2016. L'Hostal de les Soques, Bellpuig.
«L'Hostal les Soques és una obra de
Bellpuig (Urgell) protegida com a bé cultural d'interès local. És un hostal que té origen a l'Edat Mitjana. Fou construït en una època quan la producció de vi i d'alcohol estava ben valorada, el comerç es desenvolupava i es feia necessari un hostal que donés servei als transportistes que passaven per Bellpuig. El 1787 es vengué un tros de terra del comú i fou encarregada la construcció d'un hostal que s'anomenà Hostal del Duc, el qual constarà com a Hostal Nou, situat a la carretera de Tàrrega a Lleida».
1802. Hostals lleidatans de camí-ral.
«Diario de Barcelona», de 7 de setembre (ARCA). La travessa del Clot del Dimoni urgellenc exigia una sòlida xarxa d'hostaleria. En temps de calor extrema, calia atendre no només les persones, ans els animals que estiraven els pesants carruatges. La recensió del viatge del rei (espanyol) Carles IV al principal (gairebé únic) diari de l'època fa èmfasi en aquest aspecte: el viatge és una successió d'hostals de camí ral, com actualment ho és d'àrees de servei quan anem amunt i avall per les autopistes del món.
El diari publicà una primera versió reduïda de l'itinerari, que fou imprès l'any següent a:
BOADA DE LAS COSTAS, Pedro, Reimpresión y rectificación de los itinerarios que compuso D. Pedro Boada de las Costas para otros viajes que hicieron SS.MM. a Zaragoza, Barcelona, Valencia, Cartagena y Aranjuez, saliendo de Madrid el día 12 de agosto de 1802, Madrid, Oficina de García y Cía, 1803.
En sortint de Lleida, direcció Cervera, hi trobem:
- L'Hostal del Garrut (aviat s'hi faria el cementiri a tocar).
- Poble dels Alamús, a la dreta del camí-ral (futura N-II, la vella d'avui, no l'autovia).
- Bell-lloc, pont sobre riera per arribar-hi, amb 55 veïns (cap a 300 habitants), amb fonda petita.
- Sidemunt (Sidamon), amb 25 veïns (cap a 130 hab.), sense hostal.
- Hostal de Fondarella, amb un gran hostal amb cotxera (aparcament) per a vuit cotxes.
- Fondarella, poble a l'esquerra de la ruta.
- Fonda de Mollerussa, també amb cotxera gran, fins a vuit carruatges.
- Gomés (Golmés), de 90 veïns (cap a 500 hab.), sense parada ni fonda.
- Bellpuig, de 200 veïns (uns mil hab.), amb fonda justeta.
- Hostal de les Soques (o potser de les Oques), en sortint de Bellpuig.
- Hostal del Sot de la Dona Morta, en arribant a Vilagrassa.
- Vilagrassa, de 90 veïns, com Golmés, sense fonda i molt envellit.
- Tàrrega, de 800 veïns (uns 4.000 hab.), bona vila, amb quatre fondes per anar passant. Hi havia quarters militars de cavalleria (espanyola).
- Fonda de Corobella.
- La Curullada. amb cinc cases, una de menjars, si fa no fa com avui.
- Fonda de la Curullada.
- Cervera, de 1.200 veïns (uns 6.000 hab.), ciutat important (i universitària), «capaz para todo», amb una gran fonda fora muralla. Lloc a on fer nit del seguici reial, després de deu llegües de camí. I lloc per a pendre's un dia de descans, que el cos quedava baldat dels sotracs dels carruatges al llarg dels sots del camí.
Francesc Costa Oller: «El grande viaje de Carlos IV», 2021.
La rebuda al rei (espanyol) de part dels lleidatans.
Francesc Costa Oller: «El grande viaje de Carlos IV», 2021.
Detall sobre la vestimenta dels lleidatans en aquell inici de segle XIX, més particularment sobre com se cobrien el cap, «llevando gorro encarnado casi todos los artesanos y labradores». D'això en fa dos-cents anys, i ara ens fa vergonya portar la barretina, a lleidatans i catalans en general...
L'Hostal de les Soques, Bellpuig.
Encara conserva l'antiga tanca amb el portal d'entrada.
Francesc Costa Oller: «El grande viaje de Carlos IV», 2021.
S'hi proposa la identificació de l'Hostal del Sot de la Dona Morta, nom explícit d'algun fet perdut en la memòria que hi ocorregué en aquell sot o petita però fonda vallada, com a la Torre del Pagès.
La Torre del Pagès, al Fondo de la Dona Morta, Bellpuig.
Suposat antic Hostal de les Soques, als peus de la partida de Montperler, a on hi ha el circuit de motocròs.
1802. Hostals lleidatans de camí-ral.
«Diario de Barcelona», de 4 de setembre (ARCA). Per arribar a Lleida, el camí no era gens plaent: els Monegros eren terreny dur de travessar.
- En arribant a Fraga, una fonda amb estable per a 90 cavalleries i dos habitacions de dos llits cadascuna (la Fonda del Rei).
- Després del llarg descens cap al Cinca, travessa del magne pont de fusta fragatí. El seguici reial no en degué pagar el peatge...
- Fraga, amb 500 veïns (uns 2.000 hab.), amb fonda prou bona, «aunque mal distribuido, es casa de postas». L'endemà diumenge, descans dominical a la vila.
Francesc Costa Oller: «El grande viaje de Carlos IV», 2021.
La rebuda al rei (espanyol) de part dels fragatins.
1802. Hostals lleidatans de camí-ral.
«Diario de Barcelona», de 4 de setembre (ARCA). De Fraga a Lleida, cinc llegües, que, a gairebé set quilòmetres per cadascuna, en fan uns 35.
- Pujada al port de Fraga (i cap al Fondo de Llitera).
- Hostal de la Serra Pedregosa, amb Aitona i Soses a la dreta.
- Alcarràs, amb 160 veïns (cap 800 hab.), amb fonda esquifida i casa de postes, que era l'establiment, regulat per la legislació, per efectuar-hi canvi de cavalleries, i assignació de postillons o mossos que podien acompanyar correus i viatgers.
- Ermita de Butsènit (Puigsenic, diu el text).
- Fonda del Batlle, a Montagut.
- Lleida, «ciudad que ofrece comodidad y abundancia para todo», amb cinc fondes «bastante regulares», que diria que vol dir passables.
L'antiga Fonda de l'Estació de Mollerussa.
1925. La Fonda d'Orient, Mollerussa.
«L'Escut», Arbeca, de 15 de novembre (FPIEI).
L'obertura del ferrocarril, aquella mena de camí ral de ferro, també comportà l'obertura de nous establiments de parada i fonda, com la Fonda de l'Estació o d'Orient a Mollerussa.
1914. «Fonda España», Tàrrega.
190. «Fonda o Posada de l'Univers», Tàrrega.
Quan els hostals de les viles i ciutats s'anaren fent més refinats, la paraula fonda substituí l'antiga denominació, sobretot en els establiments urbans (veg. De l'hostal a la fonda). En molts pobles, se'ls donà nom del nostre estimat país veí, per allò de fer contents als hostes, sobretot a partir de la segona meitat del segle XIX. Sempre hem tingut tirada a ser internacionals, els catalans. Altres preferien estar oberts a tota mena i condició de viatgers...
2017. Antic Convent del Roser, Parador de Lleida.
L'antic convent dominic, fossar dels patriotes lleidatans al 1707, reconvertit en Parador Nacional (espanyol). Sembla que han millorat molt els estàndards de les fondes lleidatanes de fa dos-cents anys...
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
