Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Plana de Lleida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Plana de Lleida. Mostrar tots els missatges

20260908

[2758] Lo Rellevo, la masia de posta al bell mig de l'Urgell



Anys 1950-60. La masia de postes del Rellevo, lo Pla d'Urgell.
(Raimon Ferrer i Fisas, maps).
La masiassa urgellenca, al bell mig del pla, no gaire lluny del Castell del Remei. Cruïlla de camins ancestral i lloc de parada de postes quan la vida i los viatges anaven amb carro i cavalls. S'emplaçava al costat sud del vell camí, de manera que Tàrrega quedava a la dreta de l'edifici i Balaguer cap a l'altre. Quan los cotxes automòbils van substituir los de tracció animal, va pedre la funció seua i la decadència acabà en enderroc. 
Aquesta dinàmica, la de fer fer desaparèixer lo passat en nom del progrés, ha sigut malauradament massa freqüent durant la segona mitat del segle XX.  

1923. La masia de postes del Rellevo, lo Pla d'Urgell.
(Raimon Ferrer i Fisas, maps).
Alçat de la façana, obra de Joan Ferrer Solervicens.

1967. La masia de postes del Rellevo, lo Pla d'Urgell.
La Mañana,  de 26 de gener (FPIEI).
L'Alcalde de la Fuliola hi comenta la tristor dels comarcans per l'enderroc de la masia, «ya que se trataba de una anténtica masia catalana y de un hostal de rancia solera». Tot i que ja no hi feia de casa de postes, servia de punt de trobada dels caçadors i, sobretot, punt de referència de tothom. La causa que fos tombada se degué al nou terratinent propietari, que sumà lo pati sobre el qual s'assentava als trossos seus. 

Traduïm: Com molt bé expressa el nom esmentat, la masia esmentada era un punt de postes important on es procedia al canvi dels tirs de cavalls de les diligències, i que estava inscrit en mapes, a la mateixa cruïlla de Castellserà a Bellpuig, pràcticament centre geogràfic de l'Urgell. Fa poques dates, el nou propietari de la finca —200 hectàrees— en la qual estava situat el «Rellevo», va ordenar que fos destruït i arrasat el típic edifici. Del qual no ha quedat pedra sobre pedra, i deixant en desemparament i desolació la zona esmentada. Tal procedir ha estat amargament comentat i criticat en tertúlies de cafè de totes les localitats properes. I més, quan es considera que amb aquesta inútil destrucció, l'amo no ha experimentat cap avantatge, ja que amb prou feines ha aconseguit un espai lliure de deu mil pams quadrats, que no tenen cap valor.

La família que l'havia regentat, dolguts de veure caure la casa familiar segons l'escrit, feia uns 120 anys que hi vivien: 
Antic i típic casalot, ben conservat, amb la seua llegenda. Vell hostal de transeünts, diligències i tartanes, on s'efectuava el canvi de cavalls i se'ls hi abeurava, que servia d'enllaç als carruatges del segle passat que procedien d'Osca o Barcelona, així com als que creuaven Tàrrega i Balaguer i seguien pels camins reials que conduïen a Madrid.

1967. La masia de postes del Rellevo, lo Pla d'Urgell.
La Mañana,  d'1 de febrer (FPIEI).
En resposta a l'anterior carta, l'amo (o potser un representant seu) hi justifica l'enderroc per la mala fàbrica del casalot, perquè ja no hi habitava ningú, i suposava més perill que no pas feia favor. 

Anys 1960. La masia de postes del Rellevo, lo Pla d'Urgell.
(Raimon Ferrer i Fisas, maps).
Indicació del Rellevo en algun poble, probablement a la Fuliola. Lo mot se formà d'una catalanització lleidataníssima i popular del mot castellà que rebien les cases de postes, relevo.

Anys 1960. La masia de postes del Rellevo, lo Pla d'Urgell.
(Raimon Ferrer i Fisas, maps).
Pel tiquet, suposem que tingué després de la guerra bàscula per al pesatge de camions i tractors de gra. 

