Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Solsona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Solsona. Mostrar tots els missatges

20250616

[2675] Demografia dinovesca dels pobles lleidatans, 1858

 

1858. Demografia dels pobles lleidatans. 
«Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Balaguer.
Habitants de pobles, llogarets, alqueries, caserius i parròquies lleidatanes cap a la fi del segle XIX. Los topònims hi són castellanitzats per les lleis de l'Estat espanyol.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Balaguer.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Balaguer.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Balaguer.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Cervera.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Cervera.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Cervera.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Lleida.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Lleida.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Lleida.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Lleida.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de la Seu d'Urgell.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de la Seu d'Urgell.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de la Seu d'Urgell.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de la Seu d'Urgell.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Solsona.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Solsona.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Solsona.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Solsona.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Sort.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Sort.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Sort.

1888. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Tremp.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Tremp.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Tremp.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Tremp.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Vielha.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Vielha.
Resum general: la població total dels diferents partits judicials de la província lleidatana sumava tot just poc més de tres-cents mil habitants. Al cap d'uns cent trenta anys, ja al primer quart del segle XXI, l'hem augmentada en un 50%, fins als voltants de 450.000. 

1858. Habitants dels pobles lleidatans. 
«Nomenclàtor de los pueblos de España» (BDH).

Partit JudicialMunicipisPoblació aproximada
Lleida65237.979
Balaguer4166.143
Cervera3650.941
Tremp3225.840
La Seu d’Urgell2223.172
Solsona2622.032
Vielha e Mijaran910.295
Total província231436.402
Dades segons lo darrer padró de 2009, que és la darrera font agregada per partits judicials que trobo. Lo partit judicial de Sort va integrar-se al de Tremp al 1968. L'únic territori amb augment notable de població és lo de la plana lleidatana, especialment del partit judicial de la capital, mentre que és molt poc significatiu als de Balaguer i Cervera. En canvi, als partits judicials pirinencs, la davallada demogràfica ha sigut brutal durant los darrers cents anys i passo, amb l'única excepció de la Val d'Aran.  Per veure-hi algun angle positiu, potser això ha ajudat a mantindre los valors naturals del territori. 

2015. «El poblamiento de Cataluña en 1860 a partir de la información del Nomenclátor»,
 J. Burgueño, J. R. Mòdol, M. Guerrero, M. Llena, G. Xixons.
No per menys sabut, deixa de ser impactant, oi? A més, aquesta redefinició demogràfica s'ha fet amb població forana no catalanoparlant. Això sí, diuen que ara som més rics, i que amb lo nou aeroport (de Barcelona, és clar), encara ho serem més...




Quinalafem.blogspot.com

Posted by
Labels: , , , , , ,

20241122

[2623] Lo monestir solsoní de Cellers

 

1925. Lo monestir de Cellers, Torà (lo Solsonés). 
«La Hormiga de Oro», de 6 d'agost (HDH).
La cripta del monestir exclaustrat.

1925. Lo monestir de Cellers, Torà (lo Solsonés). 
«La Hormiga de Oro», de 6 d'agost (HDH).
 
1925. Lo monestir de Cellers, Torà (lo Solsonés). 
«La Hormiga de Oro», de 6 d'agost (HDH).
Pertanyent al bisbat solsoní, feia en aquells temps de casar del senyor rector. Emplaçat a la vall de Cellers, que s'aboca al Llobregós, el riu bregós de rubinades.

1912. Lo monestir de Cellers, Torà (lo Solsonés). 
Foto: Cèsar August Torras (1852-1923) (MdC-AFCEC).
Vista panoràmica des del sud-est. L'indret se cita ja al segle X, i és dedicat a Sant Celdoni i Sant Ermenter, de qui se'n guardaven les relíquies... Sembla que lo cenobi fora més tardà i als inicis només hi hauria hagut alguna activitat eremítica. 
Els noms de sants masculins, i encara no de Santes Maries, testimonia l'antiguitat de la devoció. Durant l'alta Edat Mitjana no hi hagué advocacions marianes. Fou cap a l'any mil quan l'Església, organització històricament masculina i masclista, s'empescà lo culte a les marededeus, i l'orde benedictí l'escampà arreu, com a part central de l'estratègia del control espiritual sobre les dones (aristocràtiques) i arma principal en la fèrria lluita de possessions territorials amb los senyors feudals. Passà el feudalisme, i altres períodes històrics, però les marededeus i lo sindicat eclesiàstic continuen...
 
