Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montsià. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montsià. Mostrar tots els missatges

20250606

[2670] De Tortosa i la ribera de l'Ebre, 1902 (i)

 

1902. La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1,pàg. 825-832 (HDH).
Lo descobriment de la ribera de l'Ebre catalana, en un temps de poques i males comunicacions terrestres. L'autor arribà al 1862 per primer cop a Tortosa embotit en una diligència amb 21 passatgers, fa l'entrada pel pont de barques i, passat l'arc del Romeu, pot finalment baixar a estirar les cames i menjar alguna cosa. L'estil amè d'en Cels Gomis (1841-1915), folklorista, enginyer i republicà empedreït, en fa molt entretinguda la lectura, malgrat lo text en castellà, propi d'aquells temps de diglòssia i dificultats per a la nostra llengua.

1882. Tortosa (lo Baix Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Tortosa, 1882, abans de l'enderroc de les muralles.

1902. La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1 (HDH).
D'acord amb la seua vena folklorista, ens conta la llegenda del robatori de la relíquia de la Santa Cinta i com lo lladre no pogué passar de mitat del pont. Tants segles de dictadura religiosa catòlica, n'han creat tantíssimes arreu dels nostres països i d'Europa, de contalles pietoses. Hi hagué una plaqueta al pont de barques que la recordava.

1888. Tortosa (lo Baix Ebre), la Ribera de l'Ebre (foto Masdeu).
«Hojas Selectas», núm. 1 (HDH).
Vista general de Tortosa, amb lo pont de barques en primer terme, des del marge de Ferreries. Lo palau episcopal era lo gran edifici que hi havia davant mateix del pont. Se suposa que l'edifici remetia a fonaments romans i tot. Al seu costat, cap a la dreta, l'antiga casa senyorial de Villoria, a on posà al 1585 lo mateix rei Felip II. 


1888. Tortosa (lo Baix Ebre), 
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Lo palau episcopal, i la catedral al darrere, sempre tapada a la vista fins fa pocs anys.

1888. Tortosa (lo Baix Ebre), 
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
L'estació de ferrocarril de Tortosa a Roquetes (1885) en primer terme, a l'angle destre. 

1888 ca. Tortosa (lo Baix Ebre), 
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
La vista de perfill del pont de barques tortosí ens en mostra les particularitats.


1902. La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1 (HDH).
L'aspecte vetust de la ciutat vella contrastava amb los nous eixamples, com lo del Temple i Ferreries. Al 1869, ja hi havia tren, que travessava l'Ebre amb un magne pont de ferro, però amb greus inconvenients: «és una veritable ignomínia per als qui el projectaren i per als qui en permeteren la construcció, ja que és tan estret que els que el travessen dalt del tren no poden ni guaitar per les finestretes sense perill de restar decapitats». Calia que a les estacions s'avisés d'aquest fet. Quina gràcia, oi?

1901. Tortosa (lo Baix Ebre), 
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Lo pont de barques se cremà al juliol de 1892, i al seu lloc se'n feu un de ferro, dit vulgarment de pago. L'Estat n'aixecà un altre entre aquest i el del ferrocarril, però només s'adequà per a vianant, perquè no s'hi feren los terraplens per a l'accés dels carruatges i només disposava d'una escala de fusta per accedir-hi.

1901. Tortosa (lo Baix Ebre), 
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Lo pont de l'Estat va passar a ser lo pont principal de la ciutat. Lo del ferrocarril s'ha reconvertit en traçat de via verda.

1902. La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1 (HDH).
Lo 17 de maig de 1869, aprofitant l'avinentesa de la inauguració del pont, s'hi signà lo Pacte federal de Tortosa, de part de representants de partits republicans de tots los territoris de l'antiga Corona catalanoaragonesa. L'autor repassa també l'estat de l'horta tortosina, amb recs d'arrel aràbiga. 

1888 ca. Tortosa (lo Baix Ebre), 
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Les barraques tortosines, amb lo llagut a vora la porta de casa.

1902 ca. Tortosa (lo Baix Ebre), 
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
L'antiga font de l'Àngel tortosina.

