Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pagesia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pagesia. Mostrar tots els missatges

20250408

[2656] La Mallorca de Gustave Doré, 1874

 

1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París 
Detall de la idíl·lica vida rural mallorquina al peu de la Serra de Tramuntana, des de la costa de Deià. Tots els gravats són d'en Gustave Doré. 

1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París 
Un tomb per la Mallorca dinovesca, encara del tot verge i tradicional. El baró Charles Davillier fou un estudiós francès, «de família adinerada vinculada a la indústria i al món de la banca, i ennoblida en el primer Imperi. La posició social li va permetre viatjar durant trenta anys per tota Europa, principalment Itàlia i Espanya, essent la península Ibèrica el seu lloc predilecte, on viatjà més de vint vegades, fent-hi bons amics i relacionant-s'hi amb antiquaris i intel·lectuals de renom». O sia, «el baró Davillier és un cas emblemàtic d'aquells viatgers hereus del romanticisme que, admirat per les descripcions d'Alexandre Laborde, van aventurar-se a voltar per una Espanya que mostrava els exponents dels càstigs sobre el patrimoni acusats per la guerra de la Independència i les desamortitzacions. Atret pel pintoresquisme primer, de mica en mica s'anà endinsant en la cultura i les arts, cosa que li va merèixer ser reconegut com a gran hispanista» (enllaç). És clar que sempre confongué los nostres països amb los països espanyols. 

1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París 
L'albirament de la badia de Palma a l'arribada amb vaixell des de Barcelona. 

1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París 
La primera impressió: la calma que s'hi respira en contraposició a l'urbs barcelonina. Comença de descripció dels monuments principals: la Catedral i la Llotja. També del convent de Sant Francesc, a on contempla la tomba de Ramon Llull. 

1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París 
Los roquers d'Aumalluc (Almallutx).

1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París 
Els passejos de la ciutat, el Born i la Rambla «séparent la ville en deux, en décrivant une courbe irregulière». Als vespres dominicals, la 'bona' societat mallorquina s'hi trobava per esbargir-se i saludar-se.

1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París 
Visita del Palau de Montenegro, dels Despuig, una de les principals famílies nobiliàries illenques d'arrels medievals. També fa cap a la xueteria, «ou quartier des chouettes, la pluspart des habitants sont orfévres».

1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París 
Dibuix de Gustave Doré dels voltants de Valldemossa.

1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París 
Detall de Valldemossa, en plena Serra de Tramuntana.

1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París 
No podia faltar-hi la pujada al castell de Bellver. Des de la torre de l'Homenatge s'hi albira l'illa de Cabrera: «une impression si terribe est attachée au nom de cette ille, que les femmes du pays... prononcent encore comme une menace pour effrayer leurs enfants».

1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París 
El gravat és d'una pagesa mallorquina. 

1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París 
Direcció Valldemossa: «la plaine est d'une admirable fertilité»; lo viatger se sorprèn de les soques de més d'un metre de circumferència de les figueres de moro. Després, visita a la cartoixa, allà on madame George Sand hi va passar l'hivern de 1838 al costat del seu amant, Frederic Chopin.

1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París 

1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París 

1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París 
L'autor i companyia es disposen a fer el tomb a peu per l'illa. Cada pagès que s'encreuen els diu bon dia tingui, «qui replace ici le Vaya V. con Dios des Espagnols». És clar, fora d'Espanya no saluden en espanyol, oi?
Des d'Alcúdia, fan un tomb fins a Menorca i retorn. A Artà, l'obligada visita als talaiots, «amas de grosses pierres assemblées sans cimetn ayant la forme d'un con tronqué». Finalment, retorn a Palma per Felanitx i de Llucmajor.


1874. Mallorca.
«L'Espagne», Le Baron Ch. Davillier, París 
Pagès mallorquí.


20250404

[2655] Les hortes lleidatanes de la Mariola i de Gardeny


Segle XVIII. Gardeny, Lleida.
«Nota o discreció de la Montanya i Terreno que posehexen i reguen molts individuos de la Ciutat de Lleyda, de l'aigua de la calçada que és del Gran Prior de Catalunya fet per Anton Melet, mestre de cases de Lleida» (PARES).
Un preciós plànol (de gairebé metre per mig metre) dels horts que hi hagué al voltant de Gardeny, amb los recs que els proveïen d'aigua. Les propietats són tirant cap a petites, d'entre 1 i 4 jornals majorment. Van numerades i als laterals hi trobem los noms dels pagesos. Lo mapa és orientat d'oest a est. A l'esquerra hi ha lo riu Segre, que flueix per amunt. A la dreta, la secla del Gran Prior o secla de Gardeny. 

