[2630] Per la història (dibuixada) de Catalunya (ii)

 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 

Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).

L'escut nacional quadribarrat.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 

Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).

Sant Pau del Camp, BCN. Romànic i feudalisme a la naixent nació catalana.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 

Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).

Sant Cugat del Vallès.

1898.«Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 

Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).

Sant Benet de Bages.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 

Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).

Ripoll, portalada del monestir.

1898. «Història (dibuixada) de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 

Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).

Detall de la portalada, una mena de bíblia pètria.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 

Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).

Sant Pere de Galligants de Girona.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 

Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).

Assassinada a mans d'un dels fillastres, Almodis fou la tercera muller de Ramon Berenguer I, amb qui, segons les cròniques del moment, s'hi casà després de fugir plegats per un arravatament amorós. De pel·lícula, que ja tindríem si fóssim conscients que volem un país normal. Una dona a qui no calien padrins (enciclopèdia). Podem veure'n el sepulcre a la catedral barcelonina.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 

Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).

Assassinat del Cap d'estopa, Ramon Berenguer II, fill d'Almodis. També acoltellat per ordre del seu bessó Berenguer Ramon II, amb qui compartien el govern del puixant comtat barceloní. El fill pòstum del malaurat comte fou reconegut com a hereu (Ramon Berenguer III), però sempre sota la tutela del seu oncle homicida. 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 

Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).

Lo Comtat d'Empúries, amb capital a Castelló. Un dels vuit comtats fundacionals de la nació catalana.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 

Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).

Sant Pere de Roda, comtat d'Empúries.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 

Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).

Ramon Berenguer III, lo net d'Almodis, fill de l'occit fill bessó de la comtessa. 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 

Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).

L'assalt a la Suda de Tortosa, al 1151, per completar la Catalunya Nova.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 

Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).

Catedral de Tarragona.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 

Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).

Lo campanar de la catedral tarragonina.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 

Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).

Poblet, monestir reial. 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 

Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).

Detall del cenobi pobletà.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 

Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).

Vistes del monestir de Santes Creus.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 

Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).

Al·legoria de la reconquesta, amb los alarbs en retirada.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 

Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).

Romànic de Sant Martí Sarroca, al Penedès.

 [2629] Per la història (dibuixada) de Catalunya (i)

Quinalafem.blogspot.com

[2628] Claustres catalans, 1926

 

1926. Monuments de Catalunya.

«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.

Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).

Claustre romànic de Sant Benet de Bages. 

Llavors propietat del pintor Ramon Casas.

1926. Monuments de Catalunya.

«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.

Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).

Avui és dia celebrat: faig la primera entrada del blog amb IA, ço és, la dita intel·ligència artificial, que està de moda i —diuen— s'ho ha de menjar tot. La veritat és que el resultat ha sigut satisfactori i la resposta proporciona informació prou precisa i ordenada. A banda, és clar, del comú error, que sembla que aquesta ditxosa IA perpetuarà, de confondre'ns amb los nostres estimats veïns del ponent peninsular. Vet aquí lo text:

«'Forgotten Shrines of Spain' és una obra publicada per primera vegada el 1926 per J.B. Lippincott Company. El llibre ofereix una exploració detallada dels monestirs i santuaris menys coneguts d'Espanya, proporcionant als lectors una visió única d'aquests llocs sagrats llavors oblidats. L'obra consta de 311 pàgines i està il·lustrada amb 67 fotografies preses per Arthur Byne, el marit de l'autor. Aquestes imatges juguen un paper crucial en la documentació visual dels llocs descrits, oferint als lectors una rica perspectiva visual que complementa el text. El llibre no només descriu aquests santuaris oblidats, sinó que també proporciona indicacions sobre com arribar-hi, fet que el converteix en una guia pràctica per a aquells interessats en explorar aquests indrets.

Mildred Stapley Byne, l'autora, era una experta en art i arquitectura, i aquest coneixement es reflecteix en la profunditat i detall de les seves descripcions. El llibre també inclou un mapa, que ajuda els lectors a situar geogràficament els llocs descrits».

Afortunadament, alguns dels indrets que la publicació detalla han passat a mans públiques. Però encara hi ha molta feina a fer amb les propietats religioses. Cal conservar lo nostre passat, malgrat la petjada integrista del catolicisme, però caldria que los poders públics en garantissin un ús cultural i laic. Majorment, n'hem pagat la restauració amb impostos.

1926. Monuments de Catalunya.

«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.

Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).

Claustre de la catedral de Tarragona.

1926. Monuments de Catalunya.

«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.

Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).

Claustre de la catedral de Barcelona.

1926. Monuments de Catalunya.

«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.

Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).

Claustre romànic de Sant Cugat 

1926. Monuments de Catalunya.

«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.

Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).

Claustre romànic de la catedral de Girona.

1926. Monuments de Catalunya.

«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.

Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).

La magna romànica portalada enciclopèdica de Ripoll.

1926. Monuments de Catalunya.

«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.

Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).

La portalada daurada de Poblet, que deu el nom al daurat que recobria de les antigues portes de fusta.

1926. Monuments de Catalunya.

«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.

Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).

Lo dormitori dels novicis, Poblet.

1926. Monuments de Catalunya.

«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.

Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).

Lo lavatori o rentador de Poblet, per a la higiene dels monjos hortolans.

1926. Monuments de Catalunya.

«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.

Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).

Les tombes dels abats a la sala capitular. 

1926. Monuments de Catalunya.

«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.

Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).

Lo celler de Poblet, avui molt restaurat i amb un terra lleunt de parquet, just a la base de les columnes, que deixen lo soterrani visitable a sota. 

1926. Monuments de Catalunya.

«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.

Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).

Claustre de Poblet. Aviat començarien los treballs de restauració de les tombes reials.

[857] Estampes lleidatanes, 1914

Quinalafem.blogspot.com

[1786] Nativitat medieval

Segle XII. Santa Maria de Sagàs, Bisbat de Solsona.
La simplicitat romànica, de tocs autènticament kandinskians. La presència del bou i la mula esclafant el bressol del Jesuset connectà amb l'imaginari popular i feia del tot humana la representació. La Mare de Déu apareix encara allitada després del part, amb un Josep pensatiu al seu costat.  

Segle XII. Mare de Déu del Coll d'Osor (la Selva).

L'anunciació de Gabriel i la Nativitat en una mateixa escena. Maria i el nen ajaguts mentre l'arcàngel prova de fer entendre a Josep, assegut, la situació. Els Evangelis canònics no diuen gran cosa sobre la nativitat de Jesús: «el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se» (Lc 2, 6). En un estable, doncs, a dins d'un presepio, un com o menjadora dels animals. D'ací sorgí la imatgeria del bou i la mula. Altres evangelis apòcrifs donaven més detalls del naixement i infantesa de Jesús, i incloïen la presència d'alguna llevadora i tot. 

Segle XII-XIII. Santa Maria de Cardet o de les Cabanasses,
la Vall de Boí (la Ribagorça).
El Mestre Joan del taller ribagorçà també representà la imatgeria tradicional de la Nativitat, amb la partera agitada, tot descansant amb Josep vetllant-la, al costat del pessebret escalfat pels animals. S'hi afegeixen els pastorets de la muntanya, amb ovelles i cans inclosos, que reben l'anunci de la bona nova de l'angelet. 

Segle XII-XIII. Monestir de Santa Maria de Lluçà (Osona).
La Mare de Déu dempeus deixa el Jesuset al pessebre, amb Sant Josep contemplant l'escena maternal. El cos dels dos grans animals s'amaga darrere la petita menjadora que fa de bressol. Un truc visual molt simple i modern alhora, que estalviava lloc al quadre, temps i complicació al mestre pintor.

Segle XII-XIII. Monestir de Santa Maria de l'Estany (el Moianès).
La Nativitat també en representació escultòrica, sempre amb els elements tradicionals, que s'hi han mantingut inalterats durant dos mil·lenis. Maria hi apareix agitada i amb l'ajut d'una llevadora. Les orelles i les banyes ens ajuden a distingir el bou de la mula.

Segle XIV. Col·legiata de Sant Pere d'Àger, la Noguera d'Urgell.
La preciosa Nativitat del Mestre d'Albesa en un dels compartiments del retaule de la cripta, presenta una escena molt tradicional i casolana, amb la mare acaronant el fill, l'escalfor de les bèsties, la llevadora al peu del pessebret, l'àngel damunt el ràfec de l'establia, Sant Josep expectant i els pastorets acudint a la crida. 

Segle XIV. Clau de volta de Santa Maria del Mar, Barcelona.
La petitesa de l'espai obligà a resumir l'escena tradicional: ni angelets ni pastors, el Jesuset al centre sobre un gran i treballat pessebre, pare i mare als peus i al cap amb riques vestimentes, i els animals que tanquen per darrere la representació. Un gran estel, més lluent que tots els altres, hi representa la bona nova del naixement diví. 

Segle XIV. Retaule del Sant Esperit de Manresa.
Obra de Pere Serra per a la catedral manresana, datada al 1394. El retaule és una narració de la intercessió constant de l'Esperit Sant al llarg de la història, des de la Creació fins a la Passió de Jesús. L'escena de la Nativitat és presidida per l'estel de Nadal, al capdamunt de la cova. Maria no es troba allitada, però sí amb la llevadora present. Josep és presentat amb una llampant vestimenta, a l'estil dels grans patriarques de la tradició israelita. Darrere seu, els pastorets gairebé no es veuen, mentre que els animals i el gran pessebre ocupen el centre de la imatge, amb el Jesuset tot embolcallat en bolquers. 

Segle XIV. Església de Sant Pere de Cubells, la Noguera d'Urgell.
La influència de la pintura sienesa en les pintures de Pere Serra i els seus germans, diuen els entesos, és notable per les figures estilitzades, boca petita, ulls esquinçats. L'obra data de final del segle XIV o començament del XV. El pas cap a les nativitats gòtiques comportarà la idealització del Naixement. Tot i l'austeritat de l'escena, res ja no fa tuf de pobre. El pessebre més que una menjadora sembla un bressol fet a propòsit. Només les argolles per lligar els animals ens remeten a un estable. Els animals encara tenen gran presència en el quadre, i als pastorets se'ls reserva un racó. 

Segle XIV. Monestir de Sixena, els Monegres,
Bisbat de Lleida fins al 1999. 
Retaule de la Mare de Déu, que s'ha atribuït també al mestre Pere Serra. Però aquesta Nativitat conserva un toc més popular i senzill que les altres obres d'aquest autor, amb el Jesuset damunt la palla i un pastoret amb el sac de gemecs a l'adoració.

Segle XIV. Capa pluvial del Bisbe Bellera, Vic.
(Museu Episcopal de Vic).
La capa és de vellut vermell, amb figures d'or i sedes policromes brodades a l'estil propi d'Anglaterra entre el segle XIII i la fi del XIV i caracteritzat per l'estilització i l'expressionisme de les figures. Només els animals recorden l'establia de Betlem, mabats darrere una menjadora senyorial. Maria apareix ajaguda en un gran llit, coberta de teles, amb l'assistència de la llevadora i Sant Josep als peus. La tendra imatge de la mare abraçant el fill dona a la representació una gran força de sentiment.

Segle XV. Retaule de Guimerà, l'Urgell.
A començament del segle XV, el gòtic va deixant enrere la visió tradicional, popular i humil de la Nativitat. Ramon de Mur, l'artista, encara hi pinta les bèsties domèstiques, però el pessebret més que una menjadora és un gran llit de pedra treballada, on el Jesuset queda arraconadet de tan petit dins d'un tan immens bressol.

Segle XV. Reial Monestir de Santes Creus, l'Alt Camp.
Una de les obres clau del gòtic internacional a Catalunya és el retaule marià de l’altar major del monestir de Santes Creus. El retaule es va encarregar a Pere Serra però sembla que va morir sense haver-lo començat a pintar. Guerau Gener, bon coneixedor del gòtic internacional valencià, el va substituir, però la seva mort prematura va fer que Lluís Borrassà, un dels grans protagonistes de la pintura del primer gòtic internacional català, acabés l’encàrrec. La imatgeria és més divinitzada que no pas popular, amb tota una cort d'angelets damunt una establia de tons daurats, tot i que el gest de la mare agafant el fill, amb un pacient Josep al costat, amb la presència dels animals al darrere, encara li dona un cert caliu tradicional. 

Segle XV. Santa Maria de Verdú, l'Urgell.
Pintura gòtica de l'escola lleidatana de Jaume Ferrer II. És una de les taules del retaule de l'alta major de l'església parroquial. Ja no hi ha establia, no hi ha ni bou ni mula ni pastorets. Només una escena celestial, amb els angelets servant una tela que fa de fons de l'escena. Les robes són riques, malgrat les sandàlies de Josep. El Jesuset ja no és bressolat en una menjadora. 

Segle XV. Retaule de Peralta de la Sal, la Llitera.
Nativitat gòtica obra de Jaume Ferrer II. El retaule, que conté altres taules obra de Pere Garcia de Benavarri, fou desmuntat i venut a començament del s.XX. Aquesta taula és conservada al Museu d'Art de Cleveland des del 1953. La pobresa i simplicitat romàniques han desaparegut per donar pas a una visió més divinal de l'escena. Els animals resten en segon pla, amb una mirada creuada molt original. Les roberiada és molt rica, el pessebret ha desaparegut, i els pastores han sigut substituïts per altres adoradors, probablement els mecenes de la pintura.

[1260] Nativitat romànica ribagorçana