1926. La masia de postes del Rellevo, lo Pla d'Urgell.
Crònica Targarina, de 10 d'abril (XAC).
La comitiva dels cantaires targarins hi paren a esmorzar en l'excursió per la plana urgellenca. 

1931. La masia de postes del Rellevo, lo Pla d'Urgell.
Pla i Muntanya, de 23 de març (XAC).
Sempre punt de pas de viatgers, en aquesta ocasió dels sis grans òmnibus (autocars) del Centre Excursionista Balaguerí i la Cobla La Principal de Balaguer, d'excursió a Tarragona pel vell coll de Lilla, amb parada d'esmorzar a Rocallaura. 
 
1923. La masia de postes del Rellevo, lo Pla d'Urgell.
Vida Nova, de 20 de setembre (XAC).
 La carretera targarina, sempre necessitada d'adobatge, pel gran trànsit habitual com encara avui. Deia l'articulista, alça!: Hi ha indrets on seria preferible passar camps a través; és d'imaginar com s'hauran posat encara amb les darreres pluges. 

1935. La masia de postes del Rellevo, lo Pla d'Urgell.
Crònica Targarina (XAC).
Lo Rellevo, punt de pas de la cursa ciclista de la festa major targarina.

2025. La masia de postes del Rellevo, lo Pla d'Urgell.
La rotonda de recent construcció en aquest punt de la C-53, que ha substituït la vella cruïlla de camins a on s'hi aixecava la masia del Rellevo, després de la pressió popular per la sinistralitat que s'hi donava. És clar que antigament los cotxes (de cavalls) no hi anaven tan de pressa, i probablement rebaixaven velocitat al pas pel davant de la masia de postes, o bé s'hi aturaven i tot. 







20211009

[2314] Les Tretes de les Sogues al segle XVIII



2012. Marededeu de les Sogues, Bellvís.
«El santuari de la Verge de les Sogues de Bellvís i l’orde de la Santíssima Trinitat», Jaume Torres, Grup de Recerques de les Terres de Ponent (Racó).
A partir d'una descripció siscentista, aquesta podria ser la imatge antiga de la Marededeu bellvisenca. Sembla que fou robada de l'ermita en plena Guerra dels Segadors, entre 1450-60, encara que recuperada i tornada.

1926. «Treta de la Mare de Déu de les Sogues», Valeri Serra i Boldú,
«Revista Catalana», núm. 207, de gener (ARCA).
Si la primavera no era gens plujosa, el vuitavari (octavari) rogatiu a l'ermita de les Sogues de Bellvís es posava en marxa. Seguint un protocol molt detalladament establert, misses i professons se succeïen sens descans, amb les delegacions arribades «dels cinquanta-quatre pobles que formaven la comarca de les Sogues», o sia, la gran plana urgellenca. Al segle XVIII, n'hi ha setze de documentades. Tanta era la sequera (o les ganes de fer bona collita). 

La redacció de documentació municipal encara era feta en la llengua del país, malgrat que ja s'havien iniciat els primers intents borbònics d'anorreació lingüística al nostre país, sotmès per les armes des de 1707.

2012. Marededeu de les Sogues, Bellvís.
«El santuari de la Verge de les Sogues de Bellvís i l’orde de la Santíssima Trinitat», Jaume Torres, Grup de Recerques de les Terres de Ponent (Racó).
Aquests dies, rellegint i explicant als alumnes de 2Btx l'obreta teatral d'en Puig i Ferreter, Aigües Encantades (1908), m'han vingut al cap les tretes i processons d'aquells terratinents urgellencs, que tant patiren per les collites de blat, i com posaren en dansa ara i adés el fervor espiritual de la gent senzilla de tota aquesta nostra vasta plana. Alguna cosa havien de fer, si no podien fer res més. Però sí, podien fer un canal, tot i que encara trigaria a arribar. 