Segle XVIII. Gardeny, Lleida.
«Nota o discreció de la Montanya i Terreno que posehexen i reguen molts individuos de la Ciutat de Lleyda, de l'aigua de la calçada que és del Gran Prior de Catalunya fet per Anton Melet, mestre de cases de Lleida» (PARES).
La sortida de la muralla lleidatana per la Porta de Sant Antoni (9), i la creu de terme que hi hagué (8). Amb la urbanització moderna del lloc, la creu fou traslladada a la Plaça Catalunya. S'hi feren los tres tombs durant els anys de la postguerra. En fer-s'hi la font, encara pujà més amunt, fins a la cruïlla de Balmes-Vallcalent. 

Segle XVIII. Gardeny, Lleida.
«Nota o discreció de la Montanya i Terreno que posehexen i reguen molts individuos de la Ciutat de Lleyda, de l'aigua de la calçada que és del Gran Prior de Catalunya fet per Anton Melet, mestre de cases de Lleida» (PARES).
En color groc, els camins, des de l'ampla calçada reial (4) fins als més petits: el que pujava cap a la Mariola pels peus de Gardeny, com si ara pugéssim per Cardenal Cisneros cap al camí de la Mariola. Per la banda del riu, lo camí vell de Rufea i Butsènit (5). A l'esquerra de tot, en color blau, lo Segre. S'hi aprecien perfectament les fasseres i braçals que portaven l'aigua fins als trossos, i los masos i cabanes que los pagesos hi tenien. Potser alguna pleta i tot. 
Només sortir de la ciutat, trobàvem lo Molí de Bartolo, «i son cunyat, 2 jornals entre terra, molí d'oli i molí de farina», tots dos moguts per la força de l'aigua del torrent o braçal que baixava de la Mariola.
Al núm. 10 hi figura la Creu de Gardeny, però que no és emplaçada al plànol. Es trobava en pujar pel camí pel camí de Gardeny (6), probablement al trencant que un cop passada l'aigua de la Calçada (2) direcció ciutat, bifurcava cap a Boters o cap a Sant Antoni.

Segle XVIII. Gardeny, Lleida.
«Nota o discreció de la Montanya i Terreno que posehexen i reguen molts individuos de la Ciutat de Lleyda, de l'aigua de la calçada que és del Gran Prior de Catalunya fet per Anton Melet, mestre de cases de Lleida» (PARES).
La secla o sèquia (2) del Gran Prior (no acabo d'entendre que al DIEC hi figuri séquia; sèquia i síquia al DCV; lo nostre mot dialectal, potser fora millor amb grafia segla, però de pronúncia geminada seg-gla>sec-cla, que s'ha pràcticament perdut; per evitar una lectura segla, me decanto per secla). Lo text diu: «Braçal de la calçada que passe i rode la muntanya com se demostra en lo plano», el qual braçal agafava l'aigua de «la cequia de ahont pren la aigua del braçal major de la calçada» (1), deu fer referència a la Sèquia Major de Pinyana, propietat de la Paeria. Calçada era terme que feia referència a una conducció d'aigua.
El Gran Prior no era altre que el superior de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, que heretà les possessions templeres gardenyenques al segle XIV, llavors de la dissolució d'aquell orde militar que, juntament amb Ramon Berenguer IV i Ermengol VI d'Urgell, aconseguiren la capitulació de la Lleida sarraïna al 1149. Aquestes possessions els foren desamortitzades al segle XIX. 

1963. Lo Pont de l'Aigua i del Vi al camí de la Mariola, Lleida.
«Boletín del Centro comarcal leridano», de gener (FPIEI).
Fixeu-vos com lo braçal del Prior (2) travessava lo camí de la Mariola per mitjà d'un aqüeducte: lo color blau passa per damunt del groc, al contrari que en tots los altres casos. Lo quadre de l'artista lleidatà Josep Plana Castillo l'immortalitzà per a la posteritat. Diu la brama popular, que lo nom del pont sorgí de les facècies de la gent: l'aigua pel pas superior, i les botes de vi dels pagesos pel camí.  

Segle XVIII. Gardeny, Lleida.
«Nota o discreció de la Montanya i Terreno que posehexen i reguen molts individuos de la Ciutat de Lleyda, de l'aigua de la calçada que és del Gran Prior de Catalunya fet per Anton Melet, mestre de cases de Lleida» (PARES).
Lo castell i esplanada de Gardeny (3) són al centre del plànol, que fou dibuixat per un mestre de cases (un paleta, com es deia no fa gaire, ara constructor) d'una família molt coneguda en aquest gremi, emparentada amb la també nissaga constructora dels Batiste (enllaç).