1912. Lo monestir de Cellers, Torà (lo Solsonés). 
Foto: Cèsar August Torras (1852-1923) (MdC-AFCEC).

1912. Lo monestir de Cellers, Torà (lo Solsonés). 
Foto: Cèsar August Torras (1852-1923) (MdC-AFCEC).

Lo monestir de Cellers, Torà (lo Solsonés). 
Mapa: «Catalunya Romànica» enciclopèdia.cat
Avui terme de Torà, però de l'antic municipi de Llanera. 

Lo monestir de Cellers, Torà (lo Solsonés). 
 


Posted by
Labels: ,

20241006

[2607] Per la Catalunya del Vuit-cents: solsonenques

 


1893. Ardèvol (lo Solsonès).
«Lo Teatro Regional», de 19 d'agost (ddd-uab). 
La casa pairal d'en Rafel Tristany, capità general de Catalunya, per la banda carlina, i que va participar als tres aixecaments dinovescos per la causa. Una enorme masia fortificada al terme de Pinós, al cor de Catalunya.  

1895. Ardèvol (lo Solsonès).
«Lo Teatro Regional», de 23 de febrer (ddd-uab). 
Església del llogaret.

1893. Besora (lo Solsonès).
«Lo Teatro Regional», de 7 d'octubre (ddd-uab). 
Poblet del municipi de Navès. No sabria dir si la imatge correspon a la vella església de Sant Serni. Lo Solsonès fou terra de frontera i castells en els temps de Guifré el Pelós. 
 
1894. Besora (lo Solsonès).
«Lo Teatro Regional», de 17 de novembre (ddd-uab). 
Lo poblet amb lo vell castell aturonat.

1894. Besora (lo Solsonès).
«Lo Teatro Regional», de 12 de gener (ddd-uab). 
Vista del llogaret. 
 



Posted by
Labels: , ,

20240605

[2591] Antigues estampes de Catalunya


 

1856. BCN. La Plaça Reial.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 19 d'agost de 1934 (ddd-UAB).
La nova plaça barcelonina fou inaugurada al 1856 en lo solar d'un antic convent, tota enjardinada i amb una gran peanya per a l'estàtua eqüestre del rei (espanyol) de l'època. Només se n'exposà el model de guix, al 1869, però mai no s'hi acabà posant la definitiva en bronze. Cal no confondre-la amb la medieval Plaça del Rei, en honor —aquesta sí— als reis catalans de la nostra Corona d'Aragó.

Ara fa cent anys, els suplements dominicals dels diaris parlaven de literatura i d'història. Avui, ens donen consells bàsics d'autoajuda: com cuidar els fills, com triar unes vacances, quins vins o restaurants ens cal conèixer, trèquings a terres llunyanes o ciutats del món que hem de visitar si us plau per força... La història del propi país hi és desconeguda, i encara menys a les portades.

Segle XIX. BCN. La Duana.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 6 de maig de 1934 (ddd-UAB).
Lo Pla de Palau al segle XIX. A l'esquerra, el gran edifici de la Duana. La imatge és presa mirant cap a ponent, des de davant l'estació de ferrocarril, aproximadament. 

Segle XVIII. BCN. Setge de 1714.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 13 de maig de 1934 (ddd-UAB).
Lo setge borbònic a la capital del país. 

1806. Monestir de Montserrat.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 20 de maig de 1934 (ddd-UAB).
Un gravat de Laborde de la plaça del monestir just abans dels incendis provocats pels ocupants napoleònics.

Segle XIX. Girona. Processó del Corpus.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 27 de maig de 1934 (ddd-UAB).
La sumptuositat de la processó davant l'escalinata de la Seu gironina, tot i que molt minvada respecte de segles anteriors. La lluita contra la dominació religiosa (contra totes les religions, que no n'hi ha cap de vertadera o de millor, que totes són invenció humana) encara no s'és acabada, i continua essent font de conflicte i de guerres entre la humanitat. I ja som a ple segle XXI.

1830. Martorell, lo Pont del Diable.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 3 de juny de 1934 (ddd-UAB).
Un gravat del vell Pont del Diable martorellenc, encara en ús ara fa cent anys, tot i que li calguessin algunes obres de dignificació.

1701. Monestir de Montserrat.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 10 de juny de 1934 (ddd-UAB).
Plànol setcentista dels camins i ermites montserratines, amb el monestir murallat al centre.

