[2675] Demografia dinovesca dels pobles lleidatans, 1858

 

1858. Demografia dels pobles lleidatans. 

«Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Balaguer.

Habitants de pobles, llogarets, alqueries, caserius i parròquies lleidatanes cap a la fi del segle XIX. Los topònims hi són castellanitzats per les lleis de l'Estat espanyol.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Balaguer.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Balaguer.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Balaguer.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Cervera.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Cervera.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Cervera.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Lleida.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Lleida.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Lleida.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Lleida.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de la Seu d'Urgell.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de la Seu d'Urgell.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de la Seu d'Urgell.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de la Seu d'Urgell.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Solsona.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Solsona.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Solsona.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Solsona.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Sort.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Sort.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Sort.

1888. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Tremp.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Tremp.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Tremp.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Tremp.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Vielha.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Vielha.

Resum general: la població total dels diferents partits judicials de la província lleidatana sumava tot just poc més de tres-cents mil habitants. Al cap d'uns cent trenta anys, ja al primer quart del segle XXI, l'hem augmentada en un 50%, fins als voltants de 450.000. 

1858. Habitants dels pobles lleidatans. 

«Nomenclàtor de los pueblos de España» (BDH).

Partit Judicial	Municipis	Població aproximada
Lleida	65	237.979
Balaguer	41	66.143
Cervera	36	50.941
Tremp	32	25.840
La Seu d’Urgell	22	23.172
Solsona	26	22.032
Vielha e Mijaran	9	10.295
Total província	231	436.402

Dades segons lo darrer padró de 2009, que és la darrera font agregada per partits judicials que trobo. Lo partit judicial de Sort va integrar-se al de Tremp al 1968. L'únic territori amb augment notable de població és lo de la plana lleidatana, especialment del partit judicial de la capital, mentre que és molt poc significatiu als de Balaguer i Cervera. En canvi, als partits judicials pirinencs, la davallada demogràfica ha sigut brutal durant los darrers cents anys i passo, amb l'única excepció de la Val d'Aran.  Per veure-hi algun angle positiu, potser això ha ajudat a mantindre los valors naturals del territori. 

2015. «El poblamiento de Cataluña en 1860 a partir de la información del Nomenclátor»,

 J. Burgueño, J. R. Mòdol, M. Guerrero, M. Llena, G. Xixons.

No per menys sabut, deixa de ser impactant, oi? A més, aquesta redefinició demogràfica s'ha fet amb població forana no catalanoparlant. Això sí, diuen que ara som més rics, i que amb lo nou aeroport (de Barcelona, és clar), encara ho serem més...

[2306] Cases i habitants dels pobles lleidatans al cens de 1715, més

Quinalafem.blogspot.com

[2490] 'Los hòmens morts' o dels Miquelets del Pallars, 1730

 

Recreació dels Miquelets desfilant sota la bandera de Sant Jordi.

Les milícies catalanes de la Guerra dels Segadors, que diuen que reberen el nom a partir d'un dels primers caps que tingueren, foren un cos militar de suport al pretendent austriacista durant la Guerra de Successió. Amb la derrota soferta, algunes partides continuaren la lluita pel seu compte. Com fou la que hi hagué a la Conca de Tremp, a on els partidaris de l'Arxiduc de la ciutat trempolina i els filipistes de Talarn se les tenien jurades. 

1730 ca. Los hòmens morts o dels Miquelets del Pallars.

«Los hòmens morts», Joaquim M. de Moner.

«El Eco de Pallás», de 27 de febrer (XAC), 1887.

«Los Hòmens Morts» és el nom d'un dels túnels que travessa el tren de la Pobla en el seu trajecte pallarès. Sempre havia cregut que el nom honorava algun accident mortal en els anys de la construcció de la línia. Però heus ací que la nostra manifesta ignorància ha quedat retratada: en el paratge o lloc de 'los hòmens morts' hi hagué un túmul de pedres amuntegades que han cobert des d'aleshores les despulles de la partida de miquelets que, acabada la guerra, mantingueren la lluita contra el primer Borbó. 

Aquelles partides aprofitaven la muntanya com a amagatall, mentre que (en aquest cas) la plana trempolina els fornia els objectius. Per la banda oriental de la Conca, la «serra dels lladres» era també territori dels miquelets, combatuts per les forces borbòniques des de la guarnició d'Isona. Efectivament, des de la Nova Planta política imposada per les armes, aquells antics combatents havien esdevingut per a les noves autoritats, simplement, lladres. Cosa que em recorda, mutatis mutandis, el judici al mosso patriota escorta del President exiliat.

Cap a aquell 1720-30, després d'alguna topada entre els uns i els altres, entre Salàs i Talarn, alguns dels companys sobrevivents, o qui sap si gent de la terra, o tots plegats, van començar a alinear i amuntegar pedres damunt dels cadàvers, seguint la tradició ancestral de colgar els cossos difunts: «Como los migueletes tenian sus amigos en el país no se quiso quedara oculta su memoria». 

L'article no s'escriu per exalçar, enaltir o glorificar aquells anònims soldadets, com sí que m'ha cridat a mi l'atenció, i per això li he renovat la publicitat, sinó per exemplificar la necessitat de no fer malbé aquests monuments populars, perquè els considera «monumentos históricos y por tanto datos apreciabilisimos de la historia del país donde se encuentran» i que cal preservar.

 

1730 ca. Los hòmens morts o dels Miquelets del Pallars.

Antoni Mir, «Excursiones por la región baja de los antiguos condados de Pallars i de Eril», dins «El Eco de Pallás», de 20 de febrer (XAC), 1887.

