[1073] Detalls de l'Aranyó de fa cent anys

1918. L'Aranyó (la Segarra).
Fot. Josep Salvany i Blanch (MDC-BdC).
Vista de la població dalt del petit turó que domina els Plans de Sió.

1918. L'Aranyó (la Segarra).
Fot. Josep Salvany i Blanch.
Detalls de l'antiga vila closa a redós del castell, amb la ferrenya torre quadrada que sobresurt a l'horitzó.

1918. L'Aranyó (la Segarra).
Fot. Josep Salvany i Blanch (MDC-BdC).
Una preciosa antiga pica de pedra d'oli o de vi, amb el forat de desguàs, abandonada sota una alzina.

1900 ca. L'Aranyó (la Segarra).
Fot. Lluís Marià i Vidal (MDC-AFCEC).
Los pallers de pedra de l'Aranyó enmig dels trossos de secà i la petita població al fons.

1900 ca. L'Aranyó (la Segarra).
Fot. Lluís Marià i Vidal (MDC-AFCEC).
Les cases agombolades al peu del castell senyorial. El pagès i la mula ens donen la perspectiva de la grandària d'aquest parell de pedrots segarrencs. 

1900 ca. L'Aranyó (la Segarra).
Fot. Lluís Marià i Vidal (MDC-AFCEC).
Una altra perspectiva de los pallers de pedra.

1900 ca. L'Aranyó (la Segarra).
Fot. Lluís Marià i Vidal (MDC-AFCEC).
El pagès segarrenc de boina, faixa i mangala per arriar l'animal, amb una sella de pell d'ovella probablement. En primer terme, els terrossos remoguts del tros tot ben llaurat,i al fons els aulivers ben afilerats.

1926 ca. L'Aranyó (la Segarra).
Fot. Francesc Folguera i Grassi (MDC-BdC).
La façana del castell segarrenc, amb la vella portalada de fusta amb el contundent pom de trucar.

1926 ca. L'Aranyó (la Segarra).
Fot. Francesc Folguera i Grassi (MDC-BdC).
Part posterior del castell, amb una bassa per a la recollida de l'aigua pluvial.

1926 ca. L'Aranyó (la Segarra).
Fot. Francesc Folguera i Grassi (MDC-BdC).
Els arquets de la part superior tapiats, atès que devien fer d'esgolfes encantades del castell. Al peu de la foto, jugant assegut damunt del sembrat, el nen Manuel de Pedrolo, que llavors tenia uns 8 anyets. Ei, probablement.

[1072] L'Aranyó, Montcortés i Concabella, 1913

[1072] L'Aranyó, Montcortés i Concabella, 1913

1913. L'Aranyó (la Segarra).

«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

Escut vuitcentista de l'ajuntament de la població (en el castellà de l'època de dominació borbònica espanyola del Vuit-cents), típic exemplar dels anomenats escuts parlants, és a dir, on la peça o figura interior fa referència a una etimologia popular per referència a un mot comú de la llengua: en el cas de l'Aranyó, una aranya. 

1913. L'Aranyó (la Segarra).

«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

L'antic castell de la població, de cos massís, remet a la restauració darrera del segle XVI, per bé que l'origen de la torre prismàtica interior podria remuntar-se a l'època del domini dels Montsuar sobre el lloc, durant els segles XII-XIII. L'any 1601 va passar a mans dels Folcràs, família d'origen rossellonès, l'escut de la qual podem veure a la porta de l'edifici. A la fi d'aquell segle XVII, Jerònia de Folcràs, pubilla, es va casar amb Antoni de Pedrolo, i la titularitat del castell va passar així a mans de llur fill, Ciril de Pedrolo. Des del 1831, els senyors n'eren la família Pedrolo-Gomar, i ací hi nasqué l'any 1918 el nostre estimat escriptor i patriota, Manuel de Pedrolo (www.poblesdecatalunya.cat).

1913. L'Aranyó (la Segarra).

«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

Les dades demogràfiques. Al darrer cens del 2009, hi constaven 8 habitants (www.enciclopèdia.cat).

1913. Montcortés (la Segarra).

«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

«Val la pena de fer particular esment del senyorial castell de Montcortés, bonic exemplar arquitectònic del segle XVI, retaule gòtic de l'església i una artística creu de terme en lo mateix lloc...»

1913. L'Aranyó (la Segarra).

«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

«Lo castell de l'Aranyó amb la massissa torre que el domina... Del castell... se'n té noves que se retrassen fins a l'any 1100...»

1913. L'Aranyó (la Segarra).

«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

Les dues roques de sauló, dites popularment los pallers de pedra, actualment molt erosionades. Els llogarencs se n'expliquen l'origen a través d'una llegenda. Potser estan relacionades amb les altres roques amb sepultures excavades que hi ha ben a prop, dites les arnes. 