1902. La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1 (HDH).
Aigua i fem, miracles fan, diu la dita dels pagesos ebrencs. Segle XIX endins, encara vestien a l'antiga; en començant lo XX, ja no n'hi quedava cap amb les peces de roba tradicionals. També havia desaparegut lo monyo de picaporte de les dones pageses, un recollit amb ret afegida que facilitava lo treball i evitava lo cabell deixat anar, cosa mal vista i pecadora segons los xamans (catòlics) d'aquells temps. Després vingueren monyos d'ensaïmada, també desapareguts amb la nova centúria.

1902 ca. La Ràpita (lo Montsià).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Una plaça de bous tradicional, feta de carruatges i tartanes. Fixeu-vos amb l'expectació: ple fins dalt als terrats.

1902. La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1 (HDH).
No hi podia faltar referència al general carlí, Cabrera, tortosí de naixement, i al qual, de jovenet seminarista, havien conegut los pares de l'autor.

1902. La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1 (HDH).
Les estrelletes de l'ermita tortosina de Mitan-camí. 
Molt interessant la nota dialectològica sobre la consonantització del diftong  —ue > —ve: claveta, bovet, povet... a tota la part baixa de la ribera ebrenca. 
Remembra l'autor unes conferències del geòleg valencià Josep Jaoquim Landerer en aquells temps dinovescos a la ciutat tortosina que hagueren de suspendre's per la desaprovació de la catòlica audiència, «una gente que se empeñaba en cerrar los ojos a la luz de la Ciencia», frase que de passada ens descobreix lo pensament d'en Cels Gomis.  

1902 ca. La Ràpita (lo Montsià).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
La imatge de la pàgina és per al balneari d'en Porcar, llavors recentment renovat. 
També hi fa esment de la gelada immensa del 1829, que arribà a congelar lo vi de les botes i, és clar, tot lo riu Ebre, cobert d'una capa de glaç de tal gruixària que alguns hi pararen taula per berenar, que documentaren notarialment.

1902 ca. Tortosa (lo Baix Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Les obres dels pilans del pont de l'Estat.
1902. La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1 (HDH).
Lo Delta de l'Ebre, d'Ampolla (barri del Perelló en aquells temps) per avall. L'Ebre encara tenia dos goles, origen de l'illa de Buda o de la bova, a on hi hagué lo famós far o Gegant de Ferro, com en deia la veu popular. En aquells anys, los sediments eren abundants: encara no s'havia fet cap dels embassaments que en tallarien l'afluència al llarg del segle XX.

1902. La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1 (HDH).

1902 ca. Tortosa (lo Baix Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Lo pas de la barcassa o pont volant: s'establí al 1892 i funcionà fins al 1906. Era l'alternativa barata al pas de peatge del pont de la Cinta, i mentre no arribaren les escales del pont de l'Estat.


[2672] De Tortosa i la ribera de l'Ebre, 1902 (iii)


[2521] De l'illa de Buda als Balcans (o de la bova i la balca a l'ofici de cadirer)
 


Posted by
Labels: , , ,

20220411

[2368] La Sénia antiga

1935. Lo riu de la Sénia. (el Montsià).
«La Hormiga de Oro», 8 d'agost (BDH).
El darrer poble de Catalunya abans d'entrar al País Valencià, ben aturonat.
1935. Lo riu de la Sénia. (el Montsià).
«La Hormiga de Oro», 8 d'agost (BDH).
Detalls del poble, agombolat dalt del turó al costat de l'església, amb el campanar presidint l'horitzó.
1935. Lo riu de la Sénia. (el Montsià).
«La Hormiga de Oro», 8 d'agost (BDH).
L'agrest naixement de la Sénia, als Ports escarpats. Antigament, també dit riu d'Ulldecona.

