[2675] Demografia dinovesca dels pobles lleidatans, 1858

 

1858. Demografia dels pobles lleidatans. 

«Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Balaguer.

Habitants de pobles, llogarets, alqueries, caserius i parròquies lleidatanes cap a la fi del segle XIX. Los topònims hi són castellanitzats per les lleis de l'Estat espanyol.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Balaguer.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Balaguer.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Balaguer.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Cervera.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Cervera.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Cervera.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Lleida.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Lleida.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Lleida.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Lleida.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de la Seu d'Urgell.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de la Seu d'Urgell.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de la Seu d'Urgell.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de la Seu d'Urgell.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Solsona.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Solsona.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Solsona.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Solsona.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Sort.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Sort.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Sort.

1888. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Tremp.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Tremp.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Tremp.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Tremp.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Vielha.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Vielha.

Resum general: la població total dels diferents partits judicials de la província lleidatana sumava tot just poc més de tres-cents mil habitants. Al cap d'uns cent trenta anys, ja al primer quart del segle XXI, l'hem augmentada en un 50%, fins als voltants de 450.000. 

1858. Habitants dels pobles lleidatans. 

«Nomenclàtor de los pueblos de España» (BDH).

Partit Judicial	Municipis	Població aproximada
Lleida	65	237.979
Balaguer	41	66.143
Cervera	36	50.941
Tremp	32	25.840
La Seu d’Urgell	22	23.172
Solsona	26	22.032
Vielha e Mijaran	9	10.295
Total província	231	436.402

Dades segons lo darrer padró de 2009, que és la darrera font agregada per partits judicials que trobo. Lo partit judicial de Sort va integrar-se al de Tremp al 1968. L'únic territori amb augment notable de població és lo de la plana lleidatana, especialment del partit judicial de la capital, mentre que és molt poc significatiu als de Balaguer i Cervera. En canvi, als partits judicials pirinencs, la davallada demogràfica ha sigut brutal durant los darrers cents anys i passo, amb l'única excepció de la Val d'Aran.  Per veure-hi algun angle positiu, potser això ha ajudat a mantindre los valors naturals del territori. 

2015. «El poblamiento de Cataluña en 1860 a partir de la información del Nomenclátor»,

 J. Burgueño, J. R. Mòdol, M. Guerrero, M. Llena, G. Xixons.

No per menys sabut, deixa de ser impactant, oi? A més, aquesta redefinició demogràfica s'ha fet amb població forana no catalanoparlant. Això sí, diuen que ara som més rics, i que amb lo nou aeroport (de Barcelona, és clar), encara ho serem més...

[2306] Cases i habitants dels pobles lleidatans al cens de 1715, més

Quinalafem.blogspot.com

[2306] Cases i habitants dels pobles lleidatans al cens de 1715, més

 

1715. «Descripción y planta del Principado de Catalunya, hecha por Joseph Aparici...»,

dins «José Aparici y los pueblos de la provincia de Lérida en el siglos XVIII», 

«Ilerda», núm. VIII, 1947 (FPIEI).

La vall de Llessui i la Vallferrera a la sotsvegueria de Pallars.

 Llavors el sufix sus- encara era productiu. Les xifres de població, ja les voldrien avui les poblacions del Pirineu! Recordem que cal multiplicar el nombre de cases per 5 i n'obtindrem els habitants. Els topònims del cens en perfecte català, malgrat l'ortografia acastellanada de l'època.

1715. «Descripción y planta del Principado de Catalunya, hecha por Joseph Aparici...»,

dins «José Aparici y los pueblos de la provincia de Lérida en el siglos XVIII», 

«Ilerda», núm. VIII, 1947 (FPIEI).

La Conca de Tremp i la Vall de Boí.

1715. «Descripción y planta del Principado de Catalunya, hecha por Joseph Aparici...»,

dins «José Aparici y los pueblos de la provincia de Lérida en el siglos XVIII», 

«Ilerda», núm. VIII, 1947 (FPIEI).

Aclariment tècnic.

1715. «Descripción y planta del Principado de Catalunya, hecha por Joseph Aparici...»,

dins «José Aparici y los pueblos de la provincia de Lérida en el siglos XVIII», 

«Ilerda», núm. VIII, 1947 (FPIEI).

Diverses baronies pallareses i ribagorçanes. 

1715. «Descripción y planta del Principado de Catalunya, hecha por Joseph Aparici...»,

dins «José Aparici y los pueblos de la provincia de Lérida en el siglos XVIII», 

«Ilerda», núm. VIII, 1947 (FPIEI).

Més jurisdiccions pallareses: Vall de Cardós, Vall d'Àneu, Conca Dellà. 

Salàs era poble gran, més que la Pobla de Segur. En general, els poblets pirinencs encara no s'havien despoblat, cosa que s'accentuaria a partir de mitjan i final segle XIX. No cal que parlem del XX. 

1715. «Descripción y planta del Principado de Catalunya, hecha por Joseph Aparici...»,

dins «José Aparici y los pueblos de la provincia de Lérida en el siglos XVIII», 

«Ilerda», núm. VIII, 1947 (FPIEI).

La demografia dels pobles de la Vall d'Aran, llavors sota jurisdicció espiritual del bisbat de Comenge. L'obligació dels caps de casa era de defensar la terra, amb escopeta i munició preparades, i sota revisió del governador de la Vall, emplaçat a Castell-lleó. 

De la vegueria de Cervera, se'n destaquen els 6 pobles, amb la capital amb més de dos mil habitants. La resta s'hi citen com a llocs senyorials.

1715. «Descripción y planta del Principado de Catalunya, hecha por Joseph Aparici...»,

dins «José Aparici y los pueblos de la provincia de Lérida en el siglos XVIII», 

«Ilerda», núm. VIII, 1947 (FPIEI).

Pobles de la vegueria cerverina sota jurisdicció senyorial.

1715. «Descripción y planta del Principado de Catalunya, hecha por Joseph Aparici...»,

dins «José Aparici y los pueblos de la provincia de Lérida en el siglos XVIII», 

«Ilerda», núm. VIII, 1947 (FPIEI).

Pobles de la vegueria cerverina sota jurisdicció senyorial.

1715. «Descripción y planta del Principado de Catalunya, hecha por Joseph Aparici...»,

dins «José Aparici y los pueblos de la provincia de Lérida en el siglos XVIII», 

«Ilerda», núm. VIII, 1947 (FPIEI).

Pobles de la vegueria de Tàrrega, Balaguer i Agramunt. La capital urgellenca històrica, Balaguer, doblava en habitants la capital targarina. I Guimerà, Àger o Castelló de Farfanya eren tan grans o més que Agramunt. 

1715. «Descripción y planta del Principado de Catalunya, hecha por Joseph Aparici...»,

dins «José Aparici y los pueblos de la provincia de Lérida en el siglos XVIII», 

«Ilerda», núm. VIII, 1947 (FPIEI).

Pobles de la vegueria agramuntina, fins al Mig Urgell. 

1715. «Descripción y planta del Principado de Catalunya, hecha por Joseph Aparici...»,

dins «José Aparici y los pueblos de la provincia de Lérida en el siglos XVIII», 

«Ilerda», núm. VIII, 1947 (FPIEI).

Pobles de la vegueria de Puigcerdà, de la Cerdanya a l'Alt Urgell.

1715. «Descripción y planta del Principado de Catalunya, hecha por Joseph Aparici...»,

dins «José Aparici y los pueblos de la provincia de Lérida en el siglos XVIII», 

«Ilerda», núm. VIII, 1947 (FPIEI).

Pobles de la vegueria de Puigcerdà, de la Cerdanya fins a Castellbò.

1715. «Descripción y planta del Principado de Catalunya, hecha por Joseph Aparici...»,

dins «José Aparici y los pueblos de la provincia de Lérida en el siglos XVIII», 

«Ilerda», núm. VIII, 1947 (FPIEI).

Els pobles de la Cerdanya nord, ocupats pels gavatxos des de mitjan segle XVII, i encara vius en la memòria col·lectiva com a pobles d'un mateix país, el nostre. Dels cerdans, se'n segellà el desmembrament a la Pau de Rijswijk, després de la Guerra dels Nou Anys, al 1697.

1715. «Descripción y planta del Principado de Catalunya, hecha por Joseph Aparici...»,

dins «José Aparici y los pueblos de la provincia de Lérida en el siglos XVIII», 

«Ilerda», núm. VIII, 1947 (FPIEI).

Els del Rosselló i Conflent ja no hi són citats, però l'autor encara sent la necessitat d'aclarir-ne la situació. Noti's l'ús que sembla prou natural del passat simple (procurí, poguí) ara fa tres-cents anys. 

[2305] Cases i habitants dels pobles lleidatans al cens de 1715