1913. L'Aranyó (la Segarra).

«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

Els columbaris són construccions funeràries d'època romana on es depositaven les urnes amb les cendres dels difunts. El seu aspecte els fa semblar colomars i d'aquí els ve el nom. Les fornícules estan excavades a la roca, amb un petit ressalt que servia per col·locar-hi la la tapa, i tenen unes dimensions aproximades de 50x50x60 cm. Molt a prop es van trobar l'any 2000 restes de ceràmica iberoromana datades al segle I dC (www.poblesdecatalunya.cat).

1913. L'Aranyó (la Segarra).

«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

Fa cent anys hi havia prou canalla per a dos escoles, l'una de xiquets i l'altra de xiquetes. Quan en poblets com aquests hi tornarà a haver-hi escola, haurem recuperat la Catalunya rica i plena que cantem.

2015. L'Aranyó (la Segarra).
En alguna de les diverses rutes senderistes dels Plans de Sió, hi trobareu la descripció de l'aranyó planta, que donà nom al nucli fortificat fa mil anys. L'aranyoner és una rosàcia, un arbust espinós de secà. Els aranyons són molt alilats i des de temps immemorials servien per fer melmelades i ratafies. La fusta era essencial per al mànec de forques i xapos.

1913. Concabella (la Segarra).

«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

Lo castell de Concabella «se destaca dessobre les cases en regular estat de conservació. En aquest darrer poble, en lo punt a on se troba instal·lat lo molí, apareix altra mansió senyorial a un centenar de metres del Sió, que rega lo terme municipal...»

[1071] L'Aranyó, segle XIX

[918] Florejacs i les Sitges, del segle XIX al XX

[1071] L'Aranyó, segle XIX

1918. L'Aranyó (la Segarra).
Fot. Josep Salvany i Blanch (MDC-BdC).
L'església de la vila closa des d'un dels arcs, en una foto gairebé centenària. Escriu Madoz: «Tiene 4 casas de mediana fábrica y una iglesia aneja a la parroquia de Hostafranchs, cuyo párroco pasa a celebrar misa los días festivos y administrar los sacramentos en caso de necesidad».

1845. L'Aranyó (la Segarra).

«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», 
de Pascual Madoz.

«Como carece de manantiales, se han construido en varios puntos distintas balsas donde se recogen las aguas llovedizas que aprovechan los habitantes para surtido de sus casas y abrevadero del ganados». Dels habitants: «3 vecinos, 9 almas».

1918. L'Aranyó (la Segarra).
Fot. Josep Salvany i Blanch.
Detalls del carrer de terra, amb l'església al fons, amb la velleta amb xal i davantal a la portalada.

1889. L'Aranyó (la Segarra).
Diccionario geográfico, estadístico, etimológico, històrico, artístico, biográfico, industrial y mercantil, etc. de la Provincia de Lérida, de Josep Pleyan i de Porta (Fons Sol-Torres).

Al cens de 1359, ja hi havia els 3 focs, que es corresponen si fa no fa amb els «3 vecinos» de què parla en Madoz. Segons s'hi incloguin els agregats o no, el recull d'habitants, pot arribar fins als 924! Escriu Pleyan: «Hay un castillo, en buen estado y de mucha más elevación que las casas. Sin duda es el antiguo castro, existente ya en el siglo XII». Sobre l'abastiment d'aigua, a més de les basses ja citades per Madoz: «cuenta actualmente con un pozo a medio km de distancia dal N.E. del que se surte toda la población». 

1918. L'Aranyó (la Segarra).
Fot. Josep Salvany i Blanch (MDC-BdC).
La façana del castell d'Aranyó i la portalada principal.

1918. L'Aranyó (la Segarra).
Fot. Josep Salvany i Blanch.
Molt interessant la nota curiosa lingüística de Pleyan, que se sorprèn del fet que «existe entre los habitantes de este pueblo la costumbre, o vicio si se quiere, de que, al comenzar a hablar a cualquier persona cuando concluye otra, la primera palabra que pronuncia es la conjunción Oh!». Això és la Catalunya profunda, ambaparà!

1889. L'Aranyó (la Segarra).
Diccionario geográfico, estadístico, etimológico, històrico, artístico, biográfico, industrial y mercantil, etc. de la Provincia de Lérida, de Josep Pleyan i de Porta.

Resum dels orígens històrics medievals per conquesta de la família Montsuar de Lleida. Sobre la sigil·lografia, l'aranya que es representa en el segell municipal, només és una etimologia popular. El nom de la població remet a l'aranyó planta i no pas l'insecte.

1918. L'Aranyó (la Segarra).
Fot. Josep Salvany i Blanch (MDC-BdC).
Fotografia de los Pallers de roca de la població, amb el fotògraf retratat, probablement.
Josep Pleyan recull la vella llegenda segons la qual un pobre que va demanar palla per dormir al terratinent local i en ser despatxat com a rodamón de mala manera, va proferir una maledicció que va convertir els pallers que tenia a l'era en pedrotes immenses. L'autor creu que «pudieran ser dos menhires alzados ahí por los habitantes prehistóricos... máxime cuando de su situación a gran distancia de las canteras del pueblo, se deduce han sido trasladados de otro lugar estos grandes pedruscos».

[1013] Biosca, ermites i masies