[2385] Del primer safareig o rentador públic lleidatà

1780 ca. El primer rentador o safareig, Lleida.

«Plano de una porción de terreno desdel Puente asiariba para aserber el Curso del Río Segre» (BVD).

La silueta dels primers rentadors de la ciutat (3), ben delimitada als peus del Noguerola, a tocar del baluard del Carme. L'aigua es desviava amb alguna sequieta o fassera des del rierol i igual que es portava als horts per regar, s'aconduïa cap als rentadors. No sembla pas que fos una construcció coberta, sinó una simple bassa, això sí, ben rectangular. Alguna portella al mur del baluard hi devia facilitar l'accés. 

De la mateixa manera, amb aigua del Noguerola, devia proveir-se la font de Margalef (5), a prop d'una anomenada Barraca del Governador (4). Potser es tractava d'horts o jardins d'esplai per a la família del governador (espanyol) de la ciutat. De fet, tota l'horta del marge dret del riu estava disseminada de torres i masos, molts dels quals de famílies benestants, que hi solien passar algunes setmanes de l'acalorat i xafogós estiu lleidatà. 

Dins de la ciutat no hi hagué mai rentadors; de fet, no hi hagué aigua corrent per a les fonts fins a final del segle XVIII amb les conduccions d'aigua i gran dipòsit de l'època del governador Blondel. El gran rentador o safareig públic lleidatà fou, durant segles i segles, el nostre riu. 

1811. El primer rentador o safareig, Lleida.

«Projet pour redresser l'interieur de l'ouvrage en terrasse et y faire une promenade» (BVD).

Justament al peu del baluard del Carme hi desguassava el Noguerola. El camí de Corbins i Balaguer es preveia (en aquest projecte) que sortís per aquí, potser perquè el baluard de la Magdalena era molt més enrunat i destruït pel setge. No crec pas que el camí deixés el seu traçat secular, però sí que és probable que s'obrís una porta al baluard i que s'hi fes el pont sobre el Noguerola, que sabem que hi existí aquell segle XIX. Allà mateix hi apareix dibuixada la gran bassa rectangular dels rentadors de la ciutat, ja existents en plànols del segle XVIII. Agafaven l'aigua del Noguerola, és clar. Així, si més no, algunes lleidatanes (llavors era ofici femení en règim patriarcal) podien rentar-hi roba i llançols sense haver de trencar-se l'esquena abocades al marge del riu. 

1860. Lleida, Charles Clifford (BNE).
Una de les famoses quatre primerenques fotografies lleidatanes de la història, del gal·lès Charles Clifford, membre del seguici de la reina borbona (espanyola) Isabel II, que visità la ciutat aquell any, arribada en la nova línia de ferrocarril. Data que marca l'entrada a la modernor de la Lleida contemporània. Hi veiem perfectament delimitat un passeig de plataners, dins de l'esplanada del baluard, encara dempeus. Just als peus dels murs, hi havia els rentadors de la ciutat. 

1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos», 

Francesc Llobet (Europeana).

Un altre plànol setcentista amb el gran rectangle d'aigua del safareig públic, i del braçal d'aigua amb què s'alimentava i que retornava al Noguerola. El camí (de color terrós) portava a una portella al mur de la ciutat, diria que a la Baixada de la Trinitat. Desconec fins quan devien perdurar els rentadors lleidatans; probablement, fins a la demolició del baluard i la urbanització de tota la part final del que fora la Rambla de Ferran fins a l'estació, cap a final del segle XIX. 

Segona meitat del s.XX. 

Safareig dels Mangraners, Lleida.

Al nou barri de la immigració de la postguerra crescut als afores de la ciutat, a tocar de l'antic camp d'aviació, hi hagué també un safareig públic, gairebé a punt d'arribar ja al temps de les rentadores automàtiques, emplaçat a la costa dels Mangraners, i que de no fa gaires anys s'ha dignificat com un espai de memòria etnogràfica. 

[1401] Detalls de la Lleida divuitesca

[1908] Gent de Lleida, gent de terròs

1960. «La gent de Lleida», Josep Lladonosa.
«Serra d'Or», núm. 3-4 (CV). 
El turó de la Seu Vella en els anys 50. Al Camp de Mart, encara no s'havia obert el carrer, i ben just darrer l'estació, a Pardinyes. La comporta de la Mitjana apareix ben solitària enmig de l'horta de Granyena. L'antiga carretera de Barcelona encara existia (per l'actual Av. Tarradelles), més enllà del cementiri els Mangraners tot just començaven a caminar, i més ençà la novella fàbrica de cervesa Sant Miquel (tant costaria donar-li nom bilingüe, d'acord amb el nom que li hem donat sempre los lleidatans?).

1960. «La gent de Lleida», Josep Lladonosa.
«Serra d'Or», núm. 3-4 (CV). 
Retrat subjectiu de la gent de la plana lleidatana de part del gran historiador i cronista oficial de la ciutat, quan encara als lleidatans no ens feia vergonya, ans ens agradava «fer ostentació del nostre tarannà». La pèrdua del contacte directe amb el món pagès, ens ha portat a l'avergonyiment (mai no es pot generalitzar del tot) de la nostra manera de viure, de parlar, cosa que no ha ocorregut (encara) ni al Pirineu ni a les terres ebrenques. Perquè «Lleida... sempre ha viscut vinculada al camp: els seus nobles, els seus ciutadans, i fins als mercaders i els menestrals, foren tostemps de nissaga pagesa». La raó: «Un percentatge crescudíssim de l'activitat política i social de Lleida fou motivada pels regs... Un tal afany per l'hegemonia en el domini de les aigües... ha contribuït més que no sembla a la plasmació del caràcter de la nostra gent. L'home de Lleida, doncs, és un producte de la terra, viu vinculat a la feina, al 'terròs'».

Com a valors positives destacava en Lladonosa, aptitud per al treball, esforç i sacrifici, franc i senzill, d'humor agut. Com a valors negatives, «una manca d'esperit de superació ciutadana. És prou coneguda i massa freqüent la frase: Per a Lleida ja està bé». 

1960. «La gent de Lleida», Josep Lladonosa.
«Serra d'Or», núm. 3-4 (CV). 
«El predomini dels defectes col·lectius sobre les antigues virtuts, encara no del tot esvanides, ens ha portat al provincianisme». Es va millorant en economia, en empenta mercantil i industrial, avanços que «avui per avui no comporten compensacions en el camp espiritual». Ni tan sols la transformació de l'antic Estudi General en la nova Universitat lleidatana ha servit (ei, potser m'erro) per despertar la renovació de l'esperit lleidatà sense avergonyir-nos-en.

Conclou el nostre savi, sagaç i lúcid cronista advertint-nos del perill que ens sotjava i que, malauradament s'ha fet realitat entre tants nou-rics, tants cotxes de gamma alta i tants apartaments a Cambrils: «La riquesa amb massa afanys mesquins pot obstaculitzar moltes possibilitats de reacció profitosa». Si els diners guanyen a la cultura, «no ens podrem gloriejar d'una fidelitat a la terra que ens va veure nàixer». Així anem encara: fins que Lleida no tornarà a mirar al terròs (dit tarròs en popular lleidatà), la nostra essència continuarà esbravada.

1960. «La gent de Lleida», Josep Lladonosa.
«Serra d'Or», núm. 3-4 (CV). 
El Seminari de la Rambla d'Aragó es veu ben bé aquí sota a l'escaire, davant per davant del Palau del Bisbe, encara sense construccions ni per l'un costat ni per l'altre. Sembla que tampoc sense l'edifici de l'antiga presó que la tancava per Boters.

[1862] Lleida 1970, «esperant l'endemà»

[792] L'antiga fàbrica de cervesa «San Miguel» de Lleida, més

1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Vista aèria de la fàbrica San Miguel a les 3 carreteres. Més enllà, l'estació del Pla de Vilanoveta, la fàbrica CROS d'adobs i al fons el barri dels Mangraners.

1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall del barri dels Mangraners, travessat per la carretera de Tarragona, que puja cap al pla, on s'albira l'hangar dels anys 1930 del Camp Civit d'Aviació. 

1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall dels trossos de darrere del cementiri, a l'angle inferior dret, fins a les terrasses de l'altiplà entre els Mangraners i la Bordeta.

1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Darrere de la fàbrica de cervesa, s'observen totes les instal·lacions del Pla de Vilanoveta, fins al semicercle que servia de plataforma giratòria i aparcament de les màquines de tren. Més enllà de la N-II, els dipòsits de la CAMPSA i la fàbrica d'adobs CROS.

 1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall de la fàbrica cervesera, llavors encara lleidatana. Darrere, l'estació del Pla de Vilanoveta, amb una torre d'aigua i, a la dreta, un gran dipòsit rodó de fuel.

1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall de la fàbrica CROS al peu de la N-II, que també tenia una alta torre d'aigua al seu darrere.

1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall dels dipòsits de la CAMPSA i de les vies del Pla de Vilanoveta amb el gran magatzem en semicercle al voltant de la plataforma giratòria.

1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Vista general de la gran cervesera de la Lleida de postguerra.

1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall de l'entrada principal d'aquells anys per la carretera que donava a les 3 Carreteres, amb els parterres enjardinats.

1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall dels trossos posteriors a la fàbrica, que en el futur es convertirien en el carrer principal del polígon del Segre. El mas del turó passarà també a propietat de la fàbrica, que s'expandirà a l'altra banda del carrer.

1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Vista del conjunt industrial de les 3 Carreteres, a l'antiga N-II. Al fons, s¡observa el talús de la C-1313 per damunt de la via de tren i fins a desembocar a la carretera N-II, allà on ara hi ha la rotonda principal d'entrada a Lleida a la LL-11.

1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall de la cruïlla de la C-1313 amb la N-II al fons; més enllà encara la gran bassa de dipòsit d'aigua, actualment abandonada, que s'omplia de la 4a sèquia del Canal d'Urgell, que hi passava pel costat i que es pot resseguir per les corbes dels arbres.

1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall de l'estació i dipòsit de fuel del Pla de Vilanoveta.

1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall de la primera industrialització de la N-II lleidatana.

1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall de la fàbrica i dels camions que hi carregaven. La construcció de la cervesera suposà un gran impacte com a motor d'industrialització de la Lleida franquista de postguerra, i fou decisiva per a l'explanació del primer polígon industrial de la ciutat al seu voltant. 

[791] L'antiga fàbrica de cervesa «San Miguel» de Lleida

[750] De la cruïlla de la C-1313 a les Tres Carreteres

1968. Lleida, carretera N-II, foto SACE (ICC).
Arribant de Barcelona, a l'entrada de Lleida, poc abans del cementiri i de la cruïlla anomenada de les Tres Carreteres, la N-II començava a congregar algunes de les fàbriques  lleidatanes més importants.

1968. Lleida, carretera N-II, foto SACE (ICC).
Detall de la N-II arribant a Lleida, amb l'antiga cruïlla amb la C-1313, actualment C-13. La carretera d'Alcoletge i Balaguer a Lleida acabava en una prominent pujada, on ara hi ha la gran rotonda d'entrada a Lleida, que actualment continua cap al Polígon dels Frares amb un pas elevat. A l'esquerra de tot, la carretera cap als Mangraners. Al centre, pujant per la N-II, els dipòsits de la CAMPSA encara existents i més grans, el canviador del ferrocarril, i la desapareguda fàbrica de la Cros lleidatana a l'esquerra de la N-II. 

1968. Lleida, carretera N-II, foto SACE (ICC).
A l'angle superior dret, la cruïlla de les Tres Carreteres. La de baix és la que puja als Mangraners, la del mig és la N-II al costat de la fàbrica de la Cros i la plataforma del ferrocarril a l'altre costat, i la de dalt és la que portava a la fàbrica Sant Miquel.

1968. Lleida, carretera N-II, foto SACE (ICC).
Detall de la carretera que passava pel costat de la fàbrica Sant Miquel. Aquesta carretera desaparegué quan es féu el Polígon del Segre, el més antic. L'edifici de tres cossos de sota la carretera, és l'estació del Pla de Vilanoveta.

1968. Lleida, carretera N-II, foto SACE (ICC).
Detall de la cruïlla de les Tres Carreteres, al costat del cementiri de la ciutat. Entre la via i la N-II, l'antiga serradora.

1968. Lleida, carretera N-II, foto SACE (ICC).
Detall de l'antiga fàbrica de la Cros, entre la carretera de Borges i Tarragona, que passava pels Mangraners i la N-II. També tingué un ramal de via que entrava dins la fàbrica.

1968. Lleida, carretera N-II, foto SACE (ICC).
Detall de la CAMPSA a sota, i de l'esplanada de vies del Pla de Vilanoveta, a dalt, amb la plataforma giratòria per canviar l'encarament de les màquines, i l'edifici semicircular que els feia de garatge.

1968. Lleida, carretera N-II, foto SACE (ICC).
Detall dels camps de secà que ara ocupa el Polígon dels Frares. A l'esquerra la carretera dels Mangraners, on s'hi veuen els primers edificis d'habitatges socials. A l'angle superior dret, la cruïlla de la N-II amb la carretera d'Alcoletge i Balaguer (abans C-1313, ara C-13). Just al marge de dalt s'aprecia un quadre ple de rodones: són els dipòsits de la CAMPSA.

1968. Lleida, carretera N-II, foto SACE (ICC).
Detall més ampliat: a la dreta s'hi observen les dues enormes piscines. Eren dipòsits d'aigua potable, que s'omplien de la 4a sèquia del Canal d'Urgell, que tot just s'escolava allà, al seu costat, per anar a morir poc més avall. Quan sobreeixien, l'aigua vessava pel gran mur de pedra de la N-II que hi havia just davant de la cruïlla de la carretera de Balaguer. És una imatge que tinc gravada des de petit, quan amb el cotxe de línia anàvem a comprar a Lleida amb la meua mare. El mur va desaparèixer en fer-hi la rotonda de la LL-11, o potser ja abans.

1968. Lleida, carretera N-II, foto SACE (ICC).
Detall de l'esplanada, que fa baixada, entre els Mangraners i la N-II. El barri llavors començava a fer-se gran, enmig del caos urbanístic del tardofranquisme i l'especulació dels de sempre, dels qui no tenen altre cor ni altra pàtria que el diner. Així se n'empatxin!

[516] Lleida 60s by night

[730] Els dipòsits de la Campsa a Lleida, 1964

1964. Lleida. Dipòsits de la «Campsa» (SACE, ICC).
Els antics dipòsits de la Campsa («Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos SA», 1927), destinats a l'emmagatzemament de benzines, i instal·lats a Lleida a finals dels anys 1950 (busco la data exacta), una mica més avall que l'antiga fàbrica de la Cros. Encara avui existents (ampliats), just després de la gran rotonda d'entrada a Lleida, a la cruïlla de la N-II i la carretera cap a Alcoletge i Balaguer.

1964. Lleida. Dipòsits de la «Campsa».
Detall de les vies al Pla de Vilanoveta, on s'estacionaven els trens de transport de benzines, just a sota de la N-II i de les instal·lacions dels dipòsits.

1964. Lleida. Dipòsits de la «Campsa».
Llavors els dipòsits eren als afores de la ciutat, enmig dels sembrats i dels trossos d'ametllers. Actualment, estan envoltats de naus per totes bandes, allà on el Polígon dels Frares arriba a la LL-11, l'antiga N-II, i enllaça amb el Neopark.

1964. Lleida. Dipòsits de la «Campsa».
Fins al barri dels Mangraners, de recent desenvolupament, no hi havia res de res. Dalt als Mangraners, tot just el parell d'edificis d'habitatges socials, que han perdurat fins avui.

1964. Lleida. Dipòsits de la «Campsa».
Darrere els Mangraners, l'esplanada i l'antic hangar del Camp d'Aviació Civit

1964. Lleida. Dipòsits de la «Campsa».
La carretera de Tarragona pujava cap als Mangraners des del cementiri i passava per davant aquells dos blocs d'habitatges socials. 

1964. Lleida. Dipòsits de la «Campsa».
Detall dels dipòsits de fa cinquanta anys. Els dos edificis del davant, segurament oficines i habitatge dels jefassos franquistes del moment encara es conserven.

1964. Lleida. Dipòsits de la «Campsa».
Detall d'un tren amb vagons de dipòsit de benzines.

Cliqueu també:

[724] La fàbrica Cros a Lleida, 1964

[724] La fàbrica Cros a Lleida, 1964

1964. Lleida. Fàbrica de la «Cros» (SACE, ICC).
Vista aèria de l'entrada de la N-II vella de Lleida ara fa cinquanta anys. Poc abans de la imatge hi havia la cruïlla amb l'antiga C-1313 cap a Alcoletge, Balaguer, Andorra i Puigcerdà. El primer tram, com ara, feia una mica de pujada; a l'esquerra s'hi havien construït recentment els dipòsits de la CAMPSA, encara existents. A continuació, on ara hi ha el polígon dit Neopark, hi trobàvem l'antiga fàbrica lleidatana de la Cros, on s'hi produïen adobs. Darrere, els xalets dels directius i, al fons, el cementiri, sense les ampliacions posteriors. Fins a dalt als Mangraners, tot eren camps de conreus, mentre que avui ja tot és un continu de naus fins a tocar dels carrers del barri.

1964. Lleida. Fàbrica de la «Cros».
La fàbrica tenia entrada de ferrocarril i tot. En primer terme, la torre del dipòsit i la bassa d'aigües, i el nombrós conjunt d'edificis amb què es va anant ampliant la primitiva fàbrica instal·lada al lloc als anys 1910s, dita llavors «Sociedad Ibérica del Azoe», després empresa «Cros». 

1964. Lleida. Fàbrica de la «Cros».
De la carretera N-II cap als Mangraners, tot eren trossos. A data d'avui, tot és polígon.  

1964. Lleida. Fàbrica de la «Cros».
Detall de la gran planta d'adobs nitrogenats, per davant de la qual va passar molts anys el cotxe de línia que ens portava a la capital. La foto fa molt més goig que la vista real, ja que els ferros eren envellits i tot era recobert de la pols dels adobs.

1964. Lleida. Fàbrica de la «Cros».
Un detall esplèndid de les anomenades tres carreteres, on ja hi havia l'edifici de la benzinera. L'una carretera era la N-II; l'altra, la que pujava cap als Mangraners i cap a Tarragona; la tercera, la que anava directament cap a la fàbrica de cervesa San Miguel, en funcionament des del 1957. Aquest camí deixà d'existir quan es féu el polígon del Segre, llavors del tot inexistent, com bé testimonia la imatge.

1964. Lleida. Fàbrica de la «Cros».
Més enllà de les tres carreteres, direcció a la ciutat, les nau de la fàbrica de mobles que encara avui hi ha i després de la baixada, l'hotel i benzinera Lamolla, a data d'avui bàsicament en desús. Llavors era un dels punts hotelers i de restauració de moda. Al fons del fons, la gran corba que feia la N-II davant dels Condes vells, ja que la carretera de BCN a la capital de l'estat veí llavors encara passava pel mig de la ciutat. La variant cap al pont dels instituts no es faria fins passada una dècada, a començament dels 70s.

1964. Lleida. Fàbrica de la «Cros».
Detall del vell cementiri de la ciutat, d'escabrós record, atès que davant seu, i durant una bona colla d'anys durant la postguerra, s'hi interrompia el trànsit a trenc d'alba, per afusellar-hi els presos polítics republicans. En honor seu i del meu repadrí executat, la meua santa imprecació als franquistes espanyols: tant de bo us podriu a l'infern!

1964. Lleida. Fàbrica de la «Cros».
Malgrat la mala definició de la imatge, s'aprecia com la Bordeta tot just era també un barri incipient, amb poques construccions i encara molta horta. 

Cliqueu també:

[293] Lo Pla de Vilanoveta (1929)