Segle XIX. Lo Pont del Lledoner.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 17 de juny de 1934 (ddd-UAB).
Pont setcentista sobre el torrent del Lledoner, entre Cervelló i Vallirana. El gravat és de Ligier, dins la magna obra de Laborde. Durant el regnat del rei (espanyol) Carles IV, l'obra encara s'estava acabant. 

Segle XIX. Tarragona, Torre de Pilat.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 24 de juny de 1934 (ddd-UAB).
Un gravat de Laborde de la gairebé bimil·lenària Torre de Pilat tarragonina.

Segle XIX. Manresa, Pont medieval.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 1 de juliol de 1934 (ddd-UAB).
Gravat de Laborda de la vista de la capital manresana sobre el riu Cardener, amb el vell pont, la Seu i el magne edifici barroc sobre la cova de Sant Ignasi.  

Segle XIX. Monestir de Poblet.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 8 de juliol de 1934 (ddd-UAB).
Gravat del monestir abans de la decadència provocada per la desamortització de 1835.

1825. Reus.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 15 de juliol de 1934 (ddd-UAB).
Una plaça reusenca «típica de les acaballes de la dominació napoleònica».

Segle XIX. Solsona.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 22 de juliol de 1934 (ddd-UAB).
Gravat del castell solsonenc d'inicis del Vuitcents. Un castell imponent, arruïnat des de l'època de la tercera guerra carlina.

1824. L'Arc de Berà.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 29 de juliol de 1934 (ddd-UAB).
L'Arc romà de Berà, a tocar de l'Hostal de la Figuereta.

1818. Girona.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 5 d'agost de 1934 (ddd-UAB).
Una litografia de la ciutat gironina del Bacler d'Albe amb l'antic pont de Sant Francesc protegir per una gran torre a l'entrada. Els carros travessaven pel gual, i la gent per la passera de fusta. La Seu gironina al fons, i al centre el campanar de Sant Feliu.

1826. Lo castell de la Ribera Salada, Solsonès.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 12 d'agost de 1934 (ddd-UAB).
Una litografia de Langlois de l'època de la Guerra del Francès.

1806. Muralla romana de Tarragona.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 26 d'agost de 1934 (ddd-UAB).
Estampa de Laborde de les ciclòpies pedres dels murs romans de la ciutat.

Segle XVIII. La dansa.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 2 de setembre de 1934 (ddd-UAB).
Dansa setcentista. 


1880 ca. La Plaça de la Pau, BCN.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 9 de setembre de 1934 (ddd-UAB).
La plaça amb el monument a la Pau, que li donà nom, pocs anys abans que s'hi plantés el de Colom (1888). Al darrere, les parets del quarter militar i les arcades de les Drassanes medievals, amb la muntanya de Montjuïc com a decorat.

1806. Montserrat
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 16 de setembre de 1934 (ddd-UAB).
L'e,mboirada muntanya de Montserrat des de Monistrol, a la riba del Llobregat.

1806. Manresa, la Torre del Breny.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 23 de setembre de 1934 (ddd-UAB).
L'antic monument sepulcral romà convertit en masia. 

1806. Lleida.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 30 de setembre de 1934 (ddd-UAB).
La Suda i la Seu Vella des del camí de Fraga, al peu de Gardeny, enllà de la Porta de Sant Antoni. A l'esquerra, hi destaca lo campanar de Sant Llorenç i, a la dreta, les torres de la Catedral Nova. 

1806. Tarragona.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 14 d'octubre de 1934 (ddd-UAB).
La ciuat de Tarragona des del camí ral que hi arribava pel nord. A la cruïlla, un gran molló, indicatiu de les direccions.

1668. Vilafranca del Penedès.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 21 d'octubre de 1934 (ddd-UAB).
La ciutat penedesenca tota reclosa dins la muralla, en los temps reculats de la Guerra dels Segadors.

1668. La Casa de la Ciutat, BCN.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 4 de novembre de 1934 (ddd-UAB).
L'ajuntament barceloní a mitjan segle XIX, quan se'n va enderrocar la façana gòtica per obrar la Plaça de Sant Jaume: «Hom arribà a temps de salvar el portal i la bella estàtua de l'arcàngel Sant Rafael que el protegia».


[636] El món per un zograscop


Quinalafem.blogspot.com

Posted by
Labels: , , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)