.jpg)
Anys 1950-60. La masia de postes del Rellevo, lo Pla d'Urgell.
(Raimon Ferrer i Fisas, maps).
La masiassa urgellenca, al bell mig del pla, no gaire lluny del Castell del Remei. Cruïlla de camins ancestral i lloc de parada de postes quan la vida i los viatges anaven amb carro i cavalls. S'emplaçava al costat sud del vell camí, de manera que Tàrrega quedava a la dreta de l'edifici i Balaguer cap a l'altre. Quan los cotxes automòbils van substituir los de tracció animal, va pedre la funció seua i la decadència acabà en enderroc.
Aquesta dinàmica, la de fer fer desaparèixer lo passat en nom del progrés, ha sigut malauradament massa freqüent durant la segona mitat del segle XX.
.jpg)
1923. La masia de postes del Rellevo, lo Pla d'Urgell.
(Raimon Ferrer i Fisas, maps).
Alçat de la façana, obra de Joan Ferrer Solervicens.
1967. La masia de postes del Rellevo, lo Pla d'Urgell.
La Mañana, de 26 de gener (FPIEI).
L'Alcalde de la Fuliola hi comenta la tristor dels comarcans per l'enderroc de la masia, «ya que se trataba de una anténtica masia catalana y de un hostal de rancia solera». Tot i que ja no hi feia de casa de postes, servia de punt de trobada dels caçadors i, sobretot, punt de referència de tothom. La causa que fos tombada se degué al nou terratinent propietari, que sumà lo pati sobre el qual s'assentava als trossos seus.
Traduïm: Com molt bé expressa el nom esmentat, la masia esmentada era un punt de postes important on es procedia al canvi dels tirs de cavalls de les diligències, i que estava inscrit en mapes, a la mateixa cruïlla de Castellserà a Bellpuig, pràcticament centre geogràfic de l'Urgell. Fa poques dates, el nou propietari de la finca —200 hectàrees— en la qual estava situat el «Rellevo», va ordenar que fos destruït i arrasat el típic edifici. Del qual no ha quedat pedra sobre pedra, i deixant en desemparament i desolació la zona esmentada. Tal procedir ha estat amargament comentat i criticat en tertúlies de cafè de totes les localitats properes. I més, quan es considera que amb aquesta inútil destrucció, l'amo no ha experimentat cap avantatge, ja que amb prou feines ha aconseguit un espai lliure de deu mil pams quadrats, que no tenen cap valor.
La família que l'havia regentat, dolguts de veure caure la casa familiar segons l'escrit, feia uns 120 anys que hi vivien:
Antic i típic casalot, ben conservat, amb la seua llegenda. Vell hostal de transeünts, diligències i tartanes, on s'efectuava el canvi de cavalls i se'ls hi abeurava, que servia d'enllaç als carruatges del segle passat que procedien d'Osca o Barcelona, així com als que creuaven Tàrrega i Balaguer i seguien pels camins reials que conduïen a Madrid.
,%201-2-1967.JPG)
1967. La masia de postes del Rellevo, lo Pla d'Urgell.
La Mañana, d'1 de febrer (FPIEI).
En resposta a l'anterior carta, l'amo (o potser un representant seu) hi justifica l'enderroc per la mala fàbrica del casalot, perquè ja no hi habitava ningú, i suposava més perill que no pas feia favor.
Anys 1960. La masia de postes del Rellevo, lo Pla d'Urgell.
(Raimon Ferrer i Fisas, maps).
Indicació del Rellevo en algun poble, probablement a la Fuliola. Lo mot se formà d'una catalanització lleidataníssima i popular del mot castellà que rebien les cases de postes, relevo.
Anys 1960. La masia de postes del Rellevo, lo Pla d'Urgell.
(Raimon Ferrer i Fisas, maps).
Pel tiquet, suposem que tingué després de la guerra bàscula per al pesatge de camions i tractors de gra.
1926. La masia de postes del Rellevo, lo Pla d'Urgell.
Crònica Targarina, de 10 d'abril (XAC).
La comitiva dels cantaires targarins hi paren a esmorzar en l'excursió per la plana urgellenca.
1931. La masia de postes del Rellevo, lo Pla d'Urgell.
Pla i Muntanya, de 23 de març (XAC).
Sempre punt de pas de viatgers, en aquesta ocasió dels sis grans òmnibus (autocars) del Centre Excursionista Balaguerí i la Cobla La Principal de Balaguer, d'excursió a Tarragona pel vell coll de Lilla, amb parada d'esmorzar a Rocallaura.
,%2020-9-1923%20(1).jpg)
1923. La masia de postes del Rellevo, lo Pla d'Urgell.
Vida Nova, de 20 de setembre (XAC).
La carretera targarina, sempre necessitada d'adobatge, pel gran trànsit habitual com encara avui. Deia l'articulista, alça!: Hi ha indrets on seria preferible passar camps a través; és d'imaginar com s'hauran posat encara amb les darreres pluges.
1935. La masia de postes del Rellevo, lo Pla d'Urgell.
Crònica Targarina (XAC).
Lo Rellevo, punt de pas de la cursa ciclista de la festa major targarina.
.jpg)
2025. La masia de postes del Rellevo, lo Pla d'Urgell.
La rotonda de recent construcció en aquest punt de la C-53, que ha substituït la vella cruïlla de camins a on s'hi aixecava la masia del Rellevo, després de la pressió popular per la sinistralitat que s'hi donava. És clar que antigament los cotxes (de cavalls) no hi anaven tan de pressa, i probablement rebaixaven velocitat al pas pel davant de la masia de postes, o bé s'hi aturaven i tot.