L'obreta s'inicia amb el poble a la processó rogativa per demanar pluja per al terme, a la qual la jove Cecília no hi ha anat, cosa que desfermarà les fúries paternes. L'arribada del Foraster per enllustrar els llogarencs sobre com aprofitar l'aigua dels Gorgs de la Verge, lloc sant segons la tradició, desfermarà les fúries obscurantistes. Però, a la plana urgellenca, per un cop, i a diferència de l'obra, vam veure triomfar la lluita del Foraster i la Cecília per desterrar les seculars supersticions cristianes (text, adaptat al balear). 

Santuari de les Sogues, Bellvís (el Pla d'Urgell).
(Foto: web Ajuntament de Bellvís).
Sense cap altra indicació, aquesta vista s'hi identifica com la del Santuari. La mida n'és petita i la definició, escassa. Potser es tracta d'un gravat vuitcentista. Si més no, ens ajuda a fer-nos una idea més perfilada de la importància espiritual del lloc, més que amb les quatre parets de l'ermiteta que hi podem veure en l'actualitat. 

2012. Marededeu de les Sogues, Bellvís.
«El santuari de la Verge de les Sogues de Bellvís i l’orde de la Santíssima Trinitat», Jaume Torres, Grup de Recerques de les Terres de Ponent (Racó).
Les primeres tretes documentades es remunten al segle XVII, i probablement, ja se'n feien des de més antic. Que el Santuari bellvisenc fou un centre espiritual urgellenc, ho testimonia el verset popular que encara cantaven els nostres pares:

Marededeu de les Sogues,
Sant Cristo de Balaguer,
si voleu que em faça monja,
deixeu-me casar primer.

2012. Marededeu de les Sogues, Bellvís.
«El santuari de la Verge de les Sogues de Bellvís i l’orde de la Santíssima Trinitat», Jaume Torres, Grup de Recerques de les Terres de Ponent (Racó).


20170219

[1640] Folklore de la plana urgellenca, més

1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Les cançons de costums «són per a mi les més hermoses per sa espontaneïtat i gràcia. Són les que més vives resten en la memòria del poble»... fins que els costums, les feines i els oficis varen sofrir un canvi radical a la segona meitat del passat segle. 

La cançó de la Francisca Farrera retrata un enamorament no desitjat pel pare de la noia, que és apunyalat pel jove pretendent en el seu intent d'endur-se-la per la força.
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
La cançó de la Francisca Farrera «és una de les més cantades collint aulives i és de les que es canten a ple sol per la seua airosa música, no gens desproveïda de l'agredolç de la terra».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Les ninetes de Cervera «és una de les cançons pròpies de les nostres comarques... que va acompanyada d'una música que si sola honraria les cançons urgellenques». Tres noies cerverines se'n van a nadar la matinada de Sant Joan i mentre són dins l'aigua els prenen la roba. 

1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«La Gandofla» és una cançó sobre una ciutat de fantasia:

«...que les parets són de sucre 
i les bigues de canyella,
los envans de pinyonets
i los trebols són de neula,
les teulades de torrons
perquè allí no s'hi fa teula.
Los carrers de cotó fi
perquè ningú hi ensopega,
les muralles de cristall
tota la ciutat clareja...»

«Se veu que la idea d'una ciutat imaginària a on se pot o es pogués ser feliç en aquesta vida, se l'han forjada los hòmens de totes les èpoques».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«Lo nostre poble, religiós per excel·lència, no podia deixar de cantar temes religiosos, i així la Mare de Déu, los Dolors, lo Naixement, la Passió, les virtuts, l'horror al pecat, exemples morals, punts de doctrina, tot ho glossa i ho parafraseja».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Algunes de les melodies populars de tema religiós, com la Cançó de valença fou incorporada per Lluís Millet al repertori de l'Orfeó Català, «i amb això està fet tot l'elogi d'aquesta melodia urgellenca que per les seues delicades o inspirades notes s'ha obert les portes del temple de l'Art».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Los sentits corporals, que repassa cadascun dels sentits del cos a honor de Nostre Senyor, «sense altre mèrit literari que una bona intenció, viu i perdura perquè s'acostuma a cantar collint aulives, dient-hi parenostres intercalats. És música a propòsit per la feina».

