 |
| 1824. Almansa (Múrcia). «Views in Spain», Edward Hawke Locker, London. Vista de la ciutat emplaçada la frontera entre el sud-est peninsular i la plana manxega, allà on va tindre lloc l'altra gran batalla del 1707 (igualment que la caiguda de la ciutat de Lleida al nord), que obrí el pas de les tropes borbòniques (espanyoles i franceses) a l'ocupació de tota la nostra nació valenciana i catalana. Allà s'hi aixecà un monument, encara visible més de cent anys després, al pas d'aquest viatger anglès per les terres ibèriques. Edward H. Locke (1777-1849) va tombar dos cops per la Península Ibèrica, al 1811, encara sota domini parcial dels gavatxos napoleònics, i al 1823. Fruit d'aquests recorreguts en fou aquest llibre, en què incorporà 60 aquarel·les de paisatges, vistes i ciutats que visità. |
 |
| 1824. Almansa (Múrcia). «Views in Spain», Edward Hawke Locker, London. La data de la batalla no correspon a la històrica, que fou al 25 d'abril de 1707. Després d'aquella nefasta primavera, vindria encara una tardor pitjor, amb la caiguda de Lleida al 12 d'octubre. S'hi explica que la causa del desastre a Almansa fou una estratagema del Duc de Berwick: la traïció de dos oficials irlandesos, «sent into his camp as deserters by Berwick's contrivance», que convenceren Lord Galway, cap de les tropes austriacistes, per a l'atac sobre la base d'informació falsa. De 30.000 efectius només se'n retiraren 8.000, amb prop de 5.000 morts i la resta desercions. En aquell començament de segle XIX, la majoria dels almansencs feien de «weavers», teixidors. Tenia prop de cinc mil habitants, i jeia sota la falda del tossal del vell castell medieval, «now in ruins, the walls of which are of considerable solidity and extent: it has an imposing aspect as seen from the plain». La cimera del monòlit era coronada d'un lleó, al qual li mancava una garra, però no havia pas desaparegut com assegurava un altre famós viatger, Laborde, «whose book I found not always an infallible guide», però que sí que li va servir de model per compondre el seu. En canvi, les inscripcions del pedestal eren ja illegibles. |
 |
| 1824. Moixent, la Costera (el País Valencià). «Views in Spain», Edward Hawke Locker, London. Vista de la primera ciutat valenciana descrita pel viatger anglès a l'entrar des de terres castellanes, ajaçada a la vora del riu Cànyoles. |
 |
| 1824. Moixent, la Costera (el País Valencià). «Views in Spain», Edward Hawke Locker, London. Detall de la ciutat, a l'entrada pel pont sobre el riu, i amb la silueta del castell sobre el tossal, dominant tota la comarca. La primera cosa que sobtà el viatger fou retrobar una terra fèrtil, en gran contrast amb les asprors manxegues d'on venia. |
 |
| 1824. Moixent, la Costera (el País Valencià). «Views in Spain», Edward Hawke Locker, London. Els viatges d'aquells temps eren sovint perillosos a causa de les partides de bandits que assaltaven els viatjadors, tot i que a vegades circulaven més fakes que no pas bandolers. «The approach to this town is very beautiful... Moixent is separated from de road by a deep gulley, at the bottom of which runs a pretty rivulet which falls into the Xucar, some leagues below». No ben bé, car desguassa al riu d'Albaida. Allà hi fan nit després de passar la frontera natural del port d'Almansa. |
 |
| 1824. Montesa, la Costera (el País Valencià). «Views in Spain», Edward Hawke Locker, London. El poble als peus del castell de l'Orde de Montesa, elevat sobre el promontori. Un parell de llauradors se'n van al camp. Les figures de les composicions donen un gran aire de vitalitat a les vistes. |
 |
| 1824. Montesa, la Costera (el País Valencià). «Views in Spain», Edward Hawke Locker, London. Comentaris típics sobre el caràcter obert dels valencians. L'anglès viatger en trobava el vestit tradicional gairebé d'estampa hindú, així d'exòtic! Això sí, la terra «is so light that they plough with a single horse or mule». |
 |
| 1824. Alzira, la Ribera Alta (el País Valencià). «Views in Spain», Edward Hawke Locker, London. Bucòlica vista de la població valenciana abocada sobre el Xúquer. |
 |
| 1824. Alzira, la Ribera Alta (el País Valencià). «Views in Spain», Edward Hawke Locker, London. «The fertility of the country increased as we penetrated further into de valley of the Xucar... The whole district hereabouts was covered with olives, algarobas, and vineyards, and formerly with the sugar-cane». A l'arribada a la població, el vell pont l'ha trobat destruït per l'exèrcit gavatxo. |
 |
