey con dirección de sur a norte, y antes de llegar a dicha Rambla, baxan las aguas y se esconden por espacio de 150 varas, que es lo ancho de la Rambla, para subir luego a igual altura, continuar a descubierto su carrera, y fertilizar las huertas de Algemesí».
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Descripció de Guadassuar, i del cultiu de la seda: «Si la cosecha de seda, muy considerable en Guadasuar, no se corresponde a la cantidad de la hoja de las moreras, ni al número de gusanos que alimentan, es por las humedades que producen los arroces, y porque emplean pocos brazos en beneficiarla».

L'Alcúdia, terme d'«inmenso secano», no cultiva l'arròs. Ara bé, «pero muchos de sus habitantes, dominados por la pasión común, salen a satisfacerla en los términos comarcanos». Cavanilles i sa croada antiarròs.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
L'antiga Alzira, una illa entre el gran meandre del Xúquer, i els dos ponts a costat i costat per saltar-lo. Més avall, un altre antic meandre, ja endreçat. S'observa també l'aleshores dit Río de los Ojos, dit ara Riu Verd. La immensa teranyina de ramals i de ponts, que marcaven la mobilitat per entremig d'aquest laberint d'aigües.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
En el seu recorregut cap a Alberic, al sud, l'autor continua cap a Montortal, Massalavés i Benimuslem, pobles arrossers. Cita la dita popular valenciana: «Si vols viure poc i fer-te ric, vés-te'n a Alberic; si en vols més, a Massalavés». A prop d'aquesta, hi ha «el río de los Ojos, el qual se forma de las aguas que bocas ocultas se escapan de la acequia del Rey».
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Alberic, antiga capital de la baronia durant l'Antic Règim, d'on l'autor en destaca l'excessiu entollament del sòl per causa de les irrigacions de l'arròs.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
En alguns camps, els propietaris volen fer-hi dos collites l'any: «En Alberic se ve aquella repentina mudanza de trigos en arroces. Un particular de la población, en el corto espacio de 24 horas plantó arroces de un pie de altura... donde el dia anterior flotaban las espigas de trigo».

L'antic poble d'Alcocer, que tenia església i tot feia tot just 14 anys en el moment de la redacció de l'obra. Però «estaba siempre expuesto a inundaciones: padecían los vecinos repetidas pérdidas sin escarmentar, caían edificios, quedaban cosechas sin desamparar sus hogares. Llegó en fin el término fatal, acabando con el pueblo las aguas de Sellent, Albaida y Xúquer, y hoy día son campos cultivados lo que poco ha fueron edificios». I s'expliquen com dos avingudes del riu Albaida al Pla de Paixarella van canviar l'una el paisatge, i com l'altra el restituí.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
La sèquia reial, que surt per l'esquerra del Xúquer a Antella. Per la dreta, el Sellent, amb l'aqüeducte amb què el travessa la sèquia de Castelló, mentre que en paral·lel la de Carcaixent el supera per sota, amb un sifó.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
De camí cap a Antella, se'ns deixa anotat que Gavarda és «un lugar infeliz de 22 vecinos». Un cop a Antella, «muy cerca del pueblo se ve la presa y principio de la Acequia del Rey, que como dixe le bebe al Xucar sus caudales», el riu més cabalós del País Valencià. 

«Para dar riego a muchos pueblos», el rei Jaume I el Conqueridor «determinó hacer la presa que atraviesa obliquamente el cauce del río... Forma ésta un murallón enorme, reforzado hacia la parte oriental con emparrillados rellenos de cantería en cuesta muy suave hacia el cauce del río. Hay en dicha presa cinco portillos con tablones levadizos, por donde sigue el río quando las agua son inútiles en la Ribera. Para este fin se construyó sobre el principio de la acequia un sólido edificio, dentro del qaul hay tres compuertas».
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Les sèquia reial en el tram anterior a Algemesí, just fins al sifó o canyó, construït amb els mitjans escassos del segle XIII.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Descripció del canal i de la ruta que té. Més enllà d'Antella, la ubèrrima Vall Farta, o vall de Càrcer. Allà tingué l'autor un ensurt en sa salut: «Apenas entré en el valle por el mes de Junio, y empecé a respirar aquel aire infecto, sentí un dolor inmenso de cabeza, con otras señales de terciana... y al llegar la noche... me hallé sumamente desazonado. Tomé entonces una fuerte dosis de excelente quina, que destruyó el veneno, y así pude continuar mi expedición».
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Les sèquies de Castelló i Carcaixent. Aquesta té trams soterrats. Aquella per travessar el riu Sellent té un aqüeducte sobre arcs, que pateixen per causa de les avingudes «temibles... del río Sellent, que en 1791 arruinó parte de los arcos».
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Antella, naixement de la sèquia reial.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Detall de la laberíntica, inextricable xarxa de regs i braçals, i ponts, sense els quals el laberint esdevindria presó.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Detalls de la xarxa de canals.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Detalls de la xarxa de canals.