Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1960-70. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1960-70. Mostrar tots els missatges

20250518

[2663] Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme de postguerra, més

 

1971. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
Clauer dels anys 70 del segle XX, commemoratiu de la trobada d'estudiosos de la sardana a Raimat al març d'aquell any.

1967. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Rumor», núm. 157, de 7 d'abril (FPIEI).
Notícia ja en la nostra llengua, de finals dels seixanta, a la publicació esportiva RUMOR, editada entre 1964-70 i dirigida per Eduard Chimenos Vallverdú. Principalment, s'hi escrivia de futbol, però amb racons per a la resta d'activitats esportives dels clubs lleidatans. La notícia, però, se referia a les trobades de jovent que es feien los diumenges a l'estatge social del club, en les quals «els discos anaven rodant i deixant sentir la música que els concursants presentaren...» Eren els inicis de la disco que congregà als primers setantes una part de la joventut lleidatana. També s'hi esmenta la tasca de la secció de filatèlia, la participació en la Caravana de la Flama de la Sardana, lo Cine-Club i, finalment, d'un partit de voleivol.  


1967. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Rumor», núm. 168, de 6 de juny (FPIEI).
La primera actuació d'en Raimon a la nostra ciutat, amb l'organització del «Club Sportiu Huracans». Com diu l'anunci, «recital del poeta de la cançó».

1992. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Diari de Lleida», de 6 de setembre (FPIEI).
Ressenya històrica d'aquella primera actuació d'en Raimon a Lleida. Les pressions governatives i policials (espanyoles) perquè no se celebrés lo festival no triomfaren. Lo recital impulsat econòmicament pels Huracans se celebrà un dimarts de final de juny al Teatre Principal, amb un ple total. Los assistents hagueren d'entrar-hi entre un passadís de policies de la Brigada Políticosocial de la policia (espanyola), «repartits pels dos costats, i deixant un passadís al centre per tal de provocar amb la seva presència». Després de tot plegat, lo president de l'entitat, Josep M. Bierge, fou convidat a dimitir. 

1964. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Rumor», núm. 5, de 21 de febrer (FPIEI).
Entrevista al president huracanat Josep M. Bierge. Llavors ja havien desaparegut los esports primigenis impulsats pel club. Només en restava lo piragüisme. En canvi, com a entitat recreativa i cultural, aquella dècada fou la principal etapa de l'entitat.

1968. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Rumor», núm. 212, de 7 de juny (FPIEI).
L'aplec de la sardana a les llavors noves Basses d'Alpicat, amb homenatge al compositor sardanista Francesc Safont i Culleré.

1971. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Ciudad», d'abril-maig (FPIEI).
Lo Grup Sardanista dels Huracans havia començat les activitats cap al 1960. D'ençà de llavors, organitzava un aplec amb una cinquantena de colles per la Festa Major de maig. L'article era signat per Sebastià Petit i Gràcia, que en fou l'ànima, del grup. No es tractava només de ballar sardanes, sinó d'exercir de catalans als mateixos morros de les autoritats de la dictadura, com bé confessa al final de l'escrit. 


Anys 1960-70. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Ciudad», d'abril-maig (FPIEI).
Un aplec sardanista huracanat, amb les sigles C.E., club esportiu.

1973. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Ciudad», de juliol (FPIEI).
L'Aplec sardanista de les Terres Lleidatanes al Racó d'en Pep. Ballar la Santa Espina constituïa un acte de resistència a l'espanyolització de la dictadura franquista. Per molt que ara ens sembli innocent.

1970. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Diario de Lérida», de 24 de juny (FPIEI).
Lo Cine-Club Huracans fou una de les activitats més conegudes dels Huracans.

1968. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
Un carnet de soci, a 5o pta d'aquell temps.

1970. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Diario de Lérida», de 5 de setembre (FPIEI).
Lo Cine-club creix amb un cicle de pel·lis d'art i assaig «gracias a la tesonera actividad de un grupo de jóvenes progresistas ilerdenses». Les activitats d'aquesta secció cinematogràfica es desenvoluparen entre 1967-72.

1972. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
Postal de l'aplec sardanista celebrat al Racó d'en Pep.

1979. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
Cartell de l'aplec d'aquell any, amb les cobles Comtal de Balaguer, la de Tàrrega i la Principal de Lleida, amb altres dos de terres catalanes. 