1989-1997. Lo riu de la Sénia. 
Joan Coromines (Onomasticon).
Una de les poques fronteres, administrativa, pas lingüística, sense disputes i des del segle XIII. L'etimologia n'és del tot diàfana: de l'àrab saniya, amb el sentit de molí o màquina d'elevar aigua, que és el sentit del nostre mot patrimonial sénia o sínia. 
1935. Lo riu de la Sénia. (el Montsià).
«La Hormiga de Oro», 8 d'agost (BDH).
Un preciós racó de la Sénia, amb cascada salt d'aigua inclòs, al Salt.
1935. Lo riu de la Sénia. (el Montsià).
«La Hormiga de Oro», 8 d'agost (BDH).
Quan l'aigua hi és abundant, a cada racó del riu l'aigua canta i balla. Els Ullals li afegeixen cabal d'aigua de dins la terra. 
1935. Lo riu de la Sénia. (el Montsià).
«La Hormiga de Oro», 8 d'agost (BDH).
L'article comença amb la citació de les batalles que s'hi han vist, perquè «sus calles, sus habitantes hablan mucho aún de esas guerras». Poble de vells aulivers, «un esbelto campanario preside la histórica villa. Sobre la barbacana de la loma, se asoman los edificios primitivos, cimentados sobre la roca viva». Les antigues fàbriques de paper, ja eren en aquells temps tancades. Riu amunt, s'hi troba el pas del 'mal any', que conforma un estret congost, a on «la erosión del agua ha puesto al descubierto amenazadores peñascos y acuchillados riscos». Passat l'estret, la font de Sant Pere, amb berenadors plens de gent en els dies de festa. 
1935. Lo riu de la Sénia. (el Montsià).
«La Hormiga de Oro», 8 d'agost (BDH).
Més amunt encara, el Molí de l'Abat, de l'antic monestir cistercenc de Benifassà, «del que hoy apenas queda piedra sobre piedra», i  fins a Fredes. Seixanta quilòmetres de curs d'aigua fins al mar, al desguàs de la Punta de Torre de Sol del Riu, entre Alcanar i Vinaròs.





Posted by
Labels: , ,

20200312

[2099] L'eclipsi de 1905 a l'Observatori de l'Ebre

1905. L'Observatori de l'Ebre, Roquetes (el Baix Ebre).
«La Hormiga de Oro», 16 de setembre (BDH).
La cúpula d'observació del pavelló astronòmic de l'Observatori, el qual havia estat recentment inaugurat, al 1904. L'eclipsi de sol d'aquest estiu de 1905 en representà la inauguració científica. A tot l'Estat (espanyol), l'eclipsi despertà gran fervor turisticocientífic.
1905. L'Observatori de l'Ebre, Roquetes (el Baix Ebre).
«La Hormiga de Oro», 16 de setembre (BDH).
El pare jesuïta Ricard Cirera en fou l'impulsor i primer director. Les fotografies de la corona i protuberàncies solars degueren ser de les primeres preses a Catalunya i potser a Europa. Tingué grups desplaçats al Montsià i l'Espina, a Vinaròs i a Alcossebre. L'Observatori tingué un paper de primera línia en les observacions astrofísiques d'aquells temps. El pare Rodés, col·laborador estret de Cirera, en fou el successor com a director al 1920 i fins a la fi de la guerra. La creació de la revista científica i setmanal «Ibèrica» al 1913 promogué la difusió de les tasques pròpies i dels avanços científics durant gairebé cent anys, en dos etapes diferents, partides per la guerra. 
1905. L'Observatori de l'Ebre, Roquetes (el Baix Ebre).
«La Hormiga de Oro», 16 de setembre (BDH).
El sismògraf n'era un dels aparells més destacats, «que acusa las oscilaciones de la montaña en días de viento temporal y cualquiera trepidación terrestre, por ejemplo la que produce un carro o un tranvía».

1905. L'Observatori de l'Ebre, Roquetes (el Baix Ebre).
«La Hormiga de Oro», 16 de setembre (BDH).
Vista general dels pavellos de l'Observatori, espaiats en diferents parades o feixes de l'antic tros d'aulivers i garrofers, amb les espones o marges de pedra típics del país. 
1905. L'Observatori de l'Ebre, Roquetes (el Baix Ebre).
«La Hormiga de Oro», 16 de setembre (BDH).
Visita del públic a les instal·lacions després de l'eclipsi.
1905. L'Observatori de l'Ebre, Roquetes (el Baix Ebre).
«La Hormiga de Oro», 16 de setembre (BDH).
Els científics capellans efectuant els mesuraments corresponents amb un telescopi de l'època. 
1905. L'Observatori de l'Ebre, Roquetes (el Baix Ebre).
«La Hormiga de Oro», 16 de setembre (BDH).
Fotografia presa als 47' de la cobertura total del disc solar. Com de vegades pot passar, l'atzar juga son paper en les observacions celestials: una broma pesada (sigui dit en sentit literal) els va fer la guitza ara i adés. 


Posted by
Labels: , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)