Segle XVIII. Gardeny, Lleida.
«Nota o discreció de la Montanya i Terreno que posehexen i reguen molts individuos de la Ciutat de Lleyda, de l'aigua de la calçada que és del Gran Prior de Catalunya fet per Anton Melet, mestre de cases de Lleida» (PARES).
Fins i tot hi podem veure les canalitzacions d'aigua que calia fer passar per sota del camí. Aquesta zona, just a la falda del turó de Gardeny que dona al riu, és la que actualment ocupa el Camp Escolar, i lo camí reial n'és la vella N-II.

Segle XVIII. Gardeny, Lleida.
«Nota o discreció de la Montanya i Terreno que posehexen i reguen molts individuos de la Ciutat de Lleyda, de l'aigua de la calçada que és del Gran Prior de Catalunya fet per Anton Melet, mestre de cases de Lleida» (PARES).
A les franges laterals hi llegim los noms dels pagesos: Joaquim Berga; la Carnisser del Capítol; Batiste la Roca; Anton Bolet; Tomàs Barri; Josep Caballol; lo Fusteret; lo Aragonès; Agustí Biscarri; Pasolet lo Pagés; Sanches; lo Batlle de Raïmat; Miró; Domingo Sabata; lo Gaudet; lo Passarell; Don Joan de Tàpies (aquest n'era el més gran propietari), etc.
Lo plànol original és a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, i publicat al magne 
ATLAS DE LLEIDA - Segles XVII-XX, de Catllar  i Cosa, Bernat;  Armengol i Menen, Pere. 
Editorial: Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i la Paeria, Lleida, 1987.


[2639] Lleida des de la Creu de Gardeny i la Font del Governador a la Mariola, 1806


[2492] La Casa Antiga dels 'frares espitalers' lleidatans



20250214

[2643] «Volem viure de la terra», la vaga dels tractors de 1977 (ii)


1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 2 de març (XAC).
Los pagesos eren protagonistes dels titulars per primer cop.

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 2 de març (XAC).
1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 2 de març (XAC).
La primera gran rebel·lió pagesa. Tota la vella N-II des de Bell-lloc a Cervera era vorejada dels tractors. També hi hagué tractorada a les Borges. 

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«Diario de Lérida», de 2 de març (AML).
La vaga va quallar de seguida, en un sector llavors encara no sindicat democràticament, sinó censat i controlat per les Hermandades de Labradores i Ganaderos. S'era molt conscient que calia salvar la pagesia i que calia empènyer perquè alguna cosa canviés d'una vegada. 

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«Diario de Lérida», de 2 de març (AML).
Al segon dia de vaga, ja hi havia més de tres mil tractors a les carreteres lleidatanes.
Per cert, l'amnistia total del Gobierno (espanyol) no era llavors per als líders de la nostra votada República, sinó per als represaliats polítics d'aquells anys i, igual que ha passat amb l'amnistia fallida actual, en què s'han amnistiat més policies que var repartir hòsties que no pas manifestants hostiats, en aquells temps també s'amnistiaren els responsables del règim franquista. I, com que quedaren sense càstig, així s'han anat reproduint.

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«AVUI», de 3 de març (AMG).
La vaga s'entenia també arreu de l'Estat espanyol.

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«Diario de Lérida», de 3 de març (AML).
La guerra dels tractors.

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«Diario de Lérida», de 3 de març (AML).
Al dijous, ja passaven de quatre mil. Les assemblees, especialment la de Sidamon, eren concorregudíssimes. Llavors, lo sector agrari era majorment masculí. Les dones també hi treballaven, al tros i a la granja, però sense passar al davant: la seua feina, imprescindible, era fer d'escarràs. 


1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 3 de març (XAC).
Lo sindicat agrari nou trinca, la Unió de Pagesos, liderava la revolta pagesa en aquells temps.  

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 3 de març (XAC).
Los manifestants van haver de retirar les pancartes reivindicatives de la carretera per tal de no distraure els conductors... Les peticions dels gobernadores civiles franquistes (espanyols) llavors encara mantenien l'efecte de molts decennis d'amenaces, pors i repressió.

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 4 de març (XAC).
La premsa, bàsicament encara sota control franquista, s'esforçava a parlar de diàleg.

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 4 de març (XAC).
Se calculava que la mitat del parc mòbil agrícola, que era d'un total de 26.000 tractors, era a les carreteres lleidatanes. Per tant, uns tretze mil vehicles. La gent dels pobles, molts dels quals encara eren majoritàriament agrícoles, se solidaritzava amb los pagesos en vaga. A Arbeca, tancaren les botigues i donaven aliments per als qui feia ja cinc nits que eren fora de casa. Alguns mecànics s'oferiren per fer reparacions gratuïtes als vehicles en pana que participaven a la vaga.

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 4 de març (XAC).
1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 4 de març (XAC).
Amorrats a les informacions de la premsa, tota en castellà encara, penjada al vidre del pavelló.

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«Diario de Lérida», de 4 de març (AML).
La vaga també fou seguida amb força des de les Garrigues

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«Diario de Lérida», de 5 de març (AML).
A la portada del diari, el cartell resumia les reivindicacions pageses: sindicats democràtics, preus dignes, seguretat social com la resta de treballadors, aturada de la construcció de nuclears. Vandellòs I havia començat a funcionar al 72. La realitat, però, fou molt diferent i nous reactors varen posar-se en funcionament a Catalunya:  Ascó I al 84, Ascó II al 86 i Vandellòs II al 87.

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«Diario de Lérida», de 5 de març (AML).

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«Diario de Lérida», de 5 de març (AML).
Al dissabte, una setmana de vaga començava a pesar. 

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«Diario de Lérida», de 5 de març (AML).
Lo Gobierno (espanyol) no va voler asseure's amb los representants agraris: fins a aquest punt arribava llavors la desconsideració a la gent del tros. 

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«AVUI», de 5 de març (AMG).
Els càlculs parlaven d'uns 12.000 tractors a Lleida i uns 3.500 a Tarragona.

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 5 de març (XAC).
La vida pagesa passava de la mera subsistència a la pagesia comercial. Però l'arrel estalviadora de la gent del camp encara perdurava: vivien de l'estalvi, entès com a no gastar en futileses, ni luxes, ni vacances,... Verdures i hortalíssia de l'hort, conserves de tota mena, aulives a la tenalla, melmelades, corrals amb conills i gallines, i matança del porc. Tot això ha desaparegut en aquest darrer mig segle. I així s'ha esvaït també la nostra infantesa...
1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 5 de març (XAC).

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 5 de març (XAC).
Lo silenci al tros: la inactivitat pagesa i de les modernes someres mecàniques mantenia el camp «silencioso, triste y mudo. Parece increible tanta quietud: ha dejado de oirse el zumbido característico de aquellas máquinas, su rodar trepidante lleno de vitalidad, demostratio de un innegable progreso». La premsa del régimen, sempre escombrant cap a casa i tan poètica: una bona manera de defugir la crua realitat.

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 6 de març (XAC).
Lo diumenge, després d'una setmana de vaga, los tractors retornen cap a casa. 

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 6 de març (XAC).
A l'assemblea del dissabte a Sidamon, s'hi decidí aquest replegament. «Al término de la asamblea, el cantante Jordi Oró  —que también estuvo al pie de su tractor estos útimos siete dás—, ofreció un improvisado concierto, que fue coreado por el público, sobre todo en aquellos trozos que dicen: 'los pagesos som gent de trons'»... i lo periodista ja no en va tindre, ell, de trons, per acabar l'estrofa. 

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«Diario de Lérida», de 6 de març (AML).

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«Diario de Lérida», de 6 de març (AML).
A les 10 del matí d'aquell diumenge, los tractors començaren lo retorn. Va haver de crear-se un servei tècnic per tal d'ajudar a arrancar los tractors que, després d'una setmana allà parats, tinguessin la bateria esgotada. Eren altres temps, també per a la mecànica. 

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 8 de març (XAC).
La tornada de la tractorada a casa se feu amb celeritat i sense embussos. La nit del dissabte, però, alguns energúmens van apedregar alguns tractors amb trencament de vidres de les cabines o llums, tot i la comissió d'ordre que hi vigilava. Com amb los llaços grocs i altres cartells i elements en suport dels presos polítics... salvatgement trencats i de nit i amb traïdoria... i sense cap detingut... ni de part dels mossos.

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 25 de març (XAC).
Una certa satisfacció del llavors nou sindicat agrari: passat mig segle, i com també ha passat amb les reivindicacions republicanes d'aquest darrer decenni, la manca d'unitat pagesa els ha passat factura. L'escorament cap a l'òrbita socialista al llarg dels anys 90 de la Unió de Pagesos mitjançant les llistes blanques municipals, va dificultar la unitat necessària per mantindre un nivell de reivindicació eficient, i l'aparició de nous sindicats diluiria la força d'aquell 70% de vots aconseguits per la UP a les primeres eleccions de les noves Cambres Agràries.
Com sempre al nostre país, la unitat és difícil i ens acaba passant factura.

[2642] «Volem viure de la terra», 1977 (i)


Quinalafem.blogspot.com