1984. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Diario de Lérida», de 7 de setembre (FPIEI).
Comiat en l'hora de la defunció del primer president del club, Josep M. Usieda Peralta, al qual seguiren Josep Vilalta Rabasa, Josep Maria Roger Sanvicens, Francesc de Pàdua Giné Fortuny, Josep Bierge Pal, Ramon Roure Codoñer i Josep Bellart Vilalta.
Al text s'hi recorda «que no fue comprendida y (fue) combatida en la década de los cuarenta, pero que constituyó un revulsivo en unos momentos políticos-sociales muy difíciles». Calgué, doncs, resisti des de dins del règim polític (espanyol) del moment, per salvaguardar essències pàtries. 

1984. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Diario de Lérida», de 28 de gener (FPIEI).
L'entitat esportiva i catalanista lleidatana desapareixeria al 1991, justament al mig segle d'existència, malgrat alguns intents de revifament durant els vuitantes.
 
1995. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
El Club Esportiu Huracans 1941-1991, Quaderns de divulgació ciutadana,núm. 20,
 Col·lecció la Banqueta.





Posted by
Labels: , ,

20250315

[2648] Lleida, 1967

 

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Lo Pont Vell (i únic, a banda del ferroviari), a on llavors  s'hi podia girar cap a la carretera de BCN, la (futura) Av. Tarradelles. Amb la reforma dels Camps Elisis, diria que cap a finals dels 90 o així, lo gir desaparegué. La Seu Vella il·luminada president secularment la ciutat. 

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
L'ofrena floral de Sant Anastasi a la plaça Sant Joan. Eren temps de rojigualda.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
La portalada romànica de Sant Martí. 
«A fi de dotar l’església d’una porta monumental a la façana de ponent —ja que l’original s’havia perdut durant els fets bèl·lics del segle XVII—, el bisbe Messeguer feu portar un portal d’una antiga ermita abandonada i mig enderrocada del poble del Tormillo (Osca)» (enciclopèdia). Feixistes: ja feu tard a reclamar-la!

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Lo castell gardenyenc il·luminat. En aquell temps va arribar la moda inútil, i que encara perdura, de fer lluir la nit com si fos lo dia. Quantes altres coses més essencials per a la gent no hauríem pogut fer!

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Recreació de la ciutat medieval, amb lo portal de Sant Antoni.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
La Lleida dels 60 del segle XX, en plena bullida de desarrollismo i pelotassos urbanístics. Si avui, amb tots los controls que hi ha, no tenim manera d'aturar les comissions, imagineu-vos-ho en aquella època de franquistes i acòlits. Només que llavors tot era prefixat, se cobrava per galons i ningú no se n'anava de la llengua. Que ara tot són xivatos per aquí i per allà, a veure qui la destapa més grossa, ahahaha!

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Magnífica fotografia aèria, amb lo turó de la Seu sense los jutjats. Me sap greu no haver-ne sabut trobar l'autor.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
La il·luminació nocturna de la Paeria.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
L'Av. de Balmes, que va mantindre el nom a la mort del dictador (espanyol). Ja fora hora de començar a traure teòlegs, mossens i bisbes diversos del nomenclàtor. Que una societat privada i masclista hagi de ser honorada per la ciutadania és un signe de retard cultural i social.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
L'Av. Prat de la Riba d'aquells temps, amb nom de general franquistot, que a l'infern se cremin, que deia lo padrí. La foto és presa des del terrat de l'actual CUAP.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
La vella plaça Ricard Vinyes, sense lo monument que se li dedicaria més endavant. De jove, encara hi havia aparcat als laterals, en diagonal, tal com veiem a la imatge. No sé quan s'hi devia inaugurar lo mític bar Nelson, un dels llocs de trobada de quan no teníem mòbils.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
La Rambla d'Aragó llavors reformada. La febre constructora fou tan gran que «la fisonomia de la ciudad cambia constantemente a causa de las obras de reforma y embellecimiento». Los carrers eren plens de 600, 127, 2CV i R4, entre altres. Potser los més jóvens, ja no sabeu què eren. Per altra banda, no he entès mai per què no l'anomenaren rambla de Boters. 

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
La pavimentació de l'Av. de Blondel, i totes les llambordes a fora. A totes les ciutats d'Europa encara mantenen els vells carrers empedrats, però ací no podem sofrir la vellor ni al carrer, ni a les botigues i establiments, ni a les cases. Imagineu-vos que a Anglaterra haguessin de tancar los pubs per vells...

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
A la Llengua de Serp, retrat de la policia municipal de trànsit, que esdevenia ja una necessitat urgent. 