| 1824. Alzira, la Ribera Alta (el País Valencià). «Views in Spain», Edward Hawke Locker, London. L'editor situa la població erròniament a Múrcia. A l'arribada a Alzira, el viatger és confós per alguna mena d'espia francès i han d'acudir-hi els 'alguazils' a posar-hi ordre. Es comenta l'etimologia aràbiga del topònim, al-geriza, és a dir, illa, «being sorrounded by the Xucar». Aleshores ja s'hi comptaven 10.000 habitants, tres esglésies, sis convents i un hospital. A la partida, restes de «an entrenched tête-du-pont, erected by the French», pas per altres pobles i vista a l'Albufera: «this is an immense lagoon, four leagues extent, abounding in fish and wild fowl», caça i pesca. |
 |
| 1824. Catedral de València. «Views in Spain», Edward Hawke Locker, London. La preciosa i tradicional imatge de la catedral, amb la porta gòtica del tribunal i el Miquelet al fons. «This fine city stands in a rich an beautiful plain, on the banks of the Guadalaviar», o riu Túria, llavors a tocar de la muralla: «it is sometimes swollen by torrents, which have occasionated serious mischief». |
 |
| 1824. València. «Views in Spain», Edward Hawke Locker, London. El viatger troba bella la capital del País, «but the streetsare neither straight nor spacious, and being unpaved, the dust, which in winter becames mud, id disagreeable». La ciutat tenia 80.000 habitants, dividida en 14 parròquies, i més de 40 convents! No anava gaire fort d'art, l'home, ja que considera la Llotja com un «fine specimen of the ornamented Moorish architecture», quan en realitat vol dir medieval i gòtic. Ja disposava de potent universitat i de dos biblioteques públiques. La ciutat emmurallada tenia forma circular i cinc ponts sobre el riu, «of which that of Serranos is the handsomest, leading to a fine old gate flanked by two towers». El palau del Real, a l'altre costat, restava enrunat. «Two miles from the city lies the port of Grau» i els encontorns són ferocíssims en tota mena de verdures i fruites. hi destacaven els arbres dits «the white mulberry», moreres, i la consegüent producció d'un milió de «pounds of silk». [M'escriu des de València Josep Sistach Ahuir: «Llegisc amb interès el teu darrer post. Només assenyalar que el palau reial de València no s'anomenava el "palau del Reial", sinó el palau del Real, de l'àrab "ryad" (jardí) o potser de "rahal" (raval). Durant quasi huit segles és aquest el nom que ha tingut el palau i els jardins que van ocupar posteriorment el seu solar». Li agraeixo el comentari i faig la rectificació. Que agradable és de rebre retorn i apendre dels lectors!] |
 |
| 1824. Sagunt, el Camp de Morvedre (el País Valencià). «Views in Spain», Edward Hawke Locker, London. L'antiga Morvedre, sempre a l'ombra de les allargassades muralles medievals i restes romanes. S'hi veu una patrulla de soldats gavatxos arribant a les envistes del poble, i destaquen els antics característics mollons o jalons que preservaven els carros de caure pels ponts. |
 |
| 1824. Sagunt, el Camp de Morvedre (el País Valencià). «Views in Spain», Edward Hawke Locker, London. Morvedre, o muri veteres, antics murs, amb «the French colours floating on the walls, and were blocated by a piquet of Spanish soldiers». El País en mans de les dos potències estrangeres veïnes (i encara ara, ai las!). El comentari sobre les runes romanes és inevitable, en especial sobre el teatre, «which is a semicircle, capable of containing ten thousand spectators», i la defensa saguntina i caiguda heroica de la ciutat davant les hosts d'Hanníbal. |
 |
| 1824. Benicàssim, la Plana Alta (el País Valencià). «Views in Spain», Edward Hawke Locker, London. Interessantíssima vista etnològica i costumista de la fonda on fan estada. La cuina és el lloc on fa vida la família, plena a més dels porcs, cabres i gallines. La cuina econòmica de llenya sota una grandiosa fumera i un escó vora el foc amb un guitarrista. Pernil i xorisso penjats del sostre. Les dones cuinen badejo salat per als peons, però «omelet and bacon for the best guests, with oil and garlic for all». |
 |
| 1824. Benicàssim, la Plana Alta (el País Valencià). «Views in Spain», Edward Hawke Locker, London. Parada i fonda a l'hostal de Benicàssim, «a small hamlet with a solitary Venta», a on podies cuinar i sopar allò que haguessis comprat durant el camí. A més, «he will carry his own implements for eating, and hi will do well to take his own bedding». En resum, aquest hostal «may serve as a fair specimen of the low posadas». Tot agreujat pel fem de les cavalleries, a l'exterior sí, però «where commonly stands the well which generates myriads of musquitos to infest the lodging-rooms above, and thes awarm with vermin of a baser kind». |