La lira popular també ha cantat cançonetes de tema històric: «Los fets llegendaris, les cançons de lladres i d'històries comarcals han inspirat també la musa popular. Don Joan de Serrallonga, Bac de Roda, lo Serraller, lo Genaro d'Artesa, Prim i molts d'altres que en podria citar, han sigut tema de cançons que guarda el poble».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«Los quadrillers», famosa cançoneta de l'expedició a Sant Cugat, amb descripció inclosa de Barcelona i son panorama des des Collserola. Recollida per l'autor a... Sant Martí de Maldà!
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«Lo soldat i la donzella», amb tema amorós.
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Les cançons cavalleresques: «Blancaflor». Escriu l'autor: «És una de les cançons més xamoses del romancer popular de Catalunya».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).

Mariner, bon mariner,
mariner de la bona aigua,
haveu vist lo meu marit
que per 'queix mar navegava?
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Les variants diverses del cançoner popular i els detalls de llengua arcaica, prova de la seua antigor:

No us fasseu [feu] mongeta, no,
no us fasseu mongeta encara;
no us fasseu mongeta, no,
que en fórau malaguanyada.
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Versions recollides a Artesa de Segre i Àger.
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«La filla del Carmesí», cançoneta amorosa popular, que Josep Maria de Sagarra dramatitzaria en tres actes, i estrenaria al 1929.
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«L'eixida a missa». Diu en Valeri Serra: «Quan vaig trobar la lletra i música d'aqueixa cançó vaig tenir una alegria d'aquelles que no s'expliquen».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«L'eixida a missa».

En sortint de casa
los infants ja diuen:
que guapa la dama!
que guapa la viuda!
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«Aquesta cançó és de totes les literatures, encara que està per descobrir-se l'origen... Tothom hi ha dit la seua: és una cançó estudiada en tots sos detalls per homes de totes aptituds, poetes, músics, crítics i folkloristes».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«Per acabar: hem tingut la sort de nàixer en una terra a on abunden tant les tradicions orals com escassegen les cròniques escrites: la seua ciència, lo secret del seu ahir, les notícies que resten de sa civilització antiga, tot està quasibé en mans del poble». De les gents, hòmens i dones, de la plana urgellenca.

20170218

[1639] Folklore de la plana urgellenca

1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
L'autor fa una defensa aferrissada del recull folklorista i de la perseverança en el recull de «la dita popular del pagés, la cançó de la dida, lo qüento que es conta a la canalla, la tradició que ens conserva la fe, la superstició que ens l'emboira, los usos i costums observats en nostres viatges, los jocs de la infantesa, les endevinalles, los traballengües [embarbussaments], en una paraula, tots els elements constitutius del geni, del saber i de l'idioma».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Les cançons de ronda urgellenques, «que en alguns llocs de Catalunya anomenem corrandes o follies, forma mètrica la més senzilla, una quarteta, sempre quatre versos tancant un sospir, una queixa, una finesa, una frisança, una amenaça, una burla, tota la gamma de l'estat anímic del nostre poble».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Mostres de corrandes populars urgellenques, entenent el Pla d'Urgell no pas com l'esquifida comarca moderna, sinó com l'àmplia plana ponentina que comparteix la mateixa boira:

«Un Joan a la balança,
un Ramon al contrapès,
i un Josep a l'escaiguda,
qui pogués triar dels tres!

Fadrinets que festegeu,
que festegeu i no en sabeu:
festegeu primer a la mare,
que a la filla ja l'haureu».

«Aquestes cançons lo poble les canta amb totes les feines: los pagesos rondant, batent, llaurant, amb tonada trista o alegra segons ho demana el sentiment i la intenció del cantar. Queden en la memòria de les dones perquè les canten bressant o fent altres feines».