Un altre testimoni de l'«enorme montón de piedras cononcido dede tiempo inmemorial con el nombre de 'Los hòmnes morts'». L'autor en desconeixia la causa i la remunta a temps immemorials. Sembla que el pedregar amuntegat era destacable, però que havia quedat «barrido para aprovechar sus materials en la construcción del afirmado», o sia, del ferm de la carretera llavors en construcció al Pallars, que per aquelles dates ja estava a punt de jubilar el vell camí de ferradura de Collegats cap al Sobirà.

No n'he trobat cap imatge. Desconec si amb el túnel de la línia de la Pobla s'acabaren de fer malbé el lloc i el monument. Hi haurem d'anar a fer un tomb. 

2014. «Miquelets», 

Quaderns Dalmau, 2, 20 pàg.

(veg. miquelet, viquipèdia).

[2235] «Principessa Mafalda»: l'emigració pallaresa a Amèrica de fa (més de) cent anys

[2173] De Tremp, 1931

1931. Proclamació de la República a Tremp.
(pallarsjussa.net).

Un moment històric que algú va tindre l'encert de retratar. La tricolor republicana (espanyola) mostra les franges acolorides canviades: llavors, les banderes se solien cosir a casa, i no se'n va encertar l'ordre. La intenció segur que hi era.

1931. Tremp (el Pallars Jussà).
«La Veu de Catalunya», d'octubre (ARCA).
«Les campanes de Tremp», poema Monrós Fitó, que glossa la vida del poble sota el campanar trempolí. Potser encara queda algun poblet en què les campanes acompanyen petits i grans al llarg del dia i de la nit, però en general aquesta companyia sonora ha passat a la història, esmorteïda entremig dels mils de sorolls constants que ara ens trenquen les oracions a cada moment, també als pobles.

1931. Tremp (el Pallars Jussà).
«La Veu de Catalunya», d'octubre (ARCA).
La ressenya històrica del poble s'afegí a una altra de la capital lleidatana, sense cap anunci de comerç propi. No en sabem el perquè, però sempre hi havia algun comerç o indústria local disposada anunciar-se. S'hi comenta la llegenda de la Marededeu de la Vall de Flors, trobada en rigorós hivern sota un esbarzer florit. També s'hi fa referència a l'anomenada Scola Christi, que funcionà des del segle XVI fins a la desamortització de 1835, de reconegut prestigi universitari.

1931. Tremp (el Pallars Jussà).
«La Veu de Catalunya», d'octubre (ARCA).
Alguns trempolins il·lustres al llarg de la història, als quals s'hi afegeix sempre des d'aquell començ de segle XX el doctor Pearson, ànima de la Canadenca i de la desgraciada i depredadora transformació hidràulica del Pirineu. Encara avui Tremp li dedica el seu millor passeig a un personatge paradigma del capitalisme salvatge. Igual que als temps que corren s'imposa el revisionisme contra els esclavistes i supremacistes i racistes, un dia haurà d'arribar que revisem també aquells altres que tanta ferida mediambiental deixaren al Pirineu i que, amb l'excusa de la modernització per a tothom, s'ompliren les butxaques (i encara dura). 

1931. Proclamació de la República a Tremp.
(pallarsjussa.net)
Detalls de la plaça de l'ajuntament amb la gentada congregada per celebrar l'arribada de la democràcia. Noteu la parada de l'Alsina Graells

Anys 1910. Tremp.
El mateix escenari uns anys abans, amb la parada de l'auto de línia davant la Fonda Farga, a la Plaça de Capdevila trempolina.

[481] Pirineu de postguerra

[2075] Quatre vistes pirinenques de fa cent anys

1918. La Pobla de Segur, el Pallars Jussà.
«Revista Ibérica», núm. 273 (BDH).
Vista del vell pont sobre el Flamisell a la Pobla de Segur de fa cent anys, just en arribar al desguàs amb la Noguera Pallaresa, sobre la qual hi hagué el vell pont de Claverol. Ben bé al cap del pont, al marge dret, avui hi ha la rotonda que distribueix cap a la vila o cap a al Pont de Suert, que a Senterada ens permet seguir cap a la vall flamisenca. La vila vella apareix tota agombolada al voltant de l'església, de la qual en destaca el campanar amb claredat. Darrere el poble, pel costat dret, s'intueix el curs de la Pallaresa.

1918. Gerri de la Sal, el Baix Pallars.
«Revista Ibérica», núm. 273 (BDH).
Les salines i el Raval del Roser de la població, vista des d'aigües amunt. Seguint el riu, intuïm la característica silueta del pont medieval.

1918. Collegats, el Pallars Jussà.
«Revista Ibérica», núm. 273 (BDH).
El congost dels Collegats ara fa cent anys, tal com s'hi degué haver passejat en Gaudí quan s'inspirà en l'Argenteria per a la façana de la Pedrera. Quan hi passà el gran Verdaguer la carretera probablement encara s'havia de fer, i només hi havia un camí de ferradura... de peatge, explotat per la casa Bringuer de la Pobla de Segur, que tenia la barraqueta de cobrament, o Hostal del Pas, just al cap del congost en arribant-hi des del sud.

1918. Isil, el Pallars Jussà.
«Revista Ibérica», núm. 273 (BDH).
La característica vista d'Isil, amb els dos ponts que comunicaven el 'centre vila' de l'illa del riu amb els carrers als marges, amb el gran casalot casa Ignàsia, de la família Sempau, que acollia aquells primers visitants del Pirineu en aquella segona dècada del segle XX, entre els quals el príncep Albert I de Mònaco. Probablement, un dels primers grans 'hotels' de l'incipient 'turisme de masses' que nobles i burgesos iniciaren, igual que havien fet els burgesos parisencs a les localitats del nord de la serralada des de final del segle anterior. 

[1735] Banderinada andorrana, més