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
  Lo grup escolar de Balàfia, ja passat a millor vida: los alumnes són tots a Pinyana. Ara a veure què en farem, de l'edifici. Si ara poséssim la bandera a les escoles... ui, la que ens cauria a sobre! En això també hem claudicat.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Los antics tallers franquistes de Regiones Devastadas i les obres de renovació al peu del turó.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
L'obertura del carrer Camp de Mart per damunt del carrer que pujava fins a Prat de la Riba i que portà nom de generalot (espanyol), després batejat com a carrer Salmerón: un altre que no s'hi mereix un nom al nostre nomenclàtor, encara que fos president republicà. Perquè qui perd les arrels...

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
L'antic parc de la Magdalena, abans de les obres de l'Auditori, les restes arqueològiques i el ridícul pàrquing que s'hi deixà. Ara no hi ha parc, i veig a la plaça de l'Auditori cartells que hi prohibeixen jugar a pilota: és lo món al revés...

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Los bombers municipals, «y la modernidad del material con el que están dotados».

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Més concessions, ara del servei de neteja i recollida de brossa. 
Més concessions, més comissions.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Tanta activitat urbanística hi hagué, que calgué ampliar lo departament d'arquitectura municipal. En aquells temps, les oficines públiques eren espais d'homes... i un parell de secretàries. Si més no en això, sí que hem avançat. 

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Lo nou accés al Museu Municial, als soterranis de la Paeria. Sempre val la pena fer-hi una visiteta.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Lo monument dels (seus) caídos, ja tombat, llavors encara sense l'edifici nou d'Hisenda al darrere. 

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
La Seu Vella recuperada que, amb gran encert, no retornà al culte religiós. Segurament, només perquè fer-hi pujar la gent a missa...

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
La banqueta il·luminada i sense cap arbre. Cotxes, tants com vulgueu.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).



Posted by
Labels: , , ,

20250214

[2643] «Volem viure de la terra», la vaga dels tractors de 1977 (ii)


1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 2 de març (XAC).
Los pagesos eren protagonistes dels titulars per primer cop.

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 2 de març (XAC).
1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 2 de març (XAC).
La primera gran rebel·lió pagesa. Tota la vella N-II des de Bell-lloc a Cervera era vorejada dels tractors. També hi hagué tractorada a les Borges. 

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«Diario de Lérida», de 2 de març (AML).
La vaga va quallar de seguida, en un sector llavors encara no sindicat democràticament, sinó censat i controlat per les Hermandades de Labradores i Ganaderos. S'era molt conscient que calia salvar la pagesia i que calia empènyer perquè alguna cosa canviés d'una vegada. 

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«Diario de Lérida», de 2 de març (AML).
Al segon dia de vaga, ja hi havia més de tres mil tractors a les carreteres lleidatanes.
Per cert, l'amnistia total del Gobierno (espanyol) no era llavors per als líders de la nostra votada República, sinó per als represaliats polítics d'aquells anys i, igual que ha passat amb l'amnistia fallida actual, en què s'han amnistiat més policies que var repartir hòsties que no pas manifestants hostiats, en aquells temps també s'amnistiaren els responsables del règim franquista. I, com que quedaren sense càstig, així s'han anat reproduint.

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«AVUI», de 3 de març (AMG).
La vaga s'entenia també arreu de l'Estat espanyol.

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«Diario de Lérida», de 3 de març (AML).
La guerra dels tractors.

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«Diario de Lérida», de 3 de març (AML).
Al dijous, ja passaven de quatre mil. Les assemblees, especialment la de Sidamon, eren concorregudíssimes. Llavors, lo sector agrari era majorment masculí. Les dones també hi treballaven, al tros i a la granja, però sense passar al davant: la seua feina, imprescindible, era fer d'escarràs. 


1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 3 de març (XAC).
Lo sindicat agrari nou trinca, la Unió de Pagesos, liderava la revolta pagesa en aquells temps.  

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 3 de març (XAC).
Los manifestants van haver de retirar les pancartes reivindicatives de la carretera per tal de no distraure els conductors... Les peticions dels gobernadores civiles franquistes (espanyols) llavors encara mantenien l'efecte de molts decennis d'amenaces, pors i repressió.

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 4 de març (XAC).
La premsa, bàsicament encara sota control franquista, s'esforçava a parlar de diàleg.

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 4 de març (XAC).
Se calculava que la mitat del parc mòbil agrícola, que era d'un total de 26.000 tractors, era a les carreteres lleidatanes. Per tant, uns tretze mil vehicles. La gent dels pobles, molts dels quals encara eren majoritàriament agrícoles, se solidaritzava amb los pagesos en vaga. A Arbeca, tancaren les botigues i donaven aliments per als qui feia ja cinc nits que eren fora de casa. Alguns mecànics s'oferiren per fer reparacions gratuïtes als vehicles en pana que participaven a la vaga.