«Quan passo pel teu costat 
sempre et penses que no et miro,
i l'aire que et ve a la cara
són sospirs que jo t'envio».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Les cançons de pandero foren vives encara no fa un segle a les comarques ponentines, urgellenques en sentit geogràfic ampli:

Compartiu-me l'hermosura
gran dama del cabell ros,
compartiu-me l'hermosura
que tota la teniu vós,
donau-ne a aquell qui no en té;
de la que a Vós us sobra
de mil n'anirien bé.
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Més mostres de cançons de pandero:

Clavellet de nou mil fulles,
 de cinquanta mil colors,
a cada fulla una lletra
tinc escrit lo nom de vós.
clavellet de nou mil fulles
més altes del claveller,
allí hi porto l'amor ferma,
l'hi porto i l'hi portaré.
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Les cobles eren «cançons de més moderna factura i sense la volada dels romanç, però esdevingudes populars i algun dia haurem de dir clàssiques... Les cobles o la cançó del pagés dictada pensant en les angúnies d'una collita de cereals que sempre té als pagesos amb l'ai al cor. Totes dues són molt populars a l'Urgell».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Un consell de corranda:

Fadrins, si us caseu
amb una pagesa,
que no us enganyo el dot
ni la boniquesa;
que la boniquesa
no us donarà pa,
feu que sigui bona
per a treballar.
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Una cançó de pagès, que repassa les tasques principals de cadascun dels mesos de l'any pagerol.

Si ploia [plovia] bastant
al mes de Gener,
colliríem oli,
ordi i blat també;
si al Gener no plou
i pegar en gelar
l'un dia a l'altre,
quin mal temps nos fa!
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).

Si lo Març marceja,
no us fieu d'ell,
castiga l'auvella
i mata l'anyell;
com és tan caín,
sempre va de boig,
fa calamarsades,
vents i gambariots.

Un gambariot o gambairot és el mot lleidatà en altres contrades dit gambirot, un home poca.solta, que es fica en tot sense que li demanin. Com a nom satíric és aplicat sovint als habitant d'algun poble veí. També, i aquest n'és el significat a la cobla, es referia a un «núvol escabellat o que apareix amb prolongacions a manera de cames llargues» (DCVB, amb citació d'aquest poema recollit de Valeri Serra i Boldú).
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).

Ja n'entrem al juny 
amb molta tristor:
les falçs ja reposen,
també els segadors,
los porrons no ragen
i està sec lo bot,
tupins i paelles 
no veuen lo foc.
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
La cançó és feta a partir de la saviesa popular i plena d'«aforismes i ditxos [dites] populars del Pla d'Urgell». Valeri Serra va anotant alguns altres refranys referents als mesos de l'any.
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«Lo distret», una cançó arromançada, una fantasia poètica o dansa popular, de to juganer i festiu, «de les que abunden en lo Romancer de les comarques de Lleida». 
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«La Raimundeta», cançó arromançada sobre la fadrina que no para de plorar la vigília de son casori, recollida a Artesa de Segre, cançó que solia acompanyar el ball rodó.
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«Tots los que en les festes d'hivern prenien lo sol en los recers, esperaven amb ànsia el dia de Sant Antoni abat, que l'escollit per les nois per anar-se'n a una era i fer lo ball rodó, una espècia de sardana que no es puntejava al so de matemàtica música, sinó al compàs de les tonades més airoses de cançons populars, ja de costums o cavalleresques».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
El ball rodó es ballava de Sant Antoni fins a Canestoltes, quan s'acabava amb un altre costum urgellenc destacable, viu fins després de la guerra: la vigília del Carnestoltes els joves omplien tot un carro de troncs i feixos de llenya. «Quan tenien lo carro ple, guarnien la càrrega amb una rama que fes bona patxoca i posada al cim de tot a tall de bandera, l'engarlandaven amb cintes i mocadors de seda penjats de les rames.

D'aqueixos troncs ne deien falles, i falla en deien  al fogueral immens que tal llenya produïa a la nit quan la cremaven a la plaça».


1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«Lo frare i la pastora», cançó popular d'aire tràgic, per la feroid d'ell a mans de la innocent donzella i la penitència impossible.