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 4 de març (XAC).
1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 4 de març (XAC).
Amorrats a les informacions de la premsa, tota en castellà encara, penjada al vidre del pavelló.

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«Diario de Lérida», de 4 de març (AML).
La vaga també fou seguida amb força des de les Garrigues

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«Diario de Lérida», de 5 de març (AML).
A la portada del diari, el cartell resumia les reivindicacions pageses: sindicats democràtics, preus dignes, seguretat social com la resta de treballadors, aturada de la construcció de nuclears. Vandellòs I havia començat a funcionar al 72. La realitat, però, fou molt diferent i nous reactors varen posar-se en funcionament a Catalunya:  Ascó I al 84, Ascó II al 86 i Vandellòs II al 87.

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«Diario de Lérida», de 5 de març (AML).

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«Diario de Lérida», de 5 de març (AML).
Al dissabte, una setmana de vaga començava a pesar. 

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«Diario de Lérida», de 5 de març (AML).
Lo Gobierno (espanyol) no va voler asseure's amb los representants agraris: fins a aquest punt arribava llavors la desconsideració a la gent del tros. 

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«AVUI», de 5 de març (AMG).
Els càlculs parlaven d'uns 12.000 tractors a Lleida i uns 3.500 a Tarragona.

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 5 de març (XAC).
La vida pagesa passava de la mera subsistència a la pagesia comercial. Però l'arrel estalviadora de la gent del camp encara perdurava: vivien de l'estalvi, entès com a no gastar en futileses, ni luxes, ni vacances,... Verdures i hortalíssia de l'hort, conserves de tota mena, aulives a la tenalla, melmelades, corrals amb conills i gallines, i matança del porc. Tot això ha desaparegut en aquest darrer mig segle. I així s'ha esvaït també la nostra infantesa...
1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 5 de març (XAC).

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 5 de març (XAC).
Lo silenci al tros: la inactivitat pagesa i de les modernes someres mecàniques mantenia el camp «silencioso, triste y mudo. Parece increible tanta quietud: ha dejado de oirse el zumbido característico de aquellas máquinas, su rodar trepidante lleno de vitalidad, demostratio de un innegable progreso». La premsa del régimen, sempre escombrant cap a casa i tan poètica: una bona manera de defugir la crua realitat.

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 6 de març (XAC).
Lo diumenge, després d'una setmana de vaga, los tractors retornen cap a casa. 

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 6 de març (XAC).
A l'assemblea del dissabte a Sidamon, s'hi decidí aquest replegament. «Al término de la asamblea, el cantante Jordi Oró  —que también estuvo al pie de su tractor estos útimos siete dás—, ofreció un improvisado concierto, que fue coreado por el público, sobre todo en aquellos trozos que dicen: 'los pagesos som gent de trons'»... i lo periodista ja no en va tindre, ell, de trons, per acabar l'estrofa. 

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«Diario de Lérida», de 6 de març (AML).

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«Diario de Lérida», de 6 de març (AML).
A les 10 del matí d'aquell diumenge, los tractors començaren lo retorn. Va haver de crear-se un servei tècnic per tal d'ajudar a arrancar los tractors que, després d'una setmana allà parats, tinguessin la bateria esgotada. Eren altres temps, també per a la mecànica. 

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 8 de març (XAC).
La tornada de la tractorada a casa se feu amb celeritat i sense embussos. La nit del dissabte, però, alguns energúmens van apedregar alguns tractors amb trencament de vidres de les cabines o llums, tot i la comissió d'ordre que hi vigilava. Com amb los llaços grocs i altres cartells i elements en suport dels presos polítics... salvatgement trencats i de nit i amb traïdoria... i sense cap detingut... ni de part dels mossos.

1977. La vaga dels tractors. Sidamon (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 25 de març (XAC).
Una certa satisfacció del llavors nou sindicat agrari: passat mig segle, i com també ha passat amb les reivindicacions republicanes d'aquest darrer decenni, la manca d'unitat pagesa els ha passat factura. L'escorament cap a l'òrbita socialista al llarg dels anys 90 de la Unió de Pagesos mitjançant les llistes blanques municipals, va dificultar la unitat necessària per mantindre un nivell de reivindicació eficient, i l'aparició de nous sindicats diluiria la força d'aquell 70% de vots aconseguits per la UP a les primeres eleccions de les noves Cambres Agràries.
Com sempre al nostre país, la unitat és difícil i ens acaba passant factura.

[2642] «Volem viure de la terra», 1977 (i)


Quinalafem.blogspot.com

Posted by
